Reclamació de quantitat, defecte en el mode de proposar la demanda, prescripció

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000336/2023 ORIGEN: 7000277/2018 - 0

NIG: 5300542120180001651

PARTS:

Apel·lant: Sainz

Representant: Sra. Miró

Advocat: Sra. Criado

Apel·lat: Ferrer

Representant: Sr. Tejera

Advocat: Sra. Cañellas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: reclamació de quantitat, defecte en el mode de proposar la demanda, prescripció

SENTÈNCIA 000075/2024

Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'any 2011, l'empresa C subcontractava a Ferrer el subministrament i instal·lació de formigó i els treballs d'impermeabilització interior de l'obra de l'hotel d'Escaldes-Engordany. Això no obstant, la propietat de l'obra, no va acceptar que Ferrer treballés al seu hotel, resolent C la relació contractual que mantenia amb aquesta empresa. Atesa la problemàtica que aquesta decisió comportava per la societat Ferrer, atès que havia adquirit part del material necessari per a l'obra, demanava a Sainz, titular del negoci S, que continués en l'obra subcontractant Ferrer per a la realització dels treballs encarregats, rebent en compensació una comissió.

A través d'aquest estratagema, Ferrer feia els treballs cobrant a través de Sainz la prestació efectuada, a excepció de la retenció del 15% de les certificacions emeses que practicava el constructor principal.

2.- En haver-se assabentat que C pagava als industrials intervinents les retencions que havia practicat, el representant de Ferrer reclamava a Sainz l'abonament de la suma que corresponia, i en no haver reeixit aquesta iniciativa extrajudicial, el dia 20-7-2018 formulava demanda sol·licitant es dictés Sentència, condemnant la societat Sainz a satisfer l'import de 7.831,12.- EUR que corresponia a la quantitat de les retencions (8.923,746.- EUR) menys l'import de 1.092,62.- EUR, en concepte de comissió aplicada a les partides Kerdi i Ditra (1,5% sobre 72.841,80.- EUR). També sol·licita que aquesta quantitat s'incrementés amb els interessos legals a partir de la data en què aquesta havia rebut l'import de la retenció per part de C i subsidiàriament, a partir de la contesta a la demanda, condemnant-la ensems, al pagament de les costes del procediment.

3.- El dia 7-9-2018, la representació processal de la societat Sainz contestava la demanda articulada, introduint excepcions de defecte legal en la demanda i de prescripció de l'acció, sol·licitant es dictés Sentència acollint les excepcions formulades i en tot cas, desestimant la demanda, imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

4.- La representació processal de la societat Ferrer contestava les excepcions articulades de contrari, oposant-se al seu triomf, insistint en les pretensions contingudes en el seu escrit rector.

5.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el dia 16-10-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar les excepcions d'indeguda formulació de la demanda i de prescripció de l'acció interposades per la part demandada.

Segon.- Condemnar la defenent al pagament de la suma total de 7.750,72

EUR, incrementada pels interessos legals comptadors a partir de la fermesa de la present decisió i fins a total liquidació del deute, així com a abonar la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència".

6.- La societat Sainz a través de la seva representació processal, formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència en aquesta alçada, acollint les excepcions articulades i desestimant la demanda amb imposició de costes. Subsidiàriament, considera que havent-se justificat que la comissió pactada ascendia al 7%, sol·licita que l'import de la condemna es fixi en 3.744.- EUR, sense fer imposició en costes, segons els següents motius de recurs.

En primer lloc, insisteix que l'excepció de defecte legal en la manera de proposar la demanda en primera instància havia de prosperar atès que la part demandant no havia incorporat en el seu escrit rector les factures que recolzaven la seva pretensió, remetent-se per això a les previsions de l'art. 121 del CPC i a la doctrina anterior de la Sala (Sentència de 29-11-2007, rotlle TSJC-124/07). Quant al raonament contingut en la Sentència per a rebutjar la reclamació articulada considera que era arbitrari i no s'ajustava a la realitat.

D'altra part, insisteix en el fet que l'acció articulada es trobava prescrita, considerant que el termini de 3 anys propi a les accions mercantils havia transcorregut amb escreix entre la data de les factures emeses (2012) i la data en què s'havia interposat la reclamació examinada. També considera que el correu tramès per la Sra. Conde on admetria un determinat deute no podia tenir eficàcia interruptiva atès que no era la legal representant de la societat Sainz.

En darrer lloc s'alça contra el fons de la decisió adoptada considerant que la comissió a càrrec de Ferrer era del 7% i no de l'1.5%, referint-se als mitjans de prova que així ho adverarien, considerant que en aquest supòsit el deute als eu càrrec ascendia a 3.744,42.- EUR.

7.- La representació processal de Ferrer s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, defensant que la Sentència dictada en la instància no incorria en cap de les irregularitats que la part contrària li atribuïa.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la societat Ferrer reclamava front a Sainz la quantitat de 7.831,12.- EUR en concepte de devolució de les retencions de certificació practicades per C en l'obra de l'hotel, prèvia deducció de la comissió calculada a alçada d'1,5% sobre les partides Kerdi i Ditra (72.841,80.- EUR). La societat defenent s'oposava a aquesta reclamació articulant sengles excepcions de defecte legal en el mode de proposar la demanda i de prescripció de l'acció, negant quant al fons, res deure a la part demandant.

L'òrgan judicial d'instància desestimava les excepcions articulades, i estimava majoritàriament la demanda formulada, condemnant la societat defenent al pagament de la quantitat de 7.0750,72.- EUR, incrementada dels interessos legals a partir de la fermesa de la Sentència i a pagar la totalitat de les costes ocasionades. I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent, segons els motius de recurs que seguidament examinarem.

Segon.- Excepció de defecte legal en la forma de presentar la demanda.

La part recurrent insisteix en aquesta alçada en l'excepció de defecte legal en la manera de proposar la demanda, referint per això que la part actora no havia incorporat al seu escrit rector, cap de les factures que recolzaven les seves pretensions, quan la seva aportació en aquesta fase del procés resultava necessària segons la doctrina de la Sala ho havia pogut declarar repetidament i en l'actualitat recull el CPC, en l'article 121. Referia que la manca d'aportació d'aquesta prova l'havia situada en indefensió.

La resolució recorreguda desestima aquesta pretensió segons un raonament que compartim plenament. En efecte, aquesta excepció constitueix el mitjà previst en l'ordenament per a denunciar l'omissió o la formulació imprecisa, respecte de l'enunciat legalment exigible en l'escrit de demanda i és així que en les Sentències de 17-12-2019 i de 27- 9-2019 (rotlles TSJC-201/2018 i TSJC-82/2019) precisàvem: "el triomf de l'excepció de defecte legal en el mode de proposar la demanda requereix que l'escrit rector del demandant presenti uns defectes formals o de postulació greus doncs a l'hora d'interpretar i aplicar les regles relatives als requisits processals, els Tribunals estan obligats a fer-ho de manera restrictiva, en el sentit mes procliu a la efectivitat del dret a la tutela judicial efectiva (art. 10 de la Constitució), evitant per aixo recórrer a un formalisme exacerbat que suposi un obstacle insuperable al coneixement del fons del proces (····)". Es tracta en definitiva d'una excepció que pretén assegurar als escrits de demanda (també la reconvencional) uns estàndards de claredat i precisió mínims, encaminats a assegurar a les parts i al mateix Tribunal, un coneixement exacte de l'objecte del procediment articulat.

Des d'aquesta perspectiva, no es pot entendre que la manca d'aportació de prova documental en l'escrit de demanda sigui una qüestió susceptible de ser tutelada a través de l'excepció plantejada. En efecte, es tracta aquest d'un element que transita en l'àmbit de la justificació de la pretensió articulada, quina mancança podrà traduir-se en la desestimació de la demanda per manca de prova, però que no podrà ser tutelada a través de l'excepció plantejada que s'ha de reservar als defectes estructurals de postulació.

El primer motiu del recurs que s'articula, quan combat la desestimació de l'excepció de defecte legal en la forma de proposar la demanda es veurà en conseqüència abocada a fracassar.

Tercer.- Prescripció de l'acció.

La part recurrent insisteix en aquesta alçada en què l'acció articulada per la societat demandant es trobaria prescrita, i això en haver transcorregut més de 3 anys entre la data de les factures emeses per la societat demandant i la reclamació judicial articulada.

Si bé les dades temporals arguïdes per la societat recurrent es revelen exactes, no es pot perdre de perspectiva que en mèrits de la teoria de "l'actio nata", el "dies a quo" iniciador del còmput de la prescripció s'ha de situar en la data en què l'acció es podia exercitar pel creditor. En el present supòsit l'acció articulada no ho era en pagament de les factures emeses l'any 2012, sinó que es pretenia recuperar la retenció que el constructor principal va aplicar a cadascun dels industrials intervinents en l'obra. Operant la retenció d'obra com un mecanisme de garantia de possibles responsabilitats per defectes en la construcció, s'ha d'entendre que la seva restitució esdevé exigible, com a molt aviat, a l'acabament de l'obra, amb el benentès que correspon a qui pretén prevalerse del joc de la prescripció, la càrrega de provar l'efectiva concurrència dels seus elements característics.

En el supòsit examinat, la societat Sainz en cap moment justifica ni la data d'entrega de l'obra ni tampoc la data en què rebia de C el pagament de les retencions practicades. Aquesta carència s'havia de traduir en la desestimació de l'excepció de prescripció de l'acció que s'havia articulat i en la desestimació, en aquesta alçada, del recurs que s'interposa.

Quart.- En darrer lloc, la part recurrent qüestiona el fons de la conclusió assolida insistint que la pretensió de Ferrer no es trobava documentalment justificada, afegint, d'altra part, que la comissió pactada entre les parts era del 7% i no de l'1,5% com la Sra. Batlle considerava.

Respecte d'aquestes indicacions, si bé és cert que en el seu escrit de demanda, la representació processal de Ferrer no incorporava cap mena de factura, no es pot ometre que incorporava un correu electrònic de la Sra. Conde on s'admet un saldo per les retencions d'obra de 8.843,35.- EUR (foli 30). Malgrat que aquesta persona no sigui la legal representant de la societat, és la titular de la meitat de les participacions, amb el benentès que del correu tramès s'infereix que disposava d'un coneixement exacte de les relacions mantingudes entre les parts.

En conseqüència, cap irregularitat es pot atribuir a la Sentència de la Batllia quan fixa l'import de la retenció en la suma de 8.843,35.- EUR que es contempla en l'esmentat document.

Respecte al coeficient de la comissió a aplicar, la part recurrent considera que aquest s'havia de situar en un 7% detallant els elements de prova que al seu criteri corroboraven les seves indicacions. La resolució d'instància descarta aquest raonament sostenint que malgrat que en seu de contesta s'assenyalés el coeficient de comissió fixant-lo en el 7%, els concrets arguments en què aquesta pretensió es justificava no haurien estat avançats fins al definitiu escrit de conclusions, de manera extemporània.

També hem de compartir aquesta conclusió. En efecte, com molt encertadament ho posa en relleu la Sra. Batlle, l'argument esgrimit per la part demandada consistia en definitiva en una excepció de compensació entre deutes respectius, en quina eventualitat era la societat Sainz a qui corresponia justificar la bondat de les seves pretensions. Això no obstant, en l'escrit de contesta al recurs, no proveïa cap mena de document limitant- se en seu de proves a incorporar unes factures i albarans sense explicació de cap mena. En realitat, no va ser fins al definitiu escrit de conclusions, on per primer cop, explicava que la part demandant hauria permès que la seva representada cobrés a C un sobrecost del 7% respecte de la factura emesa per Ferrer, considerant que aquesta era la comissió pactada que calia aplicar també respecte de les factures en què no s'havia aplicat el sobrecàrrec indicat a la constructora principal. En aquest context, compartim amb l'òrgan d'instància que l'argument en què la part pretén justificar la seva posició ha estat introduït de manera extemporània, sense que s'hagi donat l'oportunitat a la part demandant de res poder discutir al seu respecte, el que ja per si sol seria suficient per a descartar-lo tal com posàvem en relleu en la Sentència de 7-2-2023, rotlle TSJC-99/2022 que la Batlle esmenta.

En tot cas, i en arres a atorgar a la part recurrent una resposta completa a les seves pretensions revocatòries, tampoc podem passar per alt que no existeix prova directa en les actuacions que permeti confirmar la seva tesi, sense que el recàrrec que Sainz va aplicar a C respecte d'unes obres realitzades per Ferrer, en constituir una res inter alios acta enfront d'aquesta darrera, pugui justificar per si sol el pacte descrit respecte de la comissió aplicar. D'altra part, el fet que la comissió a alçada d'1,5% pugui semblar insignificant, no eximia la part demandada de justificar opportunament el coeficient de la comissió.

Cinquè.- La desestimació del recurs s'ha de traduir en la imposició a la part recurrent de totes les costes que han estat ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Sainz contra la Sentència 77/2023 de data 16-10-2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.