CASS. Invalidesa malaltia del Grup II (0071/07)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0014-1/06 TSA: 72/06

S E N T È N C I A NÚM. 71-2007

PARTS:

Apel·lant: CASS Representant: Marcos Advocat: Calderón

Apel·lada: Alcalá Representant: Marti Advocat : Guerrero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0014-1/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 31 d'octubre de 2006 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada pel Sr. Alcalá contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 6 de desembre de 2005 i 18 de gener de 2006 i declarant que l'agent té dret a ésser beneficiari d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, a partir del 1r. de desembre de 2005.

2n.- Disconforme la demandada amb aquesta resolució, va interposar recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta en l'argument de què el grau d'I.P.P. que presenta l'interessat és només del 60%, i que pot realitzar feines sedentàries, que no requereixin esforç.

3r.- La part apel·lada va impugnar el recurs, sol·licitant la confirmació íntegra de la sentència impugnada, ja que considera que no pot dur a terme una activitat retribuïda de manera regular, com a conseqüència de les crises d'angor que pateix de forma habitual.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Tal com ja ha declarat aquesta Sala en diverses sentències relatives a supòsits anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació nº 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida. Aquesta classificació s'ha de fer exclusivament en funció dels elements de caràcter mèdic, ja que les circumstàncies subjectives que presenta l'interessat ja s'han pres en compte per apreciar la disminució de la capacitat de guany d'almenys dos terços.

En darrer terme, la valoració de si l'interessat pot o no dur a terme alguna activitat professional comporta que pugui desenvolupar un treball de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, el dictamen pericial que ha estat emès en el període probatori de la primera instància posa de relleu la impossibilitat de què l'agent pugui realitzar tasques laborals que requereixin esforços físics intensos o moderats. Tot i que pot realitzar algun tipus de treball sedentari, cal considerar que continua presentant crisis recurrents d'angor, amb una freqüència de dos o tres cops al mes, com recull el mateix informe de l'assessoria mèdica de la C.A.S.S.

En aquestes condicions, cal considerar que la sentència apel·lada ha dut a terme una valoració adequada de la patologia que presenta l'assegurat, de cara a classificar la seva invalidesa en algun dels tres grups que contempla l'article 2n. del Reglament d'aplicació núm. 18. Cal tenir en compte la impossibilitat de desenvolupar qualsevol treball que requereixi un esforç físic simplement moderat i, a més, les repetides crisis d'angor que presenta freqüentment, les quals, encara que no siguin per si mateixes invalidants, s'han de valorar, en unió dels elements anteriors, com una circumstància determinant de la impossibilitat de realitzar un treball regular, en el sentit que ha establert la jurisprudència d'aquesta Sala.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs que interposa la C.A.S.S. i confirmar la sentència apel·lada, sense que procedeixi imposar a cap de les dues parts les costes d'aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de 31 d'octubre de 2006 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.