Menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa - Error invencible (6000074/2023)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta Yves Picod

Núm. de Rotlle: TSJP 00000012/2024 Núm. de Causa: 6000074/2023

SENTÈNCIA 10-2024

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sr. Nogués

Advocat: Sr. Tejada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, vint-i-cinc d'abril de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 17 de gener del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 17 de gener de 2024 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Absoldre Nogués del delicte menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa del que venia acusat.

Declarar d'ofici les despeses processals causades".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 23 de juliol de 2021, el Ministre de Justícia i Interior dictà una ordre d'expulsió contra Nogués, per un període d'un any.

Aquesta ordre fou notificada personalment a l'interessat en data 12 d'agost de 2021, pel que l'expulsió finalitzava en data 12 d'agost del 2022.

En data 5 d'abril del 2022, el processat contactà per correu electrònic amb la seva gestora, demanant-li quin dia podia tornar al Principat, contestant-li aquella, després de consultar-ho amb el Servei de Policia, que podia tornar a Andorra a partir del 23 de juliol del 2022.

El dia 2 d'agost de 2022, Nogués entrà al Principat, i per tal de regularitzar la seva situació i sol·licitar una autorització temporal per poder treballar, es presentà al Servei d'Immigració on fou seguidament detingut".

III.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Corts, interessant la revocació de la resolució objecte de recurs en el sentit de condemnar al Sr. Brian Jorge Z. com autor d'un delicte menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa.

Considera el Ministeri públic que el Tribunal de Corts ha conclòs erròniament que el Sr. Nogués va incórrer en un error de prohibició invencible, quan va tornar al Principat abans de que finalitzés la vigència de l'ordre d'expulsió del país, perquè disposava de tota la informació per conèixer quan finalitzava l'ordre d'expulsió.

IV.-RESULTANT: que la representació lletrada del Sr. Nogués s'oposa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, en considerar que el recurs d'apel·lació es fonamenta en unes premisses que ignoren el material probatori que obra en autes, motiu pel qual ha de ser desestimat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal impugna la sentència perquè considera que el Tribunal de Corts ha conclòs erròniament que el Sr. Nogués va incórrer en un error de prohibició invencible quan va tornar al Principat, abans de que finalitzés la vigència de l'ordre d'expulsió del país, perquè disposava de tota la informació per conèixer quan finalitzava l'ordre d'expulsió i podia tornar al Principat i perquè la conversa mantinguda entre el Sr. Z. i la Sra. Ribes només pretén donar cobertura i encobrir la conducta il·lícita del Sr. Z.

No qüestiona el Ministeri Fiscal la realitat dels fets declarats provats en la sentència i que, per tant, el Sr. Z. el dia 5 d'abril de 2022 li va enviar un correu electrònic a la Sra. S., la gestora que li havia tramitat el seu permís de residència, havia fet les al·legacions a l'expulsió i havia interposat el recurs contra l'ordre d'expulsió, en el qual li va preguntar quin dia podria tornar al Principat i que aquesta li va respondre a través del mateix mitjà el dia 23 de juliol.

També s'admet que el Sr. Z. entrà al Principat el dia 2 d'agost de 2022 i que, per regularitzar la seva situació i sol·licitar autorització temporal per poder treballar, es presentà al Servei d'Immigració i va ser detingut en aquell moment.

Tampoc són fets controvertits que l'ordre d'expulsió era de data 23 de juliol de 2021, que va ser notificada al Sr. Z. el 12 d'agost de 2021, que la seva durada era d'un any a partir d'aquesta data, que va ser desestimat el recurs interposat contra aquesta ordre per la Sra. S. en representació del Sr. Z., que la resolució li va ser notificada a aquella; i que la Sra. S. contactà telefònicament amb l'agent de Policia PO143 per preguntar-li quan s'acabava l'ordre d'expulsió del Sr. Z., conversa que va ser reconeguda per l'agent.

A partir d'aquests fets el Tribunal de Corts conclou que el Sr. Z., quan entrà al principat el dia 2 d'agost de 2022, pocs dies abans de que finalitzés la vigència de l'ordre d'expulsió, ho va fer amb el convenciment de que podia fer-ho, incurrint en un error sobre la il·licitud de la seva conducta i que, a més, l'error va ser invencible perquè va adoptar totes les mesures necessàries per assegurar-se que podia entrar al Principat de forma legal consultant la data amb la seva gestora.

II.- CONSIDERANT: que l'error de prohibició establert a l'article 15 del Codi Penal consisteix en la creença equivocada que l'actuació que es duu a terme és lícita, és a dir, no està sancionada penalment. Per excloure l'error és suficient que es tingui una normal consciència o, almenys, sospita que l'actuació és contrària a dret i si, així i tot, es prescindeix de les més elementals pautes de comportament i d'informació i assessorament previs, dels quals hagués resultant el complert coneixement que no podia dur-se a terme aquesta conducta, i de la consegüent il·licitud d'aquesta, no hi ha, per descomptat, error invencible, però tampoc error vencible o evitable (una mera imprudència), sinó dol eventual.

En el cas enjudiciat, hem de compartir el criteri del Tribunal de Corts sobre l'error en què va incórrer el Sr. Z. respecte a la data en què podia tornar al Principat, perquè la indicació per part de la seva gestora del dia en què podia tornar -23 de juliol de 2022- i el fet que es presentés al Servei d'Immigració abans de la data de finalització de l'ordre d'expulsió així ho demostra, ja que resultaria totalment il·lògic que ho hagués fet sabent que havia entrat il·legalment ja que seria immediatament detingut, tal com va succeir.

Per determinar si aquest error va ser o no invencible, s'han de valorar les circumstàncies personals -entre elles les condicions psicològiques i culturals- de l'autor- i també les possibilitats d'assessorament que li haguessin permès conèixer la il·licitud de la seva acció.

El Sr. Z. va sortir del Principat el dia 13 d'agost de 2021, quan encara no s'havia interposat el recurs d'apel·lació que la seva gestora va presentar després contra l'ordre d'expulsió. La resolució d'aquest recurs va ser notificada a la Sra. S., el Sr. Z. va dir que no li havia estat comunicada per la seva gestora i aquesta no va poder afirmar que efectivament ho hagués fet. Per això, tot i que l'ordre d'expulsió i la seva durada li va ser notificada, desconeixent el Sr. Z. el resultat del recurs, trobant-se fora del Principat i havent-se amb anterioritat, reduït el termini de l'expulsió en estimar-se les al·legacions presentades per la gestora, considerem que el Sr. Z. va demanar l'assessorament que li era exigible, quin és preguntar a la seva gestora, la data en que podia tornar al Principat.

La Sra. S. era qui havia gestionat el tema de la residència al Principat del Sr. Z. i de la seva expulsió i tenia, per tant, coneixement de quan finalitzava la vigència de l'ordre d'expulsió, per haver-se encarregat del recurs i rebre la notificació de la resolució recaiguda.

Per això, l'assessorament que el Sr. Z. va demanar a la seva gestora sobre la data en què podia retornar al Principat, ha de ser considerada una comprovació suficient, perquè aquell va poder fonamentadament suposar, sense altres comprovacions, que la indicació que li va donar sobre la data en què podia tornar al Principat, era correcta.

El que la Sra. S., en comptes de comprovar en l'expedient del Sr. Z. la durada de l'ordre d'expulsió, truqués directament a l'agent de Policia PO143 i, ja sigui perquè aquest no l'informés correctament o aquella va entendre malament el que li va dir l'agent, transmetés al Sr. Z. una informació errònia, no pot afectar a la culpabilitat d'aquest, qui, confiant raonablement en la data que li va dir la seva gestora, va tornar al Principat després d'aquesta amb la creença de que podia fer-ho.

No podem compartir el criteri del Ministeri Fiscal sobre que la conversa via correu electrònic entre el Sr. Z. i la Sra. S., constituís una estratègia dissenyada per aconseguir la impunitat de l'entrada il·legal d'aquell al Principat, perquè estem parlant de molts pocs dies de diferència entre la data proporcionada per la Sra. S. i la data de finalització de la prohibició d'entrada al Principat, els correus es van enviar mesos abans, i tot indica, per tant, que es va tractar d'un malentès o una confusió sense cap mala intenció.

La concurrència en el Sr. Z. d'un error invencible com a causa d'exclusió de la responsabilitat penal va ser correctament apreciada i el recurs ha de ser desestimat.

III.- CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb declaració d'ofici de les costes causades.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal, contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de gener de 2024.

2- CONFIRMAR la resolució objecte de recurs.

3.- Declarar d'ofici les costes processals. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio