CASS-Classificació de la invalidesa-SS-031-1/03

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2005-48 DE 25 DE JULIOL DE 2005

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia. Classificació de la invalidesa : existència d'un estat depressiu que impedeix l'activitat laboral.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 23 de setembre de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada per la Sra. Sarabia contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 26 de maig i 18 de juny de 2003 i reconeixent el dret de l'agent a l'obtenció d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II.

2n.- La representació de la ORG_0 va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta substancialment en que la patologia mental que pateix la interessada no es troba estabilitzada, de manera que no procedeix el reconeixement d'una pensió d'invalidesa- malaltia mentre aquella segueixi sota tractament per l'estat depressiu que sofreix. De forma subsidiària, sol·licita l'entitat parapública que el reconeixement de la prestació només tingui efectes des del 10 de juny de 2004, data de l'informe pericial què va constatar la referida patologia psiquiàtrica.

3r.- Del recurs d'apel·lació formulat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social se'n va donar trasllat a la representació de l'agent, la qual el va contestar sol·licitant que es desestimessin les pretensions de la recurrent, ja que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que es planteja en aquest recurs consisteix en determinar si l'agent té dret o no a rebre una pensió d'invalidesa per malaltia corresponent al grup II, la qual cosa requereix que es trobi incapacitada per a qualsevol activitat, segons el que disposa l'article 2.2 del Reglament d'aplicació núm. 18.

Mentre que l'afectació poliarticular que presenta la interessada només justificaria el manteniment de la pensió del grup I que venia percebent fins a l'actualitat, ja que els perits la quantifiquen en un 50'125%, el fet determinant de què la sentència apel·lada hagi declarat el dret de l'agent a una invalidesa del grup II no és altra que l'existència d'un estat depressiu, que es considera que l'impedeix desenvolupar qualsevol activitat laboral.

Com abans s'ha exposat, la representació de la ORG_0 discuteix aquesta conclusió, en considerar que la patologia psíquica no està estabilitzada, com es dedueix de l'informe pericial que consta als folis 109 i 110 de les actuacions, que es refereix a la necessitat d'intervenir terapèuticament de forma activa sobre la pacient, per la qual cosa resultaria improcedent reconèixer en aquest moment una situació d'invalidesa per aquesta causa.

Tanmateix, no es pot oblidar que el mateix dictamen considera que la interessada pateix un quadre depressiu de llarga evolució i de curs crònic, que resulta refractari a la medicació i té poques possibilitats d'ésser reversible. En aquestes circumstàncies, s'ha de concloure que la situació patològica que pateix l'agent es troba suficientment consolidada com per justificar l'atorgament de la invalidesa sol·licitada, ja que no es pot esperar raonablement que es produeixi el guariment de la interessada mitjançant un tractament farmacològic, en els termes previstos en l'article 24 del Reglament tècnic. D'altra banda, segons resulta de l'informe pericial, aquest estat depressiu invalida la pacient per a reincorporar-se a l'activitat laboral, de manera que resulta justificat el reconeixement d'una invalidesa- malaltia del grup II, com ho fa la sentència apel·lada.

En darrer terme, no es pot estimar la pretensió que formula la ORG_0 amb caràcter subsidiari, ja que el dictamen pericial no ve sinó a reconèixer un estat patològic preexistent, de manera que no es pot considerar la data de l'informe com el moment inicial de la malaltia.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de la Seguretat Social contra la sentència dictada el 23 de setembre de 2004 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.