MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Penal

Lesions doloses, prescripció de la pena (0026/09)

Resolució
Sentència · 17/12/2009
ROJ
STSJAD 241/2009
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2009:241
Recurs
26/09
Ponent
Marie Conte
Magistrats
Marie Conte, Yves Picod, Josep Maria Pijuan Canadell
Descriptors
DELICTE MAJOR CONTRAVENCIÓ PENAL PRESCRIPCIÓ DE LA PENA MALTRACTAMENT I LESIÓ PRINCIPI ACUSATORI PRESCRIPCIÓ (ACCIÓ PENAL)
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència del Tribunal de Corts que havia absolt a Raya del delicte major de lesions doloses i havia aplicat la prescripció de l'acció penal per les contravencions penals de maltractaments corporals lleus. La Sala Penal ha revocat parcialment la sentència i ha condemnat a Raya i Carnero com a autors responsables d'una contravenció penal de maltractament lleu a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional. Això es deu al fet que, tot i que no s'ha pogut demostrar com es va produir la ferida incisa en l'arc ciliar de la víctima, les empentes donades per Raya a Amorós mereixen la qualificació de maltractament corporal lleu. Addicionalment, la Sala Penal ha considerat que la prescripció de la pena no és aplicable en aquest cas, ja que hi ha una providència dictada per la Batlle instructora que interromp la prescripció respecte dels altres fets connexes.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 26/09 Causa núm. TC-071-1/06 Sentència núm. 38-09

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs. Vendrell

Marie Conte

Yves Picod

nou.

Andorra la Vella, a disset de desembre del dos mil

En el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal contra la sentència de data 4 de juny del 2009 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte de lesions doloses causades amb mitjans o objectes amb perill de causar lesions més greus. Sent part el Sr. Raya. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 4 de juny del 2009, amb la següent part dispositiva: "que hem d'absoldre i absolem, Raya del delicte major de lesions doloses causades amb mitjans o objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima del que venia acusat pel Ministeri Fiscal.

Que hem d'apreciar i apreciem la prescripció de l'acció penal pel que respecte a les contravencions penals de maltractaments corporals lleus constituïdes vers Amorós, Carnero i Raya.".

II.-RESULTANT: Que la precedent decisió es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "que, en data 9 de setembre del 2005, vers les 21.30 hores, el processat Raya, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, es trobava sopant juntament amb la seva esposa Gálvez al seu domicili radicat a l'XXXX quan picaren al timbre els implicats Carnero, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, i Amorós, nascuda el XXXX , de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, amb la intenció de reclamar uns diners al processat Olmo, iniciant-se aleshores una discussió entre el processat Olmo i la seva esposa d'una banda i els implicats D.S. i B. de l'altra, que derivà en baralla durant la qual els implicats D.S. i B. empentaren al processat Olmo, empentant aquest al seu torn a la implicada B., la qual es produí una ferida incisa en arc ciliar, que requerí punts de sutura, sense que s'hagi pogut determinar com i amb què es va realitzar aquesta, ni qui va ser el causant de la mateixa. En un moment donat de la discussió, l'implicat D.S. propinà dues bufetades al processat Olmo, sense causar-li cap ferida".

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació el Mgfc. Ministeri Fiscal interessant la revocació parcial de la sentència en el sentit de condemnar al processat Raya com autor responsable del delicte major de lesions doloses tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal, a la pena de dos anys de presó condicionada i de condemnar el mateix a satisfer a Amorós els imports de 1.500EUR en concepte de Pretium doloris i 1.000EUR en concepte de perjudici estètic; de condemnar el processat Carnero com autor responsable d'una contravenció penal de maltractament lleu tipificada a l'article 476.1 del Codi Penal, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional.

Posa de manifest que la sentència estableix en el resultant de fets provat que és el processat Olmo el qui empenta M.A.B., i com a conseqüència es produí una ferida incisa en l'arc ciliar que requerí punts de sutura.

Pel que respecta el processat D.S. considera que la contravenció penal de maltractament lleu no es troba prescrita. Sosté que la providència dictada per la Batlle instructora en data 26 d'octubre del 2006 en el marc de la mateixa causa interromp la prescripció a tots els il·lícits penals, implicats i processats objecte de la causa en el marc de la qual la providència fou dictada, compte tingut de la connexitat dels fets imputats als diversos processats.

IV.-RESULTANT: Que la defensa de Raya s'oposa al recurs sol·licitant la confirmació de la sentència en base a les següents argumentacions:

-no s'ha pogut provar com i amb què es va realitzar la ferida incisa en l'arc ciliar de la Sra. Amorós, ni qui va ser el causant de la mateixa.

-L'article 199.2 del Codi Penal prohibeix efectuar noves al·legacions en segona instància.

-Mai s'ha acusat al llarg del procediment al processat per un delicte major de lesions doloses previstes a l'article 113.3 CP.

-El tribunal únicament hauria pogut condemnar M.A.Olmo si hagués fet ús de la possibilitat prevista a l'article 154 CPP de formular la tesi.

-El fet que el Tribunal de Corts hagi considerat responsable a M.A.Olmo de la contravenció penal de maltractament corporals lleus viola el dret a un procediment degut i el dret a la defensa.

-Sosté la qüestió de la prescripció i s'adhereix a les al·legacions desenvolupades pel Tribunal.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que l'article 154 del Codi de Procediment Penal imposa al tribunal formular la tesi i suggerir al Fiscal i a les parts que donin el seu parer, en la hipòtesi en la qual "el Tribunal entén que el fet objecte del judici ha estat qualificat pel Ministeri Fiscal o les parts amb error evident".

En aquest cas ni el Ministeri Fiscal ni el Tribunal de Corts no van proposar donar una nova qualificació als fets que es reprotxen a Raya, que s'integren en el tipus bàsic de maltractament i lesions.

El fet de donar als mateixos actes una qualificació idèntica excloent el tipus agreujat de l'article 115.2 del Codi Penal, o bé desqualificant en contravenció el delicte major retingut a l'origen, no infringeix ni el principi acusatori ni de manera més general els drets de la defensa, i no es tracta en cap cas de la hipòtesi prevista per l'article 154 del CPP.

II.-CONSIDERANT: Sobre el fons: Que en ressurt dels elements de la instrucció, de les declaracions contradictòries fetes per les parts en el moment de la vista oral, de les constatacions mèdiques i especialment del dictamen emès per la metge forense Dra. Olmo que la ferida patida per Amorós, a l'arc ciliar, al ésser incisa, mai es podia haver produït amb un objecte que no fos tallant, que en cap moment els participants a la baralla no van citar la utilització d'un objecte com aquell, de tota manera no ha pogut ser demostrat com es va produir la ferida i quin n'era l'origen.

Per tant és amb bon criteri que el Tribunal de Corts ha absolt el processat del delicte major de lesions doloses pel qual venia acusat, observant-se que, per les raons precedentment exposades no s'ha establert la culpabilitat de Raya pel delicte de l'article 115.2 del Codi Penal ni de l'article 113.3 del Codi Penal.

També és amb bon criteri que la sentència recorreguda ha considerat que les empentes donades per Raya a Amorós mereixen la qualificació de maltractament corporal lleu, contravenció prevista i penada per l'article 476.1 del Codi Penal.

III.-CONSIDERANT: Sobre la prescripció de la pena: imputable a Raya i a ENTITY_6: que entre la providència d'incoació de sumari de data 14 de juliol del 2006 i l'aute de processament de data 12 de març del 2007, figura en autes una providència dictada per l'Hble. Batlle instructora en el marc de la mateixa causa TC-071-1/06 en data 26 d'octubre del 2006, per la qual s'acorda deduir testimoni de les actuacions relatives a Amorós.

Respecte la connexió de les infraccions concernides, aquest aute interruptor de prescripció, fins i tot si només concerneix Amorós, interromp la prescripció respecte dels altres fets connexes.

En conseqüència les contravencions penals imputades als coprocessats no estan afectades per la prescripció.

Per tant convé condemnar Raya i Carnero com autors responsables d'una contravenció penal de maltractament lleu, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional.

IV.-CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser revocada parcialment.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal.

2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 4 de juny del 2009 en la causa de referència en el sentit de condemnar Raya i Carnero com autors responsables d'una contravenció penal de maltractaments lleus a la pena de d'un mes d'arrest nocturn condicional.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora