IMMIGRACIÓ. Sanció per manca de comunicació prèvia al Servei d'Immigració de treballs de curta durada. No es sanciona l'impagament de la taxa. RECURS D'APEL·LACIÓ. L'apel·lat no pot sol·licitar la revocació de la sentència que va consentir. (1000065/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000065/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000061/2021

SENTÈNCIA 59-2021

PARTS:

Apel·lant: Tamarit

Representant: Sr. Palomo

Advocat: Sr. Morell

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Izquierdo

Advocada: Sra. Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000065/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'entitat Tamarit va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord adoptat en data 28 d'octubre de 2020, que va desestimar el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 25 d'agost de 2020, mitjançant la qual es va imposar a l'agent una sanció de 300 EUR de multa, com a responsable d'una infracció 141.e) de la Llei qualificada d'immigració, per haver utilitzat els serveis d'un treballador autònom estranger, en treballs de curta durada, sense haver efectuat la comunicació prèvia al Servei d'Immigració que preveu l'article 27.6 de la mateixa Llei qualificada.

2.- La sentència del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda formulada per l'entitat agent, ha anul·lat la sanció corresponent a la manca de comunicació prèvia al Servei d'Immigració, però ha confirmat la sanció imposada de 300 EUR de multa per no haver satisfet la taxa que preveu l'article 27.6 de la Llei qualificada d'immigració.

3.- La representació de la societat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, en el qual sol·licita que es revoqui la mateixa, en la part que confirma la sanció imposada per la manca de pagament de la taxa. En defensa d'aquesta pretensió al·lega que:

El procediment sancionador es va seguir únicament per la manca de comunicació al Servei d'Immigració dels serveis de curta durada que estava prestant un treballador autònom estranger. La qüestió relativa al pagament o la devolució de la taxa correspon a un procediment diferent, i així ho reconeix de forma expressa la pròpia resolució impugnada del Govern.

Com a conseqüència d'això, aquest procés només versa sobre la sanció relativa a la manca de comunicació d'aquells treballs de curta durada, i la sentència incorre en incongruència extra petita, ja que s'introdueix una nova sanció per la manca de pagament de la taxa, que no havia estat objecte del procediment administratiu previ.

4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA sol·licita també la revocació de la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

Es coincideix amb l'agent sobre el fet que la sanció imposada a aquest es va basar només en la manca de comunicació prèvia al Servei d'Immigració dels treballs de curta durada duts a terme per compte de la societat agent.

En conseqüència, no es va imposar cap sanció per l'impagament de la taxa prevista a l'article 27.6 de la Llei qualificada d'immigració.

No obstant això, no es va comunicar adequadament al Servei d'Immigració la realització d'aquells treballs de curta durada. L'autorització concedida pel Govern únicament autoritzava a entrar al país durant la vigència de les restriccions derivades de la pandèmia del Covid-19, però no substituïa la necessària comunicació prèvia de l'article 27.6 de la Llei. En conseqüència, s'ha de mantenir la sanció de 300 EUR imposada per la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com resulta de l'expedient administratiu, en data 6 de maig de 2020, agents de Policia van constatar que un treballador estranger estava prestant serveis a l'empresa recurrent. Segons van manifestar els interessats, aquests treballs s'havien de perllongar un màxim de cinc dies. Atès que no s'havia fet la comunicació prèvia al Servei d'Immigració que preveu l'article 27.6 de la Llei qualificada d'immigració per als serveis de curta durada, es va procedir a la incoació d'un procediment sancionador, que va finalitzar amb la imposició d'una multa de 300 EUR a l'empresa.

La sentència apel·lada ha conclòs que no s'havia comès la infracció relativa a la manca de comunicació prèvia al Servei d'Immigració, ja que l'agent ha acreditat disposar d'una autorització especial del Govern, atorgada en el marc de la situació derivada de la pandèmia del Covid-19, segons resulta d'una certificació emesa pel Sr. Ministre de Presidència, Economia i Empresa. Tanmateix, la sentència ha considerat que s'havia de mantenir la sanció de 300 EUR de multa, per l'impagament de la taxa que també preveu el referit article 27.6 de la Llei qualificada d'immigració.

Tercer.- Com a qüestió prèvia, s'ha d'examinar la viabilitat de les pretensions que formula la representació del GOVERN D'ANDORRA en aquesta instància. Com resulta del contingut de les actuacions, l'Administració no va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles i, en conseqüència, va consentir el seus pronunciaments. La seva posició actual de part apel·lada es incompatible amb la sol·licitud de que es revoqui la sentència impugnada que va consentir. En conseqüència, ha guanyat fermesa el pronunciament relatiu a l'anul·lació de la resolució sancionadora per manca de comunicació prèvia al Servei d'Immigració dels treballs de curta durada realitzat per compte de la societat agent, qüestió que no va ser impugnada per part del GOVERN D'ANDORRA a través de l'oportú recurs d'apel·lació.

Aquest fet comporta que l'objecte d'aquest recurs queda limitat a les pretensions formulades en temps i forma per la part apel·lant, les quals es circumscriuen al pronunciament relatiu al manteniment de la sanció de 300 EUR de multa per l'impagament de la taxa que preveuen els articles 27.6 i 152.30 de la Llei qualificada d'immigració.

Quart.- L'anàlisi de l'expedient administratiu porta a la conclusió de que el procediment sancionador es va seguir únicament per la manca de comunicació prèvia al Servei d'Immigració dels treballs de curta durada contractats per la societat agent. La qüestió relativa al pagament de la taxa va ser introduïda per l'empresa en el seu escrit d'al·legacions respecte de la incoació de l'expedient, quan va sol·licitar la devolució de l'import del tribut, en considerar que no s'havia produït el fet generador del mateix, per raó de la durada de la prestació de serveis.

Aquesta petició va ser resposta per part de l'Administració, en el sentit d'indicar el Govern a l'empresa (foli 82) que es tractava de dos procediments diferents, un d'ells de caràcter sancionador per la manca de comunicació dels treballs de curta durada i el segon relatiu al cobrament de la taxa, i que l'interessat disposava dels mitjans necessaris per recórrer el cobrament del tribut.

La distinció entre els dos procediments queda confirmada, quan la representació del GOVERN D'ANDORRA afirma en aquesta instància que "la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior va imposar una única sanció per no haver efectuat la comunicació prèvia al Servei d'Immigració, i no es va imposar cap sanció pel no pagament de la taxa prevista a l'article 27.6 atès que aquesta es va satisfer correctament per part del recurrent" (la negreta és de l'original). Aquesta interpretació s'ajusta al contingut de l'article 24.2 del Reglament regulador del Servei d'Immigració, de 19 de febrer de 2014, segons el qual el pagament de la taxa generada per la prestació de serveis establerta a l'article 152.30 de la Llei es produeix en el moment de presentació de la comunicació, com va succeir en aquest cas. En conseqüència, el fet rellevant és la manca de comunicació prèvia dels treballs de curta durada, que implica l'impagament de la taxa corresponent.

Per tot això, segons els actes propis de l'Administració demandada, s'ha de concloure que es va imposar una sola sanció per la manca de comunicació prèvia prevista a l'article 27.6 de la Llei qualificada d'immigració, la qual ha estat anul·lada per la sentència del Tribunal de Batlles i consentida per l'Administració en no interposar el corresponent recurs d'apel·lació en temps i forma.

Procedeix, doncs, estimar el recurs de la part agent i anul·lar íntegrament la resolució sancionadora.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Tamarit contra la sentència dictada en aquest procés pel Tribunal de Batlles, la qual es revoca parcialment en la mesura en què confirma la imposició d'una sanció per l'impagament de la taxa prevista a l'article 27.6 de la Llei qualificada d'immigració i, en conseqüència, s'anul·len íntegrament les resolucions administratives impugnades de data 25 d'agost de 2020 de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior i del Govern de 28 d'octubre de 2020, confirmatòria de l'anterior.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.