Assegurança- Indemnitzacions- Prova de l'existència del dany (0151/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0151/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre del 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Aguilar i Gaya van interposar demanda, de data 18-12-2008, envers la asseguradora Esteban, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 71.395,67 euros, més els interessos legals i costes processals.

En data 23-01-2009 la representació processal de Esteban va oposar-se a la demanda i va demanar que es procedís a la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-03-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar la demanda formulada en data 19 de desembre del 2008 per la Sra. Procuradora Morales actuant en nom i interès de les societats Aguilar i Gaya contra la companyia ENTITY_6; i imposar les costes processals a l'actora, amb inclusió dels honoraris d'advocat, procurador i perit".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs i, en data 21-06-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 12-07-2011, demana que es confirmi la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent i recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que cal oposar-se a les asseveracions que es contenen en el primer fonament, atès que tant l'informe d'Carretero SA com el de Aguilar posen de relleu que els aparells electrònics poden deixar de funcionar si la temperatura esdevé superior als 50-60 graus, a la vegada que s'ha provat (document 5 de la demanda) que consten productes relacionats de l'empresa Álvarez. En segon terme, entén que, a diferència del que sustenta la sentència, l'informe pericial d'Carretero SA evidencia que els materials electrònics van patir temperatures en el subsòl superiors als 70 graus. Afegeix que el Tribunal a quo desestima la demanda per entendre que no s'ha provat la temperatura assolida ni que danyés la mercaderia, de forma que es situa a la part recurrent en indefensió, tot vulnerant el principi de congruència (art. 10 C.A.), a la vegada que es podia haver adoptat una prova per a millor proveir si l'òrgan judicial es trobava en un dubte al respecte. En tercer terme, impugna el resultat de la prova pericial practicada a instància judicial, per quant la prova en dos aparells i el seu funcionament posterior no significa que no hagin patit danys en la seva vida útil, a la vegada que la prova en dos aparells no permet estendre les seves conseqüències a tota la resta d'aparells.

II.- Aquesta Sala coincideix amb el Tribunal a quo que la controvèrsia rau en la determinació de si la mercaderia dipositada a la planta soterrània del local de l'XXXX ** va resultar o no amb danys. La recurrent impugna el primer considerant de la sentència perquè entén que els informes d'Carretero SL i de Aguilar acrediten que els productes electrònics poden deixar de funcionar si es troben sotmesos a temperatures superiors als 50ºC, així com també ho reconeix el perit judicial, a la vegada que no és cert que no es provés l'existència de mercaderia de la marca Álvarez. Aquest motiu no pot prosperar. En efecte, si s'analitzen les consideracions que efectua la sentència d'instància, el que assevera és que no n'hi ha prou que un determinat fabricant determini que a partir de l'assoliment de determinades temperatures els productes poden perdre la garantia sinó que cal acreditar el dany, consistent en el fet que els productes dipositats han estat sotmesos a temperatures que els poden danyar. I en aquest sentit, afirma que no s'acredita que Álvarez sigui el fabricant, sense que aquesta afirmació tingui rellevància quant al resultat de la resolució, atès que, com la pròpia recurrent accepta, Álvarez solament esdevé fabricant de part del material, i les exigències que es requereixen pel triomf de la demanda de responsabilitat contractual és que s'acrediti el dany en els productes dipositats.

III.- El segon dels motius o greuges i el tercer poden ésser examinats conjuntament i consisteixen en indicar que la pericial de Carretero SA sí prova que els productes varen estar sotmesos a temperatures superiors als 70º C, que la prova pericial no pot ésser acceptada, tota vegada que solament s'efectua la prova en dos aparells electrònics i que es situa a la part en indefensió, al vulnerar la sentència el deure de congruència, a la vegada que si el Tribunal a quo tenia dubtes respecte de la prova podia haver acordat una prova per a millor proveir.

La part recurrent articula aquests motius de recurs tot impugnant l'apreciació de la prova que porta a terme el jutjador a quo. En primer terme, esdevé necessari indicar que el Tribunal és sobirà per a decidir si practica o no una prova per a millor proveir i que, com reiterada doctrina d'aquesta Sala ha posat de manifest, la mateixa no es pot emprar per a suplir la manca d'activitat probatòria de les parts litigants, de forma que els dèficits s'han de resoldre en consonància amb les regles de la distribució de l'onus probandi, segons les quals correspon a l'agent acreditar els fets constitutius de la seva pretensió i a la part defenent els fets extintius, impeditius o excloents. Solament, quan la Sala no obtingui amb el resultat probatori la convicció necessària sobre els extrems objecte de controvèrsia podrà, si així ho considera, emprar el mecanisme excepcional de la prova per a millor proveir.

Establertes les anteriors consideracions,si s'analitza la prova que es troba a les actuacions es pot concloure que si bé els informes efectuats a instància de part entenen que (P., foli 153 i Expósito SL, foli 238)la planta soterrània va assolir una temperatura superior als 70 graus o entre els 70 i 90 graus, respectivament, l'informe de Vilar (foli 141) afirma literalment que "No puc determinar en cap cas la temperatura que es va transmetre al subsòl, hi ha molta diferència entre el terra i el sostre en un incendi". I afegeix que la forma per a poder copçar la temperatura que es va assolir en el mateix seria "Només es podria realitzar, analitzant els productes estucats en el subsòl, quin va ser el seu comportament davant l'incendi, i tenint en compte que el calor en aquest cas es transmetia per inducció".

En consonància amb aquestes consideracions, el perit judicial (folis 262 a 271) examina els productes electrònics i, malgrat que la recurrent afirmi que el testeig amb dos productes només esdevé insuficient, el que el perit fa és una prova de dos aparells a temperatures entre 60 i 80 graus, però també comprova el funcionament de diversos aparells triats aleatòriament i conclou que el material de protecció dels aparells que està dins de les capses està intacte i que els aparells que s'han connectat no estan danyats per la calor.

Tampoc pot prosperar l'argument segons el qual, la part recurrent s'ha vist situada en indefensió pel fet que els arguments exposats en l'escrit de conclusions no hagin rebut una resposta puntual per part de l'òrgan judicial, perquè la congruència comporta una correlació o adequació entre les al·legacions de les parts, establertes en els escrits rectors, i la decisió judicial, i en el present cas no solament les al·legacions relatives a temperatures màximes, valoració del flux de calor i valoració de la degradació dels elements s'integren en l'escrit de conclusions, sinó que la resolució judicial esdevé perfectament congruent perquè estima que no s'ha acreditat que els productes dipositats a la planta soterrània es trobin malmesos per haver estat sotmesos a temperatures superiors als 60 graus. De manera que cap vulneració al dret a la jurisdicció (art. 10 C.A.) i al deure de congruència (art. 86 C.A.) es pot apreciar en la resolució judicial impugnada.

En darrer terme, manifesta la recurrent que el propi perit judicial ha conclòs que el fum i l'aigua sí ha afectat a les caixes de cartró dels productes dipositats, de manera que els referits productes no es poden vendre, de manera que el tribunal a quo hauria d'haver obert un incident per al·legacions de les parts al respecte.

Quant a aquesta darrera pretensió, en la demanda de la part agent, aquesta sol·licita la indemnització de 71.395,67 euros, en concepte de l'import de les mercaderies dipositades a la planta soterrània. I si bé és cert que no demana un import inferior derivat del fet que les caixes dels productes estiguin malmeses i no puguin ésser posats a la venda, el cert és que es sol·licita una indemnització pel dany derivat de la calor en els productes dipositats a la planta soterrània i atès que el perit judicial conclou també (foli 266) que algunes capses es troben afectades pel foc i que així no es poden posar a la venda, esdevé necessari estimar el recurs en aquest extrem i acordar que, en seu d'execució de sentència, el perit judicial determini la indemnització relativa al material que no es pot posar a la venda per l'afectació del fum o de l'aigua en els envoltoris del mateix.

IV.- L'estimació parcial del recurs justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada ni de la instància (arg. Novel·la 82, cap X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Aguilar i Gaya contra la sentència dictada, en data 25-03-2011, per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria en el sentit d'estimar en part la pretensió exercitada per la representació processal de Aguilar i Gaya envers l'asseguradora Esteban i condemnar a aquesta darrera a indemnitzar el valor que, en seu d'execució de sentència, es determini pel perit judicial de conformitat a allò disposat en el Fonament de Dret III d'aquesta resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.