CASS - SEGURETAT SOCIAL. Incapacitat temporal. S'ha de considerar que deriva d'accident laboral i no de malaltia comuna, quan la simptomatologia la desencadena un accident, encara que existís una patologia prèvia. (1000036/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000036/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000126/2016

SENTÈNCIA 59-2017

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Cañete

Advocat: Sr. Castilla

Apel·lat: Sra. Martin

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Sainz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000036/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Martin va interposar demanda jurisdiccional contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 15 de gener de 2015, confirmada pel Consell d'Administració el 24 de març següent, que havia denegat la petició de la interessada, a fi de que es considerés que la patologia que presenta a l'espatlla dreta obeeix a un accident laboral.

La sentència de 17 d'octubre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda i ha anul·lat les resolucions impugnades.

2.- Disconforme amb aquesta decisió, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) interposa el present recurs d'apel·lació, que es fonamenta, substancialment, en les següents al·legacions:

La patologia que presenta la interessada al nivell de l'espatlla dreta no és conseqüència de l'accident de treball que va patir el 20 d'agost de 2014, sinó que deriva de la seva constitució anatòmica i està associada a un procés degeneratiu crònic consistent en una calcificació del supra-espinós.

Amb caràcter subsidiari, les prestacions econòmiques per incapacitat temporal no s'han de satisfer sota el règim de l'accident laboral a partir del 30 de setembre de 2015, ja que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va modificar la modalitat de pagament mitjançant escrit de 28 del mateix mes i any, i la interessada ho va consentir, sense formular el corresponent recurs administratiu.

3.- La Sra. Martin s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret, en funció del resultat de la prova pericial practicada en les actuacions.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si les patologies que presenta l'agent a nivell de l'espatlla dreta tenen el seu origen en l'accident laboral in itinere que va patir el 20 d'agost de 2014, o bé obeeixen a un procés degeneratiu i, en conseqüència, s'han de considerar sota el règim de la malaltia comuna.

Com és lògic i habitual en aquest tipus de processos, per resoldre la qüestió litigiosa s'han de tenir en compte els diversos informes mèdics que consten en les actuacions i, de manera especial, el dictamen de l'Àrea de medicina legal i forense que s'ha emès en la primera instància.

Segons ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la prova pericial és ben concloent quan afirma que "tot i tenir en compte que existia una calcificació del supra-espinós (...) l'espatlla dreta era totalment asimptomàtica (...) Aquests aspectes fan que existeixi una relació causa-efecte referent a l'accident laboral succeït el 20 d'agost de 2014 i amb les lesions de l'espatlla dreta actuals, que eren totalment asimptomàtiques abans d'aquests fets".

Les sentències d'aquesta Sala núm. 54-2013, de 23 de maig, i 17- 2014, de 22 de maig, van examinar la qüestió debatuda en aquest procés i van concloure que:

"D'altra banda, des del punt de vista estrictament jurídic, també s'ha de confirmar el criteri de la sentència apel·lada, ja que, encara que existís un estat patològic previ, la simptomatologia dolorosa ha estat desencadenada per l'accident de treball, de manera que la incapacitat resultant ha de ser presa en consideració des de la perspectiva de la normativa reguladora dels accidents laborals" (sentència 17-2014).

Procedeix, doncs, en aplicació d'aquest mateix criteri, confirmar la sentència apel·lada, ja que l'existència d'una patologia prèvia, que era completament asimptomàtica, no desvirtua el fet de que l'accident laboral va ser l'element desencadenant de les seqüeles que pateix la interessada i, en conseqüència, procedeix aplicar el règim dels accidents de treball.

Quart.- La pretensió subsidiària de l'apel·lant també ha de ser desestimada. En primer lloc, perquè, com ha declarat una constant jurisprudència d'aquesta Sala, no es poden introduir noves qüestions en els escrits de conclusions, quan la contrapart ja no es troba en condicions de contestar-les, cosa que suposaria una manifesta indefensió.

Però és que, a més, la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de 28 de setembre de 2015 no suposa sinó la confirmació, en la qüestió aquí discutida, de les resolucions que s'impugnen en aquest procés, i es va dictar quan ja s'havia interposat la demanda que va originar-lo. En conseqüència, quan la qüestió litigiosa ja es trobava sub iudice, no es pot admetre que les ulteriors resolucions confirmatives siguin susceptibles de limitar el ple coneixement de la qüestió litigiosa per part del Tribunal.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la sentència dictada el 17 d'octubre de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.