CASS. Cotització suplementària per falta inexcusable en accident laboral TSJA-0000043/13

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0018-1/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-043/13

SENTÈNCIA 52-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sr. Romeu

Apel·lat: Ricart

Representant: Gibert

Advocat: Sra. Nuñez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0018-1/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Ricart va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 23 de gener del 2013, confirmant en alçada la decisió del 21 de desembre del 2012, sol·licitant-ne la revocació.

2.- En la sentència del 24 de setembre del 2013 el Tribunal des Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat Ricart.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 3 de juny del 2014, la CASS estima principalment:

aquesta part considera acreditada la imprudència i negligència de la societat Ricart en base amb la sanció administrativa imposada pel Ministeri de Justícia i Interior.

la constatació d'una infracció administrativa a les normes de seguretat i salut en el treball habilita l'acció de rescabalament;

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de juliol del 2014.

4.- En la seva contesta de data 20 de juny del 2014, la societat Ricart estima principalment:

la causa determinant de l'accident és el no respecte, per part del treballador lesionat, de les mesures de seguretat per a la manipulació de la màquina per tallar amb serra de cinta, que estaven al seu abast.

la comissió de la falta lleu, imputada per l'Administració a la societat Ricart, de cap manera pot ésser considerada com una "falta inexcusable" als efectes de l'article 91 de la Llei 17/2008; l'omissió del "deure in vigilando" de l'empresa únicament, no pot ésser assimilat a una falta inexcusable;

La societat Ricart ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 de juliol del 2014.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Una resolució del Ministre de Justícia i Interior de data 27 de juny del 2011, resol "imposar a la societat Ricart... una sanció per import de 450 EUR per una infracció lleu, per incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals al no vetllar per l'ús adient i efectiu de protecció col·lectiva o individual" (foli 18).

Per resolució de data 13 de febrer del 2013, confirmant una resolució de data 21 de desembre del 2012, la CASS resol (foli 31), "reclamar a la societat Ricart l'import de 4.240,83 EUR en concepte de cotització suplementària prevista per l'article 91 de la Llei 17/2008".

Tercer.- El problema jurídic plantejat per aquest litigi és la combinació entre l'aplicació d'una sanció per una infracció per incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals i la reclamació a l'empresa d'una cotització suplementària prevista per l'article 91 de la Llei 17/2008.

La Llei 34/2008 del 18 de desembre disposa: "Article 12 d):

d) Proporcionar als treballadors els equips de protecció individuals adequats als treballs que han de dur a terme i vetllar pel seu ús efectiu quan siguin necessaris per la natura dels treballs que cal fer o quan els riscos no es puguin reduir o minimitzar per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments de protecció del treball.

Article 37

Són infraccions lleus:

3. Els incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals que no tinguin una transcendència greu per a la integritat física o la salut dels treballadors.

Article 42 Sancions:

Les infraccions tipificades al capítol anterior són sancionables de la manera següent:

a) Les infraccions lleus:

en grau mínim, amb multa de 30 euros a 300 euros en grau mitjà, amb multa de 301 euros a 600 euros en grau màxim, amb multa de 601 euros a 1.000 euros".

En aquest cas, s'aplica a la societat Ricart una multa de 450 EUR.

L'article 91 de la Llei 17/2008 disposa: "Rescabalament en cas d'accident de treball o malaltia professional. Sense perjudici de l'article anterior, quan la causa de l'accident de treball o de la malaltia professional es consideri una falta inexcusable de l'empresari, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir-li la totalitat o part de les despeses que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional. Amb aquesta finalitat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot reclamar una cotització suplementària calculada d'acord amb el salari mig que pot ser percebuda durant un termini màxim de tres anys. S'entén com a falta inexcusable aquella falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat".

En aquest cas, el litigi versa en la qüestió de saber si la falta de la societat Ricart era o no "una falta inexcusable de l'empresari" en el sentit de l'article 91 de la Llei 17/2008.

D'una manera general, la Llei 34/2008 del 18 de desembre preveu una protecció màxima dels assalariats. És a dir que per l'empresari, les disposicions de l'article 12 d)(citat més amunt) són significatives: "Proporcionar als treballadors els equips de protecció individuals adequats als treballs que han de dur a terme i vetllar pel seu ús efectiu quan siguin necessaris per la natura dels treballs...".

Per tant, l'empresari ha de preveure no solament les mesures de protecció sinó que, a més a més, està obligat a "vetllar pel seu ús efectiu".

En la seva resolució del 27 de juny del 2011, el Ministre de Justícia i Interior escriu:

"El que no es pot negar, i així el mateix al·legant ho reconeix en l'escrit, és que l'empresa no vetllava de manera efectiva de que utilitzessin les proteccions de la màquina i les proteccions individuals pertinents, motiu pel qual s'incoà la sanció" (foli 15).

"Pel que fa l'existència de mesures de protecció, cal dir que certament, l'empresa va proporcionar els equips de protecció individual i la màquina disposava de tots els elements de protecció col·lectiva. El treballador va reconèixer haver rebut una formació i era coneixedor de que hi havia guants que calia utilitzar. També va reconèixer saber utilitzar correctament la màquina, amb la protecció adequada" (foli 16).

"S'ha igualment de tenir en compte que no es tractava d'una mancança formal o documental, sinó que era un incompliment que tenia una transcendència per la integritat física dels treballadors, motiu pel qual no és possible considerar la graduació de la sanció al grau mínim, en tot cas pot moderar-se la sanció imposada, sempre al grau mig" (foli 17).

D'aquestes consideracions se'n pot treure una conclusió: l'empresari, en aquest cas, ha adoptat les mesures necessàries per preservar els assalariats dels riscs. Però sens dubte, ha mancat de vigilància en quant a l'aplicació efectiva d'aquestes mesures.

No obstant això, en les circumstàncies del cas, es pot considerar que l'empresari no ha comès una "falta inexcusable" en el sentit de l'article 91 de la Llei 17/2008, compte tingut dels esforços efectuats per assegurar la protecció dels assalariats.

Per aquests motius, la sentència recorreguda ha de ser confirmada.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Consell d'Administració de la CASS de data 28 de gener del 2013, confirmant en reposició la decisió del 21 de desembre del 2012, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.