Amenaces no condicionals; crebantament de condemna del permís de conduir; lesions doloses, vexacions lleus (0021/10)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 21/10 Causa núm. TC-122-2/07 Sentència núm. 30-10

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Magistrats M.I. Srs. Marie Conte

Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, vint-i-nou de novembre de dos mil deu.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Giner contra la sentència de data 30 d'abril del 2010, dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per uns delictes menors d'amenaces no condicionals; crebantament de condemna de privació del permís de conduir; i contravencions penals de lesions doloses i vexacions lleus. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el Sr. Cañellas . Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 30 d'abril del 2010 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem d'absoldre i absolem Giner del delicte major de lesions doloses causades amb mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima del que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Que, així mateix, hem d'absoldre i absolem Cañellas del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència del que venia acusat pel Ministeri Públic.

Que hem de condemnar i condemnem, a Giner , com a responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:

pel delicte menor d'amenaces no condicionals, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL.

pel delicte menor de crebantament de condemna de privació del permís de conduir, a la pena de TRES MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL i a la pena complementària de SIS MESOS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR.

per la contravenció penal de lesions doloses, a la pena d'UN MES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL.

per la contravenció penal de vexacions lleus, a la pena de MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300 EUR).

I que hem de condemnar i condemnem, a Cañellas , com a responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:

pel delicte menor d'amenaces no condicionals, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL.

per la contravenció penal de lesions doloses, a la pena d'UN MES D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONAL.

per la contravenció penal de vexacions lleus, a la pena de MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300 EUR).

Així mateix se'ls condemna al pagament de les costes processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, en data 30 de setembre del 2007, vers les 04.30 hores, el processat Giner , nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, arribava al seu domicili radicat al XXXX conduint el seu vehicle Mercedes (AND) E- 7830, quan fou interceptat pel també processat Cañellas , nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, que l'esperava al carrer en aquell indret per demanar-li explicacions per quant, instants abans i trobant-se el processat Cañellas entrant a l'aparcament públic radicat a proximitat de l'hotel "la Mola" de la vila d'Encamp, va veure al processat Giner que passava conduint el seu vehicle tot cridant-li a fi d'atemorir-lo: "hijo de puta, te voy a matar", iniciant-se aleshores una discussió entre ambdós durant la qual el processat Cañellas atemorí al processat Giner dient-li: "hijo de puta, te voy a pegar", discussió que derivà en baralla propinant el processat Cañellas diversos cops al processat Giner així com un cop de peu a la cama, i propinant al seu torn el processat Giner al processat Cañellas diversos cops de puny mentre tenia a la mà la clau del seu vehicle Mercedes causant-li una ferida al pòmul esquerre.

El processat Giner es produí una fractura luxació de Bennet de la base del 1r. metacarpià de la mà dreta, sense que hagi quedat acreditat com es causà.

El processat Giner havia estat condemnat per Ordenança Penal de data 25 de març del 2007, recaiguda en el marc de la causa DM-185-5/07 i degudament acceptada per ell, a la pena de entre altres de 8 mesos de privació del seu permís de conduir, amb autorització per conduir en horari laboral de dilluns a divendres de 6.30 a 20.30 hores".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Giner ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en els motius de la indeguda apreciació dels fets per part del Tribunal de Corts i en que la sentència no conté la narració precisa del fet o fets que es consideren provats. Així, en relació a l'absolució del l'acusat Cañellas del delicte major de lesions doloses, la part apel·lant fonamenta l'error en l'apreciació de la prova en què dels cinc testimonis presencials dels fets sols el senyor Ferreira té manifestat que va veure que Giner marxava del lloc donant cops amb la mà a una barana i, justament, el senyor Ferreira té reconegut que és amic de l'acusat Cañellas . Assenyala, d'altra banda la part apel·lant, que al lloc dels fets no hi havia cap barana metàl·lica i que la resta dels testimonis sí varen certificar que hi hagué una baralla entre Giner i Cañellas i que R. propinà un cop de peu a A. . Per tot això, la part apel·lant considera que s'ha acreditat de manera suficient que l'acusat Cañellas fou l'autor de la lesió soferta per l'acusat Giner i, en conseqüència, demana la revocació de la sentència apel·lada en el sentit de que es condemni a l'acusat Cañellas com autor de un delicte major de lesions doloses a la pena de 18 mesos de presó condicional, amb la responsabilitat civil reclamada en la seva qualificació definitiva.

Altrament, en el recurs s'impugna la sentència demanant la revocació de la condemna de l'acusat Giner del delicte menor d'amenaces no condicionals i de la contravenció penal de vexacions, per no haver estat degudament provats els fets constitutius dels esmentats delicte menor i contravenció penal, ja que de les declaracions dels testimonis, a excepció dels que són amics de Cañellas , no se'n desprèn cap amenaça ni cap vexació, per la qual cosa demana que s'absolgui a l'apel·lant d'ambdues infraccions criminals. I, en quan al delicte menor de crebantament de la condemna de privació del permís de conduir, el recurs es limita a impugnar la pena imposada, per considerar-la excessiva, entenent com pena més ajustada a dret la d'un mes d'arrest nocturn condicional i la pena complementària de 4 mesos de privació del permís de conduir. Finalment, també considera no ajustada a dret la condemna de Giner per la contravenció penal de lesions doloses a la pena d'un mes d'arrest domiciliari condicional.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se al recurs per dos motius. En quan al recurs per l'absolució de l'acusat Cañellas perquè l'apel·lant, per la seva pròpia condició de processat i condemnat per raó de la present causa, manca de legitimació activa per exercitar l'acció penal contra l'acusat absolt en la sentència. I en quan als motius del recurs que fan referència a la pròpia condemna de l'acusat Giner , el Ministeri Fiscal considera que les amenaces i vexacions han quedat plenament acreditades per les manifestacions de Cañellas i de Galván en l'acte del judici oral, i perquè les penes imposades per raó del delicte menor de crebantament de condemna són ajustades a Dret, no essent d'estimar la circumstància de legítima defensa en relació a la contravenció penal de lesions doloses ja que es tractà d'una baralla mútuament consentida. Per tot això, el Ministeri Fiscal interessà la confirmació de la sentència apel·lada per ésser ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que, en primer lloc, hem de dir que la sentència apel·lada sí conté la narració precisa del fet o fets que es consideren provats, com es desprèn de la simple lectura del Resultant primer.

En relació a l'absolució del l'acusat Cañellas, hem de donar la raó al Ministeri Fiscal pel que fa a la falta de legitimació de l'apel·lant Giner per impugnar l'absolució de l'altre acusat ja que, per la seva condició d'acusat, no pot exercir contra ell l'acció penal, per la qual cosa, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació en la seva pretensió de revocar l'absolució de l'acusat Cañellas i condemnar-lo com autor de un delicte major de lesions doloses.

En quan al recurs per la condemna de l'acusat Giner pels delictes menors d'amenaces no condicionals i la contravenció penal de vexacions, recurs fonamentat en una errònia apreciació de la prova per part del Tribunal de Corts per no prendre en consideració els testimonis dels senyors Daza, Amorós i Vilar de què no varen sentir ni cap mena d'insult ni cap amenaça o vexació de Giner contra Cañellas . Si examinem l'acte del judici oral es pot observar que sols declararen Cañellas i Galván i de les seves manifestacions, principalment de les del testimoni Galván el Tribunal de Corts n'extrau la convicció de la realitat de les amenaces i vexacions. Dit testimoni va manifestar que A. insultà a Tiago dient-li "hijo de puta" i "cabrón". És cert que el mateix testimoni manifestà que no va sentir que A. li digués a Tiago "te voy a matar", però Cañellas sí que manifestà en l'acte del judici oral que A. li digué "hijo de puta te voy a matar".

La Jurisprudència té abastament declarat que la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal. En tot cas, el testimoni de la víctima haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions, sempre tenint en compte que és el Tribunal d'instància el que, gràcies a la immediació que permet el judici oral, pot valorar de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici.

En el present cas sols es poden tenir en consideració les manifestacions dels dos acusats i del testimoni Galván que comparegué al judici oral, doncs sols aquesta prova ha estat practicada d'acord amb els principis d'immediació, publicitat i contradicció i, per tant, tenen plena validesa i eficàcia per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència. Les manifestacions d'altres testimonis fetes fora del judici oral i sense contradicció, quan no consta la impossibilitat de comparèixer al judici oral, no poden tenir valor de prova directa, sense perjudici del valor indiciari que el Tribunal els vulgui donar quan serveixen per corroborar altres proves directes.

El Tribunal de Corts ha gaudit de la immediació pròpia del judici oral i ha avaluat les manifestacions dels dos acusats i del testimoni Galván i aquesta valoració ha de ser respectada per aquest Tribunal, que no gaudeix de la immediació pròpia del judici oral, i quan no hi ha un motiu ben aparent per revisar el grau de credibilitat que aquells han merescut al Tribunal de Corts.

Pel que fa a la pena imposada pel delicte menor de crebantament de la condemna de privació del permís de conduir, que la part apel·lant considera excessiva entenent que la pena més ajustada a dret hauria de ser la d'un mes d'arrest nocturn condicional i la pena complementària de 4 mesos de privació del permís de conduir, no hi ha motiu que justifiqui la reducció de la pena imposada pel Tribunal de Corts quan aquesta ha estat determinada dins del marc legal. La pena imposada ha estat la de tres mesos d'arrest nocturn condicional, amb la pena complementària de sis mesos de privació del permís de conduir. L'article 428.6 assenyala al delicte la pena d'arrest, pena que té una durada de fins a sis mesos d'acord amb l'article 36 del Codi Penal, per tant, la imposició de la pena en la seva meitat no es pot considerar excessiva. Tampoc ho és la pena complementària de privació del permís de conduir quan la pena crebantada era la de vuit mesos de privació del permís de conduir.

Finalment, pel que fa a la condemna de l'apel·lant Giner per la contravenció penal de lesions doloses, condemna que considera no ajustada a dret perquè, segons es diu en el recurs, aquest acusat es va limitar a defensar-se d'una agressió il·legítima de Cañellas els fets provats són que hi hagué una baralla mútuament acceptada entre els dos acusats i d'acord amb la Jurisprudència la baralla mútuament acceptada exclou tota possibilitat de legítima defensa, ni tant sols com a eximent incompleta.

II.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Giner contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data trenta d'abril del dos mil deu en la causa TC-122-2/07.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.