SEGURETAT SOCIAL - CASS Suspensió de la relació laboral per paternitat i prestació econòmica a càrrec de la CASS. Període ininterromput. (2000031/2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000031/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000039/2021

SENTÈNCIA 64-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Villalba

Representant: Ídem

Advocat: Ídem

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Benitez

Advocat: Sr. Catalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000031/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Villalba va interposar demanda contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social del 2 d'abril de 2020, que venia a confirmar en via de recurs la resolució dictada el 19 de març de 2020. Mitjançant aquestes resolucions la CASS establia que, contràriament al que sol·licitava el Sr. Villalba, el descans per paternitat s'havia de gaudir de forma continuada.

2.- La sentència núm. 17/2021, de 21 de febrer, del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Villalba ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'article 34 de la Llei de relacions laborals en cap moment indica que el gaudiment del període de 4 setmanes del permís de paternitat hagi de ser ininterromput, per la qual cosa s'ha d'entendre que el legislador no ha volgut que les 4 setmanes s'hagin de fer de forma ininterrompuda..

El legislador espanyol (Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova l'Estatut dels Treballadors) sí ha introduït de forma reiterada la menció "ininterrompuda" per referir-se a aquest permís, i si el legislador andorrà hagués volgut establir aquest règim, ho hauria fet expressament, i a més, la CASS no esmenta els articles de la legislació francesa que invoca com a paràmetre interpretatiu.

Els articles 160 i 121 de la Llei de la seguretat social tampoc serveixen per defensar que el descans hagi de ser ininterromput.

No es pot comparar el descans del pare i el de la mare, que te en compte situacions com el risc durant l'embaràs, l'alletament i la convalescència de la mare.

La interpretació del concepte "període" que fa el Tribunal de Batlles no és correcta.

La Llei 18/2020, del 17 de desembre, ha modificat l'article 160 de la Llei de la seguretat social i ha introduït la menció que la prestació econòmica de paternitat ha de ser realitzada en dies consecutius, la qual cosa demostra que la redacció anterior permetia el gaudi del permís en dies discontinus.

L'article 87 de la Llei de relacions laborals estableix que en cas de dubte, la interpretació i l'aplicació s'ha de fer d'acord amb el principi in dubio pro operario.

4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs de la part agent i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri:

Del contingut de l'article 34 de la Llei 31/2018 no es desprèn la possibilitat i/o dret de realitzar el descans de paternitat de manera discontinu.

L'article 122-25-4 del "Code du travail" de l'estat francès, igual que la regulació espanyola, estableix que el permís per paternitat s'ha de gaudir de forma ininterrompuda.

la nova redacció de l'article 160.1 de la Llei de la seguretat social constitueix només una precisió que no fa més que confirmar que el descans per paternitat previst a l'article 34 de la Llei de relacions laborals s'ha de gaudir de manera ininterrompuda.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En el recurs d'apel·lació es planteja la mateixa qüestió que en la demanda, és a dir, determinar si el descans per paternitat que recull l'article 34 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals (en endavant LRL) es pot realitzar de forma discontinua, com defensa el Sr. Villalba, o bé necessàriament s'ha de fer de forma continuada i, per tant havent de realitzar les quatre setmanes de forma ininterrompuda, essent aquest el posicionament que defensa la CASS.

Doncs bé, el capítol cinquè del títol segon de la LRL, estableix diferents supòsits en els quals queda en suspens la relació laboral. Observis que sota aquest epígraf no es regulen drets dels treballadors -tot i que en algun cas, la suspensió de la relació laboral comporti una prestació econòmica a càrrec de la CASS-, drets que es troben reconeguts al capítol sisè, secció primera de la mateixa Llei dedicat als drets i obligacions dels assalariats.

I aquesta inclusió en el capítol relatiu a la "suspensió del contracte de treball" i no en el dels drets dels treballadors, te una raó clara i evident: la suspensió del contracte de treball per paternitat -com també per maternitat- no ha de ser entès com un dret del treballador sinó com un supòsit previst en favor del nadó, i no del pare o la mare. Aquest ha de ser el punt de partida per resoldre la qüestió que ens ocupa.

De fet, el TEDH ha declarat (assumpte KONSTANTIN MARKIN c. RUSSIE, requête nº 30078/06, de 07/10/2010, posteriorment confirmada per la de la Gran Sala de 22/03/2012):

"48. La Cour n'est pas convaincue par l'argument de la Cour constitutionnelle selon laquelle la différence de traitement entre les militaires de sexe masculin et ceux de sexe féminin au regard du congé parental se justifierait par le rôle spécial des mères dans l'éducation des enfants (paragraphe 19 ci-dessus). Elle fait observer que, si le congé de maternité et les allocations y afférentes visent avant tout à permettre à la mère de se remettre de la fatigue de l'accouchement et d'allaiter son nouveau-né si elle le souhaite, le congé parental et l'allocation de congé parental se rapportent, quant à eux, à la période qui suit et ont pour but de permettre au bénéficiaire de rester au foyer pour s'occuper en personne du nourrisson. Or, sans négliger les différences qui peuvent exister entre le père et la mère dans leur relation avec celui-ci, la Cour part de l'hypothèse que, pour les soins à apporter à l'enfant pendant cette période, les deux parents sont placés dans des « situations analogues » (Petrovic, précité, § 36)".

I en el paràgraf 50 afegeix que "On ne saurait davantage invoquer la conception traditionnelle soulignant le rôle primordial des femmes dans l'éducation des enfants pour justifier le refus d'octroyer au père un droit au congé parental alors qu'il le réclame".

Finalment, al paràgraf conclou que:

"54. Le point crucial en l'espèce est la différence de traitement entre le personnel militaire de sexe masculin et celui de sexe féminin face au droit au congé parental. En permettant à un parent de rester au foyer, le congé parental offre à son bénéficiaire la possibilité de s'occuper de l'enfant dès son plus jeune âge et de lui consacrer tout le temps nécessaire. La Cour estime que, dans leurs relations avec leurs enfants, les militaires, femmes ou hommes, sont placés dans des situations analogues (paragraphe 48 ci dessus). Elle considère que seules de très fortes raisons peuvent amener à justifier une différence de traitement entre les militaires de sexe masculin et de sexe féminin dans ce domaine particulièrement essentiel de la vie familiale que constituent les relations des parents avec leurs enfants nouveau-nés. »

Aquesta interpretació teleològica obliga a entendre que la suspensió del contracte de treball per paternitat es produeix en el moment que estableix la llei, que prenc com a referència per a l'inici de la situació el moment del naixement del menor. Això te sentit ja que es tracta d'afavorir al nadó i garantir la companyia i la cura dels seus pares en el primers moments de la seva vida, que és quan més la necessita, tot i que ells també en resultin beneficiats.

No és contrari a aquest plantejament que la suspensió del contracte de treball, en els supòsits previstos per la LRL, doni dret a la persona assalariada a absentar-se de la feina, sense percebre el salari, i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l'empresa i amb les mateixes condicions, en acabar-se el termini de suspensió (article 31.1), o que en algunes ocasions (com és el cas de la suspensió per maternitat o per paternitat), el treballador tingui dret a rebre una prestació a càrrec de la CASS.

Doncs bé, com a supòsit legal de "suspensió del contracte de treball" no pot quedar a disposició del treballador afectat el seu inici, ni tampoc disposar la fragmentació del període legalment previst.

En aquest sentit, l'article 34 de la LRL disposa que:

"Article 34. Descans per paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l'infant

La relació laboral queda en suspens, per al pare o la parella que hagi reconegut legalment l'infant, durant quatre setmanes per causa de descans. Aquest període pot ser ampliat fins a una setmana més quan l'infant tingui una discapacitat dictaminada per un metge pediatra que hagi atorgat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d'acord amb el barem de valoració de la Comissió Nacional de Valoració (Conava).

Abans d'iniciar-se el període de descans, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l'infant, ha de notificar per escrit a l'empresa en la qual presta els serveis el període en què vol fer ús d'aquest dret. L'empresa ho ha de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El període de descans per al pare o la parella que hagi reconegut legalment l'infant es pot iniciar des de l'endemà de la finalització del període regulat a l'article 67.1.d), i com a molt tard l'endemà del dia en què la mare hagi finalitzat el seu període de descans per maternitat.

El termini de suspensió per al pare o la parella que hagi reconegut legalment l'infant computa a efectes de vacances i del càlcul d'antiguitat a l'empresa."

És a dir, es pot triar entre començar aquest període desprès dels "quatre dies naturals en cas d'infantar l'esposa de la persona assalariada o la persona amb qui està unida en una situació legal o de fet equivalent, o d'adopció" -cinc dies en cas de cesària- (art. 67.1.d); en qualsevol moment durant el permís per maternitat, o just en acabar aquest, però sempre de forma continuada.

De fet, la interpretació que propugna la part agent -que es pot realitzar de forma discontínua- no s'adiu amb la redacció literal del precepte. La seva tesi es fonamenta principalment en que l'Estatut dels Treballadors vigent a Espanya sí que estableix de forma expressa que el permís de paternitat s'ha de gaudir de forma ininterrompuda, i que, com sigui que la legislació andorrana no ho fa, s'ha d'entendre que sí és possible la interpretació contrària. Però els criteris interpretatius de les normes andorranes s'han de buscar dintre del propi ordenament andorrà, que inclou els Tractats internacionals subscrits i els Tribunals que els interpreten, com és el TEDH.

D'altra banda, l'article 160 de la Llei de la Seguretat Social, en la versió vigent al cas d'autos, disposava:

"1. Tenen dret a la prestació econòmica de paternitat les persones assalariades i les persones que exerceixin una activitat per compte propi que compleixin amb els requisits regulats a l'article 153.

Es té dret a la prestació econòmica d'ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent d'acord amb la legislació laboral. La durada màxima d'aquesta prestació en el cas de les persones que exerceixen una activitat per compte propi és de dues setmanes, que poden ser distribuïdes d'acord amb la regulació continguda en la legislació laboral. Aquest període es pot ampliar una setmana més quan l'infant tingui una discapacitat dictaminada per un metge pediatra que hagi atorgat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d'acord amb el barem de valoració de la Comissió Nacional de Valoració (Conava).

La prestació econòmica és del 100% de la base de càlcul d'acord amb la regulació dels articles 117 o 118, segons es tracti, respectivament, d'una persona assalariada o d'una persona que exerceix una activitat per compte propi i s'abona mentre duren els corresponents períodes de descans.

La prestació econòmica per paternitat s'extingeix per l'esgotament dels terminis màxim de durada dels períodes de descans o per la reincorporació voluntària al treball de la persona beneficiària de la prestació. De la mateixa manera també s'extingeix per la mort de la persona beneficiària.

La prestació econòmica per paternitat pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans."

És a dir, en el cas de suspensió del contracte de treball per paternitat el treballador te dret a una prestació econòmica d'ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent d'acord amb la legislació laboral, període que, com s'ha vist, és únic sense possibilitat de fraccionament A més, la LSS parla d'un període, en singular, ço que és incompatible amb el fraccionament de la suspensió del contracte i la corresponent prestació també fraccionada. Per això, la modificació introduïda per la Llei 18/2020, del 17 de desembre de l'article 160 de la LSS (la menció que la prestació econòmica de paternitat ha de ser realitzada en dies consecutius) no altera la situació anterior ni demostra que la redacció anterior permetia el gaudi del permís en dies discontinus, com al·lega la part agent.

En definitiva, la interpretació que ha fet el Tribunal de Batlles és correcta i cal que sigui confirmada.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa Sr. Villalba contra la sentència núm. 17/2021, el 21 de febrer per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.