Apropiació indeguda, estafa qualificada, administració deslleial (0022/09)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 22/09 Causa núm. TC-033-1/07 Sentència núm. 31-09

Ponent M.I. Sr. Yves Picod

Magistrats M.I. Srs. Herrera

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a vint de novembre de dos mil nou. En el recurs d'apel·lació interposat pel Magfc.

Ministeri Fiscal d'una part, i per la representació processal dels Srs. Villegas i Macias d'altra part, contra la sentència de data 27 d'abril del 2009 dictada pel Galan Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per uns delictes d'apropiació indeguda, estafa qualificada i administració deslleial. Sent part el Sr. Macias. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Galan Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Galan Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 27 d'abril del 2009 per la qual absolgué a l'acusat Macias dels delictes majors d'apropiació indeguda, d'estafa qualificada i d'administració deslleial de què venia acusat, declarant-se d'ofici les despeses processals causades.

II.-RESULTANT: Que la precedent resolució es fonamenta en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que des de l'any 1989 el processat Macias, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, treballava en diverses empreses de la querellant Sra. Villegas, quan en el mes de novembre de 1996, comença a treballar en tant que director per compte de la querellant, en la mercantil andorrana ORG_2, societat administrada per la Sra. Morales i en particular en el negoci que aquesta obrí, anomenat V., radicat a l'avinguda Meritxell núm. XXXX d'Andorra la Vella, dedicat a la venda en exclusiva de joies de disseny de l'esmentada marca, havent apostat la Sra. Morales pels dons comercials i de relacions públiques del processat, el qual va donar un impuls a la marca.

Aquesta relació laboral es va mantenir entre ambdues parts, havent-se establert entre ells no sol una relació professional, sinó també de mútua confiança molt important.

Per aquesta tasca, i segons acord verbal entre les dues parts, el darrer salari cobrat pel processat era de 3.900 euros, a més d'una comissió del 10% respecte dels beneficis de l'any d'explotació -que a l'exercici comptable de l'any 2001 es xifraren en un import al voltant de 42.000 euros-, administrat també pel processat, altra quantitat similar a efectes de representació, viatges, i altres conceptes varis, disposant en aquest sentit d'una targeta de crèdit i talonari de xecs que li havien estat facilitats per la Sra. Morales sobre un dels comptes que V. tenia a l'entitat bancària ORG_5. núm. XXX, i en el qual se li conferiren igualment poders de disposició. Aquestes eren reflectides pel comptable Sr. Badía en la comptabilitat del negoci V. amb el núm. 46 atribuït al processat, tot en forma d'avançament i a la espera del passament de comptes que cada final d'any realitzaven ambdues parts, fins a l'exercici de l'any 2001. El passament de comptes el presentava el comptable i consistia en un "cuadro de gestión" i en un "diario de apertura", i la Sra. Morales hi donava el vist i plau.

A partir de l'any 2001, la Sra. Morales va encarregar al processat de fer-se càrrec del negoci ORG_3. que es volia obrir, per fer gestions de creació d'aquesta nova mercantil i des del mes d'octubre 2002 fins a l'any 2006, el processat va efectuar les tasques de director de ORG_6 i de ORG_3., així com la d'administrador-gerent de l'empresa ORG_0, societat franquiciada a Espanya de la marca de sabates "M.B." des d'abril del 2005, en relació amb el D.de L. i la Sra. Amorós, empresa en la qual la Sra. Morales tenia participació del 33%, així com les tasques d'ajudant gràcies a les seves relacions, de la botiga "C. B." administrada per la Sra. Álvarez, la qual és sòcia de la mateixa, al 50% amb la Sra. Morales.

Durant aquest període, el processat passava la major part del seu temps a Madrid, essent el representant de la marca V. a Madrid, participant en diversos actes socials per promocionar la marca: relacions públiques, sopars, viatges, contactes amb periodistes, manteniment d'un cercle d'amics o relacions importants com el Sr. Galan, la Sra. Amorós, etc..., a més d'exercir les seves funcions de director de ORG_6. Les condicions laborals verbalment pactades amb la Sra. Morales eren les mateixes, és a dir: 3.900 euros mensuals, més un 10% de comissions sobre els beneficis, més un 10% sobre els beneficis de ORG_3, més un 10% sobre els beneficis en relació amb el 33% de participació de la Sra. Morales en la botiga "M.B.". Totes les despeses de desplaçament, allotjament i manutenció anaven a càrrec de la propietat, continuant el processat a fer ús de la targeta de crèdit i del talonari de xecs que disposava sobre el compte de V. d'Andbanc amb l'acord exprés de la Sra. Morales per a satisfer sumes dineràries per despeses personals, arribant a la quantitat de 561.024,08 euros, segons Informe Policial que consta en autes -folis 863 i ss-.

En cada una d'aquestes despeses, via talonari de xecs o per ús de la targeta de crèdit, el processat anotava sempre la menció "D. personal". Aquestes despeses eren reflectides pel comptable Sr. Badía en la comptabilitat del negoci V. amb el núm. 46 atribuït al processat, tot en forma d'avançament i a la espera del passament de comptes que en realitat no s'havien realitzat des de 2002 fins al 2006, perquè l'any no estava realment tancat comptablement, i cada any la situació s'acumulava malgrat les demandes reiterades de regularització formulades per D.B..

Al juliol del 2006, el processat fou acomiadat perquè l'import referit superava les expectatives que el processat podia esperar cobrar de les comissions, ja que ORG_3 no havia generat beneficis durant els anys 2002-2006 i que la denunciant havia xifrat les comissions corresponents al 10% dels beneficis de ORG_6, durant aquests anys en la quantitat de 86.554,30 euros".

III.-RESULTANT: Que la representació processal dels Srs. Villegas i Macias, formula recurs contra la referida sentència. Estima que s'ha fet cas omís de les declaracions realitzades per la Sra. Villegas segons les quals Macias disposava de les targetes de V. i del talonari de xecs per abonar despeses professionals i no personals. Li sembla obvi que donada la natura de les despeses de Macias que el mateix va fer un ús antijurídic del compte bancari de V. al contrari del que conclou el Tribunal de Corts. Afegeix que no ha quedat acreditat que la Sra. Morales hagi tingut a la seva disposició tots els elements comptables per a poder efectuar les verificacions que hauria pogut estimar adients entre 2002 i 2006. finalment, l'auditor contractat pel grup per analitzar la situació de V. a Andorra observa grans defectes en els comptes de control intern de les operacions comptables. En conclusió considera l'advocat de la part querellant que Macias és autor d'un delicte major d'apropiació indeguda o d'un delicte major d'estafa qualificada així com del delicte d'apropiació indeguda. Sol·licita doncs amb la revocació de la sentència una pena de dos anys ferms de presó i multa del doble del perjudici patrimonial causat pel que fa al delicte d'apropiació indeguda, de tres anys de presó i multa del triple del perjudici patrimonial causat en el supòsit que el Tribunal estimi la comissió del delicte major d'estafa qualificada i la pena d'un any de presó ferma pel que fa al delicte major d'administració deslleial.

Pel que respecta la responsabilitat civil sol·licita una indemnització de 671.782,01EUR en reparació dels perjudicis soferts a conseqüència dels fets d'autes. En quant al comptable Badía deixa apreciar a la sala penal si s'escau l'obertura de diligències prèvies per la seva palesa complicitat o encobriment de les conductes comissives del Sr. Macias.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal també formula recurs d'apel·lació, donat que no comparteix el criteri interpretatiu dels fets establert pel Tribunal de Corts. Segons el Ministeri Fiscal el delicte es caracteritza perquè el seu autor transforma la legítima possessió que li ha estat confiada en domini antijurídic per la qual cosa aquest ni n'és el propietari ni actua amb el consentiment del propietari. Estima per tant que es reuneixen els elements constitutius del delicte d'apropiació indeguda en haver-se acreditat un mal ús dels diners debitats per la qual cosa evidencia la mala fe del Sr. B., reiterant la pena sol·licitada en primera instància.

V.-RESULTANT: Que la defensa del Sr. Macias s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència del Tribunal de Corts. Sosté que el seu defensat estava autoritzat per part de la Sra. Morales per fer-se avançaments a comptes dels havers laborals que se li devien i respecte dels quals no es passaven comptes des de l'any 2001. La Sra. Morales mateix ha declarat que li permetia que s'avancessin diners sobre els beneficis. Les declaracions del Sr. Badía, comptable de V. confirma l'existència d'un comte personal (el 46). En aquest sentit, el Sr. B. anotava la menció "D. personal" perquè aquestes despeses es reflectissin en la comptabilitat de l'empresa.

Afegeix que la Sra. Morales va tenir a la seva disposició la comptabilitat de l'empresa, en entregar-li cada any el Sr. Badía un balanç d'explotació i un balanç de comprovació.

En conclusió insisteix en el fet que no es pot imputar incompliment dolós per part del seu defensat, de l'obligació que tenia contractualment de donar destinació deguda als diners o que s'hagi fet mal ús dels diners.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que el delicte d'apropiació indeguda en resulta de l'incompliment contractual del subjecte actiu de l'obligació que li correspon de restituir, lliurar o retornar la cosa i de la voluntat d'aquest subjecte de transmutar o invertir il·lícitament la possessió que té sobre la cosa en contra de la voluntat del subjecte passiu. A diferència de l'estafa, l'apropiació indeguda suposa l'existència d'un conveni o pacte anterior. Al contrari el delicte d'estafa manifesta una ficció que s'ofereix com una realitat a la víctima de l'engany previ perquè aquesta consenti el desplaçament de la cosa. Finalment la infracció d'administració deslleial es defineix com l'exercici abusiu de poders en benefici propi o d'un tercer per part d'una persona encarregada de l'administració o de la cura d'interessos aliens.

II.-CONSIDERANT: Que existia un acord contractual tàcit de remuneració entre la Sra. Villegas i el seu home de confiança i amic Sr. Macias per percebre una remuneració fixa (que al final va arribar a 3.900EUR) més unes comissions del 10% sobre els beneficis realitzats amb un sistema d'avançament de comissions.

III.-CONSIDERANT: Que es confronten dues versions parcialment contradictòries dels fets constitutius d'un delicte o de varis delictes majors. Segons la primera, la Sra. Morales va deixar a la disposició del Sr. Macias l'ús de dues targetes de crèdit i dels talonaris de xecs de ORG_2, societat administrada per la Sra. Morales, acceptant que s'utilitzés per les seves despeses tan personals com professionals. Entre l'any 2002 i fins al 2006, el Sr. Macias hauria fet ús d'aquests modes d'avançament de comissions per despeses personals amb el total consentiment de la Sra. Morales.

Segons la versió de la part civil la Sra. Villegas "permet que s'avanci diners sobre els beneficis" però mai ha consentit que s'utilitzés per despeses personals el compte d'Andbanc. El Sr. Macias hauria abusat de la seva confiança en utilitzar el compte per despeses purament personals.

Els fets serien en conseqüència constitutius no d'un delicte major d'estafa qualificada en l'absència d'un engany previ destinat a provocar un error, sinó del delicte d'apropiació indeguda tipificat a l'article 213 del Codi Penal que suposa un domini antijurídic dels diners confiats. Pel menys el delicte major d'administració deslleial estaria constituït: en efecte, l'article 215 del Codi Penal castiga el què havent-li estat confiada l'administració o la cura d'interessos aliens, exerciti els seus poders de manera abusiva en benefici propi i causi un perjudici superior a 600 euros.

Aquesta última versió és la acreditada per la Sra. Villegas, però no correspon en res al criteri del Sr. Macias el qual està confirmat pel comptable de ORG_2 el Sr. Badía.

Malgrat la sospita manifestada per la part civil concernint el Sr. Badía no es va interposar cap recurs contra l'aute sobreseïnt la causa contra ell. Declara el Sr. Badía que "totes aquestes despeses personals eren a la bestreta de les comissions que havia de percebre el Sr. B. i es feia constar al compte 46 de V." i el qual corresponia a avançaments de comissions; afegeix el comptable que s'imputaven a despesa.

A més, en cadascuna de les despeses el Sr. Macias anotava la menció "D. personal", aquestes despeses quedaven reflectides en la comptabilitat de l'empresa a l'anomenat Grup 46. Sembla doncs que el Sr. Macias no va intentar amagar les seves despeses personals o enganyar la Sra. Villegas.

D'altra part la Sra. Morales tenia a la seva disposició aquests documents comptables, però sembla que no va preocupar-se durant els últims 4 anys de la situació, malgrat la insistència del Sr. Macias per passar comptes. Anteriorment a aquest últim període, passaven comptes un cop a l'any amb el mateix modus operandi d'avançament de comissions ço que revela l'antiguitat dels acords i explica la confiança recíproca de les parts.

En conseqüència existeix un dubte raonable sobre la versió presentada per la part civil, aquest dubte afavoreix l'acusat en aplicació del principi "in dubio pro reo". L'existència d'un important deute valorat per l'informe pericial en la quantitat de 561.024EUR i d'un abús de la situació per part del Sr. Macias no demostra ni una apropiació indeguda ni una administració deslleial.

En efecte, si adoptem la versió acreditada pel comptable de l'empresa i la més favorable a l'acusat, no existeix una intenció per part d'aquest últim d'apropiar-se d'uns diners dels quals era posseïdor sinó que ha rebut uns avançaments de comissions en complement del seu salari. Aquest modus operandi, acceptat per la Sra. Morales, reflexat en la comptabilitat de l'empresa és incompatible amb la figura d'apropiació indeguda que suposaria una transmutació per part del Sr. Macias consistent a apropiar-se de diners en benefici propi contra la voluntat de la Sra. Villegas.

Tampoc era administrador d'aquests diners ço que és incompatible amb l'altra figura de l'administració deslleial que suposaria que se li hagi confiat l'administració del compte bancari que utilitzava.

IV.-CONSIDERANT: En conseqüència l'absolució del Sr. Macias està justificada per un dubte seriós existent en quant a les circumstàncies de fet i a la mala fe d'aquest últim, dubte afavorit per la situació d'inèrcia manifestada els últims anys per part de la querellant. Tot això sense perjudici de reclamacions civils posteriors per part de la Sra. Villegas o del Sr. Macias en virtut dels acords contractuals anteriorment esmentats.

V.-CONSIDERANT: Per tot el que s'ha exposat s'han de desestimar els recurs d'apel·lació interposats declarant-se d'ofici la meitat de les despeses processals causades pel recurs i a càrrec dels recurrents R-E el pagament de l'altra meitat.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i pels Srs. Villegas i Macias.

2.- Confirmar la sentència dictada en data 27 d'abril del 2009 en la causa TC-033-1/07.

3.- Declarar d'ofici la meitat de les despeses processals causades pel recurs i a càrrec dels segons recurrents l'altra meitat.

4.- Retornar la Causa al Galan Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.