Expulsió de 10 anys reduïda a 7 anys per delicte de tràfic d'estupefacients

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

SENTÈNCIA 035-2025

PARTS:

APEL·LANT: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Castillo

Advocat ORG_0: Sra. Ferrer

APEL·LAT: Sr. Castilla

Advocat : Gutierrez (ORG_1)

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sr. Vincent ANIÈRE

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Expulsió 10 anys reduïda pel Tribunal de Batlles a 7. Delicte de tràfic estupefaents. Ingrés preventiu centre penitenciari. Filla menor. Es desconeix relacions.

Andorra la Vella, el 30 de juliol de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000050/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Castilla va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern número 409907/2024, de data 30 d'octubre de 2024, per la qual es va desestimar el recurs administratiu formulat contra la Resolució dictada per la Gutierrez.I. Ministra de Justícia i Interior, que acordà l'expulsió de l'agent del territori andorrà per un període de 10 anys.

2.- En la sentència núm. 12-2025, de data 7 de març de 2025, el Tribunal de Batlles, actuant com a Tribunal unipersonal, ha estimat parcialment la demanda promoguda per la part agent, reduint la durada de l'expulsió, i la va fixar en 7 anys.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que:

La sentència està mancada de motivació atès que, en un primer terme, incideix en la gravetat dels fets comesos per l'interessat així com en la manca d'arrelament familiar i personal al Principat, i immediatament desprès procedeix a rebaixar la sanció de 10 a 7 anys, sense argumentar els motius que justificarien aquesta decisió sobre el termini d'expulsió.

Els fets pels quals ha estat processat l'agent són:

que va ser detingut per la comissió d'un delicte contra la seguretat col·lectiva (conducció d'un vehicle sota la influència de begudes alcohòliques), i va ser condemnat per ordenança penal de data 28 de febrer de 2021, però, a més,

en data 7 de març del 2024, va ser detingut per un delicte contra la salut pública (tràfic de droga tòxica, cocaïna), i va ser ingressat al centre penitenciari.

La presència del Sr. Castilla representa un risc per la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per l'ordre públic.

L'agent consta inscrit al Servei d'Immigració des del 30 de novembre del 2015, i si bé constava com a casat, la seva relació actual és amb una tercera persona, tot i que es desconeix si conviuen.

L'agent té dos fill, un major d'edat, i un altre menor, però es desconeix la seva relació amb ells.

4.- En la seva contesta, el Sr. Castilla va al·legar que:

La cocaïna la van trobar a la seva habitació, però no era seva, afegint que comparteix pis amb altres persones, i que de les conversacions telefòniques no se n'ha pogut extreure cap evidència que el relacioni amb els fets.

La sentència d'instància està degudament motivada, aplica correctament la normativa i la jurisprudència, i resol de forma coherent les qüestions plantejades.

La mesura d'expulsió per 10 anys que va ser adoptada per l'Administració no era proporcionada, compte tingut que la seva esposa, Sra. Pera, i la seva filla, menor L -aquesta de nacionalitat andorrana i amb problemes de salut-, viuen al Principat.

Conviu amb la Sra. Soriano.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Normativa d'aplicació, fets rellevants i aplicació al cas que ens ocupa

L'article 122 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració, regula l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic en els termes següents:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

2. L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

3. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

En el cas que ens ocupa, es va acordar l'expulsió per la durada màxima legalment prevista, és a dir, 10 anys. Doncs bé, en aquests casos, la decisió administrativa ha de venir precedida per fets greus. I, es pot avançar ara, que en el cas que ens ocupa la gravetat dels fets és inqüestionable, una altra cosa és la durada de l'expulsió.

D'altra banda, l'expulsió, com a mesura de prevenció, i com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol), te per finalitat la salvaguarda de l'ordre i seguretat públiques, i no revesteix caràcter sancionador:

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

Així, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la legalitat de les ordres d'expulsió està sotmesa a tres condicions: 1) l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; 2) si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o seguretat públiques; i 3) la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió.

Com sigui que la sentència ha estat apel·lada només pel Govern -havent-se acceptat per la part agent-, cal dir que no és necessari analitzar els requisits de l'acreditació dels fets ni tampoc la qualificació d'aquests fets com que, a la vista dels mateixos, l'agent suposa una amenaça "per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic", sinó que únicament s'ha d'analitzar la proporcionalitat de la mesura, compte tingut que la sentència apel·lada no accepta la durada de 10 anys acordada a la resolució administrativa recorreguda i la rebaixa a 7 anys, i és aquesta decisió l'única que és qüestionada pel Govern al seu recurs d'apel·lació.

Doncs bé, en relació a aquest darrer requisit (la proporcionalitat de la mesura), cal recordar que a la sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (STEDH) ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència). De forma més recent, la STHDH de 9 d'abril de 2019 (I.Gutierrez. c. Suisse), amb cita d'altres anteriors, detalla els criteris que s'han d'avaluar a l'hora d'analitzar la proporcionalitat de l'expulsió d'un estranger (apartat 69 de la referida sentència):

la naturalesa i la gravetat de la infracció

la durada del sojorn en el país

el període de temps transcorregut entre la infracció i la conducta del demandant en aquest període

la nacionalitat de les persones afectades

la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment del casament

si el matrimoni tenia fills i, si és així, la seva edat

la gravetat de les dificultats que el cònjuge pot trobar al país al qual ha de ser deportat el sol·licitant

els interessos i el benestar dels nens, en particular la gravetat de les dificultats que els fills del sol·licitant poden trobar al país al qual el sol·licitant ha de ser deportat

els vincles familiars, culturals i familiars en el país del qual se'l expulsa i al qual ha d'anar

Com s'ha dit, les resolucions administratives impugnades van acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per 10 anys. Per valorar si la mesura és proporcional als fets tinguts en compte per adoptar-la, s'ha de partir de la dada que, com s'ha dit, la sanció màxima que pot ser imposada és la de 10 anys, que és la que s'ha acordat per l'Administració en aquest cas.

Doncs bé, aplicant al cas que ens ocupa els criteris del TEDH abans referits, cal destacar que:

la naturalesa i la gravetat dels fets pels quals l'agent ha estat processat i s'ha acordat el seu ingrés en centre penitenciari, és inqüestionable;

l'ingrés al centre penitenciar es produí el 7 de març del 2024, i el procediment d'expulsió és va incoar poc temps desprès, concretament el dia 10 de juliol de 2024;

és cert que l'actor està casat -amb la Sra. Pera, revers del foli 26 de les actuacions- i tenen una seva filla menor, L, nascuda a Andorra, segon acredita el certificat de naixement que obra al foli 28 de les actuacions -tot i que a aquest certificat no es diu que la nena sigui de nacionalitat andorrana, ni s'ha aportat cap altre document que acrediti la seva nacionalitat-, però l'agent no conviu amb elles ni s'ofereix cap dada que permeti tenir per acreditat que manté contacte ni amb la seva esposa, ni tampoc amb la filla d'ambdós;

tampoc està acreditada la convivència amb la Sra. Soriano ni que siguin parella;

l'interessat te un altre fill, major d'edat, que té autorització de residència i treball al Principat, tot i que també es desconeix si pare i fill mantenen alguna relació, de fet, res diu l'agent sobre el seu fill a l'escrit d'oposició al recurs d'apel·lació;

l'agent ha treballat de forma regular des del mes de desembre del 2015 fins el mes de març de 2024, coincidint amb el seu ingrés al centre penitenciari (com ho acredita l'extracte de punts de la CASS, revers del foli 23 i següents de les actuacions):

està inscrit al Servei d'Immigració des del 26/06/2018 (foli 33 de les actuacions), tot i que el Govern va reconèixer al seu escrit de contestació a la demanda que ho estava des del dia 30 de novembre de 2015 (foli 41 de les actuacions).

A l'últim, es desconeixen els vincles familiars, culturals i familiars al Perú, país del qual és nacional.

Doncs bé, tenint el compte que la durada màxima de l'expulsió són 10 anys, aquesta sanció s'ha d'aplicar amb cautela, i només en aquells casos més greus, tenint sempre en compte la ponderació entre la durada de l'expulsió i els perjudicis que per l'interessat aquesta mesura pugui produir.

Per així, analitzant les circumstàncies del cas i les al·legacions del recurs d'apel·lació, aquesta Sala Administrativa considera que la mesura de 10 anys era desproporcionada, i que s'ha de confirmar la sentència d'instància.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern.

Segon.- Confirmar la sentència.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.