CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA. Extinció d'un contracte i pròrroga fins a l'assumpció del servei pel nou concessionari. La posterior anul·lació de l'adjudicació no fa reviure el contracte extingit. PROCÉS CONTENCIÓS. Requisits de la cosa jutjada. (2000059/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000059/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000058/2021

SENTÈNCIA 11-2022

PARTS:

Apel·lants: Sres. Amador i Soriano

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sr. Morillo

Apel·lant: COMÚ Pérez

Representant: Sr. Vélez

Advocat: Sr. Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, divuit de febrer dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000059/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de les Sres. Amador i Soriano va interposar demanda contra el Comú Pérez., en què impugnaven la denegació tàcita per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el 2 de març de 2020, en què reclamaven una indemnització de 376.967,47 EUR, juntament amb la suma mensual de 10.188,31 EUR, a comptar de la data de presentació de la sol·licitud i fins al moment en què es disposi d'un nou adjudicatari del servei públic de recollida d'escombraries.

La sentència de 29 de maig de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució denegatòria impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. La sentència ha apreciat l'existència de cosa jutjada, atès que ja es va desestimat una demanda anterior en què es reclamava una indemnització pel cessament en la prestació per part de les agents del servei de recollida d'escombraries a la Parròquia X.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El Comú va plantejar l'excepció de cosa jutjada en el moment de contestar a la demanda, sense que mai ho hagués al·legat en la via administrativa prèvia, cosa que li causa indefensió.

No concorren els requisits de la cosa jutjada, ja que no hi ha la triple identitat entre ambdós procediments. La seva reclamació actual es basa en la nul·litat de l'adjudicació del nou contracte, que va declarar la sentència del Tribunal Superior de Justícia núm. 59-2018, de 20 de juliol.

Quant al fons, el Comú va acordar que les agents continuarien prestant el servei "fins al moment que es disposi d'un nou adjudicatari" i, a data d'avui, encara no s'ha adjudicat vàlidament el contracte, atesa la declaració de nul·litat de l'acord anterior realitzada per la referida sentència del Tribunal Superior de Justícia.

3.- La representació del Comú Pérez. ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles de 29 de maig de 2021, el qual es basa en les següents al·legacions:

Interposa el recurs amb caràcter condicionat, per al cas que s'estimessin les pretensions de les agents, i el Comú es veiés sense possibilitat de defensar els altres motius pels quals s'havia de desestimar també la demanda.

Les agents no ostenten legitimació activa, ja que van donar de baixa el negoci mitjançant el qual prestaven el servei de recollida d'escombraries.

La comunicació tramesa pel Comú el 12 de gener de 2017 va finalitzar la relació jurídica entre les parts i no procedeix cap reclamació ulterior.

La manca de proposta de la Mesa de contractació no és un requisit substancial del procediment i ja ha estat esmenada.

La indemnització sol·licitada comportaria un enriquiment injust de la part agent, ja que li suposaria un benefici econòmic per un servei que no han prestat.

4.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en els termes que resulta de les actuacions.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En aquest procés, la part agent reclama al Comú Pérez. una indemnització de 376.967,47 EUR, juntament amb la suma mensual de 10.188,31 EUR, a comptar de la data de presentació de la sol·licitud i fins al moment en què es disposi d'un nou adjudicatari del servei públic de recollida d'escombraries.

En defensa d'aquesta pretensió, al·lega que l'empresa de les recurrents venia prestant aquest servei des de l'any 2002, amb successives pròrrogues, i que finalment, per mitjà d'un escrit de 30 de juliol de 2015, se'ls va comunicar que el contracte s'extingiria l'1 d'agost de 2015, però que, "amb la finalitat de donar continuïtat al servei", la concessió es mantindria en vigor "fins al moment que es disposi d'un nou adjudicatari".

Atès que la nova concessió va entrar en vigor l'1 de febrer de 2017, es va comunicar a les agents, mitjançant escrit de 12 de gener de 2017, que havien de finalitzar la prestació del servei el 31 de gener del mateix any.

Tanmateix, atès que aquesta adjudicació va ser declarada nul·la per la sentència d'aquesta Sala núm. 59-2018, de 20 de juliol, i que a partir de llavors no s'ha procedit a adjudicar de nou el contracte, les agents consideren que tenen dret a continuar prestant el servei, ja que encara no es disposa "d'un nou adjudicatari", en els termes de l'escrit de 30 de juliol de 2015, i, en conseqüència, reclamen la indemnització corresponent pel lucre cessant.

Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha apreciat l'existència de cosa jutjada, ja que les agents havien reclamat anteriorment, en el procés núm. 1000044/2017, una indemnització per la resolució anticipada del contracte, ja que defensaven l'existència d'una pròrroga tàcita de quatre anys, o subsidiàriament de dos, o en darrer terme per la manca de preavís de sis mesos, segons la legislació arrendatícia. Aquesta demanda va ser desestimada per la sentència del Tribunal de Batlles núm. 57/2018, de 16 de juliol. En base a aquest fet, la Batllia considera que hi ha identitat de causa petendi, ja que ambdues pretensions es fonamenten en definitiva en la resolució del contracte.

Tercer.- Com a qüestió prèvia, s'ha de posar de relleu que el recurs d'apel·lació interposat pel Comú Pérez. és processalment inadmissible. En efecte, el fet determinant és que la sentència dictada pel Tribunal de Batlles li és favorable, ja que ha desestimat íntegrament la demanda i ha confirmat la resolució administrativa impugnada.

Com declara la sentència d'aquesta Sala núm. 98-2018, de 19 d'octubre, amb referència a la sentència núm. 59-2007, de 14 de setembre:

"En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordança amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03- 2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància".

Com és lògic, s'ha de seguir en aquest cas el mateix criteri que en la resolució esmentada. Aplicant el principi del perjudici o gravamen, només es poden apel·lar les sentències que siguin desfavorables a la part que les recorre, i aquest perjudici ha de ser determinat en funció de la part dispositiva de la sentència.

Això no obstant, res impedeix que el Comú, en oposar-se al recurs de la contrapart, reprodueixi les excepcions i pretensions que va al·legar en primera instància, com la que es refereix a la manca de legitimació activa. De fet, es planteja en aquest cas una situació equivalent a la que va examinar la sentència d'aquesta Sala núm. 17-2001, de 9 de març, la qual va afirmar que:

"La naturalesa del recurs d'apel·lació permet a les parts reproduir les al·legacions fetes en la primera instància, possibilitat que correspon, òbviament a l'apel·lant, però també a l'apel·lat, ja que si no fos així mai podria obtenir una resposta jurisdiccional a allò que va al·legar, en no poder recórrer la sentència perquè li havia estat favorable".

Quart.- La cosa jutjada és un institut de naturalesa processal, adreçat a evitar la repetició indeguda de litigis, mitjançant el seu efecte negatiu o excloent, el qual impedeix que un afer ja resolt per sentència ferma sobre el fons de la qüestió, pugui tornar a plantejar-se.

Els requisits que han de concórrer per a que pugui apreciar-se l'efecte de la cosa jutjada material, en el sentit negatiu o excloent, són la identitat de subjectes, objecte i causa petendi, tal com ha declarat una constant jurisprudència.

En aquest cas existeix una absoluta identitat subjectiva, ja que el procés es planteja entre les mateixes parts que l'anterior, tot i que la sentència dictada en la causa 1000044/2017 es refereixi erròniament, en el seu encapçalament, al Govern d'Andorra.

En canvi, no es pot apreciar identitat objectiva i de causa de demanar. La indemnització sol·licitada en el procés anterior, encara que també portava causa de l'extinció del contracte de prestació de serveis que vinculava les agents i el Comú, es basava en la pretesa existència d'una pròrroga tàcita de la relació contractual i, en darrer terme, en la manca de preavís.

Ben al contrari, la reclamació actual es basa en l'hipotètic dret de les agents a continuar prestant el servei, i a percebre la retribució corresponent, ja que el Comú va acordar que la concessió es mantindria en vigor "fins al moment que es disposi d'un nou adjudicatari", cosa que no ha succeït, ja que l'adjudicació realitzada en favor de P. SA va ser anul·lada per la sentència d'aquesta Sala núm. 59-2018, de 20 de juliol, i no s'ha adoptat un nou acord d'adjudicació.

En conseqüència, els fets jurídicament rellevants en què es fonamenta la pretensió són diferents d'aquells que van ser examinats en el procés anterior. No en va la pretensió actual porta causa de la referida sentència d'aquest Tribunal, que és posterior a les actuacions núm. 1000044/2017, de manera que no va poder ser al·legada en les mateixes. D'aquesta manera, no existeix entre els dos processos la triple identitat que justifiqui l'apreciació de la cosa jutjada.

Les anteriors consideracions fan innecessari examinar l'al·legat de les agents sobre el fet que el Comú no va invocar la cosa jutjada en la via administrativa prèvia. En tot cas, aquesta argumentació s'hauria de desestimar, ja que la demanda es presenta contra una desestimació presumpta per silenci administratiu, de manera que no hi va haver cap pronunciament del Comú en aquesta via. D'altra banda, la cosa jutjada és una excepció que produeix els seus efectes propis en la via jurisdiccional i, en conseqüència, no existeix cap obstacle per invocar-la directament en aquest tràmit.

Cinquè.- Sobre la manca de legitimació activa, procedeix donar per reproduïts els mateixos arguments que van conduir a la sentència d'instància a desestimar aquesta excepció. El fet que les dues agents hagin donat de baixa el negoci que dirigien, un cop van deixar de prestar el servei de recollida d'escombraries, no determina que hagin perdut el seu interès legítim en l'objecte del procés, que deriva de la condició que ostentaven de titulars del mateix, ja que no es tracta d'una entitat que disposés de personalitat jurídica pròpia.

Sisè.- Quant al fons, s'ha de partir del fet que la prestació del servei de recollida d'escombraries per part de les agents es va perllongar fins al 31 de gener de 2017, segons la comunicació del Comú de 12 de gener d'aquell any, ja que l'1 de febrer iniciava la gestió del servei la nova adjudicatària P. SA.

És cert que, com resulta de l'escrit que el Comú va adreçar a les agents en data 30 de juliol de 2015, el contracte que emparava l'actuació d'aquestes es va mantenir en vigor "fins al moment que es disposi d'un nou adjudicatari". Ara bé, aquesta pròrroga es va acordar "amb la finalitat de donar continuïtat al servei", tal com resulta de la mateixa comunicació.

En conseqüència, quan el nou adjudicatari va iniciar la prestació del servei, l'1 de febrer de 2017, es van extingir totalment els efectes del contracte que vinculava el Comú i les demandants. Les ulteriors vicissituds de l'adjudicació realitzada en favor de P. SA no produeixen l'efecte de fer reviure aquell contracte, ja que havia expirat amb escreix la seva vigència i només es van mantenir els seus efectes fins a l'inici de la nova concessió, a fi de garantir la prestació continuada del servei, com abans s'ha dit.

El caràcter merament temporal i transitori de la pròrroga de la vigència del contracte subscrit entre el Comú i les agents, "fins al moment que es disposi d'un nou adjudicatari", no comporta ni pot significar la prolongació dels seus efectes més enllà de l'assumpció del servei per part del nou contractista, i això amb independència de que, posteriorment, aquesta nova adjudicació fos anul·lada en un altre procés judicial.

De les dades que resulten de les actuacions, és cert que no sembla haver-se executat adequadament la sentència d'aquesta Sala de 20 de juliol de 2018, ja que aquesta va declarar la nul·litat de l'acord d'adjudicació en favor de P., i va acordar la retroacció del procediment a fi de que la Mesa de contractació efectués la proposta d'adjudicació. Aquesta retroacció comporta l'anul·lació de tot el procediment a partir del tràmit que s'ha omès i, en conseqüència, resulta necessari completar l'expedient amb la proposta de la Mesa i el posterior i nou acord d'adjudicació.

Tanmateix, aquesta problemàtica seria procedent abordar-la en tràmit d'execució de la referida sentència de 20 de juliol de 2018, però no incideix en absolut en aquest procés. L'extinció definitiva del contracte que emparava la prestació de serveis per parts de les demandants va tenir lloc, com s'ha dit, el 31 de gener de 2017, i això determina que sigui improcedent qualsevol reclamació relativa a un període posterior, ja que aquesta sol·licitud s'empara en realitat en un contracte la vigència del qual havia expirat definitivament.

En conseqüència, procedeix estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la part agent i revocar la sentència impugnada en la mesura en què aprecia l'existència de cosa jutjada. Tot i això, s'ha de desestimar quant al fons la demanda formulada per aquella part.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Comú Pérez. i estimar parcialment el que formulen les Sres. Amador i Soriano, ambdós contra la sentència dictada el 29 de maig de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Desestimar la demanda interposada per les Sres. Amador i Soriano i declarar que la resolució presumpta impugnada del Comú Pérez. és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.