Furt amb abús de confiança, creació i alteració d'enregistrament tècnic. TSJP-16/13

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Núm. de Causa: TC-057-2/11 Núm. de Rotlle: TSJP-16/13

SENTÈNCIA 20-2013

PARTS:

Recorrent: Sra. Seco

Advocat: Sr. Barba

Recorregut: MGFC. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sr. Giner

(HOTEL I)

Advocat: Sra. Garzón

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: M. I. Sra. Marie Conte

Magistrats: M. I. Sr. Yves Picod

M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, dinou de setembre del dos mil tretze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 26 de març del 2013 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major continuat de furt amb abús de confiança, i un delicte menor de creació i alteració d'enregistrament tècnic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de març de 2013 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Seco com responsable penalment en concepte d'autora del delicte major continuat de furt amb abús de confiança i del delicte menor de creació o alteració d'enregistrament tècnic, amb el concurs de la circumstància agreujant de reincidència a la pena de 18 mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys.

Condemnem Seco al pagament de les despeses processals causades amb inclusió dels honoraris d'advocat, de les taxes judicials i de les còpies del sumari de l'acusació particular, segons l'import que sigui determinat en període d'execució de sentència."

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, com a mínim des del 28 de novembre del 2009 al 16 de febrer del 2010, la processada Seco, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i condemnada per sentència d'aquest Tribunal de data 24 d'agost del 2006, com autora d'un delicte major de furt amb força en les coses, contractada en data 1r de juliol del 2004 per l'establiment "Hotel I" de la vila d'Andorra la Vella, propietat de Giner, aprofitant de la seva condició de maître del restaurant d'aquest establiment, feia seus part dels imports cobrats en efectiu una volta cobrades les consumicions facturades, desprès d'haver destruït tiquets de les caixes per substituir-los per altres alterats, en els quins esborrà alguns productes, de tal manera que els tiquets quedaven reduïts a un import inferior al que originàriament s'havia cobrat al client, sostraient així un import total de 3.218,03EUR".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa de la Sra. Seco sol·licitant que es revoqui la sentència per error en la apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència i que es dicti sentència absolent Seco.

Manifesta que:

la sentència omet precisar que era habitual en l'hotel on treballava la processada, el fet de procedir per part dels diferents assalariats a anul·lar tiquets de caixa; Que el director de l'hotel, el seu fill i la recepcionista també disposaven del codi secret d'accés a l'ordinador, i que el codi secret per procedir a la anul·lació dels tiquets era molt fàcil de conèixer per part de la resta d'assalariats.

Cap persona va veure la processada procedir a la rectificació dels tiquets ni a l'apropiació dels diners.

La sentència no ha valorat el fet que la processada no ha disposat mai de coneixements informàtics suficients i requerits per modificar els tiquets de caixa.

No obra en autes un informe pericial que provi l'existència que provi l'existència d'un desquadrament entre l'estoc adquirit i l'estoc venut.

La sentència no ha valorat suficientment les proves presentades, sense ponderar en la seva decisió els arguments aportats per la defensa.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, observant que la qualitat i la quantitat de les proves o indicis examinats en el seu conjunt condueixen a la conclusió de culpabilitat, que de la resolució objecte del recurs es desprèn una amplia valoració dels elements probatoris, que la resolució impugnada ha motivat convenientment la decisió condemnatòria en el sentit d'explicitar les raons per les quals el Tribunal ha retingut la culpabilitat de la processada sense que sigui necessari que contesti a cadascuna de les al·legacions i arguments plantejats per la defensa.

V.- RESULTANT: Que també s'oposa al recurs la representació lletrada del Sr. Giner.

Manifesta que existeixen proves de càrrec i indicis suficients per concloure a la responsabilitat penal d'Seco, i que són contràries a la realitat les afirmacions de la recurrent relatives a la rectificació de tiquets per tots els empleats, i el coneixement del codi d'accés necessari a la realització de l'operació.

Observa que hi ha testimonis que han vist la rectificació de tiquets per part de la processada, que s'ha constatat una correspondència exacta entre els dies i hores de les rectificacions i els horaris de treball d'Seco, i que l'import furtat arrel de les rectificacions està plenament acreditat.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: sobre el primer motiu de recurs en relació a l'error en l'apreciació de la prova, cal dir que els elements retinguts pel Tribunal de Corts permeten caracteritzar la culpabilitat de la processada.

En efecte, en primer lloc la recurrent intenta generar una confusió entre el procés d'anul·lació de tiquets, accessible a tots els empleats en cas d'error, i el procés de rectificació, consistent en fer desaparèixer l'edició d'un primer tiquet per a reemplaçar-lo per un altre, amb un número idèntic, operació que requereix de disposar d'un codi d'accés.

Aquest codi d'accés, al contrari del que afirma Seco solament era conegut de quatre persones que són: ella mateixa en qualitat de maître del restaurant, la Sra. Sònia, el director del l'hotel el Sr. Pina que no es trobava físicament al restaurant i únicament feia tancament de caixa en cas de falta de personal, i el fill del Sr. G.

La realitat de les manipulacions efectuades sobre nombrosos tiquets de caixa relatius a consumicions cobrades en efectiu als clients està establerta pels documents que figuren en l'informe elaborat pel director de l'hotel amb tiquets originals rectificats extrets de les escombraries.

La cambrera del snack, Daza, i la cambrera del restaurant han relatat les irregularitats constatades varies vegades, les constatacions i verificacions efectuades i la vista de la processada modificant tiquets.

La recepcionista Zurita també ha relatat les seves pròpies investigacions precisant que recuperava tiquets a les escombraries, amb quantitats diferents als tiquets que conservava i que va comprovar la coincidència amb desajustaments en dies en que treballava Seco.

La documentació relativa als torns de treball dels diferents empleats, permet anotar una correspondència entre les dates i hores de les manipulacions de tiquets i les de la presència de la processada, succeint els fets únicament quan Seco treballava.

L'import furtat, sobre una durada de 2 mesos, es desprèn de l'examen de la documentació aportada en autes, particularment els tiquets rectificats, els llistats i registres informàtics de les caixes, de manera que l'organització d'un peritatge judicial, que la processada no ha reclamat en fase d'instrucció de la causa, no presenta cap utilitat.

Els elements retinguts permeten caracteritzar la culpabilitat de la recurrent i excloure la possibilitat de tota altra culpabilitat que no sigui la d'ella.

Finalment les observacions de la defensa sobre les circumstàncies i la naturalesa del delicte abocant a la condemna d'Seco per sentència de data 24 d'agost de 2013, no tenen cap incidència sobre l'aplicació de la circumstància agreujant de reincidència de l'art. 30.7 del Codi Penal, pel caràcter objectiu d'aquest.

II.-CONSIDERANT: En quant al segon motiu de recurs formulat "per violació del dret a la presumpció d'innocència", cal recordar la jurisprudència del Tribunal Constitucional segons la qual "els Jutges i Tribunals han de donar resposta a les pretensions de les parts i a les raons adduïdes per basar les referides pretensions, malgrat no és necessari donar resposta expressa i detallada o tots i cadascun dels arguments que han emprat". Per tant una resposta tàcita a certs dels arguments plantejats pot ser constitucionalment legítima si s'en pot deduir, com és el cas present, dels motius de la sentència que l'òrgan judicial ha valorat el conjunt dels arguments i n'ha apartat tàcitament alguns d'argument contrari.

A títol d'exemple, i per a una millor comprensió de la recurrent:

En retenir que el codi informàtic per a realitzar les manipulacions era conegut de quatre persones, el Tribunal de Corts, necessària i tàcitament, ha respost a l'al·legació segons la qual el codi era conegut pel conjunt d'empleats.

III.-CONSIDERANT: En aquestes condicions, la sentència recorreguda ha de ser confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Seco.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 de març del 2013 en la causa TC-057- 2/11.

3.- Imposar a la recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs amb inclusió dels honoraris d'advocat de l'acusació particular.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.