Responsabilitat extracontractual-càrrega i valoració de la prova (3000091/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000223/2022 ORIGEN: 3000091/2017 - 0

NIG: 5300542120170000472

PARTS:

Apel·lant: COMÚ B i Sr. Suárez

Representant: Sra. Pina

Advocat: Sra. Bernat

Apel·lat: Barba

Representant: Sr. Mercader

Advocat: Sra. Raya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Responsabilitat extracontractual-càrrega i valoració de la prova

SENTÈNCIA 000107/2023

Andorra la Vella, 21 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 22-03-2017, i prèvia petició de citació del 17-02-2017, la representació processal del Comú B i del Sr. Suárez va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la companyia C per tal que se la condemnés a pagar com a conseqüència de l'accident,

al Sr. Suárez, les quantitats indeterminades pels danys i perjudicis patits arran de l'accident de circulació del 27-02-2016, així com la quantitat determinada, provisional fins a la data, de 1.357,41.-euros,

al Comú, la suma de 2.674,10.-euros en concepte del cost de reparació de la màquina llevaneus,

la totalitat de les costes judicials.

2.- Per escrit de data 17-05-2017, la representació processal de la companyia C es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació fent valer que la seva assegurada, la societat Cañellas, no tenia cap responsabilitat en l'accident, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

3.- Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions, essent precisat que la part agent va quantificar en 84.281,96.-euros l'import dels perjudicis soferts fins a la data pel Sr. Suárez.

4.- Per Sentència de data 14-07-2022, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir:

"que desestimant íntegrament la demanda principal formulada pel Comú de la Parròquia B així com pel Sr. Suárez contra la companyia d'assegurances "C-U-A- GA", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, imposant a les primeres les costes processals ocasionades a la darrera segons preveu el darrer Fonament de Dret."

5.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Comú B i del Sr. Suárez.

Demana la seva revocació total i que es dictés una condemnant a la part defenent a satisfer :

al Sr. Suárez, l'import de 84.281,96.-euros pels danys i perjudicis patits fins al dia d'avui arran de l'accident de circulació d'autes, més totes aquelles despeses futures que se'n derivin de les lesions patides, efectuant a aital efectes la corresponent reserva d'accions futures al Comú B, la quantia de 2.674,10 EUR,

la totalitat de les despeses ocasionades per la tramitació de la present causa, incloent l'abonament de les taxes judicials i els honoraris d'advocat, de procurador i de perit.

Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova.

De manera resumida, sosté que sí que la seva versió ha quedat provada, i argumenta en primer lloc que les fotografies així com l'informe del Servei de Circulació del Comú B del 27-02-2016, mostren l'existència innegable i la localització precisa de la rasa (poble de ENTITY_13) que produí el sinistre d'autes i que la constructora de dita rasa era la societat Cañellas, assegurada per la defenent ; que els elements mèdics demostren que les lesions patides pel Sr. Suárez ho foren com a conseqüència del sinistre de data 27-02-2016.

Argumenta en segon lloc que l'afirmació del tribunal que el Sr. Suárez no portava degudament cordat, al moment del sinistre d'autes, el cinturó de seguretat i que, per tant, les seves lesions són fruit de la seva pròpia imprudència, és del tot gratuïta i no ve confirmada pels elements mèdics. Argumenta en tercer lloc que la sentència de primera instància es refereix única i exclusivament a l'informe pericial elaborat pel Sr. M, acompanyat a l'escrit de contesta de la companyia d'assegurances adversa, però omet al peritatge judicial practicat de manera contradictòria que confirma que la pala va quedar clavada per culpa de la rasa.

6.- La representació processal de la companyia C demana confirmar en la seva integritat la sentència dictada en la instància, imposant solidàriament als apel·lants la totalitat de les costes processals generades per la tramitació de la present segona instància.

Exposa que el present cas és paradigmàtic quant a la prova dels fets i la càrrega processal de la part que al·lega, i a les conseqüències de la manca d'acreditació dels fet. Sosté que els elements de prova aportats i invocats per la part agent són insuficients per acreditar la seva versió ; que hauria estat realment fàcil fer un clixé en el moment de l'accident que mostrés la situació final del vehicle ; que en els informes pericials, els professionals es basen en aquella informació que se'ls ha lliurat per la part interessada ; que l'informe d'atenció a urgències acredita una atenció al Sr. Suárez en el suposat dia dels fets i en què declara haver topat contra el parabrises del seu vehicle, però aquest document no acredita on, ni com es va produir l'accident, ni tampoc el lligam que s'atribueix amb Cañellas com a suposada realitzadora de la rasa d'autes ; que s'ha demostrat la mala utilització de la pala i finalment, que la responsabilitat recau exclusivament sobre el conductor.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Escau recordar que l'acció instada pels demandants ho és en responsabilitat extracontractual. La responsabilitat del fet personal comporta l'obligació de reparar el perjudici resultant de la violació de l'obligació general de no causar cap perjudici a uns altres per la seva culpa, i quan es reuneixen les condicions d'aquesta responsabilitat, el perjudicat té en principi el dret d'obtenir una reparació. El triomf de tal acció imposa demostrar una falta del responsable que, per negligència, imprudència o malícia, ha fallat en el seu deure de no causar cap perjudici a uns altres, un perjudici sofert per la víctima i un vincle de causalitat entre el fet generador de responsabilitat i el perjudici del qual se sol·licita reparació.

La versió de la part agent és que el dia 27-02-del 2016, vers les 09:30 hores, mentre el Sr. Suárez es trobava conduint el vehicle especial marca V, model N amb matrícula XXXX, propietat del Comú de la Parròquia B, realitzant la tasca de la treta de neu, en un moment donat va topar amb una rasa que hi havia a la carretera sense senyalitzar, realitzada aquesta per l'empresa "Cañellas", assegurada prop de la companyia d'assegurances defenent, i que aquest fet va provocar que el camió efectués una forta sotragada en haver impactat amb la rasa totalment inadvertida i ocultada sota la neu, provocant que la màquina és quedés totalment clavada, fent que el seu conductor, el Sr. Suárez, anés a topar fortament amb el seu cap i cos contra el vidre del camió que conduïa i que el vehicle pateixi danys materials.

El plantejament de la part defenent és que la implicació de la seva assegurada no queda establerta i que, de totes maneres, els perjudicis serien el fruit d'una mala utilització de la pala i del mal ús del vehicle per part del conductor.

Segon.- Quant a les regles de la càrrega de la prova, aquesta qüestió es refereix a la designació legal de la part que perd el procés si el fet concloent controvertit continua sent incert, doncs la incertesa i el dubte que queden després de la producció de la prova han de ser necessàriament retinguts en detriment del que tenia la càrrega de la prova.

Vam sintetitzar aquestes regles en la nostra sentència del 05-02-2015 (rotlle 265-14) :

"Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"); 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, 6) la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria."

L'article 9.2 del CPC disposa ara que correspon a les parts la càrrega de provar la certesa dels fets en què fonamenten les pretensions respectives i que el tribunal ha de tenir presents la disponibilitat i la facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del procés.

Cal afegir que la decisió del jutge, excepte circumstàncies particulars, no és mai més que el resultat d'una balança de probabilitats i el resultat d'una preferència per la versió dels fets més convincents, és a dir la més plausible.

És així que aquesta Sala ha pogut en cert casos referir-se a la noció de judici probabilístic ja que com dèiem en la nostra sentència del 09-06-2015 (rotlle 52/2015) :

"Compte tingut d'aquestes circumstàncies (estat d'embriaguesa molt rellevant, la pròpia declaració del Sr. L i la manca de fotos de l'estat del vehicle del Sr. L), escau fer aplicació, en el cas d'espècie, de la doctrina anglosaxona del judici probabilístic ("more probable than not") o, més propera al nostre ordenament jurídic, de la màxima romana "res loquitir ipsa, iudices, quae semper valet plurimum" donada per Ciceró. De manera que aquesta Sala considera més versemblant la versió del recurrent.". (veure també STJC del 31-07-2013 rotlle 123/13).

Per tant, requeia sobre la part agent provar tots els elements permetent acreditar que la constructora en qüestió va realitzar una rasa i que el dia 27-02-2016, que el vehicle N era conduit pel Sr. Suárez, el lloc de producció dels fets, la causa de l'accident, i el lligam de causa-efecte entre les lesions i danys quina indemnització reclama i la part defenent.

Requeia sobre la defenent provar els fets invocats per ella, és a dir la manca d'utilització del cinturó i la incorrecta manipulació de la pala.

Tercer.- Quant a la valoració de la prova, els elements de prova aportats en autes són de tres tipus.

Pel que fa a l'accident al·legat, s'ha aportat "l'informe diari comandaments intern" del Servei de circulació del Comú B del dia 27-02-2016. En ressurt que a les 09:30 es va rebre un ordre per anar a XXXX per fer fotos d'un incident amb una rasa a la carretera.

No s'ha establert cap informe. Però s'han aportat fotos que mostren uns detalls d'una pala llevaneus i una del vidre anterior d'un camió escardat, així com d'una caseta de fusta amb un cartell de l'empresa "Cañellas" i d'una rasa que sembla trobar-se al davant d'aquesta caseta. Aquestes fotos no contenen cap indicació de qui les va fer, quan es van fer, ni en quines circumstàncies, i sobre tot no venen acompanyades de cap explicació.

Pel que fa al vehicle :

en data 01-02-2017, el garatge P va facturar al Comú B la reparació del vidre i uns treballs de planxisteria-pintura per a la reparació de la part central de la pala del vehicle V N AND -XXXX per un total de 2.674,10.-euros,

en data 02-05-2017, el perit designat per C, companyia de la Cañellas va emetre un informe sobre el vehicle, que va examinar mentre es trobava en curs de reparació, exposant el funcionament de la pala del mateix, i concloent, d'una part, que la perícia del conductor en portar tal pala era determinant i, d'altra part, que la projecció del conductor contra el vidre s'hauria pogut evitar si el cinturó hagués estat cordat,

a petició de la part agent, s'ha realitzat una pericial judicial del vehicle V N AND -XXXX per determinar si la presència d'una rasa podia haver provocat un accident com el descrit per dita part agent, es a dir que la pala es quedi clavada en la rasa. El perit s'ha desplaçat a XXXX, al lloc indicat pel Comú, i ha pogut constatar que sí que en aquell indret havia existit una rasa, ara tapada, i la va descriure amb detall, ajudant-se per això de les fotos aportades amb l'escrit de contesta. Va concloure, compte tingut dels elements donats pel Comú sobre l'operació de treta de neu el dia d'autes,

de les característiques de la pala i de les de la rasa en qüestió, que era completament possible que la pala hi quedés totalment clavada.

Pel que fa al Sr. Suárez, apareix que :

el dia 27-2-2016, es va presentar al servei d'urgències de Badía al·legant un dolor cervical consecutiu a un traumatisme cranial contra el vidre d'un camió, explicant que la llevaneus que conduïa havia quedat clavada pel solc i que ell havia topat amb el vidre. Es va diagnosticar una cervicàlgia. L'informe precisa que l'hora del registre a urgències és 11:30 i que es va donar l'alta pel domicili a les 16:18.

el perit medico-forense designat judicialment a petició de la part agent va indicar que és el Sr. Suárez qui li va explicar que estava conduint una màquina llevaneus que havia quedada clavada en un solc causant-li un cop al cap i una estrebada important al braç dret. Però no aporta cap element sobre l'accident en si mateix.

arran del sobrevingut el 27-02-2016 i considerat com a accident laboral, es va reconèixer al Sr. Suárez un grau de menyscabament total de 60,11%.

Finalment, és del tot raonable considerar acreditat que el dia 27-02-2016, el Sr. Suárez estava traient neu amb el camió llevaneus V del Comú B i que va patir un accident que va provocar les lesions que van portar al seu ingrés a urgències i els danys al vehicle que van necessitar la reparació del mateix.

A més, s'ha d'admetre amb la part recurrent que el fet afirmat pel tribunal que el Sr. Suárez no hauria portat degudament cordat el cinturó no queda provat doncs només ressurt de la declaració del perit de la companyia defenent, sense però recolzar-se sobre una demostració tècnica suficient.

També s'ha d'admetre que l'afirmació del tribunal que el sinistre va tenir lloc com a conseqüència d'una incorrecta manipulació de la pala per part del Sr. Suárez no queda suficientment fonamentada, sobre tot quan les indicacions del perit de part al respecte no són suficientment motivades i no coincideixen amb les del perit judicial qui va explicar que eren les característiques respectives de la pala i de la rasa que farien possible l'accident al·legat, sense consideració a un mal ús per part del Sr. Suárez.

Nogensmenys, si bé sembla que es va considerar com a una evidencia pels perjudicats que la causa de l'accident era que el camió havia quedat clavat en una rasa realitzada per la Cañellas, raó que explica que es va demanar la cobertura de la companyia de la mateixa, constatem però que, a l'hora de provar aquesta causa de l'accident, no s'han aportat els elements idonis per provar-ho.

Si bé s'ha intentat reconstituir les condicions fent possible la versió de la part agent, justament, les condicions exposades en l'informe del perit judicial per a fer possible el sinistre com descrit per la part agent no queden establertes.

És a dir que no sabem res més de l'accident. No disposem d'elements objectius suficients per imputar a la constructora demandada una culpa fins i tot llevíssima, simplement perquè, a manca de constatacions suficients al moment de l'accident (cap foto de l'accident en si, cap informe detallat, cap testimoniatge, cap carta entre les parts, cap constatació sobre les obres, etc...), no hi ha prova per considerar que la causa de l'accident és que el camió ha quedat clavat en una rasa realitzada per la Cañellas i que aquesta havia deixat inadvertida i oculta sota la neu.

Així les coses, la versió de l'accident donat per la part agent no és més que una possibilitat ja que, tot i valorant les proves en el seu conjunt segons les normes de la sana crítica i fent un judici probabilístic, no en podem raonablement treure la conclusió que interessa la part recurrent

Per consegüent, hem de confirmar la sentència d'instància.

Quart.- Pel que fa a les costes de primera instància, la desestimació del recurs ha de portar a confirmar la seva imposició als demandants.

Cinquè.- Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació del recurs justifica imposar-les als apel·lants.

Cap element justifica llur condemna solidària a pagar dites costes.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Comú B i del Sr. Suárez contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 14-07-2022 de la qual confirmem la part decisòria.

Segon.- Imposar al Comú B i al Sr. Suárez les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris de procuradora i d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.