Error com a vici del consentiment contractual: modalitats i requisits (090/04)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005

Error com a vici del consentiment contractual: modalitats i requisits

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 13 de maig de 1991, els Srs. Peña i Zurita varen signar amb la Sra. Soriano, un contracte d'arrendament d'un local radicat a XXXX, el qual comprenia un bar restaurant, una residència de 18 habitacions i un pis destinat a us privatiu, mitjançant un preu de 200.000 pta. al mes i el pagament de l'import de 19.000.000 pta.

II.- Els Srs. Peña i Zurita varen presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la Sra. Soriano, en nul·litat del contracte de data 13 de maig de 1991, o subsidiàriament, en nul·litat de la clàusula estipulant el preu del lloguer de 19.000.000 pta.

III.- La Sra. Soriano va plantejar l'excepció de litispendència, la qual fou desestimada per Aute d'aquest Tribunal Superior de data 30 de setembre de 1999. Sobre el fons, la part defenent es va oposar a les pretensions de la part actora.

IV.- Per sentència de data 15 d'abril del 2004, l'Honorable Tribunal de Batlles secció civil, va desestimar la demanda dels Srs. Peña i Zurita, imposant-los les costes processals causades. Contra aquesta resolució els Srs. Peña i Zurita han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el seu capítol II intitulat "Preu de l'Arrendament", el contracte de data 13 de maig de 1991, firmat entre les parts, estipula: "El preu de l'arrendament es de 200.000 pta. mensuals pagadores per mensualitat vençuda en el decurs dels 7 primers dies del mes d'una part, més la quantitat alçada de 19.000.000 pta. que es pagarà segons les modalitats a continuació detallades ".

Encara que aquesta clàusula sigui clara, la part que recorre manifesta que quan es va firmar el contracte estava totalment convençuda que el preu de 19.000.000 pta. s'havia de pagar en concepte de traspàs o d'adquisició del fons de comerç que podia explotar per compte propi, essent propietari dels elements materials del dit fons de comerç; que per tant es tracta d'un obvi error in substancia que vicia el consentiment i provoca la nul·litat o inexistència del mateix ab initio, havent de tornar les coses en l'estat en el qual es trobaven abans de contractar.

II.- L'error és l'equivocada o inexacta creença o representació mental que serveix de pressupòsit a la realització d'un acte jurídic i el determina. La part contractant que pateix un error emet una voluntat equivocada o falsa perquè si l'error no hagués existit, la seva voluntat hagués estat una altra. Ara bé tots els errors que pot cometre un contractant no són vicis del consentiment. En dret romà, només existien dos errors que impedien la formalització del contracte per defecte de consentiment, i que per tant donen lloc a la nul·litat absoluta de la convenció, es tracta de l'error in negocio, és a dir l'error sobre la naturalesa del contracte i l'error in persona, sobre la identitat del contractant. És a l'inici del segle III que PAULUS i ULPIA varen afegir a aquests dos tipus d'error, l'error in substancia o incorpora - que és la invocada per la part actora en els presents autes - però com una causa de nul·litat relativa del contracte i en condicions molt restrictives. Així només es tenia en compte el caràcter objectiu de l'error in corpore, és a dir que importa poc que "l'ensems" hagi determinat a pactar per la seva equivocació, sinó que l'únic element considerat era si la cosa venuda tenia una substància diferent de la convinguda o si presentava un vici amagat o ocult. Nogensmenys, per que un error in substancia pugui ésser considerada com un vici del consentiment, ha d'ésser un error excusable.

III.- En cas d'autes, resulta de manera fefaent de la lectura del contracte firmat el dia 13 de maig de 1991, que l'objecte del conveni és l'arrendament d'un negoci mitjançant un preu pagable per una quantitat fixa de 19.000.000 pta. i per mensualitats de 200.000 pta. i això no es pot negar. Si els Srs. Peña i Zurita han contractat amb la voluntat d'adquirir un negoci i que només han firmat un contracte d'arrendament, és cert que ha existit un error sobre l'objecte del contracte que recau sobre la substància de la cosa jurídica, però no es pot considerar que es tracta d'un error excusable, atès que l'error és inexcusable quan la persona que el va patir podia haver evitat incórrer en ell utilitzant la diligència adequada al cas i no ho va fer. En efecte, com aquest Tribunal ha tingut oportunitat de declarar-ho, un coneixement insuficient de la llengua catalana no pot ser considerat a Andorra com una font d'error excusable, ja que es tracta de l'idioma oficial i que pertoca a la part que contracta de fer-se assessorar per un lletrat o tota altra persona competent per informar-la de manera precisa, sencera, i completa de la natura jurídica i de l'àmbit de les obligacions pactades. Per tant l'error in substancia dels Srs. Peña i Zurita és un error vencible, imputable a descuit o negligència que no pot afectar la validesa del contracte. En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada.

IV.- Compte tingut de les circumstàncies del litigi, i de l'absència de mala fe dels recurrents, és equitatiu de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Peña i ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 15 d'abril del 2004, en tots els seus extrems; sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.