CASS. Pensió d'invlidesa malaltia del Grup II (0070/07)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-011-1/06 TSA: 61/06

S E N T È N C I A NÚM. 70-2007

PARTS:

Apel·lant: Romeu

Representant: Galván

Advocat: Tur

Apel·lada: CASS

Representant: Sanz

Advocat : Campillo (ENTITY_10)

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-011-1/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 19 de setembre de 2006 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Romeu contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 14 de novembre i 21 de desembre de 2005, i el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, en lloc del grup I que hom li havia atorgat.

2n.- En considerar-se agreujat l'agent amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel·lació contra la mateixa, en el qual reprodueix la seva petició de que li sigui atorgada una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, que considera procedent en base als informes mèdics que consten a les actuacions.

3r.- Del recurs d'apel·lació formulat per la part actora se'n va donar trasllat a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual sol·licita que es desestimin les pretensions de l'agent, ja que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tal com ja ha declarat aquesta Sala en diverses sentències relatives a supòsits de fet anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació nº 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida.

Tercer.- El dictamen pericial que consta a les actuacions posa de relleu que l'interessat pateix una radiculopatia C5-C6, predominant a nivell sensitiu, tant superficial com profund, així com una mielopatia cervical degenerativa amb alteracions inclús a nivell dels dos membres inferiors, reflexades per la dificultat per a caminar. La incapacitat es pot avaluar segons el barem de Peña en un 56,65%.

Encara que aquestes patologies limiten de manera important les activitats professionals que comportin un índex de manipulació i de manualitats considerable, i que es tracta d'una mielopatia cervical degenerativa, que suposarà inevitablement un empitjorament de l'estat físic de l'interessat, no s'acredita en aquest moment una impossibilitat per dur a terme qualsevol tipus d'activitat lucrativa, tot i que en un futur es pugui arribar a aquesta situació.

El contingut de l'informe pericial permet apreciar, doncs, que l'interessat no es troba incapacitat per a qualsevol activitat laboral, com exigeix l'article 2n. del Reglament d'aplicació nº 18 per al reconeixement del grup II de la invalidesa malaltia. Aquesta conclusió no resulta desvirtuada per les al·legacions relatives a les dificultats que trobarà l'agent per aconseguir una col·locació adequada, en funció de la seva edat, ja que aquesta circumstància ja ha estat presa en consideració a l'hora d'establir l'existència d'una disminució de la capacitat de guany de dos terços i, per tant, del dret al cobrament d'una pensió d'invalidesa per malaltia. La classificació en un o altre del grups que regula l'article 2n. del Reglament d'aplicació nº 18 depèn de manera exclusiva de l'estat físic de l'interessat.

En conseqüència, la sentència impugnada resulta plenament ajustada a Dret, per la qual cosa ha de ser desestimat el recurs d'apel·lació que formula la part agent, sense que sigui procedent fer cap pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Romeu contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 19 de setembre de 2006, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.