Menor de deslleialtat professional - Actuació successiva o simultània (6000031/2019)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000041/2021 Núm. de Causa: 6000031/2019

SENTÈNCIA 26-2021

PARTS:

Apel·lant: Sra. Mercader

Advocat: Sr. Diez

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-dos d'octubre de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 d'abril del 2021, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte menor de deslleialtat professional . Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 28 d'abril de 2021 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

"Condemnar Mercader, com a autora del delicte menor de deslleialtat professional, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna per un període de 2 anys i DIVUIT MESOS D'INHABILITACIÓ PROFESSIONAL PER A L'EXERCICI DE L'ADVOCACIA. Així mateix, O. haurà d'assumir les despeses processals causades."

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"Mercader, a partir del 17 de desembre del 2019, actuà com a advocada de la societat xxx, quin administrador únic és Sarabia, en la causa núm. B-1588-6/2009, en la quina actuava com a part defenent front la demanda d'embargament preventiu i reclamació de quantitat plantejada per la Comunitat de propietaris de l'edifici "xxx", tramitada pel procediment previst en la Llei de propietat horitzontal de 30 de juny del 2004.

En aquesta qualitat exercí la defensa dels interessos d'xxx i de Sarabia i presentà escrit de contesta a la demanda, de proposició de proves i de conclusions, com a mínim fins a la condemna d'xxx per sentència de 18 de juny de 2010. Malgrat Sarabia fou personalment requerit de pagament, no executà voluntàriament la sentència, pel que fou embargat, per Aute d'execució de 6 de desembre del 2010.

En data 1 de setembre del 2016, la lletrada Mercader, en qualitat d'advocada de la Comunitat de propietaris de l'edifici xxx presenta escrit actualitzant el deute pendent i formulant escrit d'insistiment i protesta per la manca d'execució dels béns embargats a la societat xxx. Mercader, en tant que advocada de la Comunitat de propietaris de l'edifici xxx, presentà escrit protestant novament per la durada de l'execució i sol·licitant que la batlle es fes assistir del saig a fi de procedir a la subhasta dels béns d'xxx. Mercader, en la mateixa qualitat d'advocada de l'agent, insistí novament en la necessitat de subhastar els béns d'xxx per escrit de data 11 de maig del 2017 i per escrit d'1 de setembre del 2017 presentà, en les seves paraules una "nova i desesperada protesta" a fi d'aconseguir l'execució forçosa de la sentència, en contra d'xxx."

III.- RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Mercader, sol·licitant que es revoqui la mateixa en el sentit de dictar l'absolució de la seva defensada.

Impugna en primer lloc la denegació pel Tribunal a quo, de l'admissió de la prova testifical del Fiscal General, dels membres del Consell Superior de la Justícia, de l'ex-secretària general del Consell Superior de la Justícia, del Fiscal General, de la Batlle encarregada del procediment civil i del secretari judicial. Aquestes proves van ser desestimades per Autes de 30-04-2019 i 09-09-2020 per ser innecessàries . No obstant, per providència de data 11-01-2021 el Tribunal de Corts decideix requerir al lletrat defensor de la processada per tal que, en el termini de 10 dies especifiqui l'interès en dur a terme la prova testifical reclamada.

Per Aute de data 26-01-2021 el Tribunal de Corts decideix admetre la prova testifical de Corbacho i Garzón i declarar impertinent la prova sol·licitada en relació als altres testimonis proposats, atès que no tingueren coneixement directe dels fets d'autes i conseqüentment a la providència de data 11-01-2021, l'advocat defensor no aporta cap informació relativa al sol·licitat.

És només a la data de la vista oral de la causa que es va precisar la utilitat segons la defensa de la pràctica dels testimoniatges, a saber que la denúncia vingué motivada per la voluntat de la seva defensada, d'accedir a una plaça de Batlle, atès que tenia reserva de plaça i que s'instrumentà el present procediment per obstaculitzar el seu ingrés a la carrera judicial.

Se'n desprèn en primer lloc, que el Tribunal de Corts no va conèixer l'interès i la motivació de la prova testifical proposada fins a la vista oral, raó per la qual va declarar, a bon dret, extemporània i impròpia del tràmit processal, la petició de pràctica de dita prova.

En segon lloc, l'existència d'una pretesa "instrumentalització" del procediment penal en el sentit al·legat per la defensa de la processada, no té cap mena de relació o influència i no pot aportar cap llum sobre el que ha de jutjat el Tribunal, és a dir la determinació dels elements constitutius del delicte, les circumstàncies agreujants o atenuants i les circumstàncies personals de la processada.

Convé en fi observar que el Tribunal de Corts, a fi d'evitar rebutjar la prova testifical demandada va requerir sense efecte, abans de la vista oral a la defensa, d'especificar la utilitat d'aquesta i ha precisa i degudament motivat en la seva Sentència la denegació de la pràctica de dita prova. La Sala Penal mitjançant Aute d'admissió del recurs de data 26-07-2021, va també decidir no donar lloc a la pràctica de la prova proposada, la qual era innecessària i en no haver exposat la defensa en temps oportú, ni la necessitat ni la motivació d'aquesta.

També ha der ser confirmada la Sentència impugnada, pel que fa la qüestió plantejada en relació a la il·licitud i nul·litat de la documentació obrant en autes, que ja va ser resolta per Autes de data 09-11-2020 i 26-01-2021.

Com posa en relleu la resolució de primera instància, el Ministeri Fiscal disposa de potestats d'investigació, en aplicació de les disposicions dels articles 3.21, 4.2 i 4.4 de la Llei de Ministeri Fiscal, que li permeten interessar la incorporació d'un procediment judicial a unes diligències d'investigació, mitjançant còpia testimoniada, així té atribuïdes potestats per "demanar cooperació de les autoritats i els organismes oficials, dels seu funcionaris i els agents que li han de ser prestada, dins dels límits legals i sense excusa i dilació".

L'exercici doncs de l'activitat que li és pròpia al Ministeri Fiscal, fou la de rebre la denúncia dels fets i incoar una enquesta prèvia on s'incorporen els elements necessaris per a instar un procediment penal és a dir, en el cas d'autes la causa civil previ ofici sol·licitant còpia testimoniada a la Batlle competent per a conèixer de l'assumpte.

No es precisa de quina manera aquesta incorporació realitzada en el marc de l'estricta legalitat, vulneraria el dret a la intimitat de la processada. En efectes és precisament una de les parts al procediment civil que s'incorpora, Sarabia que interposa una denúncia al Consell Superior de la Justícia contra la que fou la seva lletrada la Sra. Mercader, autoritat que tramet al Ministeri Fiscal la denuncia per la seva investigació. Resta evident que Sarabia no s'oposava a la incorporació de la causa civil, la qual era determinant per a determinar l'existència d'un delicte. Aquesta incorporació no afecta la intimitat de Mercader que no era part en l'esmentat procediment, però només l'advocat del denunciant.

Procedeix doncs desestimar aquest motiu de recurs.

II.-CONSIDERANT: que, tal com ho relleva amb bon criteri el Tribunal de Corts, els elements constitutius del delicte menor de deslleialtat professional tipificat i penat a l'article 426 del Codi Penal són:

Haver pres la defensa o la representació d'un persona i de qui tingui interessos contraris sense el seu consentiment.

En un mateix afer ( i no procediment, com es menciona a la sentència).

De manera simultània o successiva, essent observat que el text té com a finalitat garantir la confiança entre el representat i defensat i el seu advocat.

No es discuteix, i en ressurt dels elements obrant en autes que Mercader, actua com a lletrada de la societat xxx representada per Sarabia en el procediment B-1588-6/200, en el que la part agent era la comunitat de propietaris de "xxx" i això des de la primera actuació processal del defenent, que fou la contesta a la demanda (F65) i fins a la notificació de la Sentència civil (F131) de data 18-06- 2010, condemnant a la Societat xxx al pagament a la comunitat de propietaris de diverses sumes a títol de despeses comunitàries impagades. De fet les relacions entre Sarabia i la seva advocada cessaren a la fi de l'any 2010, havent firmat Sarabia un rebut de data 12-10-2010 (F301) segons el qual "accepta la renúncia de la lletrada Mercader en el marc de la causa Civil i reconeix rebre la totalitat de la documentació formant part del seu expedient".

Posteriorment l'avui recurrent actua com a advocada en representació de la Comunitat de Propietaris de "xxx" insistint i impulsant l'execució forçosa de la Sentència en contra dels interessos de l'executant.

La primera demanda d'execució formulada per l'advocada Mercader va ser presentada a la Batllia el 26-01-2016 ( F.251) i seguida d'altres demandes en aquest sentit el 06-09-2016 ( F244) , 26-09-2016 ( F259), 08-05-2017 (F300), 31-

07-2017 (F302).

Sarabia ha afirmat en el decurs de la instrucció de la causa i a la vista oral, que mai havia donat el seu acord per a que Mercader defenses la Comunitat de propietaris. No obra en autes cap mena de prova de tal consentiment, mentre que Sarabia al contrari, va formular queixa per escrit de la intervenció de la Sra.

Mercader prop del Raonador del Ciutadà i del Consell Superior de la Justícia, a més prop de la Batlle en el marc del procediment Civil.

Convé precisar que "l'acceptació de la renúncia de la lletrada" segons rebut firmat per Sarabia (F301) no es pot analitzar en l'acceptació que la mateixa lletrada representés la part adversa.

El text de l'article 426.1 del Codi Penal exigeix que la intervenció de l'advocat o el procurador és realitza no en el mateix "procediment" sinó en el "mateix afer", emprant un terme no jurídic que s'acorda amb la finalitat de la Llei és a dir, garantir la confiança del defensat o representat que habitualment no és un especialista del procediment.

Apareix evident que, especialment per una persona que no és un professional del dret, un "afer" és un tot, incloent el procediment declaratiu i el procediment d'execució, i trobant el seu origen dins el mateix litigi que afecta a les dues parts.

A més, des d'un punt de vista jurídic, i tal com ho relleva amb pertinència la Sentència impugnada, l'execució no es registra com a procediment distint als registres de Presidència i no es canvia el número de la causa, sinó que només s'afegeix quan es tracta d'execució la menció Ex al número inicial.

Pel que fa a la interpretació del terme "successiva", empleat en l'article

426.1 del Codi Penal, la sala comparteix els raonaments de la Sentència segons la qual "de manera successiva" s'ha d'interpretar com a després de, només per diferenciar-se del terme "de manera simultània" figurant al mateix article. Per tant, successiva no pot interpretar-se en un sentit estricte de formar part d'una línia continua o d'una sèrie i no pot acceptar-se la teoria d'un continuïtat temporal, tractant-se d'una fase en la que en els tràmits, les parts no intervenen en el mateix instant processal, la fase d'execució necessita un requeriment personal del defenent ( o condemnat) posterior a la notificació de la Sentència.

En fi, i sobretot interpretar successiu com a "consecutiu" no seria pertinent respecte la finalitat de l'article 426.1 del Codi Penal.

La defensa de la processada al·lega també "el principi de confiança legitima de la seva mandant en la Batlle civilista".

La desestimació per la Batlle encarregada del procediment civil, de diverses peticions de Sarabia, no tenen cap relació o ingerència sobre la constitució de la infracció penal. Tampoc no és aplicable en el present cas, la normativa deontològica de la professió d'advocat sinó el Codi Penal, que considera com a delictiva la intervenció d'un advocat defensant les dues parts contraries en un mateix afer, i no en fets diferents.

La Sentència ha de ser confirmada en les seves disposicions relatives a la responsabilitat penal.

III.-CONSIDERANT: pel que fa la pena imposada, que la sanció ha estat sense dubte imposada en els marges establerts per l'article 426.1 del Codi Penal. Aquesta sala nogensmenys, la considera com a excessiva, tenint en compte d'una part, el lapse de temps de més de 5 anys ocorregut entre la fi de la representació per Mercader del Sarabia i la seva representació de la part adversa, i d'altra part, l'absència de prova que Sarabia hagués patit un perjudici altre que la seva pèrdua de confiança en l'advocat que el representava, essent observat que la Comunitat de Propietaris coneixia necessàriament, i sense intervenció de la Sra. Mercader l'existència de les unitats immobiliàries embargades en execució de la Sentència Civil.

Per tant apareix com a més adaptada als fets d'autes una pena de quinze

(15) dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i dos (2) mesos d'inhabilitació professional per a l'exercici de l'advocacia.

IV.-CONSIDERANT: que procedeix doncs estimar parcialment el recurs en el sentit ans exposat i declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el recurrent impugna en primer lloc la Sentència pel que fa a la denegació de la pràctica de proves i la incorporació a les diligències d'investigació del Ministeri Fiscal del procediment civil.

En quan al primer motiu d'impugnació, convé recordar que a pena de paralitzar el desenvolupament del procediment penal, el dret a la prova no és absolut i ve vinculat tal com es desprèn dels articles 133 i següents del Codi de Procediment Penal, als principis de necessitat, utilitat i proporcionalitat.

En el cas d'autes la defensa de Mercader sol·licita el 2-04-2019 la declaració en qualitat de testimonis, dels membres del Consell Superior de la Justícia, de l'ex-secretària general del Consell Superior de la Justícia, del Fiscal General, de la Batlle encarregada del procediment civil i del secretari judicial. Aquestes proves van ser desestimades per Autes de 30-04-2019 i 09-09-2020 per ser innecessàries . No obstant, per providència de data 11-01-2021 el Tribunal de Corts decideix requerir al lletrat defensor de la processada per tal que, en el termini de 10 dies especifiqui l'interès en dur a terme la prova testifical reclamada.

Per Aute de data 26-01-2021 el Tribunal de Corts decideix admetre la prova testifical de Corbacho i Garzón i declarar impertinent la prova sol·licitada en relació als altres testimonis proposats, atès que no tingueren coneixement directe dels fets d'autes i conseqüentment a la providència de data 11-01-2021, l'advocat defensor no aporta cap informació relativa al sol·licitat.

És només a la data de la vista oral de la causa que es va precisar la utilitat segons la defensa de la pràctica dels testimoniatges, a saber que la denúncia vingué motivada per la voluntat de la seva defensada, d'accedir a una plaça de Batlle, atès que tenia reserva de plaça i que s'instrumentà el present procediment per obstaculitzar el seu ingrés a la carrera judicial.

Se'n desprèn en primer lloc, que el Tribunal de Corts no va conèixer l'interès i la motivació de la prova testifical proposada fins a la vista oral, raó per la qual va declarar, a bon dret, extemporània i impròpia del tràmit processal, la petició de pràctica de dita prova.

En segon lloc, l'existència d'una pretesa "instrumentalització" del procediment penal en el sentit al·legat per la defensa de la processada, no té cap mena de relació o influència i no pot aportar cap llum sobre el que ha de jutjat el Tribunal, és a dir la determinació dels elements constitutius del delicte, les circumstàncies agreujants o atenuants i les circumstàncies personals de la processada.

Convé en fi observar que el Tribunal de Corts, a fi d'evitar rebutjar la prova testifical demandada va requerir sense efecte, abans de la vista oral a la defensa, d'especificar la utilitat d'aquesta i ha precisa i degudament motivat en la seva Sentència la denegació de la pràctica de dita prova. La Sala Penal mitjançant Aute d'admissió del recurs de data 26-07-2021, va també decidir no donar lloc a la pràctica de la prova proposada, la qual era innecessària i en no haver exposat la defensa en temps oportú, ni la necessitat ni la motivació d'aquesta.

També ha der ser confirmada la Sentència impugnada, pel que fa la qüestió plantejada en relació a la il·licitud i nul·litat de la documentació obrant en autes, que ja va ser resolta per Autes de data 09-11-2020 i 26-01-2021.

Com posa en relleu la resolució de primera instància, el Ministeri Fiscal disposa de potestats d'investigació, en aplicació de les disposicions dels articles 3.21, 4.2 i 4.4 de la Llei de Ministeri Fiscal, que li permeten interessar la incorporació d'un procediment judicial a unes diligències d'investigació, mitjançant còpia testimoniada, així té atribuïdes potestats per "demanar cooperació de les autoritats i els organismes oficials, dels seu funcionaris i els agents que li han de ser prestada, dins dels límits legals i sense excusa i dilació".

L'exercici doncs de l'activitat que li és pròpia al Ministeri Fiscal, fou la de rebre la denúncia dels fets i incoar una enquesta prèvia on s'incorporen els elements necessaris per a instar un procediment penal és a dir, en el cas d'autes la causa civil previ ofici sol·licitant còpia testimoniada a la Batlle competent per a conèixer de l'assumpte.

No es precisa de quina manera aquesta incorporació realitzada en el marc de l'estricta legalitat, vulneraria el dret a la intimitat de la processada. En efectes és precisament una de les parts al procediment civil que s'incorpora, Sarabia que interposa una denúncia al Consell Superior de la Justícia contra la que fou la seva lletrada la Sra. Mercader, autoritat que tramet al Ministeri Fiscal la denuncia per la seva investigació. Resta evident que Sarabia no s'oposava a la incorporació de la causa civil, la qual era determinant per a determinar l'existència d'un delicte. Aquesta incorporació no afecta la intimitat de Mercader que no era part en l'esmentat procediment, però només l'advocat del denunciant.

Procedeix doncs desestimar aquest motiu de recurs.

II.-CONSIDERANT: que, tal com ho relleva amb bon criteri el Tribunal de Corts, els elements constitutius del delicte menor de deslleialtat professional tipificat i penat a l'article 426 del Codi Penal són:

Haver pres la defensa o la representació d'un persona i de qui tingui interessos contraris sense el seu consentiment.

En un mateix afer ( i no procediment, com es menciona a la sentència).

De manera simultània o successiva, essent observat que el text té com a finalitat garantir la confiança entre el representat i defensat i el seu advocat.

No es discuteix, i en ressurt dels elements obrant en autes que Mercader, actua com a lletrada de la societat xxx representada per Sarabia en el procediment B-1588-6/200, en el que la part agent era la comunitat de propietaris de "xxx" i això des de la primera actuació processal del defenent, que fou la contesta a la demanda (F65) i fins a la notificació de la Sentència civil (F131) de data 18-06- 2010, condemnant a la Societat xxx al pagament a la comunitat de propietaris de diverses sumes a títol de despeses comunitàries impagades. De fet les relacions entre Sarabia i la seva advocada cessaren a la fi de l'any 2010, havent firmat Sarabia un rebut de data 12-10-2010 (F301) segons el qual "accepta la renúncia de la lletrada Mercader en el marc de la causa Civil i reconeix rebre la totalitat de la documentació formant part del seu expedient".

Posteriorment l'avui recurrent actua com a advocada en representació de la Comunitat de Propietaris de "xxx" insistint i impulsant l'execució forçosa de la Sentència en contra dels interessos de l'executant.

La primera demanda d'execució formulada per l'advocada Mercader va ser presentada a la Batllia el 26-01-2016 ( F.251) i seguida d'altres demandes en aquest sentit el 06-09-2016 ( F244) , 26-09-2016 ( F259), 08-05-2017 (F300), 31-

07-2017 (F302).

Sarabia ha afirmat en el decurs de la instrucció de la causa i a la vista oral, que mai havia donat el seu acord per a que Mercader defenses la Comunitat de propietaris. No obra en autes cap mena de prova de tal consentiment, mentre que Sarabia al contrari, va formular queixa per escrit de la intervenció de la Sra.

Mercader prop del Raonador del Ciutadà i del Consell Superior de la Justícia, a més prop de la Batlle en el marc del procediment Civil.

Convé precisar que "l'acceptació de la renúncia de la lletrada" segons rebut firmat per Sarabia (F301) no es pot analitzar en l'acceptació que la mateixa lletrada representés la part adversa.

El text de l'article 426.1 del Codi Penal exigeix que la intervenció de l'advocat o el procurador és realitza no en el mateix "procediment" sinó en el "mateix afer", emprant un terme no jurídic que s'acorda amb la finalitat de la Llei és a dir, garantir la confiança del defensat o representat que habitualment no és un especialista del procediment.

Apareix evident que, especialment per una persona que no és un professional del dret, un "afer" és un tot, incloent el procediment declaratiu i el procediment d'execució, i trobant el seu origen dins el mateix litigi que afecta a les dues parts.

A més, des d'un punt de vista jurídic, i tal com ho relleva amb pertinència la Sentència impugnada, l'execució no es registra com a procediment distint als registres de Presidència i no es canvia el número de la causa, sinó que només s'afegeix quan es tracta d'execució la menció Ex al número inicial.

Pel que fa a la interpretació del terme "successiva", empleat en l'article

426.1 del Codi Penal, la sala comparteix els raonaments de la Sentència segons la qual "de manera successiva" s'ha d'interpretar com a després de, només per diferenciar-se del terme "de manera simultània" figurant al mateix article. Per tant, successiva no pot interpretar-se en un sentit estricte de formar part d'una línia continua o d'una sèrie i no pot acceptar-se la teoria d'un continuïtat temporal, tractant-se d'una fase en la que en els tràmits, les parts no intervenen en el mateix instant processal, la fase d'execució necessita un requeriment personal del defenent ( o condemnat) posterior a la notificació de la Sentència.

En fi, i sobretot interpretar successiu com a "consecutiu" no seria pertinent respecte la finalitat de l'article 426.1 del Codi Penal.

La defensa de la processada al·lega també "el principi de confiança legitima de la seva mandant en la Batlle civilista".

La desestimació per la Batlle encarregada del procediment civil, de diverses peticions de Sarabia, no tenen cap relació o ingerència sobre la constitució de la infracció penal. Tampoc no és aplicable en el present cas, la normativa deontològica de la professió d'advocat sinó el Codi Penal, que considera com a delictiva la intervenció d'un advocat defensant les dues parts contraries en un mateix afer, i no en fets diferents.

La Sentència ha de ser confirmada en les seves disposicions relatives a la responsabilitat penal.

III.-CONSIDERANT: pel que fa la pena imposada, que la sanció ha estat sense dubte imposada en els marges establerts per l'article 426.1 del Codi Penal. Aquesta sala nogensmenys, la considera com a excessiva, tenint en compte d'una part, el lapse de temps de més de 5 anys ocorregut entre la fi de la representació per Mercader del Sarabia i la seva representació de la part adversa, i d'altra part, l'absència de prova que Sarabia hagués patit un perjudici altre que la seva pèrdua de confiança en l'advocat que el representava, essent observat que la Comunitat de Propietaris coneixia necessàriament, i sense intervenció de la Sra. Mercader l'existència de les unitats immobiliàries embargades en execució de la Sentència Civil.

Per tant apareix com a més adaptada als fets d'autes una pena de quinze

(15) dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i dos (2) mesos d'inhabilitació professional per a l'exercici de l'advocacia.

IV.-CONSIDERANT: que procedeix doncs estimar parcialment el recurs en el sentit ans exposat i declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Mercader contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28-04-2021.

2.- REFORMAR PARCIALMENT la Sentència en el sentit de condemnar

Mercader com a autora del delicte menor de deslleialtat professional a la pena de quinze (15) dies d'arrest condicional amb un termini de suspensió de la condemna per un període de 2 anys i dos (2) mesos d'inhabilitació professional per a l'exercici de l'advocacia.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.