SERVEIS PÚBLICS. Subministrament d'aigua potable a un establiment hoteler mitjançant camió cisterna. SANITAT.AD-0107-1/2003

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2004-80 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004

SERVEIS PÚBLICS. Subministrament d'aigua potable a un establiment hoteler mitjançant camió cisterna. SANITAT. Risc de contaminació de l'aigua potable. El subministrament mitjançant camió cisterna ha de ser excepcional. PROVES. Denegació de les aportades de forma extemporània en l'escrit de conclusions.

IGUALTAT DAVANT LA LLEI. El principi d'igualtat està subordinat al de legalitat.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en sentència dictada el 17 de maig de 2004, va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Elías" contra el M.I. Govern, en què demanava l'anul·lació de les resolucions d'11 de juliol i 22 d'octubre de 2003, que van denegar l'autorització sol·licitada per la societat agent per a procedir al subministrament d'aigua potable a l'Esparza mitjançant camió cisterna.

2n.- Contra l'esmentada sentència es va interposar recurs d'apel·lació per part de "Elías" en data 24 de maig de 2004, el qual va ser formalitzat davant d'aquesta Sala el 2 de juliol següent. El recurs es fonamenta, en primer lloc, en la injustificada denegació de determinades proves documentals que no van ser admeses en primera instància, i que la recurrent considera rellevants per a la resolució del litigi. Quant al fons, s'al·lega que l'establiment hoteler de l'agent disposa de les corresponents autoritzacions de funcionament del Comú i del Govern, i que s'ha vingut subministrant aigua potable durant aquests darrers anys mitjançant camió cisterna, amb permís de l'Administració. Atès que no s'ha produït cap modificació de les circumstàncies que van donar lloc a les anteriors autoritzacions, es considera que el canvi de criteri que suposen les resolucions ara impugnades suposa una actuació arbitrària, que infringeix el principi de confiança legítima. A més, s'ha aplicat un criteri més rigorós que a d'altres establiments que s'abasteixen d'aigua potable pel mateix sistema, cosa que implica un tractament discriminatori.

3r.- La representació del Govern va contestar el recurs mitjançant escrit presentat el 20 de juliol de 2004. en què sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, argumentant que l'actuació administrativa s'ajusta a les disposicions del Reglament tècnico-sanitari per al subministrament i el control de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà. En especial, invoca que no es tracta d'una situació excepcional emparada per l'article 22 d'aquesta disposició, i que els informes tècnics han resultant negatius, en existir un risc de contaminació de l'aigua transportada amb cisternes, a causa de les diferents manipulacions que es produeixen.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van fer les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El recurs d'apel·lació es fonamenta en primer lloc en l'al·legació consistent en què s'ha denegat indegudament la pràctica de determinades proves documentals sol·licitades en la primera instància. Tanmateix, aquesta decisió està justificada, en la mesura en què l'aportació dels documents sol·licitats no resulta rellevant per a la resolució del recurs. En primer lloc, cal deixar de banda la prova documental pública II, apartat a), que es refereix a les autoritzacions que s'havien atorgat anteriorment a la societat agent, les quals es troben incorporades a l'expedient administratiu i, en conseqüència, ja estan unides a les actuacions. Els altres documents [apartats b) i c) de la documental pública II] fan referència a les eventuals intoxicacions que s'haguessin produït en el propi Esparza o en d'altres establiments hotelers, cosa que resulta irrellevant, ja que la denegació de l'autorització sol·licitada es formula amb una finalitat preventiva, i no es discuteix que no s'ha produït cap episodi dels que fa referència la prova denegada. De la mateixa manera, resulta improcedent l'aportació d'una acta notarial de presència, que l'agent va presentar un cop transcorregut el termini atorgat per a conclusions, per la qual cosa la prova resulta clarament extemporània, en haver transcorregut el període probatori. De fet, la seva admissió hagués comportat una evident situació d'indefensió per a la contrapart, que s'hagués vist impossibilitada de desvirtuar el seu contingut. En conseqüència, s'ha de desestimar aquest motiu d'impugnació.

Tercer.- L'article 22 del Reglament tècnico-sanitari per al subministrament i el control de la qualitat de l'aigua destinada al consum humà, de 28 de juliol de 1999, disposa que el transport i la distribució de l'aigua destinada al consum humà mitjançant cisternes mòbils ha de disposar d'una autorització sanitària del ministeri corresponent, la qual s'ha de concedir o denegar a la vista d'un informe tècnic previ, i només s'autoritzarà en els casos que preveu l'article 6.2 i 6.3 del propi reglament, o altres supòsits excepcionals que així ho aconsellin.

Atès que no concorren en aquest cas els supòsits previstos a l'article 6.2 i 6.3 del Reglament, que es refereixen a situacions meteorològiques excepcionals i a situacions accidentals greus, respectivament, l'autorització sol·licitada només seria procedent en el cas de què es donessin altres supòsits excepcionals, en els termes previstos a l'article 22 de la mateixa reglamentació.

Ara bé, com ha recollit la sentència apel·lada, no es pot considerar excepcional un sistema d'abastament d'aigua potable, mitjançant camions cisterna, que es ve perllongant des de l'any 2000 i que s'ha convertit en la forma ordinària de subministrament d'aigua potable a l'establiment hoteler. D'altra banda, no es pot oblidar que els informes tècnics que han vingut emetent els serveis tècnics corresponents són clarament desfavorables i posen de manifest que el subministrament d'aigua potable en aquestes condicions no resulta segur, ja que existeix un risc de contaminació de la mateixa en els diferents punts on es produeix la captació i el transport. L'existència d'aquest risc no ha estat desvirtuada suficientment per la part apel·lant.

En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades s'ajusten al que disposa l'article 22 del Reglament de 28 de juliol de 1999. En aquest sentit, cal afegir que l'atorgament de diverses autoritzacions en períodes anteriors no pressuposa necessàriament que s'hagin de seguir concedint les mateixes de forma indefinida. El subministrament mitjançant camió cisterna té en la normativa un caràcter clarament excepcional, de manera que no es pot perllongar una situació prevista per a contingències de caràcter transitori.

En darrer terme, no resulta rellevant la situació en què es puguin trobar altres establiments hotelers pel que fa al subministrament d'aigua potable. Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, el principi d'igualtat s'aplica dins del de legalitat, de manera que no es pot pretendre la inaplicació d'una norma legal o reglamentària, pel fet de què hagi estat desconeguda en ocasions anteriors.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent i confirmar íntegrament la sentència recorreguda.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de l'entitat "Elías" contra la sentència de 17 de maig de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.