SEGURETAT SOCIAL. Capital per defunció. Necessitat d'estar d'alta en el moment de produir-se la contingència protegida. (1000054/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000054/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000041/2022

SENTÈNCIA 75-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Farré

Representant: Sra. Alfaro

Advocada: Sra. Izquierdo

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Araujo

Advocada: Sra. Vélez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 25 d'octubre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000054/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Farré va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord adoptat pel Consell d'Administració en data 29 de juny de 2021, que havia confirmat la prèvia resolució de 28 d'abril de 2021, en virtut de la qual es va denegar la prestació de capital per defunció sol·licitada per la demandant. Les resolucions desestimatòries es fonamentaven en que el causant no estava, en la data de la defunció, en situació d'alta laboral ni assimilada a l'alta.

La sentència de 25 de març de 2022 del Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, declarant que la decisió recorreguda és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha vulnerat el dret a la jurisdicció, ja que s'han denegat de forma injustificada algunes de les proves documentals que havia sol·licitat.

S'ha d'interpretar l'article 117.1 de la Llei de la seguretat social en el sentit de que aquest precepte es remet a les disposicions més favorables contingudes en el mateix text legal i, en conseqüència, és aplicable l'article 177.2.d), segons el qual no es requereix estar en situació d'alta quan hi ha una cotització prèvia de 60 mesos.

En tot cas, es trobava en una situació assimilada a l'alta, ja que, havent estat acomiadat del seu darrer lloc de treball, s'havia inscrit al servei d'ocupació i havia sol·licitat la prestació per desocupació involuntària, els beneficiaris de la qual són afiliats pel Govern a la seguretat social.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb els següents arguments:

Les proves sol·licitades eren innecessàries, ja que es referien a fets que no eren objecte de contradicció. A més, l'agent havia renunciat en el seu dia a la prova documental 5.

Per tenir dret al capital per defunció, l'assegurat ha d'estar en situació d'alta o assimilada, d'acord amb la remissió que l'article 177.1 fa als articles 117, 118 i 120, tots ells de la Llei de la seguretat social.

La inscripció del causant al Servei d'Ocupació no es pot considerar com una situació assimilada a l'alta, segons el que disposa l'article 37 de la Llei de la seguretat social. A més, resulta indiferent que l'interessat percebés o no la prestació per desocupació involuntària, ja que no estava en situació d'alta o assimilada a l'alta.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si la recurrent té dret a percebre la prestació de capital per defunció que regulen els articles 176 a 178 de la Llei de la seguretat social, i això com a conseqüència del traspàs del seu espòs, que va tenir lloc el 3 d'abril de 2021.

El primer motiu d'impugnació que articula la part agent es refereix a la denegació d'alguns dels mitjans de prova que va proposar en la instància i que van ser denegats, atès que es referien a fets que no eren en realitat controvertits, argument que també va fonamentar l'aute d'aquesta Sala de 30 de juny de 2022, que també va denegar la pràctica d'aquestes proves en l'alçada.

Sobre aquesta qüestió, s'ha de remarcar que la part apel·lant insisteix en la pràctica de la prova documental-5, quan ja havia renunciat a la pràctica de la mateixa mitjançant escrit presentat davant la Batllia en data 10 d'agost de 2021 (foli 36 de les actuacions), cosa que resulta totalment contradictòria.

Pel que fa a les proves documentals 3 i 4, que pretenen acreditar que el causant havia sol·licitat la seva inscripció al Servei d'Ocupació, així com una prestació de desocupació involuntària, s'han de confirmar els raonaments que ja van donar lloc a l'aute d'aquest Tribunal de 30 de juny de 2022. En efecte, es tracta de qüestions no controvertides i que no resulten decisives per a la resolució del procés, ja que, en definitiva, es tracta de determinar si la Llei de la seguretat social exigeix que el causant estigués en situació d'alta o assimilada per tal d'obtenir l'abonament del capital per defunció.

Tercer.- L'article 177 de la Llei de la seguretat social disposa que:

"1. Per tenir dret al capital per defunció la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.2.

A més, si la mort és com a conseqüència d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna, ha d'haver cotitzat a Andorra a la branca general almenys vint-i-cinc dies abans de la data del fet causant, excepte en aquests supòsits:

(...)

Si ha cotitzat seixanta mesos o més no s'exigeix període previ de cotització durant els mesos immediatament anteriors a la data del fet causant".

Per la seva part, l'article 117 de la pròpia Llei estableix que:

"1. Les persones assalariades tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d'alta laboral o situació assimilada a l'alta en sobrevenir la contingència protegida, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari".

Una interpretació combinada d'aquests preceptes condueix a la conclusió que, per tenir dret al capital per defunció, s'ha d'estar en situació d'alta o assimilada en sobrevenir la contingència protegida, com es desprèn de l'article 117.1, per la remissió que fa l'article 177.1, ambdós de la Llei de la seguretat social i, a més, s'han d'acreditar els períodes de cotització prèvia que contempla l'article 177.2 de la pròpia Llei.

En aquest cas, el causant havia cotitzat més de 60 mesos, de manera que no s'exigia període previ de cotització. Tanmateix, continua subsistent el requisit de trobar-se d'alta, com resulta de l'article 117.1 de la Llei.

Aquest darrer precepte disposa que serà exigible la situació d'alta o assimilada "excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari". Però aquesta excepció no es dona en aquest supòsit. L'article 177.2.d) que invoca la recurrent exclou el requisit del període previ de cotització, quan ja s'hagin cotitzat 60 mesos o més, però no exclou l'exigència de trobar-se d'alta, que resulta en tot cas de l'article 177.1 del mateix text legal.

Quart.- No hi ha discussió sobre el fet que el causant no estava d'alta en la data del seu traspàs, ja que havia estat acomiadat anteriorment, l'11 de gener de 2021.

La recurrent invoca l'article 33 del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d'atenció social, segons el qual el Govern afilia a la seguretat social les persones beneficiàries de la prestació econòmica per desocupació involuntària i, en conseqüència, considera que es troba en una situació assimilada a l'alta.

Convé assenyalar en primer lloc que la disposició reglamentària que cita la recurrent no estava vigent en la data del fet causant, ja que el capítol de què forma part l'article invocat va ser derogat per la disposició derogatòria, apartat 1.b), del Reglament de 3 de juliol de 2019, de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris.

De tota manera, l'article 26.2 d'aquest nou reglament també disposa que el Govern afilia a la seguretat social les persones beneficiàries de l'ajut per desocupació involuntària, com a cotitzants a la branca general i a la branca de jubilació. En conseqüència, s'ha d'analitzar la situació a la llum d'aquesta disposició, que era aplicable en la data del fet causant.

Com resulta del precepte esmentat, l'obligació que recau sobre el Govern en virtut del mateix ve referida als beneficiaris dels ajuts per desocupació involuntària. Tanmateix, aquesta no és la situació del causant, ja que, encara que s'al·lega que havia sol·licitat la prestació, també s'admet que no havia estat concedida i, de fet, no consta que concorreguessin els requisits necessaris. En conseqüència, la mera inscripció al Servei d'Ocupació no és equiparable a l'afiliació a la seguretat social com a beneficiari d'un ajut per desocupació involuntària, com així resulta també de l'article 37 de la Llei de la seguretat social.

Encara que les parts no en fan menció, el causant tampoc estava inclòs en el règim especial de les persones registrades al Servei d'Ocupació que no reben la prestació econòmica per desocupació involuntària, que regula l'article 224 bis de la Llei de la seguretat social, ja que no havia sol·licitat la seva incorporació, com era necessari segons l'apartat 3r. del precepte. A més, aquest règim dona dret a gaudir de les prestacions de reembossament, però no del capital per defunció, segons resulta de l'apartat 5è del mateix article.

Per tot això, s'ha de concloure que el causant no estava en situació d'alta, i que no es pot assimilar a la mateixa la mera inscripció al Servei d'Ocupació. En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Farré contra la sentència dictada el 25 de març de 2022 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.