Un acomiadament econòmic aquesta solució ha de ser imprescindible (106/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-106/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de setembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Mena va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Vaquero, en reclamació de la quantitat de 44.733,60 EUR, juntament amb els interessos corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat, amb condemna de la demandada al pagament de les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- La societat Vaquero va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que ha respectat escrupolosament les formalitats previstes pel comiat, és a dir, carta lliurada en mà a la persona treballadora que va signar la recepció, i tractant-se d'un comiat per causes objectives, va exhibir l'informe de l'auditor Tur preceptiu segons l'article 91.3 del Codi de les Relacions Laborals.

III.- Per sentència de data 30 de gener del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Vaquero a pagar al Sr. Mena l'import de 44.733,60 EUR amb els interessos legals comptadors a partir del dia 11 de novembre de 2010, imposant a la defenent el pagament de les costes judicials causades, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Vaquero ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que inexplicablement la sentència de primera instància ha atorgat la indemnització reclamada per l'agent, únicament per tenir en compte l'al·legació introduïda per primera vegada a l'escrit de conclusions en la que, contravenint totes les regles processals, esmenta un fet nou, com és el que l'informe realitzat per l'auditor Tur no detallava suficientment quines eren les mesures que s'havien d'adoptar per reconduir la situació econòmica de l'empresa; que si bé és cert que l'informe no recull les mesures ja adoptades anteriorment per l'empresa per superar la situació econòmica negativa, com tampoc aquelles altres que es van adoptar amb la mateixa finalitat de forma paral·lela a l'acomiadament de l'agent, també ho és que l'única finalitat de l'informe era la d'acreditar la més que precària situació econòmica de l'empresa, així com la necessitat d'amortitzar llocs de treball, tot i l'adopció d'altres mesures abans de l'informe.

II.- Són fets pacífics: que el Sr. Mena va començar a prestar els seus serveis per l'empresa Vaquero a comptar de l'any 2002, en qualitat de subdirector, mitjançant un salari de 3.455 EUR mensuals; que per carta lliurada en mà, del dia 12 de juliol del 2010, l'empresa va notificar al treballador el seu acomiadament per causes objectives, d'acord amb el que disposa l'article 91.c del Codi de les Relacions Laborals.

III.- L'article 91 del Codi de les Relacions Laborals estableix: "En els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, mitjançant un preavís, fet amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l'article 90.1, quan concorri alguna de les causes següents: (...) c) quan hi hagi la necessitat objectiva acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. En aquest cas el comiat no pot afectar a més d'un 10% dels treballadors en cada centre de treball en un període de 6 mesos. Als efectes d'aquest apartat s'entén per causes econòmiques les que tinguin com a finalitat contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l'empresa que no puguin superar-se raonablement amb mesures alternatives i per causes tècniques, organitzatives o de producció, i les que tinguin com a finalitat la superació de les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l'empresa, ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat, ja sigui per exigències de la demanda, a través d'una millor organització dels recursos, encara que no hi hagi una situació econòmica negativa. L'empresa ha de justificar la situació per mitjà d'un informe, realitzat per un auditor degudament autoritzat, que evidenciï les causes abans esmentades (...) 3) La manca de prova de la causa al·legada, el fet que aquesta no sigui considerada suficient o la manca d'establiment de l'informe previst a l'apartat primer, converteix el comiat en improcedent i donen lloc a la indemnització prevista a l'article 98".

És cert que en el seu escrit de demanda el Sr. Mena al·lega que el seu acomiadament es va fer de forma indeguda perquè no va poder tenir coneixement exhaustiu de l'informe realitzat per l'auditor Tur, i perquè va ésser l'únic treballador de l'empresa acomiadat, quan la utilització de l'article 91.c ha de tenir com a objectiu amortitzar més d'un lloc de treball, i només fou, en tràmit de conclusions, que el treballador va manifestar que l'informe presentat per part de l'empresa, ni justifica ni aporta els elements necessaris que permeten poder determinar les raons per les quals no es podia superar la situació econòmica de dificultat amb mesures alternatives a l'acomiadament intervingut.

No obstant això, s'ha de posar de manifest que tanmateix, en l'escrit de demanda, el treballador formula la seva pretensió en raó d'un acomiadament, no tant sols fet en forma indeguda, sinó improcedent i injustificat, manifestant que el seu acomiadament no respon a cap raó de reestructuració general de l'empresa ni a una amortització dels llocs de treball de la societat Vaquero, sinó que es tracta simplement d'un acomiadament no causal que ha estat indegudament encobert com un acomiadament sobre la base de l'article 91.c del Codi de les Relacions Laborals. Aquesta argumentació posa en dubte la veracitat de l'informe de l'auditor, i per tant, és de manera processalment correcte, que el primer jutge controlés si l'informe esmentat justificava l'acomiadament per causes objectives d'autes.

La societat Vaquero no es pot queixar d'una indefensió, ja que la prova de l'acomiadament per causes objectives ha de resultar clarament del contingut estricte de l'informe de l'auditor, independentment de tota altra prova.

IV.- Pel que fa al fons, és incontrovertible que l'informe de l'auditor Tur posa de relleu la situació negativa de l'empresa que fa 5 anys que presentava un compte d'explotació deficitari, i el fet que davant d'aquesta greu situació s'ha de prendre mesures urgents encaminades per una banda a reequilibrar patrimonialment la societat i per altra banda a disminuir la seva estructura de costos, per assegurar la continuïtat de la societat. Nogensmenys, l'informe conclou que entre aquestes mesures urgents, s'inclouen el redimensionament de la seva plantilla i la corresponent amortització de llocs de treball, sense altres precisions.

És cert que amortitzar llocs de treball correspon per l'empresa, a una disminució dels costos d'explotació que pot ajudar a superar una situació econòmica negativa. Ara bé, per justificar un acomiadament per causes objectives, aquesta solució ha de ser imprescindible i sense que existeixi cap altra alternativa. En el present cas, l'informe de l'auditor Tur no estableix suficientment que l'acomiadament del subdirector de l'empresa sigui una mesura indispensable per la supervivència de la societat. A més a més, si s'examina els comptes de pèrdues i guanys dels anys 2005 fins a 2009, se'n destaca que existeixen capítols que generen despeses tant importants, que les de personal, tal com el cost de les vendes (capítol el més onerós), i altres despeses d'explotació (sense més precisions), pels quals l'informe no diu res.

Per conseqüent, no es pot considerar que l'informe de l'auditor Tur acrediti suficientment la necessitat objectiva d'amortitzar el lloc de treball del Sr. Mena per causes econòmiques que tinguin com a finalitat de superar la situació negativa de la societat Vaquero.

V.- La desestimació del recurs determina fer especial imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat Vaquero. Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 30 de gener del 2012 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Vaquero al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.