Interessos d'un préstec no es poden substituir pels legals (298/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-298/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 de juliol del 2010 la representació processal de l'entitat bancària "Sanç" va formular demanda contra el Sr. Andrade en reclamació de la suma de 391.735,68 euros, en concepte de liquidació del préstec que la seva mandant havia concedit al defenent en data 13 de juliol del 2007, més l'import de 1.380,26 euros, pel ròssec deutor del compte corrent número X, més els interessos pactats que aquestes quantitats haguessin meritat fins a la data i els que s'anessin generant a partir del dia 23 de març del 2010, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Andrade va contestar a la demanda en data 20 de setembre del 2010 reconeixent haver demanat un préstec a l'agent per l'import de 396.000 euros que el seu mandant va destinar a la compra d'una vivenda, de tal manera que confiava en abonar les corresponents quotes amb el lloguer que obtingués del citat immoble, però que com el llogater no li havia abonat les sumes que li devia, raó per la qual li havia estat impossible abonar el seu deute al Banc. Per aquesta raó, la defenent sol·licitava que es deixés en suspens la resolució de la causa fins que el seu mandant pogués recuperar, si més no, la possessió de l'immoble, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament, i posteriorment van formular els seus escrits de conclusions, defensant les seves pretensions i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 26 de juliol del 2011 estimant íntegrament la demanda formulada per la societat "Sanç" contra el Sr. Andrade, condemnant a aquest darrer a satisfer a l'agent les sumes de 391.735,68 i 1.380,26 euros, més els interessos bancaris pactats que s'haguessin devengat fins aquell dia i els que anessin devengant les citades quantitats a partir del dia 23-03-2010 i fins el dia del seu total pagament i a abonar la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditat en execució de Sentència.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Andrade i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit que l'aplicació dels interessos, a calcular en període d'execució de Sentència, siguin de tipus legal i no pas moratori, sense fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Andrade s'oposa a la decisió de la resolució d'instància de condemnar-lo al pagament de la suma reclamada per l'agent incrementada amb els interessos pactats al contracte de préstec celebrat per les parts, sol·licitant que es revoqui la dita decisió i s'apliquin a la suma deguda els interessos legals i no pas els moratoris acordats, petició a la què s'oposa la representació de l'entitat "Sanç", argumentant que el defenent mai havia qüestionat la quantia dels interessos que se li reclamaven a la demanda.

De les dades que consten a les actuacions es dedueix que el Sr. Andrade demanava al contestar a la demanda formulada contra ell que es deixés en suspens la resolució de la causa fins que pogués recuperar el pis que havia adquirit amb els diners que li va prestar l'agent, ja que el seu llogater no li havia abonat les quantitats que li havien de servir per pagar les quotes del préstec, però en cap moment s'oposava als interessos que li reclamava l'agent i tampoc feia cap referència al seu import en l'escrit de dúplica, de tal manera que la primera menció de que aquests eren abusius es pot trobar en el seu escrit de conclusions.

Atesa aquesta constatació, el primer que cal decidir és si aquest Tribunal pot examinar si la quantia d'interessos que es reclamen en aquest procediment és abusiva i lleonina com pretén el recurrent, ja que si bé l'aportació de Sentències en període de conclusions no es pot considerar extemporània, ja que la jurisprudència del Tribunal és coneguda per aquesta Sala, el que sí es pot considerar extemporani és la petició de que es substitueixin els interessos pactats pels legals i la resposta ha de ser negativa.

II.- En efecte, de la seva contesta a la demanda i del seu escrit de dúplica es dedueix que el recurrent es va aplanar a les pretensions de l'agent, ja que reconeixia deure la suma que se li reclamava i no s'oposava a petició d'interessos que es contenia a la demanda, argumentant exclusivament en els seus escrits que l'incompliment de les seves obligacions, no havia estat voluntari, sinó degut a la manca de compliment de les seves per part d'un tercer. Tenint en compte aquestes manifestacions i, atès que el defenent, i ara recurrent, ostenta plena capacitat processal i l'objecte del procés és plenament disponible, cal donar lloc a les pretensions exercitades a la demanda, ja que de no fer-ho així es vulneraria el principi de contradicció i el dret de defensa de l'agent que no ha tingut ocasió de defensar-se d'unes pretensions que s'han introduït en el tràmit de conclusions.

Aquesta decisió no es contradiu amb el criteri que els Tribunals poden examinar la correcció de les pretensions d'una demanda, malgrat l'aplanament del defenent, si entén que amb elles es contravenen interessos generals o normes d'ordre públic, però el fet que es demani el pagament d'uns interessos pactats per les parts no suposa perjudici pels interessos generals, ni es pot considerar contrari a l'ordre públic.

III.- D'altra banda, del contracte de préstec amb garantia hipotecària subscrit entre els litigants en data 13 de juliol del 2007 es dedueix que l'interès que havia de pagar el Sr. Andrade per la suma que se li lliurava era del 5,5% anyal, import que s'incrementaria amb un altre 5% anyal en el supòsit d'impagament, més una comissió única de 13 euros per cada quota impagada, que comporta un total per aquest concepte de 156 euros, de tal manera que en cap cas es pot considerar usurari per superar aquell import que s'aplica usualment en un determinat moment, o haver-se acceptat en una situació d'urgència o necessitat.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Andrade contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 26 de juliol del 2011, que CONFIRMEM íntegrament imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.