Arrendaments urbans- únicament reclamació de quantitat-imposició costes del procediment (159/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-159/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23 de novembre del 2011 la representació processal de la societat "Garzón" va formular demanda contra el Sr. Galan sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al defenent a pagar a la seva mandant la suma de 1.848,70 euros en concepte de lloguers impagats de l'apartament propietat de l'agent situat al XXXX amb els corresponents interessos legals des del moment en què cadascun dels lloguers s'havia de pagar, més les costes del procediment.

II.- En data 12 de gener del 2012 el Sr. Galan va reconèixer el seu deute i el dia 20 del mateix mes i any va ingressar en el compte de dipòsits de la Batllia l'import que se li reclamava, i aquest ingrés va ser acceptat per l'agent, que va sol·licitar que es dictés Sentència en el sentit interessat a la seva demanda.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 23 de febrer del 2012 va decidir estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la societat "Garzón" contra el Sr. Galan, condemnant a aquest darrer a pagar a l'agent l'import de 0,81 euros, no fent especial condemna en costes processals.

IV.- La representació processal de la societat "Garzón" va formular recurs contra la citada resolució i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació parcial en el sentit de condemnar al defenent a pagar al seu mandant les costes que li ha ocasionat el procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic motiu del seu recurs la representació processal de la societat "Garzón" s'alça contra la decisió de la Sentència d'instància argumentant la procedència de condemnar a la part defenent i vençuda en el procediment al pagament de les costes que aquest ha suposat per la seva mandant.

La recurrent defensa que el Sr. Galan sols va abonar la suma que devia en concepte de lloguers endarrerits de l'apartament que havia tingut arrendat una vegada va ser demandat judicialment, ocasionant per aquesta raó unes despeses a l'agent que li han de ser compensades i que el fet que la jurisprudència d'aquesta Sala sigui constant en el sentit de considerar que quan no s'acredita que el defenent ha estat requerit de pagament abans de la presentació de la demanda no se li imposen les costes del procediment si s'aplana a la mateixa abans de contestar-la no és rellevant en aquest cas, ja que no es tracta del mateix supòsit, tota vegada que, a més a més, el pagament va ser fet fora dels terminis legals en els quals es permet l'enervació del procediment.

II.- Malgrat els arguments de la recurrent, cal posar de relleu que en el cas present el defenent va reconèixer el seu deute el dia 12 de gener del 2012, és a dir el dia en què havia estat citat per contestar la demanda (foli 23), de tal manera que s'ha d'entendre que en aquesta data es va aplanar a la mateixa. És cert que el Sr. B. no va pagar el que se li reclamava fins nou dies després (foli 24), raó per la qual l'Hble. Batlle el condemna a abonar l'import de 0'81 euros, que es correspon amb els interessos meritats per la suma deguda entre el reconeixement del deute i el pagament. També és veritat que, en el cas de que en la demanda s'hagués sol·licitat el desnonament de l'arrendatari, aquest retard en abonar l'import dels lloguers deguts podia haver comportat que no es produís l'enervament del procediment, en virtut d'allò que ordena la disposició addicional segona apartat 13.2 de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes. No obstant, en el cas present ens trobem davant d'una reclamació de quantitat i no pas d'una petició de desnonament i, per tant, allò rellevant a l'hora d'atribuir o no les costes del procediment al defenent és que aquest s'hagués aplanat o no a la demanda formulada contra ell abans de contestar-la i el petit retard produït entre aquest i el pagament no contradiu la voluntat de l'arrendatari de pagar, ni suposa cap perjudici per l'arrendador, que, en tot cas, li ha estat compensat pels interessos que li ha de pagar el defenent. Atès el mínim retard amb el que es va pagar el deute i la ínfima quantitat a la què finalment es condemna al defenent, s'ha de considerar correcta la decisió de no fer especial pronunciament sobre les costes del procediment en l'exercici de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82 tenint en compte que la seva quantia resultaria molt desproporcionada en relació a l'import de la condemna i per tant procedeix desestimar el recurs formulat per la part agent.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar al recurrent les costes d'aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Garzón" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 23 de febrer del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.