Exequàtur (0144/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 144/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 29-7-05, el Tribunal de Grande Instance de Colmar va condemnar a la societat Vall, titular del negoci V.G., a pagar al comitè d'empresa de la societat Luís, titular del negoci C.Luís, les quantitats de 23.127,50 EUR, amb els interessos legals a comptar del dia 2-12-03, i de 1.000 EUR en base de l'article 700 del Nou Codi de Procediment Civil.

II.- La societat Vall s'oposa a l'exequàtur sol·licitat, per haver estat vulnerat el dret a recurs del demandant, havent de declarar irregular el procediment seguit davant la jurisdicció francesa.

III.- El Ministeri Fiscal conclou en l'estimació de la demanda de la societat Vall.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'art. 49 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials estableix que el procediment d'exequàtur tindrà per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleixi cumulativament amb els requisits següents : la competència de la jurisdicció que l'ha dictat, la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció, l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte, la conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional, i l'absència de tot frau a la llei nacional. Pertoca doncs a aquest Tribunal verificar, fins i tot d'ofici, si la resolució estrangera de la qual es demana l'execució al Principat, compleix tots els requisits continguts en el referit article.

II.- Resulta de la demanda de la societat Luís, que en el contracte firmat entre les parts, constava una clàusula de submissió de la relació mercantil a la llei andorrana, i una clàusula d'atribució de competència als Tribunals Andorrans.

III.- Per que fa a l'article 42, apartat 2 del NCPC francès, en el qual la part demandant fonamenta la competència de la jurisdicció francesa, no interessant l'ordre públic francès, la jurisprudència de la Cour de Cassation ha decretat que la seva aplicació no pot anar en contra d'una clàusula atribuint la competència a una jurisdicció determinada com en el cas d'autes.

IV.- Encara que es consideri que la societat Vall hagi renunciat a la competència dels Tribunals andorrans, per no haver plantejat cap excepció de competència territorial de jurisdicció, s'ha de constatar tanmateix que la jurisdicció francesa no va aplicar la llei andorrana com fou convingut entre les parts, sinó la llei francesa i, particularment, les disposicions de l'art. 23 de la Llei del 13-7-92, que no són d'aplicació a Andorra. A més a més, s'ha de posar de manifest que el conveni de Roma del 19-6-80 que estableix que el consumidor pot escollir la llei aplicable, no és d'aplicació a Andorra, atès que es tracta d'un conveni internacional firmat en el marc de la Comunitat Europea de la qual Andorra no és part.

V.- Per conseqüent, força és de constatar que la jurisdicció francesa no va aplicar la llei competent segons les regles nacionals de conflicte, ço que determina la desestimació de la demanda.

VI.- En matèria d'exequàtur, és costum no fer especial condemna en costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar la demanda de la societat Vall, sense fer especial condemna en costes judicials.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.