Delimitació de terreny (0096/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0077-3/07 TSA: 037/09

S E N T È N C I A NÚM. 96-2009

PARTS:

Apel·lant: Corbacho i altres

Representant: Almansa

Advocat: Puga

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE CANILLO

Representant: Hoyos

Advocat : Galván

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de novembre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0077-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-039, de 20 de març va (i) inadmetre a tràmit la demanda formulada per les Sres. Corbacho, M. i M.C.B.M., M.M i G.T.N. contra el Comú de Canillo per no acreditar les mateixes gaudir de legitimació activa en relació a les pretensions articulades i (ii) desestimar la demanda formulada pel Sr. Pino declarant ajustades al Dret la desestimació per silenci administratiu del recurs d'alçada formulat contra al desestimació tàcita del Comú de la sol·licitud presentada el 27 d'octubre de 2006.

En aquesta sol·licitud -que es reprodueix en la demanda- es demanava que la Corporació comunal defineixi sobre el terreny, conjuntament amb els sol·licitants, les parcel·les que en l'any 1959 se'ls van concedir, per a construir vivendes d'ús personal, com a concessionaris de l'estació d'esquí.

La sentència ha desestimat la demanda en el fons perquè a partir del Codi de l'Administració, que atribueix caràcter de no alienables als béns de domini públic, la pretensió dels agents és de compliment impossible i raona que aquesta tesi no implica la aplicació retroactiva del Codi sinó la de la norma vigent en el moment en que es formula la pretensió.

2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació la representació dels demandants, adjuntant documentació acreditativa de la legitimació dels demandants dels que va ser inadmesa la demanda, que la part apel·lada ha acceptat i demana que es revoqui la sentència reconeixent- los legitimació activa en aquesta causa; en relació al fons, consideren que tenen el dret incorporat al seu patrimoni i que l'únic que demanen és la seva materialització sobre el terreny, que no es pot deixar de fer amb l'argument de que el Codi de l'Administració no permet l'alienació de béns comunals, ja que això comportaria una aplicació retroactiva del mateix a situacions consolidades amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

3.- El Comú de Canillo ha contestat el recurs d'apel·lació demanant la desestimació del recurs per tal com ha prescrit, per haver transcorregut més de trenta anys, el dret a materialitzar sobre el terreny les parcel·les atorgades l'any 1959, per ser, a més, de compliment impossible ja que els terrenys tenen un règim jurídic urbanístic establert en el Pla d'Ordenació Urbanística de la Parròquia.

4.- El 14 de setembre de 2009 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han fet les manifestacions adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, ja que la qüestió que se suscita és l'exercici d'uns drets reconeguts en un contracte de concessió sobre uns béns comunals, i es tracta per tant, de matèria que correspon a aquesta jurisdicció de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El present litigi porta causa de la concessió que el 5 de juny de 1959 el Comú de Canillo va atorgar als causants dels actuals agents (el Sr. Izquierdo, Sarabia i ENTITY_12) per instal·lar una estació d'hivern en terrenys comunals.

Tot i que la sentència només ha reconegut legitimació activa en el Sr. Andrade, els successors en els drets dels altres dos titulars de la concessió han acreditat en la segona instància, documentalment, la seva condició mitjançant les corresponents escriptures públiques de nomenament d'hereus i acceptació d'herència, havent, el Comú, en l'acte de la vista, acceptat tant la prova documental aportada com la legitimació activa dels mateixos.

Amb aquest antecedents i vista la documentació aportada, procedeix reconèixer-los la condició de successors en la posició jurídica dels srs. Izquierdo i Sarabia i revocant la sentència en aquest punt declarar que tots els agents tenen legitimació activa en aquesta causa.

Tercer.- El document concessional de 5 de juny de 1959, després de determinar l'objecte de la concessió (resumidament: la instal·lació de telecabines, telecadires, telesquís, hotel, nombre de pistes i carretera d'accés) conté una clàusula -la novena- mitjançant la qual, sota el títol de "vivendes per a ús personal", el Comú "concedeix perpètuament, a cada un dels tres concessionaris, una parcel·la de terreny de cent cinquanta metres quadrats d'extensió superficial, i en les mateixes condicions que als veïns de la Parròquia".

No és fins el 27 d'octubre de 2007 que els agents demanen formalment al Comú que vulgui definir, sobre el terreny, conjuntament amb ells, les parcel·les que en el seu moment el Comú va concedir perpètuament als concessionaris, sol·licitud que no ha obtingut cap resposta formal del Comú.

La sentència ha desestimat la demanda considerant que a partir del Codi de l'Administració, que atribueix caràcter de no alienables als béns de domini públic, la pretensió dels agents és de compliment impossible i raona que aquesta tesi no implica la aplicació retroactiva del Codi sinó la de la norma vigent en el moment en que es formula la pretensió.

Quart.- Per resoldre la qüestió que s'ha suscitat en aquest litigi a la llum dels arguments emprats per les parts, cal estudiar:

en primer lloc si és d'aplicació al cas el règim jurídic dels béns comunals que estableix el Codi de l'Administració i en segon lloc si la resposta és afirmativa, esbrinar si des d'aquest règim pot prosperar la pretensió exercida.

Pel que fa a la primera qüestió la part apel·lant sosté que te un dret reconegut per un títol concessional vàlid i que el no reconeixement de la seva materialització sobre el terreny equivaldria a la seva negació, a més que comportaria una aplicació retroactiva del Codi de l'Administració, prohibida pel nostre sistema jurídic. Per contra, la representació del Comú entén que no es tracta tant d'una aplicació retroactiva del Codi de l'Administració com d'aplicar a la sol·licitud dels agents el règim vigent en el moment en que aquella es fa.

Una cosa és l'existència d'un dret i una altra és el seu exercici. La normativa que s'ha de tenir en compte per determinar si el dret existeix o no o si s'ajusta al Dret o no és la vigent en el moment del seu naixement o de la seva constitució mitjançant el títol jurídic corresponent. Tanmateix, si aquesta normativa experimenta variacions substancials i el dret no s'ha exercit, és un principi bàsic de dret intertemporal que el seu exercici s'ha d'ajustar a la nova normativa doncs de no ser així s'empararien situacions que l'ordenament jurídic rebutja.

Aplicant aquest raonament al cas, és evident que el títol concessional de 1959 va concedir una parcel·la de 150 m2 a cada un dels tres concessionaris de l'estació d'esquí però la concreció d'aquest dret es demana quaranta-vuit anys després del seu reconeixement i, el que és més important, divuit anys després de l'entrada en vigor del Codi de l'Administració, és a dir, plenament instaurat en el nostre sistema el nou règim jurídic dels béns de les persones públiques, l'aplicació del qual no es pot eludir.

I això no implica una aplicació retroactiva del Codi ja que aquesta només es produiria si els seus preceptes s'apliquessin als efectes consumats del negoci jurídic concessional, és a dir, si ara es volgués negar o deixar sense efecte la concessió materialitzada en parcel·les concretes si aquestes els haguessin estat atribuïdes als agents amb anterioritat a la vigència del Codi; però en el cas el negoci jurídic no està consumat ja que precisament faltava la seva concreció en terrenys concrets.

En conseqüència, la primera qüestió que ham avançat s'ha de resoldre en el sentit de que és aplicable el Codi de l'Administració.

En relació a la segona qüestió, es a dir, si sota el règim del Codi de l'Administració pot prosperar la pretensió exercida, l'article 105 del Codi subjecta el béns comunals al règim jurídic dels béns de domini públic, que són inalienables conforme a l'article 86; des d'aquesta perspectiva, la concessió perpètua de terrenys comunals en favor d'un particular constitueix un desapoderament equivalent a una alienació i per tant no és possible, amb el Codi de l'Administració, exercir el dret reconegut en el títol concessional de 1959.

Per tant, la pretensió dels agents és contrària a l'ordenament jurídic d'aplicació.

El que s'exposa comporta la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència apel·lada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les Sres. Corbacho, M. i M.C.B.M., M.M i G.T.N. i pel Sr. Pino contra la sentència 2009-39 de 20 de març, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i revocar el seu pronunciament primer reconeixent la legitimació activa a les agents als que havia estat negada.

Desestimar el recurs d'apel·lació en quan al fons.

No fer pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.