Responsabilitat civil nexe de casualitat (0106/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-106/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el dia 28 d’octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat “Capellà” va formular demanda contra l’entitat “Miró” i contra la companyia “Campillo” en data 16 de desembre del 2008, sol·licitant que es condemnés a l’adversa al pagament de la suma de 7.982,44 euros, import que la seva mandant va abonar al seu assegurat per tal de compensar- lo pels danys que havia patit com a conseqüència d’una fuita d’aigua de la què estimava responsables als defenents, més els interessos d’aquesta quantitat que s’haguessin generat a partir de la data en què va efectuar l’esmentat pagament, o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda, i fins que fos totalment abonada, imposant les costes de procediment a l’adversa.

II.- En data 27 de gener del 2009 la representació processal de la societat “Miró” i de la companyia “Campillo” va formular excepció peremptòria de manca de legitimació activa, ja que l’agent no acreditava un vincle contractual entre ella i el Sr. Bueno, que va ser qui va patir el perjudici, subsidiàriament, plantejava l’excepció peremptòria de prescripció de l’acció, més subsidiàriament encara i pel que fa al fons de la qüestió litigiosa, es va oposar a la demanda amb l’argument que no s’havia acreditat que la causa de la producció del sinistre tingués a veure amb l’actuació de la seva mandant, que no s’havia acreditat l’existència de culpa, que la valoració dels danys no havia estat objecte de contradicció i era desmesurada i que el pagament de la reparació a la constructora no s’havia provat, raons totes elles que la portaven a sol·licitar que s’estimessin les excepcions formulades o, subsidiàriament, que es desestimés la demanda, condemnant a l’adversa al pagament de les costes del procediment.

III.- La Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 5 de març del 2010 va decidir desestimar l’excepció de prescripció de l’acció plantejada, desestimar igualment la demanda formulada pel la societat “Capellà” contra l’entitat “Miró” i la companyia “Campillo” i absoldre els defenents de les pretensions de l’adversa, no efectuant especial pronunciament sobre les costes de la instància.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la societat “Capellà” i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de la seva demanda, imposant a l’adversa les costes de les dues instàncies.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d’apel·lació la representació processal de la societat “Miró” i de la companyia “Campillo” i, pels arguments que exposa, demana la seva revocació parcial pel que fa a les costes del procediment, que considera que s’han d’imposar a l’agent, condemnant-lo igualment al pagament de les corresponents a aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que l’any 2007 el Sr. Bueno va adquirir un pis de recent construcció radicat al XXXX, assegurant-lo prop de la companyia “Corbacho” mitjançant el seu agent al Principat “Capellà”, ni tampoc que el mes d’agost d’aquell any “Miró” va instal·lar una rentadora a la cuina de l’esmentat immoble col·locant un maneguet de connexió en el tub de desguàs (foli 122). Per aquestes raons, quan el mes de desembre d’aquell any es va localitzar una fuga d’aigua a l’apartament que va causar diversos danys, la companyia asseguradora va abonar el cost d’aquest al seu assegurat i va presentar la demanda que dóna origen al present procediment reclamat la suma pagada a l’entitat que havia fet aquesta instal·lació i a la seva companyia asseguradora “Campillo”.

La Sentència d’instància desestima íntegrament la demanda formulada per la companyia “Capellà”, considerant que no s’havia provat que existís una relació de causalitat entre els danys que va patir l’habitatge del seu assegurat i l’actuació de la defenent, decisió contra la qual s’alça la representació processal de la societat agent.

II.- Com a primer motiu per desestimar la demanda la resolució recorreguda argumenta que no queda clar l’origen de la fuita d’aigua que va donar lloc al sinistre, ja que, mentre la demandant la situa en les seves conclusions al nivell del maneguet d’evacuació de la rentadora, l’informe realitzat pel perit Sr. Capellà a instància seva manifesta que la fuita va desaparèixer quan el lampista va “repretar la femella de plàstic del maniguet d’alimentació d’aigua (que) ... abasteix la rentadora”.

No es pot negar que en les presents actuacions la part agent i les persones que van actuar a instàncies seves incorren en constants contradiccions sobre el punt de la connexió de la rentadora que va perdre aigua, així en la seva demanda l’agent diu que l’origen de la fuita era el tub d’alimentació, en les conclusions el de desguàs, el Sr. Capellà als seus informes (folis 72 i 267) fa referència al primer, manifestant que al reparar aquesta connexió va desaparèixer la fuita, mentre que al ratificar el seu peritatge afirma que el que va reparar l’entitat defenent va ser el degoteig del maneguet d’evacuació (foli 263).

No obstant “Miró” reconeix al declarar el sinistre que quan els van avisar van veure que hi havia unes gotes al tub de desguàs de la rentadora que ells havien empalmat, instal·lació que llavors van modificar (foli 120), el Sr. Machado, fill dels socis de “Miró” i responsable tècnic de l’empresa, manifesta a preguntes de l’Hble. Batlle que va ser ell qui va anar a l’habitatge a requeriment de la propietat i fa referència igualment a que la fuita d’aigua tenia el seu origen a la connexió del maneguet de desguàs de la rentadora (foli 260 en relació al 179),el mateix perit de la companyia defenent, el Sr. Araujo, afirma tant al seu informe pericial (foli 117), com en les seves declaracions (foli 254 en relació al 177), que existia una fuita d’aigua provinent del maneguet d’evacuació de la rentadora com a conseqüència d’haver instal·lat un allargo l’empresa defenent i s’ha acreditat igualment que el 7 de desembre del 2007 la defenent va anul·lar la prolongació del tub de desguàs (foli 123), sense que consti que posteriorment persistissin els problemes que s’havien detectat. Altrament, a la mateixa conclusió arriben els Srs. Galan, encarregat de l’empresa E. constructora de l’immoble, Montenegro, tècnic d’obra de “I.Corbacho” que va ser l’empresa que es va encarregar de detectar l’origen de l’aigua entollada, i Girona, arquitecte (folis 248 a 253 en relació al 137), encara que es tracti de persones als que possiblement els interessava més aquesta versió dels fets.

Per totes aquestes raons, considerem que els errors o contradiccions en les què va incórrer l’agent i el perit que va actuar a les seves instàncies i la deguda cautela amb què cal valorar les manifestacions d’aquest professional nomenat per una de les parts litigants no poden suposar que no es consideri acreditat que l’origen, com a mínim de una de les fuites d’aigua que es van trobar a l’immoble assegurat, s’ha de situar a l’allargo instal·lat per l’agent en el tub de desguàs de la rentadora, sense que això suposi considerar provat que dita fuita produís danys a l’immoble, ni que aquests fossin els que afirma l’agent, ni amb el cost que defensa.

III.- No s’ha discutit tampoc en les presents actuacions que l’habitatge assegurat per l’agent va patir danys per humitats, però sí que existís relació de causalitat entre aquestes i l’actuació de la defenent.

Per tal de resoldre aquest punt cal constatar que el perit que va actuar a instància de l’agent, el Sr. Capellà, defensa que l’aigua provinent de la rentadora es va escolar per la junta del parquet, mentre que els Srs. Galan i Montenegro, operaris que van intentar localitzar l’origen de les humitats que presentava l’immoble, afirmen que l’aigua “es filtrava pels tubs de calefacció i distribució d’aigua encastrats al terra de formigó”. No obstant, en el cas present no es pot parlar pròpiament de contradicció, ja que una vegada filtrada per la junta del parquet el mateix Sr. Capellà manifesta que “va enxarcar la capa de nivel·lació i els tubs de calefacció” de tal manera que quan aquesta es va encendre es va agreujar per condensació.

Tenint en compte que s’ha acreditat que la connexió del tub de desguàs instal·lada per la defenent a la rentadora del pis assegurat per l’agent perdia aigua, com es dedueix de les proves abans esmentades i de les fotografies que consten als folis 77, 78, 107 i 112 de les actuacions, i que l’apartament en qüestió va patir danys per humitats, circumstància que ningú nega, cal concloure que s’ha de presumir que, en major o menor mesura, aquesta fuita va causar els danys que presentava l’immoble i els danys al parquet, als forjats, a la pintura de les parets i a una placa de “placo-patre” com defensa l’agent.

IV.- Si bé s’ha de considerar que l’actuació de la defenent va ser, com a mínim en part, la causa de les humitats que van afectar l’immoble, resulta de les actuacions que aquestes no van ser la única causa que les va produir. En aquest sentit, el perit de la defenent el Sr. Araujo, destaca que en les partides de lampisteria corresponents a la localització de la fuita d’aigua consten elements pertanyents a la xarxa de pressió d’aigua de l’immoble, com ara una canonada unipipe, ràcords o “T” metàl·lica i aquest fet es detecta clarament a les factures que fonamenten la demanda (folis 205 i 206) i la justificació d’aquest fet que dóna el perit de l’agent, manifestant sense acreditar-ho que aquest material era precís per connectar el pis afectat amb aquell que van ocupar temporalment el Sr. Macias i la seva família (foli 266), no resulta versemblant. D’altra banda, com destaca igualment el Sr. Araujo, a les fotografies que consten als folis 80, 81 i 112 de les actuacions es pot veure una connexió de tubs que, a diferència de les altres, no està empastada i que, per tant, sembla haver estat objecte de reparació, sense que això tingui cap relació amb la deficient actuació de la defenent, sinó més aviat amb les instal·lacions d’un immoble de recent construcció. Per últim, el desguàs d’una rentadora no té pressió i per tant és difícil que el degoteig que podia produir un tub de connexió mal instal·lat causés uns danys per import de 7.982 euros i si realment hagués perdut una quantitat d’aigua capaç de causar-los és estrany que no es detectés un bassal al voltant de la rentadora, o no es percebessin males olors en aquella zona, ja que es tractava d’aigües brutes.

Davant la impossibilitat de quantificar de forma clara quina part del dany que va patir l’immoble es correspon amb l’actuació negligent del defenent, i tenint en compte que no s’ha aportat cap prova que desvirtués la procedència de les factures de reparació que consten a les actuacions (foli 75 i ss i 202 i ss), ni es pot discutir la suma que l’agent va pagar al seu assegurat (foli 94), considerem raonable condemnar als defenents a pagar a l’agent la suma de 3.991,22 euros, que es correspon amb el 50% de l’import que es reclama.

V.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d’apel·lació la representació processal de l’entitat “Miró” i de la companyia “Campillo”, sol·licitant la seva revocació exclusivament en el sentit d’imposar les costes de la instància a l’agent, però aquest motiu no es pot estimar, ja que, si fins i tot en el context de la decisió de la Sentència recorreguda era raonable no fer especial pronunciament respecte de les costes generades atesa l’existència de nombrosos dubtes de fet que justificaven la interposició de la demanda, en virtut de la decisió d’aquesta Sala es condemna a la defenent a abonar a l’agent una part de l’import que aquesta ha suportat, raó per la qual la no imposició de costes es justifica, en tot cas, per la estimació parcial de la demanda, d’acord amb la facultat que reconeix als tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes que ha generat a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d’apel·lació formulat per la representació processal de la societat “Capellà” contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 5 de març del 2010 que REVOQUEM PARCIALMENT condemnant a la societat “Miró” i a la companyia “Campillo” a pagar a l’agent la suma de 3.991,22 euros, més els interessos corresponents a comptar de la data de la contesta a la demanda, mantenint la manca de pronunciament respecte de les costes de la instància i sense fer tampoc especial pronunciament pel que fa a les d’aquesta alçada. DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la societat “Miró” i la companyia “Campillo” contra la mateixa resolució, confirmant aquesta pel que fa a la manca de pronunciament respecte de les costes de la instància, imposant les d’aquest recurs a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-