CASS.L'element professional de la invalidesa accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments-SS-0036-2/04

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-39 DE 25 DE JULIOL DE 2005

CASS

L'element professional de la invalidesa accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat en conseqüència de l'accident que ha patit».

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

El Sr. Vaquero va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 1 de setembre de 2004, confirmant en alçada la decisió del 30 de juny anterior sol·licitant l'anul·lació d'aquestes resolucions

En la sentència del 14 de febrer del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Vaquero..

En el seu recurs d'apel·lació de data 4 d'abril del 2005, el Sr. Vaquero manifesta principalment que: «i tenint en compte el meu estat físic actual, és pertinent valorar que sofreixo una pèrdua total d'emoluments i que, en mèrits del que disposa l'article 6 del Reglament d'aplicació numero 18, ja mencionat, em correspon un augment del meu IPP total, fixant el mateix en un 60 per cent».

Estima complir les condicions previstes per l'article 8.3 b del Reglament d'aplicació número 8 de la CASS.

Sol·licita igualment el pagament de les costes processals.

Ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 de maig del 2005.

En la seva contesta de data 25 d'abril del 2005, la CASS manifesta principalment que:

Les lesions causades per l'accident de treball del dia 4 de març de 2003 no han ocasionat cap seqüela nova i que totes les seqüeles que presenten l'assegurat són conseqüència de l'accident de treball de l'any 1995. Posteriorment a l'accident de treball de l'any 1995 l'assegurat va continuar treballant sense patir cap mena de pèrdua d'emoluments. L'accident de treball de l'any 2004 no ha suposat cap canvi substancial ni de l'estat de salut ni de les condicions professionals de l'assegurat.

La CASS demana per tant la confirmació de la sentència apel·lada.

Ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 17 de maig del 2005.

Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Vaquero sofreix un primer accident de treball el 4 de maig de 1996. A continuació d'aquest accident, la CASS li atorga una pensió basada sobre una minva física d'un 50 % a partir del dia 1 d'octubre de 1996 (veure foli 14).

Sofreix un segon accident de treball el 4 de març del 2003 (veure foli 81, la declaració d'accident de treball). Desprès d'aquest nou accident, la CASS manifesta que « la vostra recaiguda per accident de treball de data 4 de març del 2003 no ocasiona un increment de la minva del 50 % per la qual ja sou perceptor d'una pensió d'invalidesa per accident de treball des de l'1 d'octubre de 1996 » (veure foli 31, la decisió del 30 de juny del 2004). La Comissió Contenciosa de la CASS ha confirmat aquesta decisió l'1 de setembre del 2004 (veure foli 33).

En el seu recurs d'apel·lació, el Sr. Vaquero demana que es consideri l'element professional, de tal manera que el seu IPP total sigui fixat en un 60 %.

Tercer.- Segons l'article 6 del Reglament d'aplicació n° 18, la disminució de la capacitat de guany es determina tenint en compte, un element objectiu i un element professional, «la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assalariat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el sou que percebia abans de produir-se l'accident ».

Per valorar la disminució de la capacitat de guany en funció - a més de l'element objectiu- de l'element professional, aquesta Sala ha indicat que cal comparar el sou percebut abans de l'accident amb el percebut a partir de la incorporació al treball posterior a l'alta medica, i que en el cas de no reincorporar-se per la demostrada impossibilitat de fer-ho a causa de l'entitat de les seqüeles (veure per exemple, Sentència 79-2004 del 20 de desembre de 2004).

En concret, les lesions que pateix el Sr. Vaquero l'impedeixen de reprendre la seva tasca habitual de ferralista. Ara bé, com ja ha jutjat aquesta Sala, «a diferència del que succeeix en la invalidesa-malaltia, en que l'atribució del grup II requereix trobar-se incapacitat per a qualsevol tipus d'activitat, l'element professional de la invalidesa accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat a conseqüència de l'accident que ha patit » (sentència núm. 02-32 del 12 de juliol del 2002).

Aquesta circumstància que l'interessat estigui en la incapacitat d'exercir la seva activitat professional habitual, justifica, en aquest cas, el reconeixement de l'element professional.

El percentatge relatiu a l'element professional es fixa en un 20% de la tarifa objectiva (50%) o sigui en un 10%. L'IPP total és per tant del 60%.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIO

El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit:

Primer: Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Vaquero.

Segon: Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que el Sr. Vaquero té dret a una pensió per accident de treball calculada a partir d'un IPP total del 60 %.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.