Bonus salarial, naturalesa jurídica i càrrega de la prova de la seva quantificació (4000101/2021)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000116/2022 ORIGEN: 4000101/2021 - 00

NIG: 5300542120210000470

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ropero

Representant: Sr. Ferreras

Advocat: Sr. Cepeda

Apel·lat: Pla

Representant: Sra. Ricart

Advocat: Sr. Benítez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Bonus salarial, naturalesa jurídica i càrrega de la prova de la seva quantificació.

SENTÈNCIA 123-2022

Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 12-2-2021, la representació processal del Sr. Ropero va interposar demanda a tramitar pel procediment laboral contra la societat Pla, (d'ara endavant B), sol·licitant es dictés Sentència, condemnant la defenent a satisfer la suma de 17.726.- EUR bruts en concepte d'havers laborals pendents augmentats dels interessos legals des de la contesta a la demanda; a cotitzar aquest import a la CASS i al pagament de les despeses processals causades, incloingui els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- El 25-3-2021, la representació processal de la societat B contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part actora, interessant la seva íntegra desestimació amb condemna en costes a la part demandant.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats que van ser considerats necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 4-4-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Desestimar íntegrament la demanda presentada pel Procurador Sr. Ferreras, actuant en nom i representació del Sr. Ropero en data 12 de febrer del 2021 contra la societat Pla, SA i, imposar al primer les costes del procés causades a la segona, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

4.- Contra aquesta Sentència, la representació processal del Sr. Ropero, formula recurs d'apel·lació interessant la seva revocació, i en el seu lloc es dicti nova resolució acollint les pretensions íntegres que havia articulat en el seu escrit rector, amb expressa imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies a la contrapart.

5.- La representació processal de la societat B, s'ha oposat al triomf del recurs articulat sol·licitant el seu rebuig íntegre, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'1-9-2017, el Sr. Ropero iniciava una prestació laboral amb la societat B, pactant-se una retribució anyal bruta de 46.800.- EUR. Durant el mes de juny del 2019, B instaurava una nova política retributiva on, tot respectant el salari fix contractualment previst, preveia també, una retribució variable "en funció dels resultats o d'altres objectius establerts per l'Entitat".

També resulta admès pels litigants que el 17-12-2020, el treballador desistia voluntàriament del contracte de treball i que disconforme amb la quitança laboral practicada atès que res contemplava en relació amb la retribució del salari variable, articulava una demanda laboral reclamant per aquest concepte la suma de 17.726.- EUR, més interessos i costes. Reclamava, tanmateix, que la demandada cotitzés aquest import prop de la CASS.

La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància desestima íntegrament la demanda argumentant que la percepció de la prima reclamada exigia romandre a l'entitat la setmana següent al 31 de desembre, recordant que el desistiment del treballador va intervenir el 17 de desembre.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del treballador d'acord amb els motius de recurs que seguidament es relaten.

Segon.- En primer lloc, sosté que la normativa interna de l'empresa, no li resultava oposable atès que l'empresa mai en va lliurar una còpia ni va indicar on la podia trobar i que l'únic coneixement que en va tenir va intervenir mitjançant la presentació gràfica que es va realitzar, sense que aquesta res precisés respecte de les condicions temporals de permanència que s'exigien, afegint que si les hagués conegut no hauria desistit pocs dies abans que es produís el fet que permetia al treballador cobrar-la.

Argumenta, tanmateix, que l'exigència de notificació de la normativa interna de l'empresa derivava de l'art. 5.3 de la Llei de Relacions Laborals i que la manca d'informació expressa de la mateixa al treballador li ocasionava indefensió, sense que el fet que l'empresa pogués haver-lo penjat en determinada carpeta del sistema informàtic de l'empresa, pugui equiparar-se a la seva efectiva notificació.

En darrer lloc, s'invoca la nul·litat de la clàusula que contempla el requisit de permanència prevista en el document de política retributiva, per discriminatori en aplicació de l'art. 4.1 de la Llei de Relacions Laborals.

Tercer.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi de les diferents qüestions que suscita el present litigi, resulta imprescindible recordar que inicialment, la retribució del treballador era fixa (46.800.- EUR) i posteriorment, l'empresari va preveure una retribució variable complementària per als seus empleats associats que es condicionava a l'assoliment dels objectius marcats per l'empresa d'acord amb els mecanismes de liquidació corresponents.

Aquesta millora salarial que complementa el salari pactat inicialment, s'origina en la voluntat de l'empresari de remunerar l'assoliment d'uns propòsits preestablerts, sense que el treballador, amb caràcter general, disposés de cap facultat negociadora sobre les condicions en què la remuneració dels objectius es fixava. Malgrat aquest caràcter unilateral, la seva naturalesa salarial resulta inqüestionable perquè en definitiva no deixa d'assegurar una retribució complementària per una prestació de treball, extrem aquest que associat amb el caràcter recíproc del contracte de treball, suposa que una volta s'ha instaurat efectivament en l'empresa i els seus termes han estat acceptats pel treballador, aquest complement salarial o "bonus" assoleix naturalesa contractual i forma part del contracte de treball, sense que, per tant, l'empresari pugui individualment prescindir-ne.

En el concret supòsit que s'examina, no figura que la nova política retributiva de l'empresa que B acompanya a la seva contesta a la demanda resultés acceptada per cap dels assalariats concernits. Això no obstant, a la vista que la seva instauració efectiva comporta una millora per a l'assalariat sense cap mena de contraprestació suplementària a càrrec seu, la seva acceptació per part de l'assalariat es podria presumir, de manera que a partir de la seva instauració efectiva la retribució salarial complementària, integrava el contracte de treball.

En el present supòsit succeeix, però, que la percepció de la gratificació variable es condicionava temporalment a la permanència del treballador en l'empresa durant "la setmana següent al 31 de desembre de l'exercici en guany". Tractant-se aquesta d'una condició suspensiva associada a la mateixa percepció de la gratificació, la mateixa per a ser vàlida havia de ser acceptada i és respecte d'aquesta qüestió que es suscita la controvèrsia essencial entre les parts en el present litigi. Respecte d'aquesta no es nega que el treballador mai va acceptar de manera expressa la nova política retributiva de l'empresa. En realitat, la representació processal de B defensa haver-ne efectuat una presentació general i haver-la incorporat en una carpeta compartida accessible a tots els assalariats. Aquestes precaucions, però no permeten assegurar el coneixement del treballador del contingut de la condició específica que s'examina. En efecte, encara que la societat demandada hagi acreditat que el document realitzat va ser penjat a una carpeta del sistema informàtic de l'empresa d'ús públic per a tots els treballadors, en cap cas ha justificat que el treballador demandant hi accedís. Tampoc s'ha justificat que l'empresa emetés una nota informativa per assabentar els treballadors de la seva ubicació física, sense que en aquesta situació es pugui entendre que necessàriament aquesta informació havia de ser coneguda pels seus destinataris. En realitat s'observa com el sòl dèbit informatiu que des de B es va efectuar va consistir en una presentació tipus "powerpoint" (dors del foli 43 i ss) on, res es menciona sobre la condició temporal indicada.

En aquestes condicions, la condició suspensiva inserida en la política retributiva de l'empresa esdevenia no podia ser oposada al treballador.

Quart.- Quant a la determinació de l'import corresponent, el treballador reclamava la quantitat de 17.726.- EUR, en mèrits de les estimacions que en el seu escrit rector articulava, al respecte de la qual la societat demandada sosté que aquesta prima resultava fins i tot superior a aquella que al cap de departament corresponia, sense però introduir cap mena d'argument o prova tendint a justificar l'import que al treballador podia correspondre a títol subsidiari.

Insistirem sobre aquesta qüestió en el caràcter unilateral que concorria en la creació del bonus salarial examinat al respecte del qual ja ens hem pogut pronunciar, el que suposa que és l'empresa qui té la disponibilitat i facilitat probatòria (art. 9.2 CPC) per a provar en que consisteix, i l'acompliment pel treballador dels objectius fixats per a tenir-hi dret.

En aquest sentit i depenent en part la percepció de la prima indicada de valoracions de la pròpia empresa en relació a l'exercici professional del treballador, no resulta raonable exigir al treballador la càrrega probatòria d'uns fets al respecte dels quals l'empresari ostenta plena disponibilitat i facilitat probatòria i admetre que pugui limitar la seva estratègia de defensa a negar-li el dret a percebre'ls.

En aquesta situació, la manca d'activitat probatòria encaminada a justificar la prima concreta que al treballador correspondria només a l'empresa pot perjudicar en quina eventualitat, escaurà estimar la demanda articulada i condemnar la societat Pla a satisfer al Sr. Ropero la suma de 17.726.- EUR bruts que haurà de ser incrementada dels interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament. Aquest import tanmateix haurà de ser declarat i cotitzat prop de la CASS de conformitat amb la normativa aplicable.

Cinquè.- L'estimació del recurs i de la demanda articulada comportarà, seguint la doctrina consolidada de la Sala en l'àmbit laboral en que ens situem, que les costes ocasionades en ambdues instàncies siguin imposades a la societat vençuda.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Ropero contra la Sentència de data 4-4-20200 que revoquem, disposant en el seu lloc l'estimació íntegra de la demanda articulada, condemnant la societat Pla a satisfer al primer la suma de 17.726.- EUR bruts en concepte de "bonus" salarial, incrementada amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament, import que haurà de ser declarat i cotitzat prop de la CASS de conformitat amb la norma que resulti d'aplicació i a pagar les costes ocasionades en ambdues instàncies

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.