Menor d'ús de document inautèntic - Valoració de la prova (6000033/2020)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 00000036/2022 Núm. de Causa: 6000033/2020

SENTÈNCIA 19-2022

PARTS:

Apel·lants: Sra. Oller

Advocat: Sr. Tejera

Sr. Salas

Advocat: Sr. Mercader

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el vint-i-vuit d'octubre de dos mil vint-i-dos.

En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència de data 30 de març del 2022 dictada pel Tribunal de Corts en la causa i rotlle de referència, seguida pel delicte menor d'ús de document inautèntic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 30 de març de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

"Condemnar Oller, com a autora penalment responsable del delicte menor d'ÚS DE DOCUMENT INAUTÈNTIC, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

Es condemna també Oller al pagament de les despeses processals causades".

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"que Oller, en nom de xxx concertà l'arrendament d'un helicòpter a xxx, arribant a un acord verbal el mes de desembre de 2009 amb Machado, en representació de xxx i de xxx, empresa operadora de l'aparell. Oller envià un contracte escrit a Machado a fi que aquest el signés, amb data 1 de gener de 2010, però Machado no el retornà mai signat.

El 27 de gener del 2010 ambdues parts protocol·litzaren un contracte d'abanderament, quedant-se cada part una còpia del mateix. Oller presentà novament per a la signatura el contracte d'1 de gener del 2010, però no obtingué la còpia signada per part de Machado, malgrat els dos es trobaren a Barcelona.

Posteriorment Oller insistí en la signatura del contracte d'1 de gener del 2010 prop de Machado i d'Tejada, propietari de xxx, negant-se ambdós rotundament a signar el mateix.

Sorgiren diferències importants entre ambdues empreses respecte el preu pactat pel lloguer de l'helicòpter, reclamant Oller en base al càlcul del contracte no signat, davant l'oposició de l'altra part d'acceptar quelcom diferent al contracte d'abanderament, i negant l'existència de cap altre pacte.

En data 27 de setembre del 2011 Oller presentà escrit de demanda civil en el marc del judici 0416-2/2011, en representació de xxx, adjuntant a dit escrit còpia d'un contracte de data 1 de gener del 2010, presumptament signat per ella mateixa i Machado, i que consta en autes al foli 87. En aquest contracte la signatura de Machado havia estat falsificada, en base a un contracte signat únicament per Oller, que havia estat escanejat i on s'havien inserit les imatges de les signatures de Machado obtingudes d'un altre contracte signat en data 27 de gener del 2010, entre ambdues parts, i del que xxx disposava còpia en haver estat protocol·litzat.

En el moment de la presentació de l'escrit, Oller sabia que Machado no havia signat el contracte d'1 de gener del 2010, i que per tant aquest era inautèntic, malgrat el qual el lliurà al seu lletrat a fi que fos annexat a l'escrit de demanda i presentat davant la jurisdicció civil com a prova".

III.- RESULTANT: que contra aquesta sentència formula recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Oller, sol·licitant que es revoqui la sentència objecte de recurs i es declari la lliure absolució de la seva defensada.

Considera aquesta part recurrent com a primer motiu d'impugnació, errònia la atribució que se li fa a la recurrent de ser coneixedora de la falsedat del document que va presentar en un procediment civil, per sustentar o reforçar les pretensions de la seva demanda.

S'al·lega per tant, que a la Sra. Oller se li va fer arribar un contracte fals perquè l'utilitzés i així poder després atribuir-li la comissió d'un fet delictiu i no pagar a xxx les quantitats degudes per l'arrendament de l'helicòpter.

IV.-RESULTANT: que també formula recurs d'apel·lació la representació lletrada d'Salas, en el que sol·licita que es dicti sentència condemnatòria de la Sra. Oller com autora dels delictes de creació i ús de document inautèntic i alhora condemnant-la al pagament de les costes processals causades i els honoraris d'advocat d'aquesta part.

V.-RESULTANT: que el MINISTERI FISCAL s'oposa al recurs formulat, en considerar que concorren tots els elements necessaris per afirmar que la Sra. Oller va utilitzar el contracte de data 1 de gener de 2011, tenint ple coneixement que Machado mai l'havia signat i que per tant, era fals.

Interessa el MINISTERI FISCAL la confirmació de la sentència objecte de recurs.

VI.-RESULTANT: que la defensa de la processada contesta al recurs d'apel·lació formulat de contrari, oposant-se al mateix i sol·licitant que es desestimi en tots els seus extrems, així com sol·licita la condemna de la part contrària al pagament de les despeses processals causades pel recurs en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

RECURS DE Oller

I.- CONSIDERANT: que la representació de Oller impugna la sentència que la condemna com autora d'un delicte menor d'ús de document inautèntic, perquè considera errònia la atribució que se li fa a la recurrent de ser coneixedora de la falsedat del document que va presentar en un procediment civil per sustentar o reforçar les pretensions de la seva demanda.

No són qüestions controvertides que: a) la recurrent en la demanda civil en el marc del judici 0416-2/2011 que, en representació d'xxx, va presentar contra xxx, Machado i Salas, va adjuntar, per sustentar les seves pretensions, la còpia d'un contracte d'arrendament d'un helicòpter de data 1 de gener de 2010 firmat per la Sra. Oller i ENTITY_9; i b) que les firmes de Machado que constaven en aquest contracte de data 1 de gener del 2010 no havien estat realitzades per ell i s'havien obtingut, capturant-les, de l'exemplar d'un altre contracte de data 27 de gener de 2010, el qual estava en possessió de la Sra. Oller, signat per duplicat per Machado i la Sra. Oller., inserint-les mitjançant un procediment informàtic en el contracte de data 1 de gener del 2010.

Consta acreditat, per tant, l'existència d'un document inautèntic i el seu ús per la Sra. Oller en el marc d'un procediment civil, de forma que la qüestió controvertida queda circumscrita al coneixement per part d'aquella de la falsedat del document, coneixement que la sentència afirma i que la Sra. Oller nega, considerant que va ser víctima d'un pla ideat per Salas, com a legal representant d'xxx, per no pagar les quantitats degudes i reclamades en el procediment civil. S'al·lega, per tant, que a la Sra. Oller se li va fer arribar un contracte fals perquè l'utilitzés i així poder després atribuir-li la comissió d'un fet delictiu i no pagar xxx les quantitats degudes per l'arrendament de l'helicòpter.

Davant la negació de la Sra. Oller de ser coneixedora que el contracte de data 1 de gener del 2010 no havia esta firmat per Machado i que, per tant, la seva firma era falsa, la sentència del Tribunal de Corts sustenta el coneixement per part d'aquella de la falsedat del document, una vegada constatat que les firmes no eren de Machado i que el contracte va ser aportat en un procediment civil per sustentar les pretensions econòmiques de la demanda, en els següents fets:

el Machado s'havia negat fins en tres ocasions a firmar aquest contracte quan li havia estat demanat per la Sra. Oller, per no estar conforme amb el seu contingut respecte a les condicions de l'arrendament de l'helicòpter, i les discrepàncies sobre la firma del contracte van quedar reflectides en diversos correus electrònics intercanviats els mesos de juny i juliol del 2010 entre la Sra. Oller i ENTITY_10;

a partir del mes de juliol, quan es retorna l'helicòpter a xxx, es produeix una situació de molta tensió entre las parts ja que segons la Sra. Oller, no se li havia pagat el convingut, l'helicòpter tenia desperfectes i per part de xxx no es volia reconèixer el deute ni les condicions pactades;

el contracte signat per Machado, segons la Sra. Oller, li va arribar al mes de novembre de 2010 per correu ordinari, sense nom del remitent ni cap comentari i el va arxivar sense dir-li res a ENTITY_9; i les firmes de Machado inserides en el contracte de data 1 de gener del 2010 van ser capturades de l'exemplar del contracte de 27 de gener del 2010 que li va ser entregat a la Sra. Oller.

Resulta, per tant, que Machado es va negar reiteradament a firmar el contracte de data 1 de gener del 2010 perquè no estava d'acord amb les condicions econòmiques que es pactaven en el mateix; que la Sra. Oller adjuntà a una demanda contra xxx, Salas i Machado, en la què reclamava un deute derivat de l'arrendament de l'helicòpter, un contracte amb les firmes de Machado falsificades per a sustentar les seves pretensions; que aquest contracte l'hauria rebut la Sra. Oller en unes circumstàncies, si més no, anòmales; i que les firmes falsificades han estat capturades d'un contracte que tenia la Sra. Oller en el seu poder.

De tots aquests fets, la conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts sobre la consciència per part de la Sra. Oller de la falsedat de les firmes de Machado estampades en el contracte, resulta correcta en constituir l'única explicació lògica i raonable als fets abans exposats.

Les al·legacions de la part recurrent no evidencien l'error d'aquesta conclusió perquè:

l'existència d'un complot per part de Machado i de Salas per perjudicar a la Sra. Oller, enviant-li un contracte amb les firmes falses de Machado perquè el pogués utilitzar i així atribuir-li la comissió d'un fet delictiu per lliurar-se de complir les seves obligacions, a més d'inversemblant no resulta compatible amb l'actitud de la Sra. Oller. Així, existint sèries discrepàncies sobre les condicions econòmiques de l'arrendament de l'helicòpter i una negativa reiterada per part de Machado a firmar el contracte de data 1 de gener de 2010, precisament perquè no estava conforme amb les condicions establertes en el mateix, no és lògic que la Sra. Oller rebés el contracte signat per aquell per correu ordinari, sense remitent ni cap comentari, i no li estranyés el canvi d'actitud i contactés amb Machado, amb qui tenia amistat, per confirmar la recepció i comentar el canvi de criteri. Aquest seria el comportament lògic i raonable segons la experiència, ensenya que constitueix la manera normal d'actuar les persones, i no el de guardar el contracte, no fer cap comentari i acompanyar-lo després a una demanda civil per sustentar la seva reclamació;

el contracte del qual es van capturar les firmes després inserides al contracte de data 1 de gener del 2010 el tenia la Sra. Oller a la seva disposició, perquè era l'exemplar del contracte de 27 de gener del 2010 que se li va ser entregar. Es diu pel recurrent que també xxx el va tenir a la seva disposició perquè el va recollir de la Notaria abans d'enviar-li a la Sra. Oller. Amb independència de que aquesta, en un primer moment a l'acte del judici va dir que es van firmar davant notari dos documents i que cada part es va portar un exemplar, resulta inversemblant que al gener del 2010, en previsió de que no s'arribés a un acord sobre les condicions econòmiques de l'arrendament, sorgís la idea de perjudicar a la Sra. Oller atribuint-li falsament la creació i/o ús d'un document fals i s'hagués fet una captura de les firmes de l'exemplar del contracte de 27 de gener del 2010 que havia de ser entregat a la Sra. Oller, per després inserir-les a una còpia del contracte que sostenia les pretensions econòmiques d'aquella i se li enviés més endavant confiant en que aquesta no sospitaria i el donaria com a vàlid. Tal argumentació resulta contrària a les més elementals normes de la lògica i l'experiència;

la lectura de la demanda civil permet comprovar que les pretensions de la Sra. Oller es fonamentaven en el contracte de data 1 de gener de 2010, de forma que la seva pretesa irrellevància per l'èxit de la demanda no és tal i les necessitats econòmiques manifestades per aquella, justificarien que tractés d'assegurar l'estimació de les seves pretensions aportant un contracte que les justifiqués; i la forma en què es va descobrir pel Machado d'on podien provenir les firmes que constaven en el contracte de data 1 de gener del 2010 no resulta sospitosa, doncs sabent aquell que no havia firmat el contracte i trobant-se al despatx del seu advocat amb altres persones que estaven examinant la demanda i la documentació, no resulta estrany que algun dels col·laboradors descobrís la identitat entre les firmes de Machado estampades en els contractes d'1 de gener del 2010 i 27 de gener del 2010.

Tal com posa de manifest el MINISTERI FISCAL en la contesta del recurs, hi ha altres elements que corroboren el coneixement per part de la Sra. Oller de la falsedat del contracte, como són: a) que declarant havent rebut el contracte al mes de novembre de 2010, mitjançant burofax de 28 de febrer de 2011 a l'apoderat de xxx li manifestés, desprès de que la Sra. Oller girés les factures degudes infructuosament, que no coneixia a què responien les factures girades perquè no tenien cap contracte signat entre ells (foli 441) i ella li respongués en data 21 de març de 2011, quan ja li hauria arribat aquell contracte fals, que era pels serveis prestats, tot referint-se i identificant l'helicòpter (foli 446) sense fer cap referència a l'existència del contracte desprès d'haver-lo rebut segons les seves manifestacions, el que suposa un reconeixement de que no existia contracte; i b) que quan en el marc de la causa penal va voler demostrar que la firma no era falsa, va aportar una pericial en la que, essent necessari tenir documents amb les seves firmes, va ometre aportar el contracte en el qual estava la firma copiada, aportant un de l'any 2009 que havia estat signat per Machado però que no tenia incidència en la relació que acabaven d'establir i que venia a ser igual que el del 27 de gener del 2010 que actualitzava la situació, el que pot raonablement atribuir-se a la intenció de que no es constatés que les firmes del contracte d'1 de gener del 2010 eren una còpia de les estampades en el contracte de data 27 de gener del 2010.

D'acord amb tot el que s'ha exposat, la conclusió sobre el coneixement per part de la Sra. Oller de la falsedat del contracte i per tant, el seu ús conscient, és el resultat d'una correcta valoració de les proves i ha de ser confirmada.

RECURS D'Salas i xxx.

II.-CONSIDERANT: que la part recurrent pretèn la condemna de Oller com a autora d'un delicte de creació i ús de document inautèntic exposant, els arguments pels quals considera que aquella va ser l'autora material i/o intel·lectual de la creació del contracte de data 1 de gener del 2010.

Amb independència del major o menor encert d'aquests arguments, el cert és que la part recurrent no va formular acusació pel delicte de creació de document inautèntic i tampoc el MINISTERI FISCAL, i per exigències del principi acusatori, la condemna per aquest tipus no era possible en la primera instància ni tampoc en la segona.

A més, l'article 199 del Codi de Procediment Penal quan regula el recurs d'apel·lació d'aquest recurs estableix que "L'escrit ha de contenir les proves que es proposin, els motius en què el recurrent basa el seu recurs i la súplica que es formuli pel cas que el recurs sigui estimat, dins els límits de les peticions efectuades davant el tribunal de primera instància" . Això significa que en el recurs d'apel·lació no es poden plantejar qüestions que no ho hagin estat en la primera instància precisament perquè la funció del tribunal d'apel·lació és revisar els pronunciaments del Batlle o Tribunal de primera instància, i no pronunciar-se per primera vegada sobre qüestions no debatudes, ja que es privaria a les parts de la possibilitat de revisar la decisió per un altre òrgan judicial, en definitiva, de la segona instància.

III.-CONSIDERANT: que s'impugna també el pronunciament que sobre les costes es fa en la sentència amb uns arguments que no poden ser atesos.

Així, en la sentència es considera que no s'han d'incloure dintre de les costes que ha de pagar la condemnada, els honoraris d'advocat de l'acusació particular perquè la qualificació dels fets que va fer aquesta part no va ser totalment estimada, sense fer cap referència a que s'hagués o no demanat el pagament dels honoraris d'advocat, que es l'argument que utilitza la part recurrent per impugnar aquest pronunciament i que, per tant resulta ineficaç per modificar-lo.

IV.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, sense fer cap pronunciament especial en matèria de costes en haver estat desestimats els dos recursos, de forma que cada part haurà de satisfer les generades pel seu recurs.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.-DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions lletrades de Oller, d'Salas i de la mercantil xxx, contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 30 de març del 2022.

2.- CONFIRMAR la resolució objecte de recurs.

3.- No fer especial pronunciament en matèria de costes processals. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.