CASS Pensió de vellesa (SS-0020-2/04)
- Resolució
- Sentència · 19/09/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 238/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:238
- Recurs
- 20/04
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira
- Àrea
- Administratiu Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- CONCLUSIONS CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL PRESTACIONS (SEGURETAT SOCIAL) SECCIÓ ADMINISTRATIVA DE LA BATLLIA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Sevillano en nom de la seva germana Girona, que sol·licitava que la pensió de vellesa li fos retroactiva fins a la data en què va complir 65 anys (27 de gener de 1996). El tribunal va considerar que, segons la jurisprudència, la càrrega de sol·licitar les prestacions corresponents recau sobre els assegurats, i no sobre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (ORG_0), que no té l'obligació legal de comunicar als interessats la possibilitat de demanar la pensió. Com que la interessada no va presentar la seva petició fins al 5 de gener de 2004, la prestació li ha estat reconeguda des de la data de la sol·licitud. Per tant, el tribunal ha confirmat la sentència original de la Secció Administrativa de la Batllia.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira
SENTÈNCIA 2005-54 DE 19 DE SETEMBRE DE 2005
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Pensió de vellesa. Els efectes econòmics es produeixen des de la data de la sol·licitud, i no des que l'interessat compleix 65 anys.
Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 4 d'octubre de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Sevillano, actuant en nom i representació de la seva germana Girona, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 29 de març i 21 d'abril de 2003, i que li fos reconeguda la pensió de vellesa amb efectes del 27 de gener de 1996, data en què va complir l'edat de 65 anys.
2n.- Disconforme la interessada amb aquesta resolució, va interposar el present recurs d'apel·lació, en què sol·licita novament que els efectes de la pensió de vellesa que li ha estat reconeguda es retrotraguin a la data en què va complir els 65 anys d'edat. En tal sentit, considera que la ORG_0 no ha actuat amb la deguda diligència, en no haver-li notificat fefaentment el seu dret a sol·licitar la pensió litigiosa des del mateix moment en què va arribar a l'esmentada edat.
3r.- La representació de la ORG_0 s'ha oposat al recurs d'apel·lació, recordant la jurisprudència d'aquesta Sala que ha declarat que pesa sobre els assegurats la càrrega de sol·licitar les prestacions a què creguin tenir dret.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Aquesta Sala ha declarat en reiterades ocasions, a partir de la sentència núm. 94-25, de 13 de desembre de 1994, que "la constitució de la relació jurídica de protecció entre el beneficiari d'una prestació i l'entitat legalment encarregada de fer-la efectiva no és automàtica. No és suficient amb què es compleixin els pressupòsits fàctics per a que neixi la relació, sinó que a més és indispensable la realització d'actes i procediments de caràcter administratiu, preliminars a l'acció protectora, per tal d'evidenciar la concurrència de les exigències legals. Es tracta, doncs, de presentar la sol·licitud de reconeixement de la prestació, que com bé diu la sentència recorreguda, s'ha de considerar més com una càrrega que com una obligació per al beneficiari".
Tercer.- En el cas que ara s'examina, la interessada no va formular la seva petició de reconeixement d'una pensió de vellesa fins al 5 de gener de 2004, mitjançant els seus familiars, malgrat que ja havia complert l'edat de 65 anys el 27 de gener de 1996. En conseqüència, la prestació corresponent li ha estat reconeguda per la ORG_0 des de la data de la sol·licitud.
En aquest recurs, l'agent considera que l'entitat parapública no ha actuat amb la deguda diligència, en no haver-li comunicat de forma fefaent que podia demanar la pensió des del moment en què va complir els 65 anys. Ara bé, com abans ha quedat exposat, no pesa sobre la ORG_0 l'obligació legal de comunicar als interessats aquesta circumstància, sinó que, ben al contrari, pesa sobre aquests la càrrega de sol·licitar el reconeixement de les prestacions corresponents.
En conseqüència, d'acord amb la reiterada jurisprudència a què abans s'ha fet esment, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Sevillano, en nom i representació de la seva germana Girona, contra la sentència de 4 d'octubre de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.