Nul.litat decret, criteris arquitectonics entorn l'esglèsia de St. Joan i la Casa Rull (TSJA-035/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Yves Picod Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0082-2/10 TSA: 035/11

S E N T È N C I A NÚM. 69-2011

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Ferreras Ferreras

Advocat: Viñas Viñas

Apel·lada: Marcos Marcos

Pombo Pombo

Téllez Téllez

Representant: Zurita Zurita

Advocat : Montenegro Montenegro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Yves Picod

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0082-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet. el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Els actors van interposar recurs contra la desestimació per resolució del Govern de data 20 d'octubre del 2010 del recurs de reposició interposat contra el Decret del 21 de juliol del 2010 establint els criteris arquitectònics i urbanístics a aplicar en l'entorn de protecció de l'església de Sant de Joan i de Casa Rull de Sispony

2.- En la sentencia del 28 de febrer del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat en part la demanda.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 3 de maig del 2011, el MI Govern manifesta principalment que:

-la Llei 9/2003 no impossibilita ni nega la possibilitat que dos monuments situats a proximitat puguin compartir entorns de protecció contràriament al que interpreta el Tribunal,

-la idea de singularitat determina la classificació del bé, però no predetermina necessàriament l'existència d'un únic i exclusiu entorn de protecció,

-l'extensió de l'entorn de protecció delimitat no és desproporcionat.

4.- En la seva contesta de data 31 de maig del 2011, els Srs. Marcos, Pombo i Téllez manifesten principalment que:

-la voluntat del Govern ha estat la de protegir un conjunt arquitectònic, un paisatge cultural i una zona arqueològica incompatibles amb els valors del monument com diu la sentencia recorreguda,

-el que diu la sentencia recorreguda és que es pot establir un únic entorn de protecció pels dos monuments, però aquest entorn ha de preservar els valors pels quals s'han declarat béns d'interès cultural els monuments i no fer-lo extensiu a altres valors que es contemplen en la protecció d'aquests béns i es faci així extensiu al poble de Sispony, que en aquest cas és objecte de declaració.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El MI Govern precisa en el seu escrit d'apel·lació que el recurs fa referència al fonament Quart de la sentencia.

El MI Govern estima que es inexistent en la Llei 9/2003 la prohibició que dos monuments puguin compartir un mateix entorn.

Aquesta interpretació és conforme a la Llei que, efectivament no conté una tal prohibició.

Però, podem remarcar que la sentencia recorreguda no menciona expressament una tal prohibició. L'argumentació del MI Govern per tant, s'ha de rebutjar en aquest punt.

Tercer.- El punt central del litigi és la legalitat del Decret del 21 de juliol de 2010 « pel qual es delimita l'entorn de protecció de la Casa Rull i de l'església de Sant Joan de Sispony, així com els criteris arquitectònics i urbanístics sobre els monuments i el seu entorn ».

Per apreciar la legalitat d'aquest Decret, convé de verificar si compleix les condicions previstes per la Llei 9/2003 del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra (BOPA, del 16 de juliol del 2003).

En aquesta causa hi consten tres articles d'aquesta llei. Article 11: Classificació

Els béns immobles d'interès cultural es classifiquen en:

a) Monument: obra d'arquitectura o altra obra material produïda per l'activitat humana, que configura una unitat singular. Pot incloure les seves pertinences i accessoris.

b) Conjunt arquitectònic: agrupament de construccions, urbanes o rurals, concentrades o disperses, que constitueixen una unitat coherent, encara que, en alguns casos, individualment no tinguin valors rellevants.

c) Paisatge cultural: obra conjunta de l'home i la natura que forma una unitat coherent pels seus valors estètics, històrics o culturals.

Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana en el passat i que només és susceptible de ser estudiat en profunditat per mitjà de la metodologia arqueològica, tant si es troba a la superfície com si és al subsòl.

e) Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

Article 12. Declaració:

La declaració d'un bé immoble com a bé d'interès cultural ha d'incloure les especificacions següents:

a) La classe que li és assignada d'acord amb l'article 11

b) La delimitació del seu entorn de protecció, en els monuments i en els conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones arqueològiques i paleontològiques.

El decret de declaració d'un bé immoble d'interès cultural ha d'incloure els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d'interès cultural i sobre l'entorn de protecció definit en la declaració. Aquests criteris també es poden establir mitjançant decret posterior, durant l'any següent al decret de declaració del bé, en la tramitació del qual cal donar audiència a les persones interessades i al comú, i s'ha d'obrir un període d'informació pública.

3.- Els criteris establerts pel Govern en aplicació del que preveu l'apartat 2 són executius a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i prevalen sobre els plans urbanístics, els quals s'hi han d'adaptar.

4. La resolució d'iniciació d'expedient per a la declaració d'un bé d'interès cultural pot establir la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel·lació, d'obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns objecte de l'expedient. Si, en virtut de la declaració d'un bé d'interès cultural, es denega una llicència sol·licitada abans de la iniciació de l'expedient de declaració, el sol·licitant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de redacció del projecte i al reembossament de qualsevol taxa ja abonada, a més de l'interès legal corresponent

Article 13. Entorns de protecció

1.- L'entorn de protecció d'un bé d'interès cultural és l'espai, edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i que si és alterat pot afectar-ne els valors, les perspectives, la contemplació o l'estudi.

2.- El Govern, mitjançant els decrets a què fa referència l'article 12.2, pot establir limitacions en l'edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles esmentats en l'article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa referència l'apartat 1 del present article.

L'esperit d'aquestes disposicions es resumeixen dins de l'exposició de motius de la Llei: El capítol segon, relatiu al règim general de protecció del patrimoni cultural, estableix les normes aplicables a les diferents categories de béns integrants del patrimoni esmentat i se centra especialment en els béns d'interès cultural. Pel que fa als immobles declarats d'interès cultural, la Llei regula especialment el règim de les obres que afectin directament el mateix bé o el seu entorn de protecció.

Podem remarcar que aquesta exposició de motius comporta una redacció relativament restrictiva. Per exemple, « Pel que fa als immobles declarats d'interès cultural, la Llei regula especialment el règim de les obres que afectin directament el mateix bé o el seu entorn de protecció. »

Aquesta legislació s'ha d'aplicar segons les regles següents:

En primer lloc, els bens immobles d'interès cultural s'han de classificar segons els criteris previstos en l'article11. L'article 12 precisa:

1.- La declaració d'un bé immoble com a bé d'interès cultural ha d'incloure les especificacions següents:

a) La classe que li és assignada d'acord amb l'article 11

En aquest cas, el Decret del 21 de juliol de 2010 te per objecte el següent: « pel qual es delimita l'entorn de protecció de la Casa Rull i de l'església de Sant Joan de Sispony... »

Per tant, els béns d'interès cultural concernits relleven clarament de la categoria prevista a l'article 11 a:

« a) Monument: obra d'arquitectura o altra obra material produïda per l'activitat humana, que configura una unitat singular. Pot incloure les seves pertinences i accessoris. »

Com ja s'ha indicat més amunt (veure Fonament de dret Segon), la Llei no prohibeix considerar que dos monuments pròxims l'un de l'altre se'ls pugui considerar com « una unitat singular ».

En segon lloc, el Decret de declaració d'un bé immoble d'interès cultural « ha d'incloure els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el bé declarat d'interès cultural i sobre l'entorn de protecció definit en la declaració... » (article 12-2).

L'article 13 fixa les regles generals de determinació d'aquests criteris sobre l'entorn de protecció. És sobre aquest punt que es basa principalment el litigi.

Convé, per tant d'examinar l'abast d'aquest article a fi de verificar la legalitat del Decret del 21 de juliol de 2010.

L'apartat 1 de l'article disposa que « L'entorn de protecció d'un bé d'interès cultural és l'espai, edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i que si és alterat pot afectar-ne els valors, les perspectives, la contemplació o l'estudi. »

Resulta d'aquest text que la protecció ha de referir-se als « valors, les perspectives, la contemplació o l'estudi » del mateix bé d'interès cultural. Aplicant aquest text, el decret no pot preveure una protecció dels paisatges que es troben a l'entorn. En efecte, la protecció dels paisatges relleven d'una altra categoria prevista a l'article l1 i principalment el b o el c (veure. mes amunt, el text de l'article 11).

Aquesta interpretació literal del paràgraf 1 la confirma el redactat del paràgraf 2 de l'article 13:

« El Govern, mitjançant els decrets a què fa referència l'article 12.2, pot establir limitacions en l'edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles esmentats en l'article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa referència l'apartat 1 del present article. »

El legislador ha volgut conciliar dos imperatius: la preservació del patrimoni cultural i la preservació del dret de propietat. Podem principalment observar, en el sentit d'aquesta interpretació restrictiva, el membre de la següent frase: « ..sempre que estiguin justificades per la necessitat de preservar els elements a què fa referència l'apartat 1 del present article. »

En aquest cas, per tant, el Decret impugnat tindria per objecte la definició de l'entorn de protecció de dos monuments, la Casa Rull i l'església de Sant Joan de Sispony. El Decret hauria per tant d'establir limitacions en l'edificació dels entorns, però únicament si aquestes limitacions « estiguin justificades per la necessitat de preservar els valors, les perspectives, la contemplació o l'estudi » d'aquests dos monuments.

En aquest cas, el Decret preveu varies Zones:

Zona 1: « zona d'acompanyament » que « constitueix el nucli de Sispony » (veure foli11).

Zona 2: « zona sensible ». La delimitació d'aquesta zona és la mes discutida en la mesura en que comporta una important partida no construïble.

Segons l'annex del Decret:

« L'objectiu en aquests dos sectors de la zona 2a és protegir els valors naturals i rurals existents per mantenir i conservar les característiques actuals i, per tant, no s'hi pot construir « (veure foli 16)

Podem remarcar que l'objectiu va més enllà de la protecció dels valors dels monuments. Es tracta de protegir « els valors naturals i rurals existents... ».

Sobre aquests punts el Decret desconeix per tant els termes de la Llei preveient una protecció més important que aquella que permetia la Llei. La protecció dels valors naturals i rurals només podria intervenir si el bé d'interès cultural referent rellevava de la categoria prevista en l'apartat b o c de l'article 11 (veure. mes amunt, el text de l'article 11).

En conseqüència, el Decret s'ha d'anul·lar.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel MI Govern.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del Govern num. 95169/2010 del 20 d'octubre del 2010, desestimatoria del recurs de reposició contra el decret del 21 de juliol del 2010 referent a la delimitació de l'entorn de protecció de la Casa Rull i de l'església de Sant Joan de Sispony, així com els criteris arquitectònics i urbanístics sobre els monuments i el seu entorn (BOPA 42, XXII) no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i revocar-la.

Tercer: Anul·lar el Decret del 21 de juliol del 2010 referent a la delimitació de l'entorn de protecció de la Casa Rull i de l'església de Sant Joan de Sispony, així com els criteris arquitectònics i urbanístics sobre els monuments i el seu entorn.

Quart: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.