CASS- ACTIVITAT PER COMPTE PROPI. AFILIACIÓ D'OFICI. Dret a constar com assegurada indirecta TSJA-0000039/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-072-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-039/14

SENTÈNCIA NÚM. 43-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Morell

Advocat: Sra. Narváez

Apel·lat: Sra. Quesada

Representant: Sr. Tejada

Advocat: Sr. Ferrer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-072-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Quesada va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de juliol del 2013, confirmant en alçada la decisió del 17 de maig del 2013, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- Mitjançant sentència del 6 de març del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Quesada.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 de maig del 2014, la CASS manifesta principalment que:

l'assegurada mantenia una activitat professional en el marc del consell d'administració de la societat "M., SL ", tot figurant com a drethavent del seu espòs;

la Sra. Quesada feia part de l'esmentat consell, tota vegada que la legislació mercantil exigia, com a mínim, la designació de dos membres;

l'objecte de la societat "M., SL " tenia una veritable finalitat lucrativa.

4.- En la seva contesta al recurs de data 29 de maig del 2014, la Sra. Quesada manifesta principalment que:

el càrrec de secretària de la societat era merament formal i tampoc constava registralment;

va romandre només uns mesos en el càrrec;

el secretari no era necessàriament administrador segons l'article 54.2 de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada;

la societat "M., SL" tenia només finalitats altruistes i no tenia cap comerç obert;

no havia percebut cap remuneració;

l'article 33 de la llei del patrimoni cultural definia els museus com a institucions sense lucre.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Resulta indiscutible que la Sra. Quesada figura com a drethavent del seu espòs (Sr. ENTITY_9) des de l'1 de maig de 2010 (v. foli 39) i que va constar inscrita, en el Registre de societats, com a secretària de la societat "M., SL " durant el període comprès entre els dies 19 de juliol de 2012 i 9 de maig de 2013 (v. foli 43). El Sr. Canales era, en aquell interval temporal, el President de la societat (v. mateix foli). Ambdós són socis de la societat, juntament amb les seves tres filles (v. foli 44). L'objecte social de la societat "M., SL " consisteix en la "compra, venda i exposició de miniatures i obres d'art" (v. foli 45).

Compte tingut que la CASS va constatar que la Sra. Quesada era, al mateix temps, assegurada indirecta del seu marit i secretària d'una societat mercantil, va decidir el següent: a) donar-la de baixa com a assegurada indirecta entre el 19 de juliol de 2012 i el 8 de maig de 2013, b) afiliar-la d'ofici com a treballadora per compte propi durant aquell període i c) reclamar-li les cotitzacions corresponents (3.881,70 EUR).

La instància va anul·lar l'acte administratiu en considerar que la Sra. Quesada no havia mai estat administradora i perquè un museu no tenia finalitat de lucre.

La CASS s'alça contra la sentència d'instància per dos motius: a) la Sra. Quesada era secretària i administradora de la societat "M., SL " i b) la societat "M., SL " tenia una finalitat lucrativa.

Tercer.- Els arguments emprats per la instància no esdevenen correctes, raó per la qual caldrà revocar la sentència apel·lada per la CASS.

En efecte, com bé subratlla la parapública, la societat "M., SL " va modificar els seus estatuts en data 13 de juliol de 2012, adoptant l'òrgan d'administració la forma d'un consell d'administració (v. foli 106), nomenant-se els esposos Srs. Canales i Quesada, respectivament, President i Secretària del consell d'administració. Segons l'article 25 dels nous estatuts (v. foli 119) i l'article 53 de la llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada, el consell d'administració s'ha de composar de dos administradors almenys. Hagut compte de la manca d'indicació de la identitat del segon administrador (la condició del Sr. Canales no es discuteix), s'ha de presumir que recau en la Sra. Quesada en aplicació de la doctrina sobre la facilitat probatòria i més encara en tractar-se d'una societat familiar. El fet que la Coordinadora del departament d'Economia afirmi que "no hi ha constància que la senyora Ribes hagi estat administradora de la societat M., SL " (v. foli 135) no canvia res, doncs es refereix a la Sra. Ribes i no a la persona objecte d'aquest litigi, tractant-se de la Quesada. Així les coses, la condició d'administradora de la Sra. Quesada esdevenia incompatible amb la qualitat de drethavent del seu marit, essent aplicable la doctrina d'aquesta Sala segons la qual el càrrec d'administrador suposa, per regla general, el desenvolupament d'una activitat professional i sense apreciar-se, en el cas d'espècie, una excepció al principi esmentat. Escau afegir que el canvi d'estructura de l'òrgan d'administració, decidit el 10 d'agost de 2012 (v. folis 56-57), no és oponible a tercers de bona fe fins la seva inscripció en el Registre de societats.

La circumstància de que la societat "M., SL " gestioni un museu no li retira la seva finalitat lucrativa. És cert que un museu no acostuma a tenir ànim de lucre. Això però, no només es desconeix com es gestiona el museu de la societat "M., SL ", però sobretot no disposa del reconeixement del Ministeri de Cultura (article 33 de la llei del patrimoni cultural d'Andorra: "Són museus les institucions culturals permanents sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, que reuneixen, adquireixen, conserven, investiguen, documenten, exhibeixen i difonen dades materials de l'ésser humà i del seu entorn, i conjunts de béns culturals i naturals per a finalitats d'estudi, educació i gaudi. 2. Correspon al ministeri titular de la cultura determinar les institucions culturals que tenen la categoria de museu. 3. El ministeri titular de la cultura pot prestar suport tècnic als museus de titularitat pública o privada amb els quals hagi establert un conveni de col·laboració").

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Primer: estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-45, de 6 de març del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia,

Segon: revocar la sentència recorreguda i declarar ajustada a dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de juliol de 2013.

Tercer: no efectuar cap condemna en costes judicials.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.