CASS-Conversió de pensió d’invalidesa - malaltia a pensió de vellesa.SS-0040-2/04
- Resolució
- Sentència · 29/06/2005
- Sentit
- mixt (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 221/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:221
- Recurs
- SS-0040-2/04
- Ponent
- LLUIS SAURA LLUVIA
- Magistrats
- LLUIS SAURA LLUVIA
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- REGLAMENT BATLLES DECISIÓ SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D’APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència en relació amb la disputa entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i la Sra. Varesc sobre el seu dret a una pensió de vellesa. La Sra. Varesc havia estat percebent una pensió d'invalidesa i, en complir 60 anys, va sol·licitar la conversió en una pensió de vellesa de 5.000 punts, però la CASS li va denegar aquesta sol·licitud. Posteriorment, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va anul·lar la decisió de la CASS i va reconèixer el dret de la Sra. Varesc a la pensió de vellesa, aplicant la prorrata del paràgraf segon de l'article 41 del Reglament Tècnic. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia ha revocat aquesta decisió, argumentant que la Sra. Varesc no havia justificat un treball regular abans de l'1 d'abril de 1968, condició necessària per a la concessió de la pensió excepcional prevista en l'article 41 del Reglament Tècnic. Per tant, el recurs d'apel·lació de la CASS ha estat estimat, mentre que el recurs de la Sra. Varesc ha estat desestimat.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
LLUIS SAURA LLUVIA
SENTÈNCIA 2005-35 DE 29 DE JUNY DE 2005
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Conversió de pensió d’invalidesa - malaltia a pensió de vellesa. Article 41 del Reglament Tècnic.
Treball regular abans de la instauració del règim de Seguretat Social. QÜESTIÓ NOVA. Introduïda per la CASS per primera vegada en la contestació a la demanda, no en l’expedient. No genera indefensió.
Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-002, de 13 de gener de 2005, va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Varesc i anul·lant la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 6 de setembre de 2004, li va reconèixer el dret a les prestacions derivades de l’aplicació del paràgraf segon de l’article 41 del Reglament Tècnic amb efectes a partir del 21 de juliol de 2004, concretament 4.208 punts com a base de càlcul de la pensió de vellesa, més els interessos legals corresponents.
2.- La CASS formula un recurs d’apel·lació contra la sentència argumentant que la Sra. Varesc no te dret a la pensió de vellesa del segon paràgraf de l’article 41 del Reglament Tècnic ja que per que sigui aplicable la prorrata que preveu, cal que l’assegurat hagi treballar regularment en algun període anterior a l’1 d’abril de 1968, que no és el cas de la Sra. Varesc.
3.- La representació processal de l’assegurada també formula recurs d’apel·lació, demanant allò que formulava en la primera instància com petició principal, és a dir, el reconeixement del dret a obtenir una pensió de 5.000 punts malgrat no haver complert els 65 anys, i demana que es tingui en compte el treball que realment va desenvolupar, amb anterioritat a l’1 d’abril de 1968.
4.- Dels respectius escrits d’apel·lació se n’ha donat trasllat a la representació processal de la part contrària, que ha contestat en temps i forma, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Varesc venia percebent una pensió d’invalidesa derivada d’accident de treball i malgrat que en complir 60 anys va demanar la conversió en pensió de vellesa de 5.000 punts la parapública no li va atorgar, cosa que sí fa la sentència apel·lada, aplicant, però, la prorrata del paràgraf segon de l’article 41 del Reglament Tècnic.
La CASS sosté en el seu recurs d’apel·lació que per tal que als assegurats assalariats beneficiaris d’una pensió de vellesa que no puguin justificar una activitat assalariada d’almenys cinc anys abans de l’1 d’abril de 1968 se’ls apliqui la prorrata cal que justifiquin un treball regular almenys en part d’aquest període, i la Sra. Varesc, com diu la sentència apel·lada, no el justifica.
La necessitat de que per meritar la pensió excepcional que l’article 41 del Reglament Tècnic preveu pels assalariats aquests justifiquin un treball regular és predicable dels dos supòsits que recull l’article 41 pels treballadors d’aquesta classe, en el sentit de què per gaudir la pensió de 5.000 punts cal haver justificat cinc anys i si només se’n pot justificar una part s’aplica la prorrata del segon paràgraf, però en qualsevol cas, cal justificar tot o part de l’activitat assalariada abans de l’1 d’abril de 1968; la sentència del Tribunal de Batlles ha de ser revocada en aquest punt ja que aplica el segon paràgraf malgrat la treballadora no ha dut a terme un treball regular abans de la data esmentada.
Tercer.- Aquesta qüestió vincula amb el motiu de recurs que planteja l’assegurada, que en aquesta alçada demana el reconeixement d’una pensió de 5.000 punts per considerar que va treballar regularment al Principat abans de l’1 d’abril de 1968 durant cinc anys, i exposa la al seu criteri incorrecta exigència d’haver demanat autorització al Consell General derivada del Decret d’11 de novembre de 1949, però aquesta opinió és contrària a la reiterada doctrina d’aquesta Sala que ha configurat com a treball regular, als efectes dels drets que deriven de l’article 41 del Reglament Tècnic, el que es constata prèvia inscripció en els registres o amb la corresponent autorització, inexistent en el cas d’autes, circumstància que obliga a considerar que als efectes de l’article 41 entès a la llum de la doctrina d’aquesta Sala no hi ha hagut un treball assalariat, per la qual cosa cal desestimar el recurs.
La part agent insisteix, en el seu recurs, en la al·legada indefensió en que es troba davant l’argument acabat d’exposar -la consideració com a no regular del treball assalariat prestat abans de l’1 d’abril de 1968- per tal com la CASS el va introduir per primera vegada en seu jurisdiccional i no en via administrativa, sense que aquesta circumstància, tot i que no és desitjable, generi indefensió invalidadora de la resolució administrativa ni de la sentència, ja què sobre la mateixa -que és eminentment jurídica- la part agent ha pogut fer les al·legacions oportunes en la fase de conclusions prèvia a la sentència de la primera instància.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Estimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència número 2005-002, de 13 de gener, declarant ajustat al Dret la resolució de la parapública objecte d’aquest procediment.
Desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la part agent contra la sentència.
No fer pronunciament sobre el pagament de les despeses processals.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.