SIGNES D'ESTAT. Utilització de ".ad" com element d'un nom de domini.AD-023-2-/2002

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2004-74 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004

SIGNES D'ESTAT. Utilització de ".ad" com element d'un nom de domini. REGLAMENTS. Reglament d'execució de la Llei sobre la utilització de signes d'Estat. Impugnació indirecta. SENTÈNCIA. Incongruència extra petitum per contenir en el fallo un pronunciament no demanat per la part demandant, que només sol·licitava l'anul·lació de l'acte administratiu dictat en aplicació del mateix.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Servei de Signes d'Estat, de la Oficina de Marques del Govern d'Andorra, va adoptar, el 3 de gener de 2002, la resolució de denegar a l'entitat I., S.L., de la Sra. Mena, l'autorització d'utilització de ".ad" en el nom de domini "internet.ad", per incompliment dels requisits establerts en la regla 4 del Reglament de 6 de setembre de 2000, d'execució de la Llei sobre utilització dels signes d'Estat per a la utilització de ".ad" com a element d'un nom de domini, que prohibeix que un nom de domini de segon nivell pugui estar format exclusivament per paraules pròpies de l'entorn d'internet.

Interposat recurs el 18 de gener de 2002 contra la denegació, fou desestimat per silenci administratiu del Govern.

2.- La titular de l'entitat esmentada va formular demanda jurisdiccional, demanant l'anul·lació tant de la resolució citada (no del Reglament) com de la desestimació per silenci del seu recurs administratiu, argumentant, entre altres coses, que el Reglament que se li aplica vulnera el principi de jerarquia normativa en tant que al decidir que ".ad" és un nom de domini primari o de primer nivell està definint la forma abreujada del nom Principat d'Andorra, cosa reservada a la Llei per previsió expressa de l'article 1.2) de la Llei sobre utilització dels signes d'Estat, de 20 de juny de 1996.

La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2004-015, de 24 de febrer de 2004, va estimar la pretensió d'anul·lació de la resolució del Servei de Signes d'Estat i també va declarar la nul·litat de ple dret del Capítol I del Reglament de 6 de setembre de 2000 per vulnerar el principi de jerarquia normativa.

3.- Contra la sentència del Tribunal de Batlles només interposa recurs d'apel·lació la representació processal del Govern, demanant la revocació del pronunciament anul·latori recaigut sobre el Capítol I del Reglament.

4.- Donat trasllat a la representació de la part agent, no ha formulat contestació a l'oposició, com tampoc ha formulat escrit de conclusions, que sí ha presentat el Govern, i les actuacions han quedat tot seguit vistes per a la deliberació i decisió d'aquest Tribunal

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La representació del Govern apel·la la sentència del Tribunal de Batlles demanant l'anul·lació del segon pronunciament que conté, que anul·la íntegrament el Capítol I (Disposicions generals, que consta de dos articles) del Reglament d'execució de la Llei sobre la utilització de signes d'Estat per a la utilització de ".ad" com a element d'un nom de domini i addueix, en defensa de la impugnació, que l'esmentat reglament no defineix ".ad" com a forma abreujada de Principat d'Andorra, que és allò que prohibeix l'article 1.2) de la Llei sobre la utilització dels signes d'Estat de 20 de juny de 1996; en definitiva, segons argumenta, els articles citats del Reglament es limiten a incorporar ".ad" com a forma abreujada del nom "Principat d'Andorra" amb la finalitat de donar compliment a la Norma 3166 de l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO-3166) ja què, d'acord amb el que disposa la Norma esmentada, la forma abreujada ".ad" s'utilitza com a nom de domini primari corresponent al Codi de país del Principat d'Andorra.

Tercer.- No obstant els arguments substantius de la part recorrent, aquest recurs d'apel·lació s'ha de resoldre a partir de la realitat processal que defineix l'abast del pronunciament judicial en la primera instància. Aquella ve delimitada per la pretensió que va exercir la part agent en la demanda, que no va impugnar el Reglament de 6 de setembre de 2000 i es va a limitar a sol·licitar l'anul·lació de l'acte administratiu dictat en aplicació del mateix, pretensió que li fou estimada.

Per tant, amb independència de que per posar en relleu la il·legalitat de l'acte administratiu impugnat la part agent fes valer la il·legalitat del Reglament, el cert és que aquest no es va impugnar ni se'n va demanar l'anul·lació, de manera que el Tribunal de Batlles, al expulsar-lo parcialment de l'ordenament jurídic, es va extralimitar en l'exercici de les seves potestats jurisdiccionals, ja que va dictar un pronunciament que no havia estat demanat per la part demandant, contràriament a allò previst en l'article 29 en relació al 54 de la Llei de la jurisdicció, que només permeten als tribunals pronunciar-se sobre les pretensions d'anul·lació formulades com a tals en el corresponent petitum de la demanda, que és la part de l'escrit que incorpora la pretensió processal, i incorrent, per tant, en el vici d'incongruència extra petitum, que en determina la revocació.

En conseqüència, i sense necessitat d'analitzar la procedència o improcedència dels arguments que sobre el fons exposa el Govern i que han estat resumits en el fonament de Dret anterior, escau estimar el recurs d'apel·lació revocant el pronunciament anul·latori que conté la sentència en el punt segon del fallo objecte d'aquesta alçada.

Tercer.- L'estimació del recurs i la circumstància de què només ha comparegut la part apel·lant fa innecessari un pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Govern contra la sentència número 2004- 15, de 24 de febrer de 2004, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca en seu segon pronunciament, que va declarar la nul·litat de ple Dret del Capítol I del Reglament de 6 de setembre de 2000 d'execució de la Llei sobre utilització dels signes d'Estat per a la utilització de ".ad" com a element d'un nom de domini (BOPA núm. 53, de 20 de setembre de 2000) sense que hi hagi lloc a fer un pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.