Canvi de plaques de matrícula- Narració dels fets- Error en l'apreciació de la prova- Presumpció d'innocència- Prova d'indicis (0015/95)

Sentència

Magistrats

Josep Lluís Vazquez Sotelo

SENTÈNCIA 22-95 DE 14 DE JULIOL DE 1995

Canvi de plaques de matrícula de vehicle a motor.- Narració dels fets.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència.- Prova d'indicis.

Ponent: M.I.Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT :Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en la present causa el 27 de desembre de 1994, la qual conté la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem a Téllez com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major de canvi de plaquetes de matrícula de vehicle de motor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes de VUIT MESOS DE PRESÓ del quals QUATRE FERMS i LA RESTA CONDICIONAL , i MULTA DE CENT MIL PESSETES. El condemnem a indemnitzar a Bernat i Nogués, en parts iguals, en la quantitat de dues-centes mil pessetes, així com al pagament de les despeses processals causades. Decretem el comís del vehicle intervingut. Atesa la data del delicte objecte d'aquest sumari, un cop ferma aquesta sentència s'aplicaran els beneficis d'indult atorgat en data 14 de març de 1994 per SS.EE. Els Coprínceps d'Andorra."

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència Téllez, mitjançant llur advocat defensor, va interposar recurs de suplicació en base als motius de l'article 3è del Decret regulador del recurs de suplicació:

1.- Per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica.(article3.4).

2.- Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència.(article3.5).

Com a fonamentació jurídica d'aquests motius de suplicació , el recurrent va al.legar:

a)-Que es errònia l'afirmació de la sentència de que el processat realitzava un viatge de contraban a Espanya en el vehicle Opel Senator E, de color blau, matrícula AND- 27194, ja que el recurrent ni conduïa , ni anava en l'esmentat vehicle, errors que la sentència introdueix juntament amb d'altres inexactituds i llacunes que s'observen a la sentència.

b)-Que la sentència valora com a prova "la declaració per via telefònica de la qual dona fe la Secretaria Judicial.

c)-Que després de referir-se a d'altres afirmacions de la sentència que considera provades en el judici(relatives a la venta del vehicle per l'acusat ja que el vehicle va ser portat novament a Andorra amb plaques de matrícula And- 25625) el recurrent denúncia la vulneració del dret a la presumpció d'innocència de l'acusat per quant ha estat condemnat sense que en la causa existeixi cap "prova directa" dels fets atribuïts a l'acusat i amb fonament exclusiu a la "prova indiciaria" utilitzada per la sentència que al seu Considerant segon, enumera set indicis que considera suficients per establir sobre ells l'afirmació de la participació en els fets de l'acusat. Citant la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior de Justícia i del seu antecessor el M.I. Tribunal Superior de Corts, el recurrent impugna la validesa i eficàcia dels set indicis en els que la sentència va fonamentar-se per establir la condemna del recurrent , concloent amb la petició de que es revoqui la sentència recorreguda, se'n dicti un altra per la que s'absolgui l'acusat.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal, va oposar-se al recurs interposat per Téllez, al·legant: -respecte a l'error en l'apreciació de la prova i ales llacunes existents a l'exposició dels fets, així com la valoració d'una declaració telefònica, considera el Ministeri Fiscal, que no són tals i que el M.I. Tribunal de Corts ha apreciat en consciència les proves practicades, tal com raona el considerant segon, que posa de relleu l'existència a la causa de la mínima activitat povatòria practicada amb les garanties processals corresponents, respecte a la manifesta violació de la presumpció d'innocència, considera la Fiscalia que tal principi suposa la inexistència de mitjants de prova , essent una presumpció "iuris tamtum" que en la causa jutjada ha estat desvirtuada per la mínima activitat provatòria produïda fins i tot en excés . En conseqüència, sol·licita que no es doni lloc al recurs i es confirmi la sentència recorreguda en tots els seus extrems, per ésser ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT :Que la sentència recorreguda conté en el seu Resultant primer una clara i expressa declaració dels fets que considera provats, com a premissa a "factum" de la que parteix(com es pot constatar llegint el primer Resultant ) i per això no té sentit l'al·legació que el recurrent fa en primer lloc havent de decaure aquest primer motiu de suplicació.

II- CONSIDERANT: Que l'altre motiu de suplicació, que denuncia un error en l'apreciació de la prova i la presumpció d'innocència, en aquest cas poden ésser estudiats conjuntament donats els fonaments invocats pel recurrent i perquè el denunciat error provatori s'hauria de traduir en definitiva en infracció de la presumpció d'innocència.

III.-CONSIDERANT: Que abans de tot es necessari pronunciar-se sobre la validesa de la diligència de "declaració per via telefònica", a que es refereix el paràgraf quart de l'escrit de recurs i que consta al foli 58 del sumari i que la sentència pren en consideració al seu considerant segon. Aquesta diligència no pot prendre's en consideració per a fonamentar la convicció judicial i la sentència de condemna, ja que tal com ha estat practicada ni es una declaració testifical ni es tampoc una prova documental. Aquesta diligència infringeix els principis i garanties processals, avui amb rang constitucional, ja que tota prova ha de ser obtinguda o practicada amb respecte a les exigències de la contradicció processal de les parts, de manera que les parts personades poden interrogar o fer interrogar als testimonis o perits que declarin. I es al judici a on han de rebre's o reproduir-se les proves, amb acatament dels principis d'immediació judicial, publicitat i sobretot en aquest cas amb la garantia de la possible contradicció entre les parts. Solament les proves així practicades són les legítimament adquirides(excepte els supòsits de prova reconstituïda o avançada) i a les que pot fonamentar-se la convicció judicial. Per això la diligència del foli 58 la qual el Secretari Judicial fa constar que es telefona a una persona (no identificada ni identificable per telèfon) per a que faciliti determinada informació, és una diligència que pot ser útil als fins de la investigació policial o judicial, però que no té valor provatori i no hauria d'haver estat presa en consideració per a dictar la sentència. L'esmentada diligència es processalment irregular però aquesta irregularitat transcendeix al pla de les garanties processals i constitucionals del procés penal modern i singularment afecta al dret de defensa, que es un dret inviolable en tot estat i grau del procediment, suposant no solament la infracció de les normes processals sinó també de les garanties processals corresponent al degut procés de llei, reconegudes a la Constitució andorrana i al Conveni Europeu sobre drets i llibertats fonamentals de 1950(article 6).

IV-CONSIDERANT: Rebutjat el valor provatori de la constatació telefònica que la sentència va prendre consideració que expressament s'ha negat al Considerant quart el conjunt de dades (fets indiciants) admesos expressament per l'acusat, que s'acaben d'exposar al Considerant anterior, el Tribunal en considera amb força suficient per a poder arribar a la convicció en consciència de que l'acusat no pot ésser aliè als fets delictius objecte d'aquesta causa i que en la seva realització han hagut d'intervenir per algun dels títols previstos a l'article 15 del Codi Penal. Té molt poca consistència l'exculpació fonamentada a que "els dos vehicles els va tenir durant un cert temps al garatge ORG_0, i que el cotxe que es va reparar no fou ni recollit ni pujat al Principat per l'acusat ni tampoc portat posteriorment a la Seu d'Urgell per ell, donat que els fets delictius poden realitzar-se personal i directament o mitjançant un intermediari (com va realitzar-se la venda), per quan l'esmentat article 15 del Codi Penal tipifica tant l'actuació personal com la que es realitza per mitjà d'un altre. No pertany a la lògica ni a l'experiència del comportament humà que l'acusat comprés dos vehicles, manés substituir el motor i la caixa de canvis d'un d'ells per instal·lar a l'altre conegués i pagués aquesta substitució i en canvi no conegués la substitució de les plaques de matrícula, quan ambdós vehicles estaven sota la seva titularitat i possessió jurídica. I si es indiferent que aquesta substitució la realitzes directament l'acusat o l'encomanés a un intermediari, també es indiferent que en motiu de dites operacions de compra-venda i substitució de parts mecàniques del vehicle, l'acusat obtingués beneficis o que hagués sofert la pèrdua al·legada de 420.000ptes. La prova d'indicis exigeix que la descripció perifèrica dels diversos fets base o fets indiciants articulats entre si e interpretats segons les regles del criteri humà i de l'experiència permetin arribar al fet desconegut d'una manera lògica i racional d'acord amb el que normalment succeeix al comportament humà (id quod plerumge accidit)sense que pugui exigir-se que cada pas o etapa de la trama delictiva (iter criminis) hagi d'estar recolzada necessàriament en els corresponents indicis ja que allò convertiria a aquesta prova en una manifestació anomenada "Probatio diabolica" impossible o quasi impossible d'assolir. En aquest sentit convé recordar les declaracions dels testimonis que el propi recurrent recull i resumeix al seu escrit de qualificació provisional (foli 90)en que varis declarants encara que no saben qui va realitzar el canvi de les plaquetes de matrícula, diuen suposa que fou el Medina(ENTITY_6) i suposo que el mateix Manzano va fer-ho" (ENTITY_5) quina suposició no es sinó una inferència lògica davant la qual l'acusat no ha porta cap prova, que pogués tallar aquesta deducció (com podria ser la prova d'una coartada o "alivi").

Decisio

CONSIDERANT: Que per tot el que precedeix cal desestimar el recurs de suplicació interposat pel processat Téllez i confirmar la sentència recorreguda, imposant al recurrent el pagament de les despeses processals.

CONSIDERANT: Que es indiferent que el vehicle quin comís va acordar la sentència del M.I. Tribunal de Corts hagi pogut ser subhastat públicament, en compliment d'altres resolucions tal com va al.legar-se a l'acte de la vista ja que aquesta circumstància, que no està degudament provada a la causa, únicament afectaria a l'efectivitat de l'acompliment o execució d'aquest pronunciament de la sentència, però no a la imposició de la indicada pena accessòria, que procedeix mantenir encara que arribat el moment pugui resultar impossible el seu compliment o execució.

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Téllez.

Confirmar la sentència recorreguda en tots els seus extrems.

Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals del recurs.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.