ESTRANGERS. Renovació de l'autorització d'immigració.AD-0139-1/04

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2005-45 DE 25 DE JULIOL DE 2005

ESTRANGERS. Renovació de l'autorització d'immigració. Manca de residència permanent i efectiva al Principat. Reagrupament familiar. Còmput del període d'estudis a l'estranger. Valoració de les proves.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En el marc del reagrupament familiar, la Sra. Zapata, nascuda el XXXX, va obtenir una autorització d'immigració el 2 d'abril de 2003 en vigor fins el 20 d'octubre del mateix any; demanada la renovació el 20 d'octubre, per resolució del Ministre de Justícia i Interior de 12 d'agost de 2004 se li denega per manca de residència efectiva i permanent al Principat, i interposat recurs en contra, és desestimat per acord del Govern d'1 de desembre de 2004.

2.- Interposada demanda jurisdiccional, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2005-62, de 20 de maig, estima la demanda, anul·lant els actes recorreguts i establint que l'agent té dret a que li sigui renovada la seva autorització de residència sense treball.

3.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació la representació del Govern, en la que demana la revocació i la declaració de que les resolucions administratives són ajustades al Dret, en considerar que la Sra. Zapata no te dret a la renovació per no haver residit mai de manera efectiva al Principat, i que a més estudia a Perpinyà des de poc abans de demanar la renovació.

4.- També formula recurs d'apel·lació la representació de la part agent, sol·licitant la imposició a l'Administració de les despeses de la primera instància.

5.- Dels escrits anteriors se n'ha donat trasllat a les parts contràries, que han fet les al·legacions més adients als seus respectius interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resoldre l'apel·lació del Govern és necessari partir dels següents elements de fet: la Sra. Zapata era titular d'una autorització de residència i treball per reagrupament familiar -amb el seu pare- vàlida des de 2 d'abril al 21 d'octubre de 2003; demanada la renovació, se li denega per considerar que no resideix amb el seu pare, la dona d'aquest i un fill d'ambdós al Principat sinó que resideix a Perpinyà, on estudia (la mare viu a Ceret) tot i que ocasionalment acudeix al Principat a veure'ls.

La sentència del Tribunal de Batlles aplica l'article 59 de la Llei Qualificada d'Immigració de 14 de maig de 2002 que, en el marc de les disposicions particulars sobre la renovació de les autoritzacions d'immigració preveu que quan un fill d'un resident que és titular d'una autorització de residència sense treball en el marc del reagrupament familiar -com és el cas de la Sra. ENTITY_2-, ha d'anar a estudiar a l'estranger i els estudis són la seva activitat principal, els períodes d'estudi a l'estranger es computen com a residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra. En conseqüència estima la demanda, ja que consta acreditat que la sol·licitant està estudiant a la Universitat de Perpinyà.

Ara bé, tant les autoritzacions inicials d'immigració en la modalitat de residència com les renovacions requereixen un pressupòsit de fet inexcusable que imposa l'article 51 de la Llei Qualificada d'immigració: haver residit de forma permanent i efectiva al Principat; i només partint d'aquest pressupòsit els períodes passats a l'estranger per cursar estudis com activitat principal es computen com a residència permanent i efectiva al Principat, de manera que la ficció legal d'equiparar estudis a l'estranger amb residència efectiva al Principat només és operativa quan l'estudiant és resident real i efectiu al Principat abans d'anar a l'estranger.

En el cas analitzat, la Sra. Zapata gaudeix d'una autorització de residència sense treball per reagrupament familiar des del 2 d'abril de 2003 i des d'aquesta data fins l'inici dels seus estudis a Perpinyà (poc abans de la caducitat de l'autorització) no consta que hagi tingut residència permanent i efectiva al Principat; així en resulta de les enquestes de residència de 2 de desembre de 2003 i en l'informe jurídic de Policia de 24 de novembre de 2004 que reflecteixen les declaracions dels veïns, que diuen que no la coneixen, i les del propi pare de la sol·licitant, que exposa que les raons per les quals va demanar la residència de la seva filla al Principat res tenen a veure amb el reagrupament familiar ni amb la efectiva residència de la mateixa i el contingut d'aquestes declaracions no es neutralitza per la prova testifical practicada a instàncies de la part agent, consistent en declaracions de veïns d'on viu el pare que es limiten a dir que la veien ocasionalment i en la que curiosament no hi figura cap testimoni que doni raó d'amistat amb la sol·licitant, com tampoc s'acredita, per cap mitjà, què feia al Principat en el període comprès entre la primera autorització i la seva partida a Perpinyà.

Així, la Sra. Zapata no compleix les exigències de l'article 51.1 de la Llei Qualificada d'Immigració i per tant no pot gaudir de la ficció legal que a favor dels residents permanents i efectius que es veuen obligats a marxar del Principat per raó d'estudis estableix l'article 59, la qual cosa determina l'estimació del recurs d'apel·lació formulat pel Govern, la revocació de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i la confirmació de les resolucions recorregudes.

Tercer.- La representació de la part agent demana la revocació parcial de la sentència -que en la primera instància va estimar les seves pretensions- circumscrita a que es condemni el Govern al pagament de les despeses processals de la part agent en la primera instància, però aquesta pretensió no pot ser estimada pel fet d'haver vençut en el judici, ja que el criteri d'aquesta Sala és el de la temeritat processal com a causa determinant de la imposició de costes, que en aquest cas no s'aprecia, i més compte tingut el resultat del litigi en aquesta segona instància, que s'acaba d'exposar.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies per a una especial imposició de les despeses processals a cap de les parts.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Govern contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles núm. 2005-62, de 20 de maig de 2005, que es revoca, declarant ajustades al Dret les resolucions objecte del recurs.

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part agent

No fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.