MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

****(TSJC 150/2015)

Resolució
Sentència · 03/09/2015
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 226/2015
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2015:226
Recurs
150/15
Ponent
Carles Cruz Moratones
Magistrats
Carles Cruz Moratones, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
Àrea
Civil Laboral i Seguretat Social Mercantil i societats
Descriptors
PAGAMENT SOCI EMPRESARI SALARI CASS COSTES PROCESSALS
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat ORG_1 (P.) contra la sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 6 de febrer del 2015, que condemnava a la societat a pagar 4.944,38 euros més interessos legals a la societat ORG_0 per l'ús de tres línies de telèfon espanyoles. La sentència estableix que la societat andorrana Duque, que havia rebut la cessió de les línies telefòniques, és responsable del pagament del deute, independentment de quina societat del grup fos la que es facturava, degut a la confusió patrimonial i organitzativa existent entre les societats del grup. El tribunal també imponeix les costes del recurs a la part recurrent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000150/2015 ORIGEN: 2001769/2012 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 3 de setembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat per la representació processal de la part agent en data 8 de gener del 2013 es formula demanda civil a tramitar pel procediment abreujat en reclamació de quantitat contra la defenent. S'afirma en l'escrit de demanda que el Sr. Guerrero, administrador únic de la societat mercantil espanyola ORG_0 va autoritzar verbalment al Sr. Salcedo com a administrador únic de la societat andorrana Duque, per tal que utilitzés tres línies de telèfon de les que la primera entitat gaudia i tenia d'alta a l'estat espanyol. Resulta que el Sr. Salcedo tenia una empresa dedicada a la fabricació i subministrament d'urnes funeràries, la societat Duque, que tenia una demanda creixent i que per tal de donar serveis als clients espanyols volia disposar de línies de telèfon amb unes tarifes més avantatjoses ja que no tenia cap societat domiciliada a Espanya. La forma de pagament de les línies es va pactar que seria a través d'ingressos a compte corrent bancari, on es va fer el primer ingrés de 2.999.- euros en el mes de novembre del 2008. Afegeix l'escrit de demanda que per les divergències sorgides entre el Sr. Castillo i el Sr. Ferrer, resulta que durant l'any 2011 es van deixar d'abonar els corresponents rebuts de telèfon, essent l'import del deute actual de 4.944,38.- euros. Afirma que de les diferents proves que s'aportaran es constata el reconeixement de deute per part de la demandada.

I després de citar els fonaments de dret aplicables al present litigi, sol·licita que es dicti sentència condemnant a la defenent a satisfer la quantitat de 4.944,38.- euros, juntament amb els interessos legals meritats a comptar de la data de contesta a la demanda, imposant a la demandada el pagament de la totalitat de les costes del present judici, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits.

II.- Per escrit presentat per la representació processal de la part defenent en data 22 de gener del 2013 es passa a contestar a la demanda. La part defenent afirma que ella no deu res a la part agent i que es dona un supòsit clar de manca de legitimació passiva. Afirma que la societat que va fer ús de les línies de telèfon va ser la societat de dret panameny ORG_5 Afegeix que la defenent no ha de respondre del pagament de les factures que reclama l'agent perquè ni va acordar pagar-les, ni n'ha tret profit, ni les ha satisfetes anteriorment.

I després de citar els fonaments de dret aplicables en el present litigi, demana que es dicti sentència en la que es desestimi la demanda en tots els seus termes, amb expressa imposició de costes a la contrapart, incloent-hi les derivades de la intervenció d'advocat, procuradora i eventual pèrit.

III.- En el present procediment s'ha proposat la pràctica dels següents mitjans probatoris. Per la part agent: I.- Documental públicoprivada; II.- Documental privada; III.- Confessió en judici; IV.- Testifical. Per la part defenent: Documental i Documental per corda fluixa.

IV.- Per escrit presentat per les representacions processals de les parts agent i defenent en data 2 de juliol del 2013, s'han formulat sengles escrits de conclusions on, després de valorar la prova practicada, es ratifiquen en llurs manifestacions dels escrits de demanda i contesta, respectivament.

V.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 06-02-2015 i va decidir : " Que estimant la demanda interposada per la representació processal de ORG_0, he de condemnar i condemno a la defenent ORG_1 (P.) a satisfer la quantitat de 4.944,38.- euros, més els interessos legals meritats a comptar de la data de la contesta de la demanda, amb imposició del pagament de les costes processals, incloent els honoraris d'advocat i de procurador.

Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 13 dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle que l'ha dictada. Presentada la voluntat d'apel·lar, el Batlle emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de 15 dies remetent així mateix els autes originals."

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de ORG_1 (P.) i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació de la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi, la part agent reclama el pagament de la suma total de 4.944,38EUR que va haver d'avançar a la companyia telefònica operadora a Espanya per unes línies telefòniques que havia cedit en ús a la societat demandada Duque. Aquesta reconeix que si bé s'havia cedit aquelles línies telefòniques, la usuària de les mateixes era una altra societat, la de nacionalitat panamenya ORG_5 Així doncs proclama la manca de legitimació passiva.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i contra tal decisió s'alça la societat condemnada.

SEGON.- En el recurs es posa en qüestió la valoració de la prova duta a terme per l'Hble. Sra. Batlle, però un cop revisada la prova practicada arribem a la mateixa conclusió que la sentència d'instància.

En efecte, en el present cas ha quedat demostrat i no discutit que la societat espanyola agent, ORG_0 va cedir a la societat andorrana demandada l'ús de tres línies de telèfons espanyoles a fi de poder comunicar-se amb els clients espanyols de les diferents societats mercantils de diferents nacionalitats que conformaven de facto un grup empresarial. Aquest grup, tal i com han reconegut que de facto actuava la seva comptable, Sra. Duque i el Sr. Benitez, tenia interès en la fabricació i comercialització d'urnes funeràries i estava compost en la pràctica de les següents societats: Duque SL (societat andorrana), ORG_5 (panamenya), ORG_3 (Seychelles) i ORG_4 (xinesa). Disposaven totes elles d'una persona comptable que era la Sra. Duque i l'accionariat de totes elles era coincident, amb participació del legal representant de la part agent durant un temps el Sr. Ferrer A.C.. També la societat ORG_2 (andorrana) tenia un caràcter instrumental al servei del grup, encara que es desconeix quin era el seu objecte social.

TERCER.- Amb tot aquest conglomerat de societats que tenien la voluntat -segons el testimoni del Sr. Benitez de constituir-se formalment en grup d'empreses mantenien entre elles tal col·laboració que es distribuïen les despeses segons les seves conveniències i es feien les compensacions corresponents, atès que conservaven la seva personalitat jurídica individual. L'exemple més evident de la confusió patrimonial i organitzativa la posa de manifest el testimoni Sr. Duque (foli 343) (company sentimental de la comptable) que "treballa per ORG_2, desenvolupa la seva activitat a ORG_5 que li paga el salari però que també realitza tasques per S.T. i que li paga la CASS, la societat S.Castillo.

Però és que a més no es pot afirmar que l'ús de les línies telefòniques només fos per la societat ORG_5 sinó que aquesta va fer unes transferències (recordem que la persona que duia la comptabilitat i els pagaments de les societats era la Sra. P.) des de l'any 2010 i una al 2011. Però la resta de les transferències a compte del pagament de les factures telefòniques a l'agent en els anys 2008 i 2009 no consta qui les va fer. És a dir, que l'ús atribuït en exclusiva a una de les societats del grup, la panamenya ORG_5 no està demostrat.

Però és que encara que fos així, resulta dels mails de la Sra. Duque amb el Sr. Castillo, el deute no era específic de la dita societat. En conseqüència havent estat la societat andorrana la cessionària de les línies telefòniques espanyoles (cosa que ja denota un context de confiança amb la societat agent) és aquesta la que ha d'assumir el seu pagament, sense perjudici de les compensacions o repeticions que pugui, al seu torn, realitzar amb les altres societats amb les quals operava com un grup de fet. Dèiem en la nostra STJC de 10 de juliol del 2007 (rotlle 35/07) que: "...Atesa aquesta situació, considerem que o bé les mercaderies van ser adquirides exclusivament per la demandada i per tant la seva legitimació és clara, o bé, si no va ser així, la seva actuació i la d'altres empreses vinculades a ella va portar a l'agent a creure que la demandada era la deutora de l'import de les mercaderies. Per aquesta raó, la recurrent no pot pretendre ara que la responsabilitat del deute correspon sols a una de les empreses vinculades entre sí quan aquestes han actuat com una de sola, prevalent-se d'una confusió que elles han creat, o permès, en perjudici de tercer per tal de negar la seva legitimació passiva en el present procediment.". El mateix criteri és aplicable al cas present.

QUART.- Coincidim, doncs, amb la Sra. Batlle d'instància en què el deute pendent per les factures que la societat agent va pagar a la operadora a Espanya les ha de pagar qui va obtenir la cessió, independentment de quina fos la societat del grup a qui es facturava, segons les conveniències financeres de cada moment. La conclusió de tot el què s'ha exposat és que la sentència ha valorat encertadament la prova practicada i que el recurs ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ORG_1 (P.) contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 6 de febrer del 2015, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora