Maltractament amb crueltat animal - Prova insuficient- Desvirtuació presumpció d'innocència (6000090/2018)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000079/2019 Núm. de Causa: 6000090/2016

SENTÈNCIA 7-2020

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tamarit

Advocat: Sr. Castrillo

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Puga

Magistrats: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-vuit de febrer de dos mil vint.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada per Tribunal de Corts, en data 24 de maig de 2019, en la causa de referència, seguida pel delicte menor de maltractament amb crueltat animal, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 24-05-2019 amb la següent part dispositiva:

"DECIDEIX :

Condemnar Tamarit, com autor d'un delicte menor de maltractament amb crueltat a animal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES (3) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i MULTA en la quantia de CINC CENTS (500) EUROS.

Igualment, es condemna Tamarit a les penes complementàries de INHABILITACIÓ PER A L'EXERCICI D'OFICI O CÀRREC RELACIONAT AMB ELS ANIMALS per un període de DOS (2) ANYS i DE PRIVACIÓ DE LA LLICÈNCIA DE CAÇA durant DOS (2) ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades.

S'acorda tanmateix el COMÍS del gos "XXX", mascle de raça buldog anglès, amb número de microxip xxx.

l en concepte de responsabilitat civil, Tamarit haurà d'abonar les quantitats que en període d'execució quedin acreditades, en concepte de despeses veterinàries i de pupil·latge del gos "XXX" ans indicat.."

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 19 de juliol de 2017, vers les 18'15 hores, el processat Tamarit, es trobava a la terrassa del bar xxx, situat a l'XXXX, quan de sobte, va començar a donar cops amb la mà de forma violenta, al seu gos "XXX", un mascle, de raça buldog anglès, amb número de microxip xxx.

Seguidament, el va alçar en l'aire i llençar violentament contra el terra, provocant que l'animal sortís corrents, travessant l'Av. d'Enclar, on fou atropellat per un vehicle.

El processat Tamarit anà a recollir el seu gos i tot i trobar-se aquest ferit, continuà llençant-lo contra el terra, de forma violenta.

Finalment i gràcies a la intervenció de terceres persones, el gos "XXX" fou transportat a l'hospital xxx, on arribà en estat de semi inconsciència, amb dificultat respiratòria greu, moviments involuntaris d'extremitats anteriors, nistagmus horitzontal d'ambdós globus oculars, epistaxi bilateral, hemoptisi i ferides cutànies abrasives per tota la zona facial, a resultes d'un traumatisme cranioencefàlic sever, restant-li seqüeles cròniques a nivell oftalmològic, per les quals requerirà de tractament veterinari de per vida.

Efectuada la prova d'alcoholèmia, Tamarit donà un resultat positiu amb 2,33 g/l de sang.".

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor d'Tamarit, sol·licitant que es revoqui dita resolució en el sentit de declarar la lliure absolució del seu defensat.

Discuteix els fets provats recollits per la Sentència, sostenint que els danys que presentava el gos van ser motivats per l'atropellament per un vehicle i no per un suposat maltractament del processat, que no queda provat.

Manifesta a tal efecte que la sentència apel·lada afirma, sense precisar quines són les proves, d'una part que l'encausat va propinar cops violents contra el seu gos que van propiciar la fugida d'aquest vers la carretera i el seu atropellament, i d'altra part que Tamarit va tornar a tirar a terra el gos una vegada ferit.

Sosté que el Tribunal de Corts considera sense fonament com a falses les afirmacions del processat, segons les quals els cops al gos eren lleus i amb finalitat educativa, i ans contrari dóna credibilitat a suposats testimonis que no són professionals en ensinistrament de gossos, realitzant una valoració subjectiva dels fets.

Afirma que el seu defensat no pega violentament al seu gos sinó en en la mesura d'educar-lo sense fer-li mal.

Observa que el Sr. Bonet no va comparèixer a la vista per a modificar les seves declaracions, tal com el Sr. Agullo, que la testimoni Sra. Vilar declara que l'encausat no tira el gos a terra.

Pel que fa la responsabilitat civil sosté que els danys resulten de l'atropellament amb un vehicle i no de l'actuació del processat.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat.

Manifesta que el dia de la vista oral es va practicar prova de càrrec suficient i vàlidament constituïda per desvirtuar la presumpció d'innocència.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que per declarar Tamarit culpable del delicte menor de maltractament amb crueltat a animal, tipificat i penat a l'article 297.1 del Codi Penal del qual venia acusat, el Tribunal de Corts amb bon criteri, ha retingut que per causa dels cops violents practicats pel processat al seu gos, aquest va fugir corrent vers la carretera essent atropellat per un vehicle i que, tot resultar el gos mal ferit, Tamarit va continuar la mateixa actuació violenta i cruel d'agafar el gos i tirar-lo a terra novament.

La prova suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència resulta en efecte dels elements següents:

Es desprèn de l'informe elaborat pel Servei de Policia que diversos veïns de la zona i clients del bar on es trobava el processat amb el seu gos, requeriren la seva presència per una baralla a la via pública, que en arribar van trobar diversos efectius del Servei d'urgències mèdiques i bombers els quals estaven atenent a un gos estirat a terra ferit i, al seu costat hi havia el propietari de l'animal nerviós, amb marqués de sang i símptomes d'un estat d'alcoholèmia important (la prova d'alcoholèmia va donar un resultat de 2,33 g/l/s).

Al mateix lloc s'hi trobava una multitud de persones entre les quals el Sr. Bonet.

Si bé és cert que Bonet no va comparèixer a la vista oral es dóna, nogensmenys lectura de les seves declaracions que poden ser preses en compte com a prova documental.

Aquest darrer va declarar al servei de Policia reiterant les seves declaracions davant el Batlle instructor; explica de manera molt precisa les violències exercides per Tamarit contra el gos que va provocar una alarma social, pegant-lo i llençant-lo a terra, actuació que va provocar la fugida de l'animal i el seu atropellament per un vehicle. Afegeix que Tamarit va recuperar l'animal ferit tornant a llençar-lo al sol durant el trajecte fins al lloc del control.

El Sr. Agullo quina declaració es valora també com a documental, confirma la versió d'Bonet, precisant de més, que va donar una bufetada a la cara del processat per dissuadir-lo de la seva actitud violent envers el gos.

La testimoni Vilar afirma a la vista oral especialment que "el propietari del gos el va agafar i al mig de l'encreuament que fa el bar, va fer 4 o 5 passes i va deixar anar el gos com si fos una bossa de patates i ho va tornar a fer".

Precisa que va intervenir demanant ajuda a l'agent de Seguretat que va trucar un veterinari.

Les declaracions del processat de la vista oral segons les quals " el gos se li va escapar i el van atropellar, que abans estaven jugant essent el gos un cadell, que li feia tocs per la seva conducta", són inversemblants i contradictòries per les declaracions de les persones que van assistir a una escena molt violenta que van reaccionar per impedir la prossecució d'aquesta i que no tenen cap interès a mentir.

De més l'actitud violenta i l'acarnissament de Tamarit envers el gos són compatibles amb el grau d'alcoholèmia molt important que presentava.

En tota hipòtesi el maltractament amb crueltat de l'animal deriva també de l'actitud del processat desprès de l'atropellament, quan va llençar varies vegades a terra el gos que estava malferit i quasi agonitzant.

Per tant la Sala considera que les proves obrant en autes són suficients per desvirtuar la presumpció d'innocència, que la Sentència recorreguda ha de ser confirmada tant pel que fa la responsabilitat penal i les penes principals i complementàries pronunciades quines són adaptades a la gravetat dels fets i a la necessitat d'evitar llur reiteració, que pel que fa la responsabilitat civil, essent demostrat que les greus ferides que va presentar el gos "XXX" són les conseqüències del maltractament que va infringir el processat al seu gos .

III.- CONSIDERANT: que compte tingut de la desestimació del recurs procedeix condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades.

Decisio

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM:

DESESTIMAR el recurs interposat per la presentació lletrada d'Tamarit.

CONFIRMAR íntegrament la Sentència objecte de recurs.

Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.