Major d'amenaces de mort efectuades reiteradament, menors de lesions doloses, d'injúries als agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions i possessió de cocaïa pel propi consum - Aplicació indult- Delinqüent habitual / reincident - element objectiu de l'amenaça (6000065/2020)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000056/2021 Núm. de Causa: 6000065/2020

SENTÈNCIA 23-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vaquero

Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-dos d'octubre de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 20 de maig del 2021, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per uns delictes majors d'amenaces no condicionals de mort efectuades amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, i d'amenaces de mort efectuades reiteradament, i per uns delictes menors de lesions doloses que han requerit de primera assistència mèdica per la seva curació, d'amenaces no condicionals, i possessió de cocaïna pel propi consum. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 20 de maig de 2021 amb la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Absoldre Vaquero del delicte major de ROBATORI EN GRAU DE TEMPTATIVA del que venia acusat;

Absoldre Vaquero del delicte major d'AMENACES CONDICIONALS AMB UN MITJÀ QUE DONI A ENTENDRE UNA FERMESA EN LA INTENCIÓ del que venia acusat.

Absoldre Vaquero del delicte menor de DANYS DOLOSOS del que venia acusat.

Absoldre Vaquero de les contravencions penals de RESISTÈNCIA I DESOBEDIÈNCIA LLEU ALS AGENTS DE L'AUTORITAT EN L'EXERCICI DE LES SEVES FUNCIONS, de DANYS DOLOSOS, de MALTRACTAMENTS CORPORALS

LLEUS, de LESIONS DOLOSES i d'ESTAFA PRIVILEGIADA de les que venia acusat, sense perjudici de les accions que per via civil puguin correspondre als perjudicats.

Condemnar Vaquero com autor d'un delicte major D'AMENACES DE MORT NO CONDICIONALS EFECTUADES AMB UN MITJÀ QUE DONI A ENTENDRE UNA

FERMESA EN LA INTENCIÓ, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ, DELS QUALS TRES

(3) MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONALS QUALIFICATS A SEGUIR TRACTAMENT A LA UCA PER UN PERÍODE DE QUATRE (4) ANYS O FINS ALTA MÈDICA SI SOBREVINGUÉS AMB ANTERIORITAT, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE QUATRE (4) ANYS.

Condemnar Vaquero com autor d'un delicte major d'AMENACES DE MORT EFECTUADES REITERADAMENT, concorrent la circumstància modificativa agreujant de ser el subjecte passiu, un funcionari en l'exercici de les seves funcions, a una pena de VUIT (8) MESOS DE PRESÓ, DELS QUALS QUATRE (4) MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONALS QUALIFICATS A SEGUIR TRACTAMENT A LA UCA PER UN PERÍODE DE QUATRE (4) ANYS O FINS ALTA MÈDICA SI SOBREVINGUÉS AMB ANTERIORITAT, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE QUATRE

(4) ANYS.

Condemnar Vaquero com autor d'un delicte menor de LESIONS DOLOSES que han requerit d'una primera assistència mèdica per la seva curació, concorrent la circumstància modificativa agreujant de reincidència, a una pena de TRES (3) MESOS D'ARREST NOCTURN i multa de MIL EUROS (1.000 EUR).

Condemnar Vaquero com autor d'un delicte menor d'AMENACES NO CONDICIONALS, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de TRES (3) MESOS D'ARREST NOCTURN.

Condemnar Vaquero com autor d'un delicte menor D'INJÚRIES ALS AGENTS DE L'AUTORITAT EN L'EXERCICI DE LES SEVES FUNCIONS, concorrent la circumstància modificativa agreujant de reincidència, a una pena de TRES (3) MESOS D'ARREST NOCTURN.

Condemnar Vaquero com autor d'un delicte menor de POSSESSIÓ DE COCAÏNA PEL PROPI CONSUM, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de TRES (3) MESOS D'ARREST NOCTURN i multa en la quantia de CINC-CENTS EUROS (500 EUR).

Fer aplicació, a la pena d'arrest imposada per aquest delicte, de l'indult atorgat per SS.EE. els Coprínceps d'Andorra el dia 18 d'octubre del 2019.

Així mateix, s'acorda el comís i destrucció de la cocaïna incautada.

En concepte de responsabilitat civil, Vaquero indemnitzarà a:

-Martin en l'import de MIL SIS-CENTS SEIXANTA EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS (1.660,22 EUR)

-LA C.A.S.S. en l'import de CINC-CENTS NORANTA-SIS EUROS AMB TRES CÈNTIMS (596,03 EUR)".

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 16 de juliol de 2018, vers les 20H10, el processat Vaquero, es dirigí a l'estació de servei ORG_0, situada al XXXX, acompanyat del qui fou

Alvarado Un cop al lloc, T. agafà un extintor de la part exterior de la benzinera, en va treure l'anella i en va buidar el contingut tant a dins com a fora de la botiga de l'estació de servei. En la mateixa, es trobaven els empleats Esparza i Badía, que en respiraren la pols.

Seguidament, T. marxà corrent del lloc i essent controlat pels Agents del Servei de Policia en un descampat del Cap de Port, se'l trobà en possessió de l'anella de l'extintor, que duia a l'interior de la butxaca dreta de la dessuadora.

Després d'efectuar les gestions corresponents, els Agents el van deixar marxar, junt amb V., mitjançant el taxi marca Seat, model Altea, matrícula XXXX, conduït per Martin, el qual els havia de dur fins al seu domicili a XXXX i XXXX, respectivament.

V. es va quedar immediatament adormit als seients posteriors del vehicle. Per contra, T., assegut a la part davantera, al seient de l'acompanyant, continuava especialment exaltat i només iniciar el trajecte, va començar a donar cops al tablier del vehicle, fins fer despenjar la guantera; així mateix, arrencà el tapissat del terra del vehicle. Quan ja arribaven a Canillo, T. instà el taxista a aturar-se, dient-li que volia conduir ell. L. s'hi va negar i volent T. agafar el volant, el taxista, per tal d'evitar un accident, decidí aturar el taxi en front de l'estació de Servei xxx situada al centre del poble.

T. baixà del taxi i es dirigí ràpidament a la porta del conductor, obrint-la i traient a la força el taxista, el qual va poder abans, retirar les claus del vehicle i creuar ràpidament la carretera, i entrar a demanar ajuda a la botiga de l'estació de servei.

Mentrestant, T. es va asseure al seient del conductor i en veure que el vehicle no tenia la clau posada al contacte, va seguir al taxista, entrant també a la botiga, reclamant- li les claus tot dient-li reiteradament "te voy a matar", te voy a rebentar la cara", "eres muy listo para sacar las llaves del coche". Així mateix, li va donar cops al ventre i tres cops amb la mà oberta a la cara, fent-lo caure al terra, on el continuà agredint mitjançant un cop de peu al costat esquerre del cos.

L'empleat de la botiga de l'estació, Cañete, va intentar calmar la situació i en no aconseguir-ho, va sortir a l'exterior per demanar a la seva cap de trucar al Servei de Policia.

Quan va tornar a entrar, T. es va dirigir vers ell dient-li "sinvergüenza, has salido a fuera a llamar a la Policia", "como venga la Policia te voy a pegar", donant-li immediatament dues bufetades a la cara, una de les quals A. va poder esquivar, patint no obstant, arrel de la primera bufetada, una vermellor a la galta. Seguidament, li va mostrar una foto que va treure de la cartera tot dient-li "esta es mi hija, viene y te pega dos puñetazos".

Mentrestant, el taxista va poder fugir del lloc.

Personades dues patrulles del Servei de Policia, els Agents requeriren reiteradament al processat T. d'estirar-se al terra a fi de procedir al seu emmanillament, fent el processat cas omís a les seves ordres, havent els quatre agents de fer ús de la força per tal d'emmanillar-lo per darrera i procedir a la seva detenció i trasllat al despatx central.

Durant el trasllat, el processat donà diversos cops de cap al vidre i a la mampara del vehicle policial, tot dient als agents "cabrones, os vais a cagar". Arribats a les dependències policials, T. continuà amb la mateixa actitud, dient als Agents "os voy a petar el culo, cuando os vea en Miami beach, cabrones! Cuando salga de aquí os vais a cagar, ya os ataré yo por la espalda igual que vosotros me haceis! En Miami os enganxaré y voy a ir por vosotros!". Durant la nit i trobant-se a les cel·les, digué reiteradament als Agents que els mataria, que tenia un rifle i els dispararia.

Efectuada una palpació de seguretat i un escorcoll al processat, els agents de policia interventors li incautaren un embolcall de cocaïna d'un pes brut de 0,1g que duia a la cartera.

A conseqüència de la inhalació de pols d'extintor, els treballadors de l'estació de servei xxx, Esparza i Badía, van haver de ser visitats pel Servei d'Urgències de l'Hospital per molèsties respiratòries, patint G. ferides consistents en un lleu eritema global a úvula i a les regions amigdalars. No es constatà que Badía patís cap lesió.

La botiga de l'estació va haver de ser tanmateix netejada de la pols d'extintor que s'hi va dipositar, ascendint els danys causats a un total de 276,93 EUR que els seus propietaris reclamen.

Els danys ocasionats al taxi ascendeixen a un import inferior a 600 euros.

A conseqüència de l'agressió soferta, el taxista Sr. L. va haver de desplaçar-se al servei d'urgències de l'Hospital Nª Sra. de Meritxell, on desprès d'efectuar-li diverses proves diagnòstiques (radiografies), se li diagnosticà una fissura a la 5ª costella esquerra, dos hematomes al terç mig intern del braç dret, equimosi dorsal, dolor dorso lumbar i contusions vàries a l'abdomen. Per aquestes lesions va haver de romandre 14 dies de baixa medico laboral, havent estat fixat el pretium doloris sofert en 1/7.

No ha quedat acreditat que el processat T. no volgués fer-se càrrec de la carrera del taxi d'un import de 63,50EUR.

Vaquero consta condemnat per Ordenança Penal de data 29 de novembre de 2016 (causa núm. 5000966/2016) com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l; per Ordenança Penal de data 1 de juny de 2017 (causa núm. 1080082/2017) com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l; per Ordenança Penal el dia 14 de gener de 2018 (causa núm. 5000058/2018) com autor responsable dels delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic, d'amenaces no condicionals, d'injúries a l'autoritat, de les contravencions penals de maltractament lleu i de resistència lleu a l'autoritat; per Ordenança Penal de data 11 de febrer de 2019 (causa núm. 4000613/2018) com autor responsable del delicte major d'amenaces i les contravencions penals de maltractament lleu i amenaces lleus; i per Ordenança Penal de data 26 de novembre de 2019 (causa núm. 4080006/2020) com autor responsable del delicte menor de port il·legal d'arma"

III.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal interposa recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en base als següents raonaments:

Respecte a l'aplicació de l'indult, considera que segons la jurisprudència d'aquesta Sala, no es pot aplicar l'indult a una pena quan la resta de les imposades no resulten tributàries del benefici.

Pel que fa a la no consideració de Vaquero com delinqüent habitual, a fi de no atorgar-li els beneficis de la suspensió condicionada de les penes, al·lega que s'han de tenir en compte per a la determinació de la condició de delinqüent habitual, les condemnes posteriors a la data de comissió del delicte quina pena es tracta de suspendre, cosa que no fa el Tribunal de Corts.

Interessa el Ministeri Fiscal que es revoqui la sentència objecte de recurs, que es determini que l'indult referit no és d'aplicació al delicte menor de possessió de producte estupefaent i que les condemnes imposades a Vaquero siguin imposades de manera ferma.

IV.-RESULTANT: que també interposa recurs d'apel·lació la defensa de Vaquero, sol·licitant que es revoqui parcialment la sentència objecte de recurs en el sentit de considerar, que concorren circumstàncies modificatives eximents de la responsabilitat penal del seu defensat o subsidiàriament atenuants, i demanant l'absolució de diversos delictes pels quals ha estat condemnat. Interessa a més la defensa la modificació de la pena imposada.

La representació lletrada de Vaquero impugna la sentència bàsicament en relació a la determinació d'alguns dels fets declarats provats, dels quals entén que no es pot concloure la realització de les conductes delictives en virtut de les quals s'ha condemnat al seu defensat, ni tampoc es mostra conforme amb la seva qualificació jurídica.

V.-RESULTANT: per escrit de data 8 de juliol de 2021 la defensa de

Vaquero contesta i fa oposició al recurs formulat pel Ministeri Fiscal.

Exposa que tal i com indica la sentència objecte de recurs, en cap cas s'ha aplicat una pena única al seu defensat, fet que impossibilitaria l'aplicació de l'indult, no essent aquesta la situació del Sr. T.

Pel que fa a la consideració del seu defensat com a delinqüent habitual per part del Ministeri Fiscal, entén que per tenir aquesta consideració és necessari haver estat condemnat almenys 3 vegades en un període de 5 anys, per fets delictius comesos amb anterioritat als fets delictius jutjats.

VI.-RESULTANT: per informe de data 9 de juliol de 2021, el Ministeri Fiscal s'oposa a tots els motius del recurs d'apel·lació formulat per la defensa de Vaquero

Considera el Ministeri Fiscal que la resolució objecte de recurs es troba sobradament motivada, que s'han valorat raonablement els mitjans de prova, havent-se imposat a més, una pena ponderada i suficient, tenint en compte la gravetat dels fets d'autes, i descartant l'aplicació de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat, al·legades per la defensa del Sr. T.

FONAMENTS DE DRET RECURS DEL MINISTERI FISCAL

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET RECURS DEL MINISTERI FISCAL

I.- CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal impugna l'aplicació de l'indult atorgat pels Coprínceps d'Andorra el dia 18 d'octubre del 2018, perquè considera que segons la jurisprudència d'aquesta Sala, no es pot aplicar l'indult a una pena quan la resta de les imposades no resulten tributàries del benefici.

Per sustentar la seva impugnació el Ministeri Fiscal fa referència a tres resolucions d'aquesta Sala, les quals no estableixen l'impossibilitat d'aplicar l'indult a la pena d'arrest de tres mesos, imposada al Sr. T. per la comissió d'un delicte menor de possessió de cocaïna pel propi consum.

Així, l'aute 93/2020 de 7 d'agost del 2020 fa referència a un supòsit diferent, quin és la inaplicació de l'indult a una pena imposada per un delicte major, malgrat haver estat reduïda a la corresponent a un delicte menor.

Els autes 42/2014 de 5 de novembre i 21/2012 de 13 de setembre del 2012, considerem inaplicable l'indult a una pena individualment considerada quan s'han imposat altres penes, però en els casos en què s'ha imposat una única pena per tots els delictes i no és possible conèixer la porció de pena atribuïda a la que és susceptible de ser indultada.

En el cas enjudiciat, no s'ha imposat una pena única per tots els delictes, sinó que s'ha fixat una pena per cada un d'ells, de forma que no hi ha cap inconvenient legal i no contravé la nostra jurisprudència l'aplicació de l'indult a una de les penes quan concorren tots els requisits, com és el cas.

La impugnació, pel que s'ha exposat ha de ser desestimada.

II.-CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal impugna també la decisió del Tribunal de Corts de no considerar delinqüent habitual a Vaquero, i d'atorgar- li els beneficis de la suspensió condicionada de les penes, al·legant que s'han de tenir en compte per a la determinació de la condició de delinqüent habitual, les condemnes posteriors a la data de comissió del delicte quina pena es tracta de suspendre, cosa que no fa el Tribunal de Corts, qui pren en consideració únicament les condemnes dictades abans del 16 de juliol del 2018, data de comissió dels fets.

L'article 62 del Codi Penal exclou del benefici de la suspensió condicional qualificada de les penes als delinqüents habituals, establint l'article 67 del Codi Penal que "Als efectes de l'article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.

La decisió sobre la possible suspensió de l'execució de la pena s'ha d'adoptar en la mateixa sentència o per aute posterior motivat una vegada produïda la condemna.

La Sala coincideix amb el criteri del Ministeri Fiscal i considera que per a la determinació de la condició de delinqüent habitual, s'han de tenir en compte les condemnes dictades després de la comissió dels fets, perquè el que es tracta de valorar és la perillositat criminal del condemnat és a dir, el risc de que pugui tornar a delinquir als efectes de la suspensió de l'execució de les penes imposades en sentència.

No és una qüestió que afecti a la comissió dels delictes, als efectes de determinar les penes corresponents com seria la reincidència, sinó que té a veure amb la procedència de deixar o no en suspens l'execució de les penes imposades. Per això, és lògic que les condemnes posteriors al moment de comissió del fets delictius jutjats, puguin ser considerades per valorar si el compliment de les penes imposades resulta o no necessari, en funció de la tendència evidenciada pel condemnat de repetir conductes que ataquen el mateix bé jurídic.

És cert que fins la data de la sentència -20 de maig de 2021- el Sr. T. ha estat condemnat per tres delictes compresos en el Títol XIV del Codi Penal - delictes contra la seguretat col·lectiva-. Així, consten dues condemnes per ordenances penals de dates 29 de novembre de 2016 i 1 de juny del 2017 per un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang i una tercera per ordenança penal de data 26 de novembre del 2019 per un delicte menor de port il·legal d'arma.

L'altre requisit que estableix l'article 67 del Codi Penal, és que les condemnes s'hagin produït en un termini de cinc anys.

No diu el precepte com s'ha de computar aquest termini, però és evident que s'ha de fixar una data d'inici o dies a quo pel seu còmput, per a no incórrer en una indefinició contrària a la seguretat jurídica. La lògica ens condueix a interpretar que els cinc anys s'han de computar cap enrere partint de la data en què s'ha de prendre la decisió sobre la suspensió, perquè és el període més proper a aquest moment i permet una millor valoració de la perillositat criminal del condemnat en tractar-se de les condemnes més pròximes en el temps. Aquest és el criteri que segueix l'article 94 del Codi Penal espanyol, el qual també contempla el concepte de "reo habitual" als efectes de excloure'ls dels beneficis de la suspensió qualificada de l'execució de la pena, considerant com a tal, el que ha comés tres o més delictes compresos, en aquest cas, en el mateix capítol del Codi Penal, en un període de cinc anys i ha estat condemnat per ells, establint que per a realitzar el còmput es considerarà la data de la comissió dels delictes que fonamentin l'apreciació de la condició d'habitual i el moment de la possible suspensió.

Partint de la data del dictat de la sentència, moment en què es decideix sobre la suspensió de les penes -20 de maig de 2021-, com l'article 67 del Codi Penal exigeix tres condemnes fermes en un termini de cinc anys, sense considerar la data de la comissió dels fets delictius, fins al 20 de maig de 2016 el recurrent ha estat condemnat per tres delictes compresos en el mateix títol del

Codi Penal -dos delictes de l'article 268.1 del Codi Penal i un delicte de l'article

263.1 del Codi Penal-.

El Sr. T. té, per tant, la condició de delinqüent habitual i no es pot beneficiar de la suspensió condicional qualificada de l'execució de les penes que li ha estat atorgada en la sentència, el que fa que totes les penes imposades hagin de considerar-se fermes.

RECURS DE Vaquero

III.-CONSIDERANT: que la representació del Sr. T. impugna la sentència en relació a la determinació d'alguns dels fets declarats provats i la seva qualificació jurídica. La Sala seguirà l'ordre fixat en el recurs per l'anàlisi de les diverses al·legacions impugnatives.

1.- Delicte menor de lesions doloses que necessiten assistència mèdica (article 113.1 del Codi Penal).

La sentència declara provat que el Sr. T. va agredir a Martin, establint que "li va donar cops al ventre i tres cops amb la mà oberta a la cara, fent-lo caure al terra, on el continuà agredint mitjançant un cop de peu al costat esquerre del cos". Com a conseqüència de l'agressió, es declara provat que el Sr. L. va patir "una fissura a la 5ª costella esquerra, dos hematomes al terç mig intern del braç dret, equimosi dorsal, dolor dorso lumbar i contusions vàries a l'abdomen".

La part recurrent considera que no hi ha cap prova que la fissura de la costella patida pel Sr. L. hagués estat causada pel Sr. T. i sustenta el seu criteri fonamentalment en les imatges de la gravació de l'agressió, en les quals no s'observa que el processat li donés cap cop al Sr. L. en la zona on es troba la costella fissurada, la qual efectivament, el metge forense Sr. Ferrer va situar en la zona del pit.

El visionat de les imatges permet comprovar que el Sr. T. dóna una primera bufetada al Sr. L. a la part dreta de la cara amb la seva mà esquerra, mentre a la dreta porta el telèfon mòbil, després se'l canvia de mà i amb la dreta ja lliure l'empeny, colpejant-li el tors, tot i que no es pot visualitzar, perquè el Sr.

L. tapa la visió amb el seu cos, la part concreta que toca, la qual podria ser el ventre, com va declarar el Sr. L. i es declara provat a la sentència. A continuació li torna a llançar una altra bufetada que el Sr. L. aconsegueix esquivar i després, si es mira atentament, es pot observar com dirigeix la mà dreta en la què porta el telèfon mòbil cap a la part superior esquerra del tors del Sr. L., donant-li un cop. Seguidament li dona una bufetada al clatell i el Sr. L. cau sobre el seu costat dret al terra, on el processat clarament li dona un cop de peu en la zona del gluti esquerra.

Ni els cops rebuts a la part dreta del cos a conseqüència de la caiguda, ni les bufetades a la cara, ni les empentes amb la mà dreta, ni tampoc un cop de peu al gluti esquerre semblen compatibles amb la fissura de la quinta costella esquerra, ja que, com va dir el metge forense, el mecanisme causal pot ser una caiguda o un cop amb un objecte contundent. No obstant, sí que resultaria compatible la fissura amb un cop rebut a la part superior del tors amb el telèfon mòbil que portava el processat a la mà dreta, ja que es tracta d'un objecte dur.

L'existència d'una agressió compatible amb la causació de la fissura, l'objectivació en el Sr. L. en el reconeixement mèdic realitzat aproximadament 12 hores després dels fets de dita fissura i les manifestacions del lesionat, referint que la lesió es va produir a conseqüència de l'agressió constitueixen prova suficient de que va ser el Sr. T. l'autor d'aquesta lesió i de la resta que va patir.

2.- Delicte menor d'amenaces no condicionals al Sr. A. (article 143.1 del Codi Penal)

La part recurrent al·lega la manca de prova de l'existència de les amenaces perquè hi ha versions contradictòries entre el processat i el Sr. A. qui negà els fets.

En realitat, com aprecia el Tribunal de Corts, el Sr. T. va dir que no recordava haver-li dit res al noi de la benzinera, no que no li digués, i va admetre haver tingut un "rifi-rafe" o discussió amb ell. Si afegim, com es fa en la sentència, que el processat va dirigir expressions amenaçadores als altres intervinents i que la seva actitud era violenta i exaltada, la declaració del Sr. A. explicant que el processat li va dir "como venga la policía te voy a pegar", resulta creïble, màxim quan no consta que tingués cap motiu per no dir la veritat, i constitueix prova de càrrec de que el Sr. T. efectivament li va dirigir aquesta expressió.

Malgrat això, la Sala aprofitant la voluntat d'impugnació de la part recurrent, no pot deixar de constatar la improcedència de la condemna pel tipus de l'article 143.1 del Codi Penal i ha de corregir d'ofici, la infracció d'aquest precepte perquè ha estat indegudament aplicat, ja que els fets no són constitutius del delicte d'amenaces pel qual ha estat condemnat el processat.

La sentència declara provat que el processat, immediatament després de que li digués al Sr. A. "como venga la policía te voy a pegar", li va donar dues bufetades a la cara. Considera el Tribunal de Corts, amb bona lògica, que no és tracta d'una amenaça condicional perquè el processat ja sabia que el Sr. T. havia avisat a la policia i, per tant, la seva presència no depenia de cap actuació que aquest pogués realitzar per evitar el mal objecte de l'amenaça.

El fet que l'agressió es produís immediatament després del seu anunci, evidencia que el processat el que va fer es verbalitzar la seva intenció d'agredir al Sr. A. i aquesta actuació no constitueix un delicte d'amenaces.

L'amenaça requereix, com a element objectiu, l'anunci, mitjançant fets o expressions, de la causació d'un mal futur realitzat amb el propòsit d'exercir pressió sobre la víctima, atemorint-la i privant-la de la seva tranquil·litat i assossec. En el cas jutjat el mal que s'anuncia no és futur sinó immediat i, per tant, la intenció del processat no seria tant atemorir a la víctima, com exterioritzar la seva voluntat de causar-li un mal en el mateix moment en el qual li causa, per la qual cosa faltarien els requisits que el mal amb el qual es commina sigui futur i la intenció la de privar a la víctima de tranquil·litat i assossec.

Tot i que per motius diferents, la impugnació ja de ser estimada i s'ha d'absoldre al Sr. T. del delicte menor d'amenaces en la persona del Sr. A.

3.- Delicte major d'amenaces de mort reiterades als agents de policia (article 143.2 del Codi Penal).

La part recurrent no impugna els fets que es consideren constitutius d'aquest delicte sinó la seva tipicitat, perquè es considera que es tracta d'amenaces poc consistents i creïbles, en tant que es produeixen en el curs d'una detenció, per una persona que es troba sota els efectes de l'alcohol i que no tenia capacitat per complir-les.

El delicte d'amenaces és un delicte de mera activitat, que es consuma amb l'arribada de l'anunci al seu destinatari, i la seva execució consisteix en la comminació d'un mal amb aparença de serietat i fermesa, sense que sigui necessari la producció de la pertorbació anímica que l'autor persegueix, de manera que n'hi ha prou que les expressions utilitzades siguin aptes o idònies per sí mateixes per a atemorir a la víctima, sense que sigui necessari que aquest atemoriment s'hagi efectivament produït. Això és lògic perquè l'amenaça no es pot subjectivar en funció de l'impacte que pugui produir en l'amenaçat, ja que la variabilitat de reaccions és inabastable per al dret i no pot deixar-se en mans de la pròpia víctima la decisió del precepte penal aplicable.

D'altra banda, la intenció o dol que ha de concórrer en el subjecte actiu no és la d'efectivament complir les amenaces, sinó la d'exercir pressió sobre la víctima, atemorint-la i privant-la de la seva tranquil·litat i assossec, constituint precisament el bé jurídic d'aquesta infracció, la llibertat de la persona i el dret que tots tenen a la tranquil·litat personal en el desenvolupament normal i ordenat de la seva vida.

El que és transcendent a l'efecte de dotar de rellevància penal a la conducta atribuïda al processat, és determinar si les expressions proferides tenen susceptibilitat per causar una certa intimidació en l'ànim del subjecte passiu, en donar-li a entendre la realització futura, més o menys immediata, d'un mal.

En el cas enjudiciat, es declara provat que el processat va dirigir als agents expressions amenaçadores com "os váis a cagar" mentre colpejava amb el cap el vidre i la mampara del vehicle policial, "ya os ataré por la espalda, os engancharé y voy a ir por vosotros" i ja dintre de la cel·la var dir reiteradament que els mataria, que tenia un rifle i els dispararia. L'agressivitat del processat, la qual no va cessar davant de la presència de dos patrulles policials a quina detenció es va resistir, i que va continuar una vegada ingressat en les dependències policials, considerem que van fer a les expressions amenaçadores tinguessin capacitat per causar una certa intimidació en el subjectes passius. El fet de que el processat es trobés sota els efectes de l'alcohol, no treu la capacitat intimidatòria de les amenaces perquè, d'una banda, no consta que la seva embriaguesa fos de tal intensitat que li impedís ser conscient de les seves paraules, i d'altra banda per la possibilitat de que es poguessin repetir aquests episodis d'agressivitat.

Malgrat això, és cert que les circumstàncies al·legades per la defensa poden ser valorades als efectes de determinar la major o menor gravetat de la conducta per a fixar les penes.

4.- Delicte major d'amenaces no condicionals amb un mitjà que doni a entendre la fermesa de la intenció (article 143.2 del Codi Penal).

Impugna també la part recurrent els fets que es consideren constitutius d'aquesta infracció i la seva qualificació jurídica.

Respecte als fets, els considerem adequadament constituïts perquè les manifestacions del Sr. L. són prova suficient tenint en compte que no tenia cap motiu per no dir la veritat, que el Sr. A. no va dir que no sentís les amenaces, sinó que no les recordava i que l'agressió immediatament després de rebre les amenaces fa versemblant que es produïssin.

No obstant, com en el cas de les amenaces al Sr. A., la immediació existent entre les amenaces i l'agressió les priva de rellevància penal, perquè falta el requisit de que el mal amb qual s'amenaça sigui futur.

Així, es declara provat que el processat li va dir al Sr. L., ja a l'interior de la botiga, "te voy a matar, te voy a reventar la cara" i que després el va agredir, agressió que les imatges permeten comprovar que es va produir immediatament després, ja que malgrat no escoltar-se les paraules, l'agressió es produeix pràcticament amb simultaneïtat amb l'entrada a la botiga. El fet que una de les amenaces fos de mort i no la complís, no constitueix obstacle a l'atipicitat de l'amenaça perquè afegir "te voy a reventar la cara" a l'amenaça de mort, és clarament indicatiu de que el que volia transmetre a la víctima és que li causaria un mal físic en aquell moment -com evidencia la expressió "te voy a", indicativa de que l'acció que s'anuncia es realitzarà a continuació- però molt allunyat, com ho demostren les imatges i les lesions efectivament patides pel Sr. L., a la mort,

quina amenaça no pot sinó considerar-se una forma exagerada de voler dir que li faria mal.

Tot i l'absolució pel delicte, no podem compartir el criteri de la part apel·lant en relació al que s'ha d'entendre per mitjà en la redacció de l'article

143.2 del Codi Penal, ja que l'assimila a qualsevol objecte amb capacitat lesiva diferent a una arma, quan l'expressió també s'ha d'entendre referida a les circumstàncies en què es produeix l'amenaça, a la forma o manera en què es du a terme, la qual transmet a la víctima la percepció de que el subjecte actiu té intenció de complir l'amenaça. En aquest sentit, l'article 115 del Codi Penal quan estableix les modalitats agreujades del delicte de lesions fa referència al ús de armes, objectes o mitjans distingint, per tant, entre coses materials i formes o maneres d'actuar.

Procedeix, per tant, l'absolució del processat pel delicte major d'amenaces de mort no condicionals amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció.

IV.-CONSIDERANT: que l'exempció o disminució de la imputabilitat del processat com a conseqüència del consum de begudes alcohòliques o de l'addicció al seu consum o de drogues han estat correctament descartades pel Tribunal de Corts.

D'entrada hem de rebutjar la documentació mèdica-psiquiàtrica acompanyada amb el recurs, perquè a més de no haver-se demanat en forma la seva admissió, es tracta d'un informe del Dr. Ferrer en relació a la imputabilitat del processat de data posterior al judici, quan aquest professional ja va informar en aquell acte sobre la mateixa qüestió i va respondre a totes les preguntes que li van fer les parts en relació a la imputabilitat del processat en el moment dels fets. La prova no reuneix els requisits exigits per l'article 201 del Codi de Procediment Penal per ser admesa en la segona instància.

En relació a l'aplicació de l'eximent completa o incompleta dels articles

27.5 i 28 del Codi Penal, el Tribunal de Corts ha considerat que el consum pel processat de begudes alcohòliques no ha quedat acreditat que li provoqués una intoxicació plena o amb la intensitat suficient per afectar de forma important a les seves capacitats volitives i cognitives.

Aquesta conclusió resulta correcta ja que d'una banda, el grau d'alcoholèmia que presentava a les 20:55 hores era de 0,89 grams d'alcohol per litre de sang i aquest nivell d'alcoholèmia no resulta indicatiu per sí mateix d'una intoxicació important. D'altra banda, malgrat haver declarat els testimonis que el Sr. T. anava sota els efectes de l'alcohol o alguna droga, no van descriure símptomes, més enllà de la seva excitació i agressivitat, demostratius de que tingués anul·lades o intensament disminuïdes les facultats intel·lectives o volitives, no constant que no mantingués la capacitat per mantenir-se dret, que no coordinés mínimament els moviments, ja que va ser capaç d'agredir al Sr. A. i al Sr. L. i es va resistir a l'acció policial per evitar la seva detenció, i no consta tampoc que presentés alteracions significatives en la parla o en la capacitat d'expressió que evidenciessin una pèrdua total o molt important de la seva consciencia i voluntat.

Tampoc resulta errònia la conclusió a que arriba el Tribunal de Corts sobre el coneixement pel processat dels efectes que li produïa el consum de substàncies tòxiques.

L'article 27.5 del Codi Penal només atorga eficàcia excloent de la responsabilitat criminal a la intoxicació plena, quan no ha estat buscada a propòsit per delinquir o quan no s'hagi previst o hagut de preveure la seva comissió.

El Dr. Ferrer en l'acte del judici va informar que el consum perllongat en el temps d'alcohol i cocaïna, sobre tot aquesta última substància, va produir un deteriorament estructural del cervell del processat i que cada consum de substàncies tòxiques que efectuava afectava el seu cervell, eliminant la consciència dels seus actes i la capacitat d'autocontrol, i va dir que és a partir de l'any 2017 -va començar a tractar al processat en el mes de juny de 2017- quan es van detectar aquests efectes, comprovant que després de beure alcohol tenia reaccions violentes. Afegí que el Sr. T. anava veient les conseqüències del consum i de que cada vegada que consumia es produïen situacions d'agressivitat que acabaven comportant problemes legals. Per la seva part ,el processat va manifestar en el judici, respecte a les reaccions violentes, que quan anava begut les tenia. Finalment, al mes de gener de 2018 va haver de ser ingressat a l'hospital pel consum de tòxics i consta que el processat va ser condemnat per ordenança penal de 14 de gener del 2018 com autor dels delictes menors de maltractament en l`àmbit domèstic, d'amenaces no condicionals i d'injúries a l'autoritat i de les contravencions penals de maltractament lleu i resistència lleu a l'autoritat, infraccions totes elles de contingut violent i agressiu, tant físic com verbal.

Amb aquestes dades, es pot sostenir de forma raonable que en l'època dels fets el processat coneixia els problemes que li ocasionava el consum de tòxics i, en concret, els episodis d'agressivitat que li produïen, i si malgrat saber que si bevia podia tenir conductes agressives i violentes va consumir alcohol, ens trobem davant d'una actio liberae in causa, doncs havia d'haver previst la possibilitat de cometre aquest tipus d'accions i les possibles conseqüències penals dels mateixos.

L'aplicació de l'atenuant de l'article 29.3 del Codi Penal també ha estat correctament descartada en la sentència.

Segons els diversos informes emesos per l'UCA que consten en la causa, als quals es fa referència en la sentència, Vaquero en el moments del fets patia un trastorn per abús d'alcohol i cocaïna perquè complia els criteris establerts per el DSM IV per aquests diagnòstics. En aquest manual es distingeix entre l'abús de substàncies tòxiques i l'addicció a les mateixes. Així, mentre l'addicció suposa un impuls o compulsió al consum de substàncies tòxiques de forma continuada o regular per aconseguir els efectes que produeix el seu consum o evitar el malestar que provoca no consumir-les, l'abús és una forma de relació amb les substàncies tòxiques que per la freqüència del consum o la quantitat consumida produeix unes conseqüències negatives pel consumidor i/o el seu entorn sense complir criteris de dependència o addicció.

Si el Sr. T. en el moment dels fets no complia els criteris per ser diagnosticat d'addicte al consum de drogues o alcohol, és evident que no es pot beneficiar de l'atenuació pretesa.

La impugnació, pel tot el que s'ha exposat, es desestima.

V.-CONSIDERANT: que s'impugnen finalment les penes imposades per considerar-se excessives i la Sala, lògicament, només analitzarà les queixes respecte a aquelles imposades pels delictes pels quals finalment es condemna al processat.

1.-De les penes imposades pel delicte de possessió de cocaïna, s'impugna la pena de multa de 500 euros per considerar-la excessiva en atenció a l'escassa quantitat de la droga i la capacitat econòmica del processat.

L'article 284.1 del Codi Penal en la redacció vigent en el moment dels fets preveia una sanció econòmica de fins a 1.200 euros. Per la seva banda, l'article 44 del Codi Penal estableix que el tribunal determinarà raonadament l'extensió de la pena de multa dins els límits establerts per a cada delicte, tenint en compte "la gravetat de la infracció i la situació econòmica del reu deduïda a partir del seu patrimoni, ingressos, obligacions i altres circumstàncies personals".

Valorant els paràmetres legalment fixats, hem de concloure que efectivament la quantia de la multa és excessiva, ja que la quantitat de droga posseïda era molt petita -0,1 grams de pes brut- i la capacitat econòmica del processat reduïda, ja que va manifestar guanyar 850 euros al mes i tenir una filla al seu càrrec sense que es coneguin altres ingressos. La multa en la quantia demanda de 250 euros resulta més proporcionada.

2.-Delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions.

La pena ferma d'un mes d'arrest nocturn imposada resulta correcta, ja que la reincidència impedeix la concessió de la condemna condicional simple -article 61 del Codi Penal- i la condició de delinqüent habitual apreciada per la Sala no permet l'aplicació de la suspensió condicional qualificada -article 62 del Codi Penal- que es demana en el recurs.

És cert que en la part dispositiva es fixa en 3 mesos d'arrest nocturn la pena per aquest delicte, però en el considerant cinquè es fixa en un mes. No s'ha demanat aclariment de la sentència sobre aquest punt i la Sala ha de considerar en benefici del condemnat que la pena imposada és la d'un mes, pena que resulta més proporcionada a la concreta gravetat del fet, i procedirà d'ofici a corregir l'error.

3.- Delicte menor de lesions doloses que han requerit d'una primera assistència mèdica per a la seva curació.

La pena de tres mesos d'arrest nocturn no pot ser suspesa de forma condicional qualificada perquè la condició de delinqüent habitual del processat ho impedeix, però la multa imposada en quantia de 1.000 euros resulta excessiva a la vista de les seves circumstàncies econòmiques i ha de ser reduïda a la quantitat de 500 euros demanada en el recurs.

Respecte a la responsabilitat civil, una indemnització de 1.500 euros per un "pretium doloris" de 1/7 resulta adequada als criteris seguits pels tribunals andorrans i la part recurrent es limita a demanar una indemnització de 1.100 euros sense cap argumentació.

4.- Delicte major d'amenaces de mort reiterades als agents de policia.

El Tribunal de Corts ha imposat al recurrent per aquest delicte la pena de vuit mesos de presó, dels quals quatre mesos ferms i la resta condicionals qualificats a seguir tractament a l'UCA, demanant la part recurrent que la pena es fixi en quatre mesos, dels quals dos com a mínims fermes i la resta condicionats qualificats.

La condició de delinqüent habitual del recurrent impedeix l'accés als beneficis de la suspensió condicional qualificada de la pena. Malgrat això, hem de coincidir amb la part recurrent que una pena de quatre mesos de presó resulta més proporcionada a la concreta gravetat dels fets, tenint en compte que les amenaces de mort es produeixen de forma genèrica, quan el processat ja està tancat a la cel·la, després d'una situació d'evident estrès emocional i trobant-se sota els efectes de l'alcohol, circumstàncies que no afecten, como ja s'ha analitzat a la tipicitat de la conducta, però si a la seva gravetat, als efectes de determinar la pena, tenint en compte la menor possibilitat de que el processat pogués complir les seves amenaces.

La pena de quatre mesos de presó, estimant la pretensió subsidiàriament efectuada per la part recurrent, es substitueix, en aplicació de l'article 65.2 del Codi Penal per vuit mesos d'arrest nocturn, a la vista de la satisfactòria evolució del processat en el tractament que segueix en l'UCA i per facilitar la seva reinserció social i laboral.

El recurs, per tot el que s'ha exposat ha de ser parcialment estimat.

VI.-CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les costes del recurs.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats pel MINISTERI FISCAL i per la representació processal de Vaquero, contra la sentència de data 20 de maig de 2021 dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm.6000065/2020.

2.- MODIFICAR PARCIALMENT la sentència i, en conseqüència:

1.-Es suprimeixen les suspensions condicionals qualificades de les penes atorgades en la sentència quines esdevindran fermes en la seva totalitat.

2.- S'absol a Vaquero del delicte major d'amenaces no condicionals amb un mitjà que doni a entendre la fermesa de la intenció i del delicte menor d'amenaces no condicionals.

3.-Es fixa la pena de multa pel delicte menor de possessió de cocaïna pel propi consum, en dos cents cinquanta euros (250 EUR).

4.- Es fixa la pena de multa pel delicte menor de lesions doloses que han requerit d'una primera assistència mèdica per a la seva curació, en cinc- cents euros (500 EUR).

5.- Es fixa la pena pel delicte major d'amenaces de mort efectuades reiteradament concorrent l'agreujant de ser el subjecte passiu funcionari en l'exercici de les seves funcions, en la pena de quatre (4) mesos de presó que es substitueix per la de vuit (8) mesos d'arrest nocturn.

6.- Es fixa la pena pel delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat en l'exercici de els seves funcions, en un (1) mes d'arrest nocturn.

3.- MANTENIR tots els pronunciaments de la sentència recorreguda que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

4.- DECLARAR d'ofici les despeses processals d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.