Cobertura contracte d'assegurança e supòsit d'apropiació indeguda mercaderia (0143/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 143/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Escudero va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Duque, en reclamació de la quantitat de 7.146 EUR, més els interessos legals corresponents, en concepte del valor del preu de cost per l'espoliació de 156 peces de roba corresponents a la col·lecció d'hivern derivada del sinistre ocorregut a finals del mes d'octubre del 2006.

II.- La companyia d'assegurances Duque es va oposar a totes les pretensions de la part actora, contestant que les circumstàncies de producció de l'espoliació al·legada no es trobaven cobertes per la pòlissa d'assegurança.

III.- Per sentència de data 22 d'abril del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, va desestimar la demanda de la societat Escudero contra la societat Duque, fent imposició de costes a la part agent.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Escudero ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que les condicions generals de la pòlissa, quan defineixen què s'ha d'entendre pel terme robatori, preveuen dos supòsits, un primer supòsit de sostracció o apoderament mitjançant actes d'intimidació o violència, però també un segon supòsit de sostracció sense violència ni intimidació, penetrant secreta o clandestinament, ignorant-ho la societat, amagant-se i cometent el delicte quan el local es troba tancat; que en el present cas la sostracció dels béns de la societat es va fer per part dels socis minoritaris sense violència ni intimidació per quan disposaven de les claus del local i van cometre l'acte delictiu, penetrant secreta o clandestinament, ignorant-ho els accionistes majoritaris i, suposadament, es va fer quan el local es trobava tancat; que per conseqüent es absolutament erroni, tal i com afirma la sentència que, atès que no s'han produït actes d'intimidació o violència, el risc de sostracció no està cobert per la pòlissa; que en les condicions particulars del contracte d'assegurança es van assegurar, entre altres riscos, el de "robatori espoliació furt a valor total 100%", motiu pel qual la companyia asseguradora no pot vàlidament utilitzar la redacció del pacte 1 de les condicions generals per tal de no fer front a un risc assumit per la mateixa en el contracte; que no pot vàlidament utilitzar-lo per quan es tracta d'un contracte d'adhesió, puix l'assegurat té la condició de consumidor i està protegit per les disposicions dels articles 10, 21 i 22 de la Llei del 31 de juliol de 1985, per quant la part demandada ha generat un dubte amb el terme espoliar que Duque ha creat amb el redactat de les condicions generals, quan de fet les condicions particulars del contracte haurien de prevaldre sobre les condicions generals; que s'ha de declarar nul el pacte 1 de les condicions generals de la pòlissa per tractar-se d'una clàusula abusiva contrària a la raó de ser i a la mateixa essència de l'assegurança; que la resolució judicial no ha efectuat una apreciació acceptable dels fets que se li han sotmès a la llum de la globalitat de les proves que s'han posat a la seva disposició, per la qual cosa s'ha superat el poder d'apreciació de que el jutjador disposava per tal d'interpretar i aplicar el dret intern, i alhora l'exercici de la seva funció jurisdiccional no ha estat proporcional a la finalitat legitima prevista per la llei, per la qual cosa s'ha conculcat el dret a la jurisdiccio.

II.- La societat Duque ha formulat l'excepció prèvia de prejudicialitat civil, atès que per sentència del dia 30 d'abril del 2008, els Srs. Ferrer i Carnero han estat condemnats solidàriament a pagar a la societat Escudero la quantitat global d'11.268 EUR, el que suposaria en cas de condemna de la companyia d'assegurances, un enriquiment injust de la societat Escudero SA. Per Aute de data 18 de setembre del 2008, no es va donar lloc a les pretensions de la societat Duque, per raó d'una manca d'identitat tant del petitum que de la causa pretendi entre el present procediment i el procediment que ha originat la resolució del dia 30 d'abril del 2008.

III.- Els fets incontrovertits són els següents: al mes d'octubre del 2006, la societat Escudero va signar amb la companyia d'assegurances Duque una pòlissa d'assegurança que cobria entre altres riscos, el de "robatori espoliació furt a valor total 100%", en el marc de l'activitat de la seva botiga N.M.; el dia 29 d'octubre del 2006, els accionistes majoritaris de la societat Escudero van prendre el control de la societat i del negoci que fins a aquell moment estava gestionat pels accionistes minoritaris; que els accionistes majoritaris varen encarregar a l'empresa S. que efectués un inventari del material que es trobava al referit negoci; que de l'informe de S. va resultar que mancaven 156 peces de roba per un preu de 7.146 EUR; que el dia 13 de novembre del 2006 la societat Escudero va formular una denúncia davant el servei de policia contra els accionistes minoritaris i va sol·licitar a la companyia Duque la indemnització corresponent al perjudici sofert a conseqüència dels fets imputats als accionistes minoritaris; que la companyia Duque es va negar a pagar qualsevol indemnització considerant que la garantia subscrita en la pòlissa d'assegurança no cobria els fets denunciats.

III.- Les condicions particulars de la pòlissa contractada per les parts estipulen que els riscs garantits són robatori, espoliació, furt. Els fets imputats per la societat Escudero als seus accionistes minoritaris corresponen a una apropiació indeguda per part d'uns socis en el desenvolupament del contracte de societat, i constitueixen més concretament un delicte d'abús de béns socials. No es tracta doncs d'un robatori, com ho pretén la part recurrent, ja que el robatori constitueix un apoderament d'una cosa amb ànim de lucre, violentant o intimidant les persones. És cert que les condicions generals de la pòlissa afegeixen endemés a aquesta definició, que les mateixes repeteixen, "penetrando secreta o clandestinamente, ignorándolo el asegurado, su familia o empleados, ocultándose y cometiendo el delito cuando el local se halle cerrado". Tampoc aquest cas correspon als fets d'autes, atès que l'apoderament no es va realitzar penetrant secretament o clandestinament quan la botiga estava tancada, sinó que es va perpetrar pels propis accionistes de la societat, encara que essent minoritaris, en el decurs de les seves activitats de gestió, quan la botiga estava oberta. Per tant, la problemàtica cabdal que s'ha de resoldre, és la de determinar si el risc d'espoliació cobert per la pòlissa d'assegurança litigiosa inclou el tipus d'apropiació indeguda corresponent a l'abús de béns socials. En l'article 1 de les condicions generals de garanties, on consten les definicions dels termes utilitzats en les condicions particulars, l'espoliació es defineix com "la sustracción o apoderamiento ilegítimo, contra la voluntad del asegurado, de los bienes cubiertos por la póliza, mediante actos de intimidación o violencia realizados sobre las personas que los custodian o los vigilan". El terme espoliació prové del llati spoliare, que significa despullar. En la llengua catalana, l'espoliació és l'acció o l'efecte d'espoliar, és a dir desposseir algú d'allò que li pertany. En castellà, el terme "expoliación", essent també l'acció o efecte d'espoliar, significa "despojar con violencia o con iniquidad". Si afegim el francès, que defineix la "spoliation" com la despossessió per trampa o violència, es desprèn d'aquestes consideracions semàntiques que l'espoliació o despossessió necessita un acte determinat, trampa, violència , intimidació, etc., del que la comet, contra el posseïdor per tal de retirar-li alguna cosa. Per tant, en condicionar a actes de violència o d'intimidació el risc d'espoliació, les condicions generals del contracte d'assegurances no exigeixen cap circumstància excepcional o abusiva. A més a més, les condicions generals existeixen per tal de precisar i detallar el que fou pactat en les condicions particulars, de manera que no hi hagi cap dubte o ambigüitat i que l'assegurat estigui perfectament assabentat de l'àmbit de tots els riscs garantits. Altrament no es tracta de cap manera de clàusules abusives, atès que l'assegurat pot prendre coneixement de les mateixes abans de firmar la pòlissa.

S'ha igualment de posar de manifest que l'apropiació indeguda i l'abús de béns socials d'autes, al contrari de l'espoliació o del robatori, es fa de manera fraudulenta i sovint disfressada, sense que la víctima se n'adoni. Aquesta sostracció està prevista de manera específica en el contracte d'assegurança, concretament a l'article 3.7.1.9 de les condicions generals que garanteixen "las pérdidas materiales directas que sufra el asegurado por el importe de que haya sido objecto de desfalco, sustracción, fraude, malversación, falsificación o apropriación indebida..." . Per conseqüent, atès que la sostracció imputada als accionistes minoritaris de la societat Escudero no es pot considerar com una espoliació en el sentit del contracte d'assegurança, per no haver estat realitzada amb violència o intimidació, i que la societat Escudero no ha pactat el risc d'apropiació indeguda a conseqüència de la "infidelidad de empleados" previst en l'article 3.7.1.9 de les condicions generals de la pòlissa, és de manera legitima que la companyia Duque va negar la seva cobertura als fets imputats als accionistes minoritaris de la societat Escudero.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada i condemnar a la part que recorre al pagament de les costes judicials de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_4; Confirmar la sentencia de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 d'abril del 2008, en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Escudero al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.