incident de nul.litat, abast teoria aparença TSJC 316/12

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-316/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 288-6/2009, instades per la societat "Aguilar" contra la societat "Vara", en data 23 de novembre de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha d'estimar i estima, substancialment, la demanda interposada per la societat mercantil andorrana Aguilar, contra la societat mercantil andorrana XX, SL., (ENTITY_6), condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent la quantitat de principal de TRES-CENTS UN MIL CENT VINT EUROS AMB NORANTA-SET CÈNTIMS (301.120,97.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 17 de febrer del 2010 i fins el seu total pagament; així com la suma de NOU MIL CENT SETANTA-SET EUROS AMB SETZE CÈNTIMS (9.177,16.-EUR), millorada aquesta amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de fermesa de la present resolució i fins el seu total pagament; així com aquella suma que es determini en període d'execució de sentència en concepte de danys i perjudicis soferts per la part demandant derivats de la manca de col·locació de l'estructura de ferro en els termes establerts en el contracte de data 1 d'agost del 2008; i a l'abonament de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat, procurador i perit, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La societat "Vara" va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 29 d'octubre de 2013, pronunciant: "DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Vara"; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 23 de novembre de 2012; CONDEMNAR la societat "Vara" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la societat "Vara" formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 29 d'octubre de 2013, tot reclamant la seva nul·litat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació.

En el cas present, la representació processal de la societat "Vara" argumenta que aquesta Sala no ha tingut en compte el testimoniatge del Sr. Tejada i vulnerant així el dret constitucional a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i al procés degut. Tanmateix, "Vara" considera la nostra sentència il·lògica, tota vegada que havia actuat com a mandatària de "Soriano" i, per tant, l'aplicació de la teoria de l'aparença havia de conduir a la condemna de la seva mandant, especialment perquè la pròpia resolució impugnada qualificava "Vara" de co-contractant. Per acabar, "Vara" observa que no havia plantejat cap excepció de litisconsorci passiu necessari i que la sentència condemnatòria es recolzava en meres sospites.

II.- La societat "Vara" ha defensant sempre la seva manca de legitimació passiva, entenent que no havia mai establert cap contracte d'obra amb "Aguilar". Aquesta Sala, coincidint amb l'Hble. Tribunal de Batlles, ha estimat que les proves realitzades conforten la reclamació de "Aguilar".

En el marc d'aquest incident de nul·litat, "Vara" avança tres arguments principals.

En primer lloc, "Vara" es queixa de la manca de presa en consideració del testimoniatge de l'arquitecte Sr. Tejada i que es va practicar durant la substanciació del recurs d'apel·lació. La resolució impugnada no valora expressament el seu resultat, limitant-se, per cert, el Sr. Tejada a sostenir l'absència de lligam contractual entre els litigants. Ara bé, es dedueix del contingut de la sentència d'aquesta Sala que el seu valor probatori resulta insuficient davant les altres proves practicades, especialment del testimoniatge de l'antic director de "Vara" que va confirmar la realitat de l'encàrrec donat a "Aguilar" per part de "Vara".

En segon lloc, la societat recurrent titlla d'il·lògica la sentència del 29 d'octubre de 2013, compte tingut que la Sala hauria admès la condició de mandatària de "Vara". Aquesta deducció porta causa de la frase següent: "Aquesta Sala fa seus els arguments desenvolupats per la instància i que confirmen la qualitat de co-contractant de la societat "Vara".". Quan aquesta Sala parla de "co-contractant" es refereix, senzillament, a la persona que va contractar amb "Aguilar". Les paraules "contractant" i "co-contractant" són doncs sinònims, malgrat sigui cert que el terme "co-contractant" no s'utilitzi freqüentment en dret judicial andorrà, però succeeix de vegades (entre altres: TSJC 136/04 del 10 de gener de 2005; 87/07 del 18 d'octubre de 2007; 201/07 del 14 de febrer de 2008). En cap moment aquesta Sala va entrar a determinar les relacions internes celebrades entre "Vara" i "Soriano", cosa que tampoc podia fer en absència d'aquesta darrera societat en el procés. Una lectura imparcial de la resolució del 29 d'octubre de 2013 no permet inferir que "Vara" actuava com a representant de "Soriano". "Vara" fa valer també que no era d'aplicació aquí la teoria de l'aparença, car aquesta creava només vincles contractuals entre el tercer i el mandant aparent. Dues remarques s'imposen. Per una banda, el recurs a aquesta teoria era només "a títol de reforç". Per altra banda, la teoria de l'aparença no es limita exclusivament al mandat, superada així la seva denominació originària, sinó que constitueix una institució autònoma que abasta altres figures contractuals, com és el cas que ens ocupa, on "Aguilar" podia legítimament creure que contractava amb "Vara".

Estranya a aquest Tribunal un altre greuge de la recurrent, consistent en denunciar la manca de formulació de l'excepció de litisconsorci passiu necessari. En efecte, en el escrit d'apel·lació, "Vara" demanava clarament: "Amb caràcter subsidiari, estimant també el recurs, revocant la resolució recorreguda, declarant l'existència de litisconsorci passiu necessari amb la societat mercantil andorrana "Daza", disposant la nul·litat de les actuacions practicades a partir del tràmit de presentació de la demanda, í ordenant la retroacció del procediment a aquell estadi processa, a que aquesta darrera persona jurídica pugui intervenir i participar en el litigi, al·legant i provant el que als seus legítims drets i interessos millor li convingui" (foli 35 d'aquest rotlle). El Tribunal va refusar l'excepció que li era plantejada, de conformitat amb la seva missió.

Per acabar, en cap moment, la condemna de "Vara" es fonamenta, exclusivament, en indicis, sinó que existeixen proves suficients per establir la realitat de l'encàrrec formulat per "Vara", actuant en nom propi, com a ara: el repetit testimoniatge de l'antic director de "Vara" o les prèvies contractacions de "Vara". Tampoc cal oblidar que ens trobem en un marc civil on es pot, a diferència de l'àmbit penal, efectuar un pronunciament en base a indicis, en quin cas no ens trobem com hem assenyalat.

III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna de la societat "Vara" a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la societat "Vara" contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 29 d'octubre de 2013. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.