LAFU, enriquiment injust, valoració de la prova

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000341/2023 ORIGEN: 3000141/2023 - 0

NIG: 5300542120230000807

PARTS:

Apel·lant: Sr. Giner

Representant: Sra. Conde

Advocat: Sr. Luís

Apel·lat: Sr. Gomila

Advocat: Sra. Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: LAFU, enriquiment injust, valoració de la prova

SENTÈNCIA 000045/2024

Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte d'arrendament de 15-4-2015, el Sr. Gomila arrendava a la societat B, SLU i al Sr. Giner, el local núm. 0 del centre comercial D situat al XXXX, pel preu de 300.- EUR mensuals.

Si bé inicialment, l'arrendador girava els rebuts de la renda al compte de la societat arrendatària, a partir del mes d'abril del 2017 i fins el mes novembre del 2019, els rebuts es giraren al compte personal del Sr. Giner per uns imports que en general, no es corresponien a l'import pactat de la renda mensual. L'import global satisfet d'aquesta manera ascendeix a 11.625,50.- EUR.

Considerant que aquesta quantitat havia estat carregada al seu compte de manera indeguda, el Sr. Giner va formular el mes de juliol del 2020 una demanda pel procediment abreujat exercitant una acció per enriquiment injust contra el Sr. Gomila, reclamant la seva condemna a satisfer l'import indicat, més interessos i costes. Respecte d'aquesta reclamació, s'apreciava l'excepció d'inadequació de procediment per Sentència del Batlle de 14-4-2015 considerant que el procediment adequat esdevenia el d'arrendaments urbans, decisió aquesta que es confirmava per Sentència d'aquesta Sala de 4-3-2022.

En aquest context, el 18-4-2023 la representació processal del Sr. Giner formulava demanda pel procediment d'arrendaments urbans (art. 277 del CPC), sol·licitant es dictés Sentència condemnant el Sr. Gomila a satisfer l'import d'11.622,50.- EUR, incrementat dels interessos legals a comptar de la data en què es va realitzar cada càrrec indegut, i al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- El 24-5-2023, el Sr. Gomila formulava excepcions de prescripció i de cosa jutjada i quant al fons s'oposava a les pretensions articulades, sol·licitant es dictés Sentència apreciant les excepcions plantejades o subsidiàriament desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

3.- Celebrat el judici oral, el dia 27-10-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Giner contra el Sr. Gomila, ha d'absoldre i absol lliurement al darrer de tots els pediments efectuats de contrari, els quals es sustentaven en una acció d'enriquiment injust, imposant les costes processals de la primera instància al defenent segons s'ha raonat en el darrer Fonament de Dret".

4.- La representació processal del Sr. Giner ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant es dicti nova Sentència que la revoqui i en el seu lloc aculli totes les pretensions que es contenien en l'escrit de demanda, imposant al Sr. Gomila les costes ocasionades en ambdues instàncies, segons els següents motius de greuge.

Si bé admetia que a través de la societat B, SL es va procedir a l'arrendament d'un local de negoci propietat del Sr. Gomila, negava que la signatura figurant en el contracte incorporat fos del Sr. Giner. Respecte de la forma de pagament de la renda, mantenia que es pagava a través del compte de B, SL, sense que en cap moment l'adversa hagués justificat l'existència de cap mena de pacte entre les parts per tal de modificar-ne la modalitat de pagament tal com el Sr. Gomila va fer, girant els rebuts al compte personal del recurrent per uns imports superiors a la renda pactada. De manera subsidiària reclamava la condemna del Sr. Gomila a satisfer l'import de 2.322,50.- EUR corresponent a la quantitat percebuda amb escreix respecte de l'import que corresponia. En un altre ordre d'idees indicava que essent el contracte d'arrendament de data 15-4-2015, no s'entenia com el Sr. Gomila carregava rebuts de renda al compte del seu representat des del mes d'octubre del 2014. En definitiva, considera que el Sr. Gomila, qui tindria la càrrega de la prova, no justificava que el Sr. Giner l'hagués mai autoritzat a cobrar les rendes en el seu compte sigui personalment o a través del seu cosí, Sr. Pombo, que en controlava l'operativa i que en tot cas, abans que el negoci que la societat B, SLU explotava fos donat de baixa, els rebuts de l'arrendament ja es giraven al compte del Sr. Giner i fins i tot una volta donat el negoci de baixa, havia continuat amb la seva activitat comercial dins del local propietat del Sr. Gomila.

5.- El Sr. Gomila s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, interessant la seva desestimació amb confirmació íntegra de la Sentència dictada en tots els seus extrems.

En primer lloc, destaca que existia una errada en la part decisòria de la Sentència dictada atès que les costes s'han d'imposar al demandant i no pas al demandat com s'indica.

Quant al recurs que s'articula, denuncia que en aquesta alçada la part recurrent introduïa una pretensió subsidiària per import de 2.322,50.- EUR que en cap cas s'havia discutit amb anterioritat, modificant així la causa de demanar articulada inicialment. En idèntic sentit, sosté que també s'incorporava per primer cop l'argument segons el qual el Sr. Gomila hauria percebut lloguers abans de perfeccionar-se el contracte discutit, precisant respecte d'aquesta circumstància que entre les parts existien relacions anteriors que justificaven dels pagaments indicats.

D'altra part, relata que l'existència del contracte d'arrendament de data 15-4-2015 ja no es qüestiona en aquesta alçada, intervenint la discussió que la representació processal del Sr. Giner planteja, en l'autoria de la signatura que en el mateix apareix, negant que aquesta sigui del seu representat.

Respecte d'aquesta qüestió, la representació processal del Sr. Giner no ha proveït cap mena de prova que confirmi les seves indicacions, sense que la diferència entre signatures que relata pugui caracteritzar per si mateixa la irregularitat que denuncia.

En tot cas, qualsevol irregularitat prèvia que podia existir en el contracte subscrit resultava confirmada, pel Sr. Giner, administrador únic de la societat B, SLU, a posteriori mitjançant actes inequívocs i concloents que valorats de manera conjunta ens aboquen a considerar la voluntat inqüestionable de fer- lo perviure. En primer lloc, el Sr. Giner o representants pel seu compte, utilitzaven el contracte atorgat prop de les administracions competents per a obtenir l'obertura d'un negoci en el local arrendat; d'altra part, la societat B, SL (primer) i després el mateix Sr. Giner, van pagar la renda, aquiescència aquesta que no fa més que confirmar la realitat i coneixement del contracte subscrit. En conseqüència, cap incidència pot tenir en aquestes alçades, la irregularitat esmentada als efectes que aquí interessen.

Respecte de la negada qualitat de part del Sr. Giner en el conveni atorgat, tan sols escau recórrer al contracte per observar que en el mateix assumia aquesta qualitat juntament amb la societat B, SL.

Argumenta la part recurrent que el Sr. Gomila hauria modificat la modalitat de pagament quan unilateralment havia deixat de girar els rebuts al compte de la societat B, SL fent-ho al compte personal del Sr. Giner. El número de compte corrent és una informació confidencial, que només pot ser coneguda pel seu titular o persones per ells autoritzades. En aquesta eventualitat, s'ha de presumir que si el Sr. Gomila disposava del compte personal del Sr. Giner va ser per quant aquest -o algú per compte seu- li va facilitar. I com sigui que l'única relació que unia els avui litigants resultava del contracte que examinem, s'ha de considerar que aquesta circumstància només es pot explicar admetent la tesi del Sr. ENTITY_7: que se li demanà de girar els rebuts de la renda pel compte indicat.

En un altre ordre d'idees, tampoc podem obviar que el Sr. Gomila va girar un total de 30 mensualitats consecutives de la renda, sense que el Sr. Giner realitzés cap mena d'acte de protest o queixa durant aquest termini, sostenint en aquesta alçada que això obeïa a la manca de control de l'operativa del seu compte corrent. Si bé podríem arribar a admetre aquesta circumstància per períodes breus o en cas de concórrer circumstàncies extraordinàries, resulta inconcebible que una persona amb un grau de diligència mig, pugui estar-se un termini de pràcticament tres anys sense verificar el seu compte personal, especialment quan en el mateix es feien diferents operacions bancàries que denoten que el mateix mantenia una operativa activa.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal del Sr. Giner reclama la condemna del Sr. Gomila a alçada de l'import d'11.622,50.- EUR més interessos i costes. Aquesta pretensió es fonamenta en un pretès enriquiment derivat dels rebuts que haurien estat carregats indegudament al compte personal del recurrent.

La Sentència d'instància desestima la demanda, argüint que la part actora no havia acreditat que el contracte d'arrendament es resolgués abans del mes de juny del 2020, considerant que els càrrecs efectuats al compte corrent del Sr. Giner tenien el seu origen i causa en el contracte d'arrendament subscrit que el demandant no podia ignorar, sense que es pogués parlar d'enriquiment injust.

I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal del Sr. Giner.

Segon.- L'existència del contracte d'arrendament de data 15-4-2015 ja no es qüestiona en aquesta alçada, intervenint la discussió que la representació processal del Sr. Giner planteja, en l'autoria de la signatura que en el mateix apareix, negant que aquesta sigui del seu representat.

Respecte d'aquesta qüestió, la representació processal del Sr. Giner no ha proveït cap mena de prova que confirmi les seves indicacions, sense que la diferència entre signatures que relata pugui caracteritzar per si mateixa la irregularitat que denuncia.

En tot cas, qualsevol irregularitat prèvia que podia existir en el contracte subscrit resultava confirmada, pel Sr. Giner, administrador únic de la societat B, SLU, a posteriori mitjançant actes inequívocs i concloents que valorats de manera conjunta ens aboquen a considerar la voluntat inqüestionable de fer- lo perviure. En primer lloc, el Sr. Giner o representants pel seu compte, utilitzaven el contracte atorgat prop de les administracions competents per a obtenir l'obertura d'un negoci en el local arrendat; d'altra part, la societat B, SL (primer) i després el mateix Sr. Giner, van pagar la renda, aquiescència aquesta que no fa més que confirmar la realitat i coneixement del contracte subscrit. En conseqüència, cap incidència pot tenir en aquestes alçades, la irregularitat esmentada als efectes que aquí interessen.

Respecte de la negada qualitat de part del Sr. Giner en el conveni atorgat, tan sols escau recórrer al contracte per observar que en el mateix assumia aquesta qualitat juntament amb la societat B, SL.

Argumenta la part recurrent que el Sr. Gomila hauria modificat la modalitat de pagament quan unilateralment havia deixat de girar els rebuts al compte de la societat B, SL fent-ho al compte personal del Sr. Giner. El número de compte corrent és una informació confidencial, que només pot ser coneguda pel seu titular o persones per ells autoritzades. En aquesta eventualitat, s'ha de presumir que si el Sr. Gomila disposava del compte personal del Sr. Giner va ser per quant aquest -o algú per compte seu- li va facilitar. I com sigui que l'única relació que unia els avui litigants resultava del contracte que examinem, s'ha de considerar que aquesta circumstància només es pot explicar admetent la tesi del Sr. ENTITY_7: que se li demanà de girar els rebuts de la renda pel compte indicat.

En un altre ordre d'idees, tampoc podem obviar que el Sr. Gomila va girar un total de 30 mensualitats consecutives de la renda, sense que el Sr. Giner realitzés cap mena d'acte de protest o queixa durant aquest termini, sostenint en aquesta alçada que això obeïa a la manca de control de l'operativa del seu compte corrent. Si bé podríem arribar a admetre aquesta circumstància per períodes breus o en cas de concórrer circumstàncies extraordinàries, resulta inconcebible que una persona amb un grau de diligència mig, pugui estar-se un termini de pràcticament tres anys sense verificar el seu compte personal, especialment quan en el mateix es feien diferents operacions bancàries que denoten que el mateix mantenia una operativa activa.

Tercer.- En aquesta alçada la part recurrent introdueix una pretensió subsidiària (la restitució de la quantitat satisfeta que excedeix l'import de la renda -2.322,50.- EUR) o introdueix nous arguments en suport a les seves pretensions (el fet que l'arrendador cobrés determinades prestacions econòmiques amb anterioritat al contracte d'arrendament atorgat) que mai havia articulat davant de la Batllia i que la regla "pendente appellatione, nihil innovetur" impedeix ara valorar. En efecte, com hem pogut mantenir en reiterades ocasions, les parts en la segona instància del procés no poden sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatòria. I, correlativament, no pot el Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

Quart.- Per tot el que s'ha exposat, escau desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Giner contra la Sentència de 27- 10-2023 que confirmem íntegrament, rectificant exclusivament la seva part decisòria en el sentit que les costes de primera instància han de ser imposades al demandant i no al defenent com per error material s'indica.

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, han de ser imposades a la part recurrent en atenció a les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Giner contra la Sentència de 27-10-2023 que confirmem íntegrament, rectificant exclusivament la seva part decisòria en el sentit que les costes de primera instància han de ser imposades al demandant i no al defenent com per error material s'indica.

Imposem al recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.