CASS.Invalidesa per malaltia.SS-0047-1/2003

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2004-63 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia. Import de la pensió en funció dels salaris percebuts durant els dotze mesos anteriors a la data de la primera constatació mèdica de la malaltia invalidant.

Patologies de naturalesa evolutiva : no es pot considerar un moment en què no s'havia determinat la naturalesa de la malaltia ni aquesta impedia el treball de l'assegurada.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 28 d'abril de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Soriano contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup I, prenent com a període de càlcul els dotze mesos anteriors al 9 de juny de 2003.

2n.- La representació de la ORG_0 va interposar recurs d'apel·lació, que va ser formalitzat davant d'aquesta Sala el 15 de juny de 2004. La recurrent al·lega que la data de la primera constatació mèdica de la malaltia invalidant, que serveix de referència per al càlcul de la pensió, s'ha de situar al 9 de juny de 2002, moment en què es van aguditzar el símptomes de la patologia que pateix la interessada, encara que el diagnòstic de la síndrome de fatiga crònica no s'establís fins un any després, atesa la seva dificultat.

3r.- La representació de la Sra. Soriano va oposar-se al recurs mitjançant escrit presentat el 5 de juliol de 2004, en què sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. En concret, al·lega que no es va determinar la naturalesa de la malaltia, i en conseqüència el seu caràcter invalidant, fins al 9 de juny de 2003, per la qual cosa la pensió s'ha de calcular en funció dels salaris percebuts durant els dotze mesos anteriors a aquesta data.

4t.- En l'acte de la vista oral les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 11 del Reglament d'aplicació núm. 18 disposa que el salari mensual mitjà que s'ha de tenir en compte per fixar l'import de la pensió d'invalidesa equivaldrà a la divisió per dotze de la suma dels salaris percebuts per l'assegurat durant els dotze mesos anteriors "a la data de la primera constatació mèdica de la malaltia que ha provocat la invalidesa en el cas de la invalidesa malaltia".

La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en determinar el moment en què s'ha de situar la data d'aquesta constatació mèdica de la malaltia invalidant, que la sentència apel·lada ha fixat al 9 de juny de 2003, mentre que la ORG_0 ho fa un any abans, en considerar que ja existien en aquell moment els símptomes característics de la patologia que pateix la interessada, encara que el diagnòstic no es va precisar fins l'any 2003, atesa la dificultat que planteja determinar l'existència d'una síndrome de fatiga crònica post-viral.

Tercer.- Com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions (sentència núm. 99-06, de 19 de febrer de 1999, entre d'altres), determinats tipus de patologies de naturalesa evolutiva poden arribar a tenir un abast realment invalidant en un determinat moment de la vida de la persona, i quan aquesta circumstància es constata mèdicament neix el dret a percebre la pensió, per la qual cosa és aquest precís moment el que s'ha de tenir en compte per tal de fixar l'import de la prestació, tal i com ho preveu l'article 11 del Reglament d'aplicació núm. 18.

En el cas que ara s'examina, resulta dels informes mèdics que s'han incorporat a les actuacions, i especialment del dictamen pericial practicat en primera instància, que la Sra. Soriano pateix una síndrome de fatiga crònica post-viral, aparentment d'origen herpètic, tal com ho demostra la serologia. Encara que durant l'estiu de l'any 2002 es van presentar els primers símptomes de la malaltia, el fet és que no va ser fins el mes de juny de 2003 que es va diagnosticar la mateixa, mitjançant la intervenció dels metges especialistes i la pràctica d'exploracions complementàries. Mentrestant, la interessada no va ser donada de baixa i va continuar desenvolupant les seves activitats laborals acostumades. En conseqüència, no es pot considerar que la malaltia tingués un caràcter invalidant en un moment en què encara no s'havia determinat la seva naturalesa ni tampoc impedia la realització del treball de l'assegurada.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació de la ORG_0 i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 28 d'abril de 2004 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.