Interessos i comissions bancaris, costes processals (0271/10)
- Resolució
- Sentència · 27/01/2011
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 24/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:24
- Recurs
- 271/10
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- SOCI BANC TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ADVOCAT COSTES PROCESSALS SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència en relació amb un recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Marcos contra la sentència del Tribunal de Batlles que el condemnava a pagar a la societat X. SA una quantitat principal de 369.937,16 EUR, juntament amb els interessos i comissions liquidats trimestralment, així com les costes processals. El Sr. Marcos havia reconegut el deute, però s'havia oposat als interessos i comissions addicionals. El tribunal ha decidit que els interessos i comissions no són abusius, ja que corresponen als tipus en vigor al Principat d'Andorra i no hi ha proves que hagin estat pactats en situació d'urgència o desesperació. No obstant això, el tribunal ha estimat el recurs en part, confirmant la sentència original excepte pel que fa a les costes processals, que no seran imposades en aquest cas.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 271/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La societat X. SA va presentar davant l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Marcos, en reclamació de les quantitats de: 776,07 EUR en concepte de deute derivat del descobert en compte corrent, 347.312,74EUR en concepte de deute derivat dels préstecs i de 21.848 EUR en concepte de deute derivat del préstec, totes incrementades amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus per a descobert -quant a l'interès- i per a préstecs i crèdits -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del dia 16 de març de 2009, data de la liquidació, fins al seu total pagament.
II.- El Sr. Marcos va reconèixer deure els imports que li són reclamats, però va oposar-se a que els imports endeutats es vegin incrementats amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus per a descobert -quant a l'interès- i per a préstecs i crèdits -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del dia 16 de març de 2009, data de la liquidació, fins al seu total pagament, ja que l'únic que procedeix una vegada iniciada la via jurisdiccional és la condemna als interessos legals vigents.
III.- Per sentència de data 23 de juliol del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant integralment la demanda de l'agent, va condemnar al Sr. Marcos a pagar a la societat X. SA la quantitat principal de 369.937,16 EUR augmentada amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus per a descobert -quant a l'interès- i per a préstecs i crèdits -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del dia 16 de març de 2009, i fins al seu total pagament; i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
VI.- Contra aquesta resolució el Sr. Marcos ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre discrepa en dos punts concrets de la sentència de primera instància: 1) en quant a l'imposició dels interessos reclamats pel banc i 2) amb l'imposició de les costes judicials, manifestant d'una banda, que els interessos aplicats són abusius i els va acceptar a causa de la seva inexperiència i necessitat, i d'altra banda, que no li siguin imposades les costes d'aquest procediment, ni de primera ni de segona instància, atenent el fet que no es troba en aquesta situació per mala fe ni per temeritat, sinó com a conseqüència de la seva impossibilitat a fer front a la reclamació efectuada de cap altra manera que no sigui amb la pèrdua de la vivenda per la qual va demanar el préstec.
II.- En data 3 de gener del 2006, el Sr. Marcos va obrir en els llibres de la societat X. SA (X. SA), un compte corrent amb n°**** Segons escriptura pública del dia 16 de gener del 2006, X. SA va concedir al Sr. Marcos 3 préstecs amb garantia hipotecària d'uns imports respectius de 134.000 EUR, 117.250 EUR i 83.750 EUR, reembossables en el termini de 30 anys. El Sr. Marcos no va complir totes les seves obligacions contractuals, deixant impagades 27 quotes mensuals consecutives amb venciment del 30 de juny de 2008 al 28 de febrer de 2009. Aplicant la clàusula contractual estipulant que X. SA podrà reclamar immediatament el reembossament de tots els préstecs, més els interessos, comissions i despeses produïts, en el cas de manca de pagament total o parcial d'una qualsevulla quota o quantitat al seu venciment, l'entitat bancària va formular la presenta demanda contra el Sr. Marcos.
III.- En tràmit d'apel·lació només queda per resoldre la qüestió dels interessos de les quantitats reclamades i la qüestió de l'imposició de les costes processals.
Els interessos i comissions incrementant el capital degut, corresponen als que foren pactats en l'escriptura pública de préstecs amb garantia hipotecària. Per tant, es tracta d'una obligació accessòria de l'obligació principal que pot ser impugnada per vici del consentiment, error, violència o dol, tots elements que no són al·legats per la part recurrent. Els interessos i comissions convencionals són de lliure pacte entre les parts, amb l'únic límit que no siguin usuraris o que no hagin estat pactats en situació d'urgència o de desesperació d'una de les parts i que el converteixin en lleoní. En el present cas no es pot considerar que els interessos i comissions litigiosos siguin abusius, per correspondre els mateixos amb els interessos i comissions en vigor al Principat, fixats per l'ORG_0. Tampoc no es pot considerar que els referits interessos i comissions van ésser pactats en situació d'urgència o de desesperació del Sr. Marcos, ja que els préstecs van ésser convinguts per adquisicions immobiliàries i no per a cobrir una necessitat vital i peremptòria, i que la part que recorre no aporta cap tipus de proves d'una situació de necessitat que l'hagi obligat a acceptar els interessos i comissions pactats. S'ha per tant, de descartar aquest primer motiu de recurs.
IV.- Respecte a la problemàtica relacionada a la condemna en costes, si que s'ha d'estimar el recurs.
V.- Ateses les circumstàncies que concorren en el present cas, s'ha de confirmar la resolució impugnada llevat pel que fa a les costes processals, i no fer especial imposició de les costes d'ambdues instàncies.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 23 de juliol del 2010 llevat pel que fa a les costes processals; sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.