PROFESSIONS LIBERALS, reconeixement del dret a exercir la professió liberal de metge; Requisit de reciprocitat TSJA-0000044/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0033-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-044/14

SENTÈNCIA NÚM. 44-2014

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Raya

Advocat: Sra. Benitez

Apel·lat: Sr. Vara

Representant: Sra. Téllez

Advocat: Sra. Nogués

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0033-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Vara va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació tàcita del GOVERN, en relació amb el recurs de reposició interposat contra el refús implícit de la seva sol·licitud presentada el dia 20 de setembre de 2012. L'interessat interessa la revocació de l'acte impugnat i el reconeixement del seu dret a exercir la professió liberal de metge, especialista en pediatria.

2.- El Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Vara mitjançant sentència del 24 de març de 2014.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de maig de 2014, el GOVERN manifesta principalment que:

la disposició addicional primera de la llei d'inversió estrangera exigia una igualtat rigorosa de tracte dels andorrans a l'estranger;

la professió havia de poder-se exercir en les mateixes condicions a Espanya;

el tracte de reciprocitat no es donava en l'àmbit privat convencionat, tota vegada que aquella forma d'exercici no tenia equivalent a Espanya;

el Sr. Vara havia de sol·licitar prèviament al Col·legi de metges, la seva col·legiació en qualitat de metge en exercici liberal.

4.- En la seva contesta de data 4 de juny del 2014, el Sr. Vara manifesta principalment que:

el tracte d'un metge andorrà a Espanya és igual que el tracte que s'hi dóna a qualsevol nacional espanyol;

estava degudament col·legiat;

la col·legiació es feia una única vegada;

la modalitat d'exercici de la professió era només a títol indicatiu;

la comunicació del canvi es faria posteriorment a l'obtenció de l'autorització administrativa i sempre i quan decidís obrir una consulta privada.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Vara va formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes de la doble denegació tàcita de la seva sol·licitud per exercir, al Principat, la professió liberal de metge, especialista en pediatria.

El Tribunal de Batlles ha estimat la demanda.

Segons l'article 5 de la llei d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals (vigent al moment dels fets litigiosos):

"Accés a l'exercici

Per accedir a l'exercici d'una professió liberal cal complir els següents requisits:

requisits de nacionalitat o residència: tenir la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat. Les autoritzacions per a l'exercici d'una professió liberal al Principat d'Andorra per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent a Andorra i que no disposin de nacionalitat andorrana estan subjectes al tracte de reciprocitat que permeti l'exercici efectiu de la professió liberal als nacionals andorrans en l'estat d'origen del sol·licitant requisits de titulació: estar en possessió del títol oficial andorrà o reconegut al Principat d'Andorra exigit per a l'exercici de la professió.

altres requisits: complir, si escau, les altres condicions habilitants legalment establertes.

Per a gaudir de l'accés a l'exercici d'una professió liberal cal disposar de la corresponent autorització habilitant emesa pel Govern i satisfer les obligacions registrals establertes al títol V.

És requisit indispensable per a l'exercici de les professions col·legiades la incorporació al col·legi del qual es pretengui exercir la professió ..."

És pacífic que el Sr. Vara és de nacionalitat espanyola (v. foli 51), que resideix legalment al país a partir del 16 de maig del 2000 (v. foli 27) i que Andorra reconeix el seu diploma de metge, expedit a Espanya (v. foli 11). Actualment, l'interessat presta els seus serveis laborals al ORG_0 des del dia 1 de juliol de 2000 (v. foli 21) i està col·legiat al Col·legi oficial de metges d'Andorra a comptar del 29 de febrer de 2000 (v. foli 26).

La part recurrent, tractant-se del GOVERN, estima que el criteri de la clàusula de reciprocitat (article 5.1 de la llei d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals) amb Espanya no queda reunida i que el Sr. Vara no ha obtingut prèviament la seva col·legiació en qualitat de metge en exercici liberal.

Respecte del primer motiu, el GOVERN considera que el tracte de reciprocitat no queda acreditat perquè: a) es desconeix si "un nacional andorrà pot concórrer i accedir a una plaça pública espanyola", referint-se als centres i institucions sanitaris públics i b) la igualtat de tracte no es dóna en l'àmbit privat convencionat "ja que aquesta forma d'exercici no té equivalent a Espanya" (v. foli 156). Tot i així, la Directora de Recursos Sanitaris del GOVERN admet que hi ha reciprocitat en l'exercici privat (v. mateix foli).

El fet que un andorrà pugui o no concórrer a una plaça del sector públic espanyol és aquí indiferent, perquè el Sr. Vara no persegueix ser contractat per una Administració pública andorrana, sinó que sol·licita l'exercici de la seva professió a títol de professional liberal, és a dir per compte propi. I el propi GOVERN admet que hi ha reciprocitat en aquest àmbit.

L'altre argument tampoc resulta pertinent. En efecte, si resulta que la figura andorrana del metge privat convencionat no existeix a Espanya, això és predicable tant als nacionals andorrans com als espanyols, essent ambdós tractats de la mateixa manera per via de conseqüència. La llei andorrana en cap moment exigeix que la reciprocitat suposi el trasllat del règim jurídic aplicable a les persones andorranes a l'estranger, qual cosa no seria oposable a cap Estat estranger a defecte de conveni internacional i, sobretot, buidaria molt probablement de contingut la voluntat del legislador, tota vegada que persegueix "atreure l'emprenedoria, el talent, la innovació i el coneixement" i "reduir el proteccionisme" (Exposició de motius de la llei d'inversió estrangera al Principat d'Andorra). Segons els principis generals del dret, no es pot interpretar una llei, de tal manera a deixar-la sense efectes ("Verba legis cum effectu sunt accipienda"), és a dir que: "Les paraules de la llei s'han d'entendre eficaçment". Per tant, el criteri de la reciprocitat es dóna quan, per regla general, un Estat estranger autoritza als nacionals andorrans l'exercici efectiu de la professió liberal projectada i quan aquest es configura en termes substancialment similars respecte dels nacionals d'aquell Estat tercer. Força és de constatar que ens trobem en aquest cas de figura, havent- se de confirmar la sentència apel·lada, malgrat sigui amb una base jurídica diferent, compte tingut que la llei no estableix cap presumpció legal en favor de la presumpció de reciprocitat com argumenta el Tribunal a quo.

Pel que fa el darrer motiu d'oposició, es comparteix amb la instància que el compliment de l'article 5.3 dels Estatuts del Col·legi de Metges d'Andorra, relatiu als tràmits per poder col·legiar-se (v. foli 140), no és exigible al Sr. Vara, senzillament perquè ja ho està. Enlloc s'exigeix en els Estatuts que un metge s'hagi de tornar a col·legiar per raó del canvi de la seva situació professional.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel M.I. GOVERN contra la sentència 2014-062, de 24 de març del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma en els termes més amunt exposats. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.