DELICTE MAJOR DE LESIONS DOLOSES QUE HAN REQUERIT PER A LA SEVA CURACIÓ TRACTAMENT MÈDIC POSTERIOR A LA PRIMERA ASSISTÈNCIA, MENOR D'AMENACES NO CONDICIONALS, CONTRAVENCIÓ PENAL DE VEXACIONS LLEUS. Valoració de la prova (3400002/2011)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Penal

Núm. de causa: 3400002/2011 Núm. de rotlle: TSJP-0000005/2017

SENTÈNCIA 30-2017

PARTS:

Recorrent: Sr. Catalá

Advocat: Sr. Andrade

Recorrent: Sr. Varesc

Advocat: Sra. Ribes

Recorregut: MINISTERI FISCAL Recorregut: Sr. Ribes

Advocat: Sra. Almansa

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. Zapata Sr. Yves Picod Magistrats: M. Zapata Sra. Marie Conte

M. Zapata Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-sis de juny de dos mil disset.

En els recursos d’apel·lació interposats contra la sentència de data 19 d’octubre de 2016 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pels delictes major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, menor d’amenaces no condicionals i la contravenció penal de vexacions lleus, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. Zapata Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que per sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 2 d’octubre del 2012, és condemnà, “com a responsables penalment en concepte d'autors, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:

Catalá d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals i d'una contravenció penal de vexacions lleus a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys.

Varesc d'un delicte menor d'amenaces no condicionals i d'una contravenció penal de vexacions lleus a la pena d’UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys.

Palmermnem ambdós processats al pagament solidari de les despeses processals causades.

Com a responsables civils condemnem:

Catalá a indemnitzar:

a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat de 1.597,29

a Ribes en la quantitat de 11.406 euros

solidàriament Catalá i Varesc a indemnitzar a Ribes en la quantitat de 2.000 euros.”

Presentat recurs d’apel·lació per part dels processats contra la sentència abans referida, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia desestimà els mateixos en data 24 de maig del 2013, confirmant la sentència d’instància, dictant en data 21 de juny del 2013 un aute que completava la sentència en el sentit de condemnar ambdós recurrents al pagament solidari de les costes processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d’advocat de segona instància, a determinar en període d’execució de sentència.

II.- RESULTANT: que havent formulat la defensa d’Catalá recurs d’empara per davant del Tribunal Constitucional, aquest per sentència de data 5 de maig del 2014 i pels motius desenvolupats a la mateixa sentència, estimà el recurs formulat, declarant la vulneració del dret a la presumpció d’innocència reconegut a l’article 10.2 de la Constitució, anul·lant la sentència del Tribunal de Corts de data 2 d’octubre del 2012 així com la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de justícia de data 24 de maig del 2013, i l’aute posterior dictat per la mateixa Sala, retrotraient les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència del Tribunal de Corts.

III.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 19 d’octubre de 2016 amb la següent part dispositiva: “FALLEM: que hem de condemnar i condemnem com a responsables penalment en concepte d'autors, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:

Catalá d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals i d'una contravenció penal de vexacions lleus a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys.

Varesc d'un delicte menor d'amenaces no condicionals i d'una contravenció penal de vexacions lleus a la pena d’UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys.

Palmermnem ambdós processats al pagament solidari de les despeses processals causades.

Com a responsables civils condemnem:

Catalá a indemnitzar:

a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat de 1.597,29

a Ribes en la quantitat de 11.406 euros

solidàriament Catalá i Varesc a indemnitzar a Ribes en la quantitat de 2.000 euros.”

IV.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets provats: “Són fets provats i així es declara que el dia 25 de maig del 2010 vers les 11.15 hores, el processat Catalá, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, circulava conduint el vehicle Jeep Grand Cherokee matricula andorrana XPino, propietat de MCP, per la carretera general núm. 1 en direcció de Santa Coloma vers Andorra La Vella i, portant de passatger al també processat Varesc, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, quan, una volta passada la rotonda del restaurant "B.", tingué un accident amb Ribes que conduïa el vehicle Volvo, matricula andorrana XPino pel mateix indret, en la mateixa direcció que el processat Catalá, produint-se un fregament entre els laterals d’ambdós vehicles, motius pels quals el processat Catalá i Ribes aturaren els seus respectius vehicles uns metres més enllà, havent el Sr. Catalá avançat al vehicle del Sr. Ribes per la dreta per encreuar-se i obligar-li a aturar-se.

Acte seguit, s'inicià una discussió entre el processat Catalá i Ribes respecte de l'intercanvi de dades, en el decurs de la qual Catalá propinà a Ribes un cop de puny al rostre a l'alçada de l'orella esquerra, agafant seguidament Ribes el seu telèfon mòbil per avisar al Servei de Policia, moment en què el processat Catalá li donà un altre cop de puny a la mà fent-li caure el mòbil al terra, tot dient-li a fi d'atemorir-lo: "que sé on vius, que sé on treballes", afegint aleshores el també processat Varesc sempre a fi d'atemorir a ENTITY_8:"sé molt de tu, conec els teus viatges, sé qui és la teva família, et mataré a tu i a la teva família, o aquí, o a Espanya.", insultant-lo també ambdós processats amb expressions tals com: "fill de puta, maricón de merda"," xulo asquerós" “xulo de merda”, personant-se instants després dos Agents del Servei de Policia a requeriment del processat Catalá.

A conseqüència de l’agressió, Ribes patí, entre altres, cervicàlgia per contractura muscular paravertebral i àlgia a la palpació de regió auricular esquerra amb acúfens, havent requerit el port de collaret cervical tou així com la presa d'antiinflamatoris, relaxants musculars i fisioteràpia, per les quals ha exercit les accions al seu abast.

La C.A.S.S. reclama l'import de 1.597,29 euros en concepte de prestacions mèdiques abonades al perjudicat.”

V.- RESULTANT: que contra l’esmentada sentència interposa recurs d’apel·lació la defensa del Sr. Catalá sol·licitant:

pel que fa al delicte major de lesions doloses, la lliure absolució del seu defensat, o subsidiàriament que se li apliqui la circumstància excloent de la responsabilitat penal de l’art. 27.1 del Codi Penal pel fet d’haver actuat en defensa pròpia, o que, més subsidiàriament la quantia màxima de les indemnitzacions que Catalá hagi de pagar al Sr. Ribes sigui d’un import de 500 € en concepte de pretium doloris.

pel que respecta al delicte menor d’amenaces no condicionals i la contravenció penal de vexacions lleus, la lliure absolució del processat.

Manifesta que:

No hi ha ni un sol testimoni que hagi vist cap tipus d’agressió. Els agents de Policia (Bernat i ENTITY_17) manifesten que no van constatar en el Sr. Ribes, cap marca d’agressió.

Varesc va negar davant de la Batlle instructora que Catalá donés un cop de puny a la cara del Sr. Ribes.

El metge de capçalera, que té una relació d’amistat amb el Sr. Ribes, sols constata l’existència de lesions en el pacient sense que pugui provar qui les va causar.

La metgessa forense Sra. Pino no va ser testimoni presencial de les agressions i recull una lesió a l’ull esquerre i a l’orella esquerra que no estaven recollides en el certificat del metge de capçalera.

El Sr. Ribes va mentir al Tribunal de Corts quan va dir que la culpa de l’accident havia estat del Sr. Catalá i que volia aturar-se per intercanviar les assegurances.

L’informe elaborat a instància de part per la Dra. Carretero contradiu d’una part les conclusions de la Dra. Pino, observant que no hi ha una relació entre l’agressió, les lesions descrites i les seves conseqüències; que la cervicàlgia i la lumbàlgia no deriven de l’agressió, i d’altra part, l’avaluació del perjudici corporal presentat pel Dr. Hoyos.

Pel que respecta al delicte menor d’amenaces no condicionals i a la contravenció penal de vexacions lleus, el Tribunal de Corts ha donat un valor absolut a les afirmacions del Sr. Ribes sense que aquest aporti un sol testimoni i ha obviat totalment les denegacions dels processats.

Afegeix que el fet que els agents de Policia no haguessin fet constar lesions en el perjudicat és incompatible amb la realitat de les mateixes, tenint en compte que s’està parlant d’una lesió d’una gravetat màxima fruit de la qual el Sr. Ribes va arribar a 35 dies de baixa laboral.

Observa que el Sr. Ribes no es va desplaçar immediatament després dels fets al Servei d’Urgències de l’Hospital com li varen recomanar els agents de Policia, llavors que en la seva qualitat d’advocat no tenia la necessitat d’aquest desplaçament.

Posa en relleu l’informe mèdic elaborat per la Dra. Carretero, reprotxant al Tribunal de Corts de no haver-lo pres en compte.

VI.- RESULTANT: que també interposa recurs d’apel·lació la representació lletrada de Varesc sol·licitant l’absolució del seu defensat i, subsidiàriament, la fixació de la indemnització en concepte de responsabilitat civil solidària en una quantitat no superior a 100 euros.

Manifesta que:

No hi ha cap testimoni dels fets sinó únicament les versions contradictòries de les parts enfrontades.

El perjudici moral que forma part del pretium doloris està indemnitzat dues vegades pel Tribunal de Corts.

El síndrome depressiu posttraumàtic va ser produït com a conseqüència de l’agressió en general i no només de les amenaces no condicionals i vexacions lleus.

Les expressions qualificades de vexacions lleus consisteixen de fet en insults.

VII.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s’oposa als recursos formulats en base als següents raonaments:

Pel que fa al recurs interposat per la representació lletrada de ENTITY_6:

La prova de les amenaces deriva de l’estat del Sr. Ribes posat en relleu pels agents del Servei de Policia.

Les expressions reconegudes pel condemnat busquen ofendre a la persona a qui van dirigides, amb independència de si altra gent les sent o no.

El perjudici moral resultant d’unes amenaces o vexacions no pot ser inclòs en el pretium doloris derivat dels cops rebuts per la víctima.

Respecte del recurs interposat per la representació lletrada d’ENTITY_4:

Vàries són les proves que evidencien que Catalá és l’autor de les lesions que Ribes presentava al costat esquerra de la cara.

L’informe emès per la Dra. Carretero s’ha efectuat a instància de part, no ha pogut ser sotmès al principi de contradicció, s’ha presentat extemporàniament i manca doncs de validesa probatòria.

VIII.- RESULTANT: que la representació lletrada de Ribes s’oposa als recursos formulats, contestant punt per punt l’argumentació desenvolupada pels recurrents, insistint especialment sobre l’angoixa i l’ansietat que va patir molt temps el seu representat a resultes de l’agressió verbal i observant que la realitat de les lesions i la seva relació amb l’agressió queden establerts pels documents mèdics, que l’informe de la Dra. Carretero en cap cas tindrà un valor superior als informes mèdics forenses constant en autes, que en declaració prestada prop del Servei de Policia, tant Catalá com Varesc han reconegut que el primer va donar una bufetada amb la mà oberta a Ribes a la galta esquerra.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: sobre el delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat a l’art. 113.3, actualment 113.2 del Codi Penal, que la participació del Sr. Catalá en resulta dels elements següents:

Les afirmacions rotundes i constants del perjudicat, el qual ha reiterat i, particularment, en l’acte de la vista oral, que Catalá era l’autor dels cops rebuts al costat esquerre de la cara.

El processat Catalá ha admès que havia empentat Ribes amb la palma de la mà oberta per separar-lo, reconeixent així un contacte físic amb el perjudicat.

Varesc, que no tenia cap raó de mentir sobre aquest punt al Servei de Policia, ha declarat, abans de retractar-se en la seva declaració (foli 64), “encara ens amenaçava amb la presència de la policia, aquest fet va provocar que en Catalá donés una bufetada amb la mà oberta a la galta esquerra d’aquest home”. Cal apuntar que Varesc no ha remarcat l’absència de validesa de les seves declaracions davant del Servei de Policia, i que aquestes són precises i circumstancials, les reaccions dels protagonistes i els fets que les han suscitat hi són clarament exposats.

L’absència de testimonis del cop dut a la víctima s’explica, tal i com ho indica el Tribunal de Corts, per la rapidesa del desenvolupament del altercat.

Els agents de policia Bernat i Garzón van arribar al lloc després dels fets. Tot i constatant que “el Sr. Ribes estava molt nerviós i no parava de tremolar”, certament no van detectar cap tipus de lesió ni signe aparent d’haver estat agredit, cosa que es pot explicar pel fet que els hematomes conseqüents d’un cop no apareixen immediatament.

Els fets d’autes es van produir el 25 de maig de 2010 sobre les 10h30. El mateix dia, abans de les 12h el metge de capçalera el Dr. Alcalá va datar un certificat constatant particularment una tumefacció i àlgia a la regió de l’articulació temporomandibular esquerra i una cervicàlgia per contractura muscular paracervical, recomanant el port de collaret cervical i la presa d’antiinflamatoris i relaxants musculars.

Aquestes lesions coincideixen amb les declaracions del perjudicat i és inversemblant que el Sr. Ribes s’hagi autolesionat el 25 de maig de 2010, entre les 10h45 (hora de la intervenció de la policia) i les 12h (hora de la seva visita al metge).

La metgessa forense Dra. Pino va constatar el 27 de maig de 2010, una equimosi al marge exterior de l’ull esquerre i a la regió molar esquerre, una cervicàlgia per contractura muscular particularment, observant que les lesions efectuades presenten un mecanisme de producció compatible amb el mecanisme referit per la persona explorada. Aquestes constatacions no són incompatibles amb les del metge de capçalera, consultat immediatament després de l’agressió, del moment que les conseqüències complertes d’un cop rebut no apareixen de manera instantània.

Aquestes constatacions coincideixen amb els hematomes perceptibles a la fotografia de la víctima (foli 38).

Finalment, és tanmateix inversemblant que Ribes s’hagi autolesionat, un cop més, entre el 25 i el 27 de maig de 2010.

L’informe mèdic de la Dra. Carretero aportat juntament amb l’escrit del recurs és extemporani, del moment en que podia haver estat aportat en primera instància i discutit contradictòriament a l’acte de la vista oral. A més a més, un informe de part, efectuat per una doctora que no ha visitat el perjudicat afirma “possibilitats”, i no pot en cap cas prevaler sobre l’informe judicial establert a demanda de la Batlle instructora.

L’excloent de legítima defensa no mencionat en primera instància no es pot retenir en virtut de l’aplicació de l’article 199.2 del Codi de Procediment Penal.

Convé recordar que per aute de 23 de març de 2017, aquesta Sala va acordar no admetre les proves proposades per la representació lletrada d’Catalá en el seu escrit de recurs d’apel·lació de data 18 de novembre de 2016 per quant no entren en cap dels supòsits previstos en l’article 201.2 del Codi de Procediment Penal, pel motiu essencial d’extemporaneïtat. La Sala Penal no pot doncs, en cap cas, prendre en compte les proves proposades que han estat declarades inadmeses i no s’han pres per a la seva consideració.

Finalment cal posar en relleu que:

Les declaracions dels testimonis Srs. Palmer i Zapata, a raó de la seva imprecisió, no són suficients per posar en dubte les realitzades per la víctima.

El fet que no s’hagi identificat cap testimoni de l’agressió no implica que aquesta no hagi existit; la prova pericial confirma abastament la realitat de les lesions sofertes fruit d’aquella.

La circumstància que el perjudicat no s’hagués desplaçat immediatament després dels fets al Servei d’Urgències de l’Hospital per dirigir-se a un metge de la seva elecció, el qual constata les lesions patides, no desvirtua tampoc les declaracions de la víctima, doncs no hi ha cap motiu de posar en dubte el certificat emès per dit metge, el qual coincideix amb el informe emès per la metgessa forense elaborat dos dies després dels fets.

Se’n desprèn d’aquest informe que el fet que els agents de Policia no haguessin constatat lesions en el perjudicat al moment de la seva intervenció, no és incompatible amb la naturalesa de les mateixes en ser aquestes de naturalesa contusa i manifestar-se als seus efectes amb posterioritat a la seva producció.

II.- CONSIDERANT: sobre el delicte menor d’amenaces no condicionals tipificat a l’article 143 del Codi Penal i la contravenció penal de vexacions lleus tipificada a l’article 478 del mateix codi, que la sentència recorreguda ha retingut exactament la culpabilitat d’ambdós processats.

En efecte:

El perjudicat ha mantingut les seves afirmacions fins a l’acte del judici oral reproduint les amenaces i vexacions proferides després de la topada entre els vehicles, i especialment: “que sé on vius, que sé on treballes”, “conec els teus viatges”, “et mataré a tu i a la teva família, o aquí, o a Espanya”. La víctima va precisar que va adoptar mesures de seguretat de cara a la seva casa, canviant panys i donant directrius a la seva família.

Els dos agents de Policia van constatar com el Sr. Ribes tremolava i estava nerviós, que no seria comprensible que no hagués estat injuriat, amenaçat o agredit.

La víctima no tenia cap motiu per inventar les amenaces proferides, les quals són comminació d’un mal futur, injust, possible i susceptible de produir intimidació com efectivament va succeir, el què exactament ha estimat la jurisdicció de primera instància.

Consta que no és la primera vegada que els dos processats s’han trobat implicats en el decurs d’un problema derivat de la circulació. Catalá fou denunciat en data 28 d’octubre de 1998 i Varesc en data 16 de setembre de 2008 per amenaces i insults.

Els processats han reconegut, pel que fa a les vexacions, en el decurs de la vista oral, haver tractat el Sr. Ribes de “fill de puta, xulo asquerós i maricón de merda”, que constitueixen vexacions en el sentit de l’article 478.1 del Codi Penal, en tractar-se d’expressions realment ofensives i lesionant l’autoestima.

III.- CONSIDERANT: sobre la pena, que les penes pronunciades contra cadascun dels processats resulten adaptades, conforme a les disposicions de l’article 56 del Codi de Procediment Penal, a la personalitat dels autors, a les circumstàncies dels fets comesos a l’ocasió d’un accident de circulació de poca importància i a la necessitat d’evitar-ne la seva reiteració.

IV.- CONSIDERANT: sobre la responsabilitat civil que el Dr. Hoyos conclou a la vista del seu peritatge mèdic:

Un temps de baixa mèdic laboral de 35 dies.

Una IPP del 3%.

Un quantum doloris moderat de 3/7.

Un perjudici de lleure de 2/7.

Catalá contesta l’existència d’aquests perjudicis limitant-se a afirmar que no hi ha fractures ni seqüeles. Aquesta argumentació serà apartada sense necessitat de passar-hi temps, degut a la falta de serietat. El Tribunal de Corts ha avaluat els diferents perjudicis de conformitat amb la jurisprudència dels tribunals del Principat, la pèrdua d’ingressos estimada a 4906 €, resultant de l’ITT, essent justificada per la documentació aportada pel perjudicat.

En referència a les al·legacions de Varesc, és evident que el perjudici moral resultant d’amenaces i de vexacions no pot ser inclòs en el pretium doloris a resultes dels cops rebuts pel perjudicat. Segons l’informe del Dr. Hoyos el quantium doloris es descriu bàsicament com el que resulta de l’agressió física patida. El perjudici moral, particularment generat per les amenaces proferides a l’encontra del perjudicat i dels seus pròxims ha estat exactament avaluat pel Tribunal de Corts.

V.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser íntegrament confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada d’Catalá i el recurs interposat per la representació lletrada de Varesc.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 d’octubre de 2017 en la causa de referència.

3.- Palmermnar ambdós recurrents al pagament solidari de les despeses processals causades pels recursos, inclosos els honoraris d’advocat de la part perjudicada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.