Suspensió del termini d'actuació en virtut de les mesures COVID-19

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000169-2025 DE 12/11/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 12/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000118/2025

Nig : 5300542120200001373

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00169

SENTÈNCIA 000169/2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Serra

Representant: Sra. Álvarez

Advocada: Sra. Macias

Apel·lat: AREB en tant que administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_0

Representant: Sr. Almansa

Advocat: Sra. Blasco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Suspensió del còmput del termini de caducitat d'una acció judicial per aplicació de les Lleis 3/2020, 5/2020 i 7/2020 durant la COVID-19.

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 18 de setembre de 2020, la Sra. Serra va interposar demanda contra la societat ORG_0, sota administració judicial de l'AREB, mitjançant la qual sol·licitava, amb caràcter principal, la declaració de nul·litat o anul·labilitat per vici de consentiment del contracte de subscripció d'accions preferents PREF ORG_0 EUR3m+1,725% -1,803, subscrit en data 19 de juliol de 2011, per import de 25.000 euros, amb la consegüent restitució de l'import invertit i dels interessos legals; i, subsidiàriament, la resolució contractual amb indemnització de danys i perjudicis per incompliment de l'entitat demandada, i encara més subsidiàriament, la resolució del contracte en aplicació de la Llei 13/2013 de competència efectiva i protecció del consumidor, imposant a la part demandada el pagament de les costes ocasionades.

Segon.- La part demandada, contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions de la part demandant, interposant amb caràcter previ excepció de prescripció de les accions exercitades, i, amb caràcter subsidiari, sol·licitava la desestimació íntegra de la demanda i encara més subsidiàriament, en l'eventualitat que s'acollís d'alguna manera la demanda, es descomptés totes les quantitats que en concepte de dividends els demandants havien percebut fins a la data.

Tercer.- Les parts replicaven i duplicaven reiterant les seves al·legacions i pretensions inicials.

Quart.- Practicats els diferents mitjans de prova proposats i evacuats els respectius escrits de conclusions, el dia 22/04/2025, rectificada per autes de 8/05/2025 i 30/06/2025, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Aixecar d'ofici la caducitat de l'acció d'anul·labilitat de l'adquisició de les accions PREF ORG_0 EUR3M +1,725%-1,803% per manca inicial de consentiment contractual i vici de consentiment ex post en la modalitat d'error en la Sra. Serra.

Segon.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció de rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats arran del presumpte incompliment de les obligacions contractual per part de ORG_0.

Tercer.- Declarar la prescripció de l'acció de rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats arran del presumpte incompliment de la Llei 13/2013, de 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.

Quart.- Desestimar la demanda interposada per la Sra. Serra en haver-se estimat les qüestions anteriors, i en resultar extingides les seves pretensions.

Cinquè.- Imposar les costes processals a la part demandant, incloent-hi honoraris d'advocat i procurador, quins hauran de ser acreditats en període d'execució de sentència"

Tercer.- La representació processal de la Sra. Serra ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. Es recorre la declaració de caducitat de l'acció d'anul·labilitat per vici de consentiment en la subscripció d'accions preferents ORG_0. També es recorre la declaració de prescripció de l'acció subsidiària de rescabalament per incompliment contractual. Es denuncia vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva i a l'accés a la justícia (art. 10 CE i art. 6 CEDH). Es considera que la sentència ha aplicat de manera errònia la doctrina constitucional sobre prescripció i caducitat. Es reprotxa que no s'ha tingut en compte la suspensió dels terminis processals establerta per les Lleis 3/2020, 5/2020 i 7/2020 durant la COVID-19 sostenint que aquestes lleis d'ordre públic, suspengueren expressament terminis de caducitat i prescripció i que existia jurisprudència prèvia (sentència del 21/09/2022) que ja havia reconegut la suspensió dels terminis en un cas idèntic contra ORG_0. Es critica l'error de Batllia en qualificar el contracte com a mercantil en lloc de civil. Es defensa que la naturalesa civil implica un termini de prescripció de 30 anys i no de 3. La clienta actuava com a consumidora, sense coneixements financers, i no com a professional; que ORG_0 va incomplir deures d'informació, transparència i adequació al perfil de risc i que va assessorar la clienta de manera interessada i contrària al criteri de bona fe. La Batllia va ometre valorar jurídicament la relació prèvia d'assessorament bancari i que en qualsevol cas, la jurisprudència europea i constitucional qualifica aquestes relacions com a civils, no mercantils. S'impugna també la condemna en costes, sol·licitant que recaiguin en la part demandada.

Quart.- La representació processal de l'AREB s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant es dicti Resolució desestimant-lo, tot confirmant íntegrament la Sentència impugnada en tots els seus extrems i imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part recurrent impugna la declaració de caducitat de l'acció principal d'anul·labilitat per vici de consentiment i la prescripció de l'acció subsidiària de rescabalament apreciades per la Sentència recorreguda. També es discuteix la qualificació del contracte com a mercantil en lloc de civil, amb les conseqüències sobre els terminis aplicables. Finalment, s'impugna la condemna en costes i es demana la seva revocació en favor de la part apel·lant.

Segon.- El motiu central del recurs d'apel·lació s'adreça contra l'apreciació d'ofici de la caducitat de l'acció que s'articulava amb caràcter principal: la resolució del contracte per vici del consentiment. La Sentència del Tribunal de Batlles va entendre que l'acció exercida per la Sra. Serra era una acció d'anul·labilitat per error-vici del consentiment, i, per tant, subjecta al règim de caducitat i no al de prescripció. En aquest sentit, la Batllia recordava que la jurisprudència de la Sala havia establert que aquesta acció es troba sotmesa a un termini de caducitat de quatre anys, quin còmput s'iniciava a partir del moment en què el client té coneixement efectiu del dany o del vici. En el cas concret, el "dies a quo" fou fixat en el 21 d'abril de 2016, data en què l'AREB va adoptar la decisió que provocà la pèrdua total del capital invertit. El Tribunal afegia que la caducitat és una institució imperativa que no admet interrupció, suspensió ni renúncia, i que tampoc podia resultar afectada per les mesures excepcionals derivades de la crisi sanitària de la Covid-19. En conseqüència, el termini de quatre anys expirava el 21 d'abril de 2020, de manera que, en presentar-se la petició de citació a judici el 9 de juny de 2020, l'acció ja havia caducat.

Ara bé, si bé és cert que la jurisprudència ha establert reiteradament que la caducitat, a diferència de la prescripció, es caracteritza per la seva simplicitat i pel caràcter objectiu del transcurs del temps -el què justifica que no pugui ser interrompuda, suspesa, modificada ni admeti renúncia, podent ser apreciada d'ofici (vegeu per això la Sentència dictada en el rotlle TSJC 291/09), no és menys cert que aquestes característiques generals s'han d'acomodar a les disposicions legals vigents en cada moment. És un principi bàsic de jerarquia normativa que la Llei, com a expressió de la voluntat general, preval sobre la jurisprudència, que només interpreta i aplica el dret existent. Així, quan el legislador dicta una norma especial, aquesta passa a integrar el sistema jurídic i obliga els tribunals a adaptar-hi la seva doctrina, fins i tot quan la jurisprudència anterior hagi establert criteris diferents. En aquest cas, les Lleis 3/2020, 5/2020 i 7/2020 varen introduir un règim excepcional i imperatiu que suspenia de manera global tant els terminis de prescripció com els de caducitat, amb la finalitat de protegir els drets dels ciutadans en un context d'emergència sanitària i de restricció general de l'activitat judicial. Aquestes normes, adoptades amb rang legal i d'aplicació immediata, obligaven els tribunals a apartar-se de la línia jurisprudencial anterior que qualificava la caducitat com a institució que no admetia suspensió o interrupció. En conseqüència, la jurisprudència no podia mantenir-se immutable davant la nova regulació, ja que la seva funció és aplicar i interpretar el dret positiu en vigor.

En conseqüència, a la data de venciment del termini (21 d'abril de 2020, segons assenyala la mateixa Sentència i sense que aquest pronunciament hagi estat qüestionat), calia afegir-hi els dies corresponents al període de suspensió legal (de l'1 d'abril al 10 de juny de 2020). Per tant, en trobar-se el termini "a quem" (21/04/2020) en plena situació de suspensió per imperatiu legal, i havent-se presentat la petició de citació a judici el primer dia hàbil en què resultava jurídicament possible, l'acció va ser exercitada en termini i no podia ser considerada caducada.

En atenció a tot això, escau estimar el recurs d'apel·lació i revocar la Sentència dictada, amb el consegüent retorn de les actuacions a la Batllia perquè entri a examinar el fons de la pretensió principal. Només així es garanteix plenament el dret al doble grau de jurisdicció, que no pot entendre's satisfet quan la resolució de primera instància posa fi al procés sense valorar el fons de la demanda. La denegació d'aquest examen equival a buidar de contingut el dret d'accés a la jurisdicció i el dret a obtenir una resposta judicial sobre la pretensió material plantejada, privant l'apel·lant de la possibilitat que un tribunal superior revisi i controli l'actuació de l'òrgan inferior. En definitiva, només permetent que la Batllia es pronunciï sobre el fons i que, eventualment, aquest pronunciament pugui ser sotmès a revisió pel Tribunal Superior, es preserva el nucli essencial del dret fonamental a la tutela judicial efectiva i el principi de doble grau de jurisdicció que inspira el nostre sistema de garanties constitucionals i convencionals.

Quart.- L'estimació del recurs s'ha de traduir amb la no imposició de les costes en cap d'ambdues instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Serra contra la Sentència 45/2025 de la Batllia que es revoca íntegrament declarant que l'acció d'anul·labilitat de l'adquisició de les accions preferents PREF ORG_0 EUR 3m+1,725% -1,803, subscrit en data 19 de juliol de 2011 per manca de consentiment no es trobava afectada de caducitat i retornant les actuacions a la instància perquè es dicti nova Sentència que examini el fons de la qüestió jurídica que se li plantejava.

No s'ha de fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.