SANITAT-AD-0044-2/2003

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2004-66 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-041, de 31 de març de 2004, va estimar la demanda formulada per la Sra. Zurita i va anul·lar la resolució de la Ministra de Salut i Benestar de 29 de novembre de 2002 i la del Govern de 9 d'abril de 2003, desestimatòria del recurs d'alçada interposat contra l'anterior, que imposava diverses sancions per manipulació de medicaments i per venda a una altra farmàcia de càpsules i comprimits contenint diversos principis actius.

2.- Contra la sentència esmentada interposa un recurs d'apel·lació la representació processal del Govern, demanant la revocació de la sentència en existir proves suficients dels fets en els que les resolucions administratives recolzen les sancions imposades.

3.- De l'escrit anterior se'n dona trasllat a la representació de la part agent, que l'impugna en considerar que les imputacions dutes a terme en les resolucions administratives no venen emparades per proves concloents, com entén la sentència del Tribunal de Batlles, de la que en demana la confirmació.

4.- Feta la designació de magistrat ponent, s'assenyalà dia per a la vista oral, que tingué lloc el 30 de setembre de 2004, en el que les parts han pogut manifestar allò més adient als seus interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La representació del Govern, en el recurs d'apel·lació, qüestiona els elements de prova aportats per la part agent en la primera instància jurisdiccional i que han servit al Tribunal de Batlles per estimar el seu recurs en la mesura que no han quedat suficientment acreditats els fets en els que es basen les sancions imposades, és a dir, la manipulació dels medicaments Reduzine, Vimax i Gropecia i la venda de càpsules de sibutramina, sildenofil i finasteride, en la mesura que no ha quedat provat haver adquirit els esmentats principis actius, que existeixen elements suficients per a, valorats conjuntament, arribar a la conclusió de què s'han manipulat els medicaments esmentats per fer-ne comprimits i per reenvasar-los posant-los a la venda.

Com diu la sentència del Tribunal de Batlles recollint jurisprudència d'aquesta Sala (sentència 97-34. de 15 de setembre de 1997) en el procediments sancionadors cal que les dades o elements de fet tipificats com a infracció hagin estat obtingudes a través d'una activitat pròpiament dita d'instrucció, és a dir, d'investigació i de comprovació de la realitat fàctica que dóna peu a la incoació de l'expedient que, a més, ha d'ésser particularment rigorosa quan la persona quina conducta és objecte de l'expedient mostra disconformitat amb tot o amb part dels fets que li són imputats.

En el cas, valorat el conjunt del material probatori que consta a les actuacions, no se'n desprèn, com bé diu la sentència, la realitat dels fets que si fossin certs constituirien infraccions tipificades en les legislacions sectorials de consum i de sanitat ja què l'actuació instructora es basa en actes obtinguts de la ORG_0, mentre que la part agent ha aportat a les actuacions elements de fet que, si més no, posen en dubte la realitat dels fets que se li imputen en la resolució administrativa sancionadora i que han estat adequadament valorats en la sentència impugnada, per la qual cosa cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència del Tribunal de Batlles, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Govern contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2004-041, de 31 de març de 2004, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.