Reclamació de quantitat derivada de l'estada en un centre geriàtric. Àmbit d'aplicació de la contribució dels familiars de la Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris (7000108/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000128/2023 ORIGEN: 7000108/2020 - 0

NIG: 5300542120200001690

PARTS:

Apel·lant: Cano

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sra. Manzano

Apel·lat: Srs. Pombo, Soriano, Recio, i Machado

Representant: Sra. Seco

Advocat: Sr. Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Galván

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: reclamació de quantitat derivada de l'estada en un centre geriàtric. Àmbit d'aplicació de la contribució dels familiars de la Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris

SENTÈNCIA 000168/2023

Andorra la Vella, el 5 de desembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Vilar va estar ingressada a la Residència A des del 19-3-2021 i fins al 6-12-2018 en què es produïa el seu òbit, existint un ròssec pendent de pagament derivat d'aquesta estada a alçada de 53.063,57.- EUR.

Després de trametre diferents cartes al Sr. Pombo, i als germans Srs. Soriano, Recio i Machado, -fill i nets de la Sra. ENTITY_13- reclamant el pagament de la quantitat assenyalada, la representació processal de la Cano formulava demanda el dia 2-10-2020 contra els mateixos a alçada de l'import indicat, pretensió que fonamentava en l'obligació de prestar aliments per part dels familiars de la Sra. Vilar i en l'art. 62.1 del text refós de la Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris a la qual els demandats s'haurien emparat quan sol·licitaren les prestacions assistencials que els foren atorgades, recordant, tanmateix, que quan el Sr. Pombo va efectuar el reagrupament familiar de la seva mare, assumia l'obligació de fer-se càrrec de les despeses que la Sra. Vilar podia generar a Andorra el que no havia fet.

2.- El 23-10-2020, la representació processal de la part demanada contestava la demanda formulada oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Les parts han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials. Tanmateix, s'han practicat els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions i les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions, reproduint les seves pretensions inicials.

4.- El dia 8-4-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Desestimar la demanda interposada per la Cano contra els Srs. Pombo i Soriano, Recio i Machado, tot imposant-li l'abonament de les costes processals causades a la part defenent segons allò precisat al darrer Fonament de dret de la present resolució, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

5.- La representació processal de la Cano ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència en aquesta alçada, estimant íntegrament les pretensions articulades en la demanda inicial, amb imposició a la part demandada de les costes ocasionades en ambdues instàncies, segons els motius de greuge que s'exposen de manera succinta seguidament.

En primer lloc, considera que l'aplicació que es realitzava de la Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris en la Sentència dictada era errònia; que la seva representada, si bé era una entitat privada tenia la condició de centre sociosanitari havent facilitat a la Sra. Vilar diferents prestacions de caràcter sociosanitari i socials i que aquesta característica s'inferia de la sol·licitud que els demandats havien realitzat prop de Govern obtenint prestacions de caràcter públic per a sufragar part del cost de l'estada de llur mare i àvia. Referia que la prestació articulada per la seva representada en benefici de la Sra. Vilar consistia en una atenció residencial, prodigant-li les cures que requeria.

Considera, d'altra part, que el Tribunal de Batlles incorria en error en la valoració de la prova quan en la Sentència dictada sostenia que la demanda no es fonamentava en un contracte de prestació de serveis. En canvi, defensa que els familiars havien estat part en el contracte subscrit: van sol·licitar prop de Govern diferents ajudes i van anar efectuant pagaments parcials del deute que anava sorgint, el què en definitiva suposava un reconeixement de deute, especialment si es tenia en compte que el Sr. Pombo va efectuar un pagament de 250.- EUR després de produir-se la defunció de la seva mare. Afegia que quan aquest darrer havia portat la seva mare a Andorra, havia signat prop d'immigració un document en què manifestava fer-se càrrec dels aliments de la seva mare en cas de necessitat.

En darrer lloc, denuncia que s'havia vulnerat el dret de la seva representada a un judici de durada raonable en haver transcorregut un termini d'un any i mig entre la data en què s'evacuava l'escrit de conclusions i el moment en què es dictava la Sentència recorreguda. D'altra banda, defensa que el Tribunal de Batlles havia dictat dues sentències contradictòries davant d'una mateixa situació de fet i de dret, referint-se per això a la Sentència 126/2015 dictada en el procediment 7000062/2015.

6.- La representació processal dels Srs. Pombo s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant es dictés Sentència que confirmés íntegrament la resolució dictada en la instància, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Amb aquesta finalitat nega que la Sentència dictada incorregués en els vicis que se li atribuïen; que la interpretació que s'efectuava respecte de la Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris era ajustada a dret negant que la residència A es trobés legitimada per actuar contra els seus representats. D'altra part, sostenia que el pagament parcial que la mateixa part demandant invocava s'havia realitzat amb el peculi personal de la Sra. Vilar, sense que els demandats assumissin cap mena de responsabilitat. Quant a les afectacions al dret al procés degut que s'invocava de contrari les negava.

7.- Per Aute de 4-10-2023 es decidia no admetre les proves proposades per la part apel·lant, declarant-se el recurs d'apel·lació vist per Sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present litigi ho és en reclamació de quantitat pel ròssec deutor (53.063,57.- EUR) derivat de l'estada de la Sra. Vilar a la residència A.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles desestima aquesta reclamació sostenint que la ORG_0 no tenia legitimació per a reclamar aliments per compte d'aquesta al seu fill i nets. D'altra banda, raona que la part demandant, en ser una institució de naturalesa privada, no es podia prevaldre de la Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris. En darrer lloc, ressalta que la Llei 30/2022 Qualificada de la Persona i de la Família que admet en determinades circumstàncies i condicions el dret de reclamar aliments a familiars fins i tot per institucions privades no resultava d'aplicació en haver entrat en vigor més tard.

En aquesta alçada, la representació processal de la fundació recurrent no qüestiona la decisió del Tribunal de Batlles quan pronuncia la seva manca de legitimació activa per a reclamar aliments per compte de la Sra. Vilar, pivotant exclusivament els motius de greuge que s'articulen, al torn de les condicions d'aplicació de la Llei 6/2014 i de la vinculació per part dels demandats al contracte de servei existent.

Segon.- Àmbit de l'aportació de familiars i altres persones obligades prevista en la Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris.

La Llei 6/2014 de Serveis Socials i Sociosanitaris preveu en l'art. 62:

"Quan els beneficiaris de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, o que per causa de la manca de recursos siguin sol·licitants de la pensió de solidaritat per a gent gran o de prestacions econòmiques ocasionals, els familiars o les altres persones obligades se n'han de fer càrrec en els termes següents:

Familiars obligats

Són familiars obligats, si compleixen els requisits previstos a la lletra b) d'aquest apartat, el cònjuge o la parella en unió estable, els ascendents i els descendents per consanguinitat fins el segon grau, segons l'ordre de proximitat en grau, i els germans respecte als menors d'edat o discapacitats.

Les persones indicades són familiars obligats si disposen de recursos suficients. S'entén que es compleix aquest requisit:

Si els ingressos del familiar obligat que viu sol superen dues vegades el LECS personal. Si el familiar obligat forma part d'una unitat familiar i de convivència que els ingressos superin una vegada i mitja el LECS familiar.

O si el seu patrimoni supera la puntuació en el barem de valoració patrimonial que s'estableix a la Llei.

En tot cas, les aportacions dels familiars al finançament de les prestacions que rebin els beneficiaris no podran comprometre la lliure disposició d'ingressos que corresponguin a dues vegades l'import del LECS personal o una vegada i mitja del LECS familiar, en els termes establerts a l'apartat b) d'aquest article.

El familiar obligat perd aquesta condició si acredita que concorre en la persona beneficiària qualsevol dels supòsits que constituirien causa legal de desheretament d'un legitimari o d'extinció del dret d'aliments, o altres situacions de desconsideració greu envers el familiar obligat, degudament objectivades i acreditades.

(···)"

Si bé aquest precepte preveu expressament la participació de familiars en el pagament de determinades prestacions, aquesta obligació es contempla exclusivament amb relació als preus públics dels serveis, que segons l'art. 2, apartat k) corresponen a "la contraprestació exigida per l'entitat pública o, si escau, per l'entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. Es fixa en funció dels costos de la prestació", contribució aquesta que segons es preveu en l'art. 62.4: "S'estableixen per reglament els imports, el procediment i la restant regulació del règim d'aportacions dels familiars i altres persones obligades".

Si aquestes precisions es traslladen al concret supòsit que s'examina escau considerar que la reclamació de la fundació demandant no ho és en concepte de preu públic (no és ni una administració pública ni la reclamació articulada deriva d'una activitat concertada) sinó que es tracta de la tarifa pròpia derivada d'una activitat privada que en cap cas ha estat contemplada pels Reglaments previstos per la Llei. Davant d'aquesta situació, la reclamació que s'articula no es pot fonamentar en les previsions de l'art. 62 de la Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris, i en conseqüència la decisió de la Batllia es troba degudament fonamentada en dret des d'aquesta perspectiva.

El primer motiu del recurs haurà de ser desestimat.

Tercer.- Els demandats no es troben vinculats pel contracte de servei subscrit respecte de l'estada de la Sra. Vilar a A.

La representació processal de la Cano manté en aquesta alçada que els recurrents es trobaven vinculats pel contracte de serveis subscrit per la Sra. Vilar. Aquest argument ha estat, però introduït per primer cop en aquesta alçada sense que en l'escrit de demanda s'hi efectués la més mínima referència (la demanda es justificava en el deure d'aliments, la Llei 6/2014 de serveis socials i sociosanitaris i en una pretesa obligació de pagament de la quantitat reclamada resultant del compromís assumit davant del servei d'immigració en sol·licitar el reagrupament familiar de la seva mare). Aquesta sola raó ja seria suficient per a descartar el seu examen en mèrits del brocard "pendente appellatione, nihil innovetur". En efecte, no poden les parts en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatòria. I, correlativament, no pot el Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

Això no obstant, amb la finalitat d'atorgar a la part recurrent una complerta resposta a les seves pretensions indicarem que en cap moment s'ha incorporat el contracte que regulava l'estada de la Sra. Vilar en l'establiment de la seva titularitat, el que impedeix valorar si els demandats assolien alguna obligació derivada de la seva estada en el mateix. Pel que es refereix als pagaments que es van efectuar durant l'estada de la Sra. Vilar, no es discuteix que els mateixos provenien del compte personal de la Sra. Vilar i es finançava amb la pensió que rebia de l'estat espanyol. En tot cas, el fet que algun dels demandats pogués fer ocasionalment algún pagament amb peculi personal no és de naturalesa a ampliar subjectivament el contracte existent sinó que suposa un pagament per part de tercer admès a Andorra (Digest 46, 3, 53), sense que la circumstància que una part del preu la paguessin tercers suposi la novació del pol passiu de la relació obligatòria. En efecte, "la modificació del pol passiu de la relació obligatòria pot tenir lloc de diferents formes, admeses per l'ordenament jurídic andorrà (cfr. D. 46,2,8-5 i C.8,42,6 i SSTM de 16-12-1986 i 22-3-1993 i SSTSJA de 27-1-2000 i 11-5-2000). Així una primera forma és l'anomenada expromissió, segons la qual i degut a un acord entre el nou deutor i el creditor, resta obligat aquest nou deutor, alliberant a l'anterior o bé assumint de forma cumulativa amb l'antic deutor el deute existent. La segona modalitat és la que es coneix amb el nom de delegació del deute. En virtut de la delegació l'antic deutor, anomenat delegant, designa un nou deutor, conegut amb el nom de delegat per tal de complir amb el deute existent front al creditor o, fins i tot, per assumir una nova obligació. En el cas de nomenament pel pagament d'una prestació ja existent ens trobem davant la delegació solutòria, mentre que quan el nomenament té per objecte el compliment d'una nova prestació estem davant la delegació promissòria, I, la tercera modalitat és el negoci d'assumpció de deute, a través del qual, amb el consentiment del creditor o bé el primitiu deutor es reemplaçat pel nou o bé aquest s'obliga de forma cumulativa amb aquell" (Sentència de 9-4-2015, rotlle TSJC- 392-14). I en el supòsit examinat, el pagament efectuat pel Sr. Pombo després de la mort de la seva mare no es pot considerar que ho fos per liquidar el deute en la seva globalitat o amb la voluntat d'afegir-se com a deutor a l'herència relicta de la seva mare, sinó que només es realitzava amb la intenció d'extingir un deute concret (oxigen necessari en els darrers dies de vida de la seva mare).

Aquest motiu del recurs també es veurà abocat al fracàs.

Quart.- Afectació al dret al procés degut.

En darrer lloc, la part recurrent denuncia el menysteniment al seu dret al procés degut que justifica des d'una doble perspectiva. En primer terme es queixa de la dilació experimentada en el procés en haver transcorregut un termini d'un any i mig entre l'escrit de conclusions i la data de la Sentència. L'examen d'aquesta qüestió però no correspon a aquesta Sala sinó que s'incardina en l'àmbit competencial del Ple d'aquest Tribunal (art. 10 LQJ), sense que res puguem indicar al respecte.

Quant a la contradicció que considera que existiria entre la present Sentència i aquella altra que es va dictar amb anterioritat en altre procediment, tampoc aquest argument el podem compartir. En efecte, la sola lectura de la resolució acompanyada en aquesta alçada permet apreciar que les circumstàncies de fet concurrents en un procediment i l'altre resultaven diverses, el què justificava que la solució jurídica adoptada pogués ser diferent.

Cinquè.- Costes

La desestimació del recurs articulat comportarà, en mèrits de les disposicions de l'art. 354.2 del CPC que les costes ocasionades en aquesta alçada s'hagin d'imposar a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Cano contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles el dia 8-4-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.